El programa Habaneras
desde el balcó.
Avui, programa 454.
Ja sona por les barques,
arriben a trenc d'alba.
El moll s'omple de caixes,
corolles de més freds.
Ja sona por els homes,
cansats de tibar xarxes.
I són per les tavernes,
de veus i de brugis.
I des de dalt del poble,
com cada dia espero,
que arribi aquella noia
que estimo de negar.
Ja en fila la pujada,
alegre amb la panera,
a vendre la pesquera.
I jo que tant l'estim,
un mes de morri robo
abans de comprar el peix.
Ja sona por les barques,
gronxades per les zones,
reposen a la fonda,
cobertes de salar.
Ja sona por els homes,
i el sol ja fa l'alçada.
Tendran algunes copes,
abans d'anar a dormir.
I des de dalt del poble,
com cada dia espero,
que arribi aquella noia
que estimo de negar.
Ja en fila la pujada,
alegre amb la panera,
a vendre la pesquera.
I jo que tant l'estim,
un mes d'amor li robo
abans de comprar el peix.
Un mes d'amor li robo
abans de comprar el peix.
Morraia i lletra de Teixidó,
música de Josep Maria Reuglant,
aquesta van era la noia del peix.
I ara passem a l'orfeu d'un hostiarra,
en aquest cas d'acompanyament instrumental
d'acordió i contrabaix.
En aquesta vanera,
ja en les sabaneres canten
i s'han més el primer
volt de treball que tenen
gravat.
De vaneres,
en aquest tenen acompanyament
d'alguns instruments,
com he dit ara en aquest cas.
I es porten de la canària,
Gador Enríquez,
una vanera que les corals
encara la canten,
però grups d'avaneres
realment jo diria
més d'un parell no.
Una pena perquè és una vanera
molt sentida,
molt maca
i espero que us agradi,
sobretot si esteu allí
acostat ara de la platja.
hüeyes en la arena.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
França i Marendí a terra estranya per tornar a lliure,
i estima i lliure jo vaig partir en un vaixell del riu pelat,
i allà que dava la vida esclava del tros bairat.
Cap al puny, per la merda on la fortuna et promet, la lluna et promet el sol.
Ploren, passaren dies i dies de melangies i solituds,
i aquelles veles que jo esperava, quan més anava més d'era en llum.
En un vaixell del riu pelat, allà es perdia la vida mía per la mar gran,
cap al puny, per la merda on la fortuna, no tinc fortuna ni una gruna del meu tresor.
Terres promeses no ho eren gaire, castells a l'aire vaig construir,
i en un vaixell que el temps passava i el sol restava temps de morir.
en un vaixell del riu pelat,
tal llum partia que no sabia com retornar.
per la merda on la fortuna és com la lluna i van creixer.
enganys de l'aigua,
ones amargues i rutes llargues de l'ample.
per la merda on la fortuna és com la llum part de l'ample.
En un vaixell del riu pelat,
i vaixell d'una fortuna és com la llum part de l'ample.
En un vaixell de la llum part de l'ample,
I després d'aquesta habanera de la trinca
anem a Juanito Valderrama
pot ser sis o set habaneras
en el seu repertori ampli de cançons
aquesta signada també com habanera
una manchana que usaron la bus al 3
el título Rosa Cautiva
Aaaaaaaaaaaaaaaay
Oye la voz buena moza
De un corazón que te espera
¿Quién fue la mano envidiosa
Que te llevó prisionera, que te llevó prisionera
Con tu carita de rosa
¿Quién le puso a tus colores?
¿Quién le puso a tus colores?
La rueda de los tormentos
Rosa por Dios no me llores
Yo tengo mi pensamiento
Yo tengo mi pensamiento cautivo de tu amor
Dejarme
Dejarme que al rey del moro
Me moría yo le criba
Toma mi cante sonoro
Y a cambio de mi tesoro
Dame, dame
La rosa cautiva
Doncs ahí queda
En aquesta versión
Rosa cautiva
Ara mestra Geixa
Esporta aquesta manera més coneguda
De la Antonia Vilás
Mare
Dulce
Pescador
Pescador
Pescador
Pescador
Pescador
Pescador
Pescador
Por la지만
La fruta
Pescador
Pescador
Fins demà!
Fins demà!
Mare, vull ser pescador, no m'oprivis dolça mare, ja sé amb quanta buitó que et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador, vull ser pescador i l'opraré.
La sóc fill de pescador, i malgrat el teu dolor, jo tinc les penes salades.
Mare, vull ser-me la mort, mare, vull ser-me la mort, i també siguin les onades.
Mare, vull ser-me la mort, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser-me la mort, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser-me la mort.
Fins demà!
Fins demà!
Mare, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser-me la mort.
Mare, vull ser pescador,
no m'oprivis, dolça mare.
Ja sé en quanta buidor
en deixar la mort del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frana.
Que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare, vull fer-me la mà.
Mare, vull fer-me la mà
i que embrecin les onades.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador.
No.
Els pescadors de l'escala,
lletra de tot formos des de Menorca,
música de Josep Bastons,
lluna plena.
Com és que es vells pescadors,
no morem dins de sa barca,
com és que es vells pescadors,
no morem dins de sa barca,
a s'hora que sa foscor,
ves a sa llum de sa ufada.
Dient adéu a la mar,
pesculls, desitjos i lloses.
En terra poden quedar
pensaments que facin nosa.
No te'n vagis encara, companys,
a poc a poc cantarem sa darrere.
Lentament retardant es combats,
amb el reix ja ningú mos espera.
I després baixarem cap esport,
voltejant pas a pas sa vorera.
obrirem els calaix dels records,
sols que els fons dels dolents
deixen pena.
Però deixem que es destí sigui qui mana sa vela,
cantem ses nostres cançons
amb sa veu plena i serena.
Avui segur que tampoc,
sa sort mos dóna s'esquena.
sols que ve de xaló,
i fa nit de lluna plena.
No te'n vagis encara, company,
a poc a poc cantarem sa darrere.
Lentament retardant es combats,
tant mateix ja ningú mos espera.
Malgrat tot, si arribem fins a esmoll,
on descansen ses barques i nances,
comptarem quantes n'hi ha que mai més,
com tu i jo passarà,
esperances.
no te'n vagis encara, company,
que tenim avui nit,
lluna plena.
no te'n vagis encara, company,
no te'n vagis.
no te'n vagis.
no te'n vagis.
no te'n vagis.
no te'n vagis.
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz.
Ella me habló en la bahía
fins aquí el programa
454 d'Havaneras
des del Balcó.
Amb Sílvia García al control
i a Vierperlina qui us parla
des de Tarragona Ràdio.
Us esperem el proper dissabte
a la una del migdia
per poder escoltar
i oferir-vos a vosaltres
un altre programa d'Havaneras
des del Balcó.
Que allá en la Habana
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
mulatae
mulatae
la cubanita
la cubanita
que allá en la Habana
con su sonrisa
medio galana
tabaco
y ron.
Sentados
en la bahía
contemplando
el mar azul
yo le cante
esta manera
con la brisa
caribeña
que acarició
nuestra piel