Gràcies.
L'obra del Ballet Popular va crear fa anys els Premis del Dia de la Sardana,
una llarga llista anual de reconeixements a persones, entitats i organismes
que han realitzat una tasca important per la sardana o la dansa tradicional en general.
Recentment l'ha agafat el relleu organitzatiu la Federació Sardanista
i sembla que amb la intenció que tinguin llarga vida, malgrat els canvis que s'estan gestant
en els vells pobillatges, les ciutats pobilles, que és on es donaven a conèixer els guardons.
Entre els que s'han concedit en guany hi ha el d'un terragoní encara jove,
però amb una trajectòria que l'ha fet digne mereixedor del Premi,
l'Alfred Abat, president de l'Agrupació Sardanista de Terragornadansa,
recentment també ha apreciat compositor de sardanes.
El lliurament no es farà fins a la tardor, però molt abans, divendres passat,
ja va ser el destinatari d'una mostra d'efecte dels sardanistes més propers,
els de la colla, toc de dansa.
Valdrà la pena que estigueu atents a les xafaderies del programa d'avui,
perquè la qüestió s'ho mereix.
Ara, només diré que amb un aire més formal,
els que coneixem l'Alfred, sabem que es mereix del tot aquests premis.
Sabem que la seva actitud en totes les coses,
que em pren a la vida, des de les de caire laboral fins a les de més pur plaer o lleure,
sempre hi aplica criteris de seriositat i rigor,
una exigència que s'imposa ell mateix primer,
però que sap encomanar els seus col·laboradors.
Un hibernat, en definitiva.
Ens cal gent com aquesta que faci molt, però que a més ho faci bé.
En plaer estiu, i malgrat això, o potser precisament per això,
segueix en antena cada setmana, fidel a la seva cita,
l'un, dos i seguint, temps de sardanes, esbars i música per a cobla.
Avui, edició 810,
i les salutacions recentment retornat de les seves merescudes vacances,
del Joan Maria Bertran,
i davant del micro, guió i presentació, un servidor, l'Àngel López.
La resta de l'equip, doncs, en tasques plenament estiuenques,
entre elles, l'estada a la pleca internacional a Budapest, en guany.
Ells quedarà que ens facin la crònica pertinent al proper programa.
De moment, anem a començar aquesta nova edició, doncs, de l'un, dos i seguint,
que, com sempre, en començant, fem un ràpid result dels continguts.
Cada any és una cita que, a primers d'agost, sembla que és inexcusable.
La pleca internacional, inicialment la pleca internacional de la Sardana,
després la pleca internacional de la Sardana i mostra de grups folklòrics,
i ara, perquè és nom més abreujat, però amb els continguts més potenciats que mai,
la pleca internacional, que aquest any arriba la 25a edició,
i que ja és, ja s'està celebrant, des d'avui, divendres fins a diumenge,
a Budapest, amb presència, doncs, tarragonina.
I aquí, a Tarragona, segueixen les activitats, el cicle d'estiu,
un cicle recuperat, o diguem-ne salvat, a darrer moment,
retallat com toca, i en aquests temps que corren,
però salvant, sobretot, la qualitat i la presència de força aficionats.
Aquesta setmana, que és divendres, no toca, però sí la setmana vinent,
i un cicle de ballades que s'apresent, com d'alguna manera apuntava
en el comentari inicial, a les xafarderies, no us les perdeu.
I una altra activitat típica, tòpica, diguem-ne,
en el més bon sentit de l'expressió de cada estiu,
és la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, nova edició,
on, com gairebé sempre, hi ha presència també de la dansa tradicional i popular.
I una cita interessant d'aquest dissabte a Cambrils,
al Festival de Música de Cambrils, amb la Coblop,
encara que acompanyant el cantautor Roger Mas,
que serà la Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Com deia, tindrem avui la nostra habitual, potser no sempre present al programa,
però quan hi és, doncs es fa notar, secció de xafarderies a la secció de textos,
i també la música, això sí que no pot faltar mai anar al programa.
Amb ella comencem, i amb una sardana de Josep Maria Bernat,
un molt bon, apreciat compositor,
un home creat gairebé autodidàcticament,
tot i que va tenir bons professors també,
però un home nascut musicalment parlant en el món de les colles sardanistes
i ja relativament adult va indinsar-se en el món de la creació per a Cobla
fins a arribar a ser un dels autors més ben considerats
i arribar a treballar de manera força eficient en la direcció de Coblas.
Una d'elles va ser la Cobla Mediterrània.
A ells els va dedicar una sardana molt interessant,
que és la que han triat per començar el programa d'avui.
Era el 7 de maig del 1983, quan no quan es va estrenar,
sinó quan va, diguem-ne, triomfar a la dotzena nit de la sardana,
del concurs La Sardana de l'any, a Santa Coloma Farnés,
i on va obtenir el Premi de la Crítica.
És Mediterrània, en versió precisament de la Cobla Mediterrània.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Parlar-vos d'activitats,
a les notícies.
27è, 27è,
Frasé, matí,
amb l'Escobla,
també el tercer plec de Sant Llorenç,
al pont de l'Escobla,
a les 11 de la nit,
amb la cobla,
amb la cobla,
amb la cobla,
fins a Salmella,
a les 9 del vespre,
a les 9 del vespre,
un sopar popular,
matí,
matí,
matí,
matí,
matí,
llobregat i mil·lenària.
I cap a l'altra banda del país,
el 36è plec de Curnodella del Montsant,
a dos quarts de set de la tarda i a les 10 de la nit,
a la plaça del Portal Nou,
amb l'Escobla,
la príncipe,
un sopar de germanor.
Parlem ara de ballades sardanes,
i com és habitual en aquest apartat de l'agenda,
limitant-nos a les comarques terragonines.
Moltes d'aquestes ballades,
incloses dins dels programes respectius
de festes majors.
Per exemple, aquest dissabte dia 4,
al migdia, a Rasquera,
amb la cobla, Mira en Font,
a la una, a la riba, amb la cobla,
i a dos quarts de vuit del vespre,
a Sant Carles de la Ràpita,
a la plaça del Coc,
amb la cobla local, la principal repitenca.
El diumenge dia 5,
a la plaça de l'Església,
amb la cobla Reus, a la una, a la Fatarella,
a la placeta de la Capella de la Misericòrdia,
amb la cobla, Mira en Font,
també a la una a Serral, a la plaça de l'Estudi,
amb la cobla Tàrrega, dins una trobada de puntaires,
que se salvarà.
A les sis de la tarda, a la nou de Gaia,
a la plaça del Centenari,
de vuit del vespre, al Vendrell, a la Ràpita,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
Passem ara al divendres, dia 10,
sardanes al migdia, Llorenç del Penedès,
amb la principal de la Bisbal.
A les nou del vespre,
torna, després del parèntesi d'aquest divendres,
d'avui mateix,
el cicle de sardanes d'estiu a Tarragona,
a la Rambla Nova, en aquella ocasió,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
i us anem anunciant al programa,
que s'interpreta per cert enguany,
un programa força variat i interessant,
en general, en totes les ballades que es celebren.
En aquest cas, el programa és aquest.
Començaran amb 6 de 7,
d'Enric Ortí, Prada-Ripoll, de René Picamal,
Reus Seixen, del Fred Abat,
el Palau de la Fosca, de Pitu Chamorro,
tots a la Festa, de Lluís Pujals,
on sopem aquesta nit, d'Enabat,
Grasca Pirata, de Xavi Pinyol,
Terramona 2012, de Rafael Guirobar,
i sardanes del Circ, de Gironi Velasco.
Passem ara al divendres, dissabte,
dissabte, dia 11, sardanes a les 7 del vespre,
a la plaça de Catalunya, amb la cobla Reus,
ciutat de Reus, exactament,
del vespre al Vendrell, a la Rambla,
amb la cobla Reus Jove.
Ja em permetreu, diguem-ne,
la broma, l'acudit,
fins a cert punt,
perquè potser no és el tema més representatiu
de tot el disc, però em feia gràcia
escoltar aquesta combinació
curiosa de cobla,
de cobla
i d'un cantautor català
com és el Roger Mas,
ja sabeu, un espectacle
que van portant
conjuntament arreu del país,
i aquest divendres,
dissabte, exactament,
permeteu-me aquest descentrament,
el dissabte, dia 4, a les 7 de la nit,
al Parc del Pinaret de Cambrils,
concert, doncs, de Roger Mas i la cobla
Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
dins el 38è Festival Internacional de Música de Cambrils.
I imaginem que interpretarà
el que han registrat, han dit,
ho van enregistrar en directe i en concert
els dies 28, 29 i 30 de desembre
de 2011 al Teatre Comarcal de Solsona,
amb uns arranjaments de Xavier Guitó,
amb molts temes força interessants,
la majoria en català,
però també amb alguna, diguem-ne, excursió
en francès, en bas, fins i tot,
en italià i en castellà,
amb aquest clàssic de la cobla
que l'havien pagat,
que interpreten d'aquesta manera
la Sant Jordi i Roger Mas.
Doncs bé, aquest concert, doncs,
aquesta nit de dissabte,
i una nova oportunitat d'escoltar
aquesta combinació, que sembla que està resultant
de cantautor i cobla.
I deixem enrere això,
passem ara, ja tancant, de fet,
aquesta agenda amb els esbars,
aquest proper diumenge,
la setmana vinent,
diumenge dia 12, a la 6 de la tarda,
coneix a la plaça de la Vila,
actuació de l'esbar Santa Tecla,
abans, el dijous dia 9,
a les 10 de la nit, al Vendrell,
al barri del Francàs,
actuació de l'esbar Vila del Vendrell i la Lira.
Festa major del Francàs, on s'interpretarà
l'espectacle Actossa 1914,
en record del mestre Agustí Coigrau,
el mestre banderillanc,
desaparegut recentment.
I si hem deixat enrere l'agenda,
valdrà la pena que escoltem algun d'aquests temes
que van enregistrar el Roger Mas,
la cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
que és, potser sí, crec jo,
un dels que s'entenen com a més representatius del disc,
no el que habitualment es promociona més,
ja l'hem escoltat moltes vegades al programa,
sinó escoltem l'Oda a Francesc Pujols.
El soterrani de la plaça
Transcorren riu de pensament
Petrol i algues transparents
Somnis tancats en una carbassa
Animals penjats de fils d'argent
Titelles de paper d'estrassa
Cap a freàtica en flor
Ella és la màquina del temps
On s'hi reposa a foc su mort
Veritat i ciència i aliment
Un déu que no mira ni escolta
Un àngel nascut d'una pedra
Girec que gira el món
M'és sempre la veritat
Desperte't el seu son
Francès Pujols
Francès Pujols en sort del cau
Després d'anys d'ostrecisme blau
En un moment d'inspiració
Donar un respiro a la nació
Un moment d'anys d'anys d'anys d'or
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cés tardalet!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
чтобыεut!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ciutat Comptal, tots de Barcelona, les barres d'Ensaire de Rubí,
els grups Mediterrània de Sant Cugat del Vallès i Figueres,
les barres Manresa de l'Ensaire i un de Tarragoni,
les barres Santa Tecla de la nostra ciutat.
I l'última notícia l'enllaçarem amb la propera pàgina musical del programa.
El compositor i tible solista de la Coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
el Martimón, acaba de presentar a Intimitats un doble CD
amb 25 de les seves sardanes, 12 en el primer volum i 13 en el segon,
enregistrades durant el mes de maig passat als estudis 44.1 d'Aigua Viva Girona
sota la direcció musical de Diego Martín Echevarria,
un director, dos joves directors del panorama musical del país,
que fins ara no havia treballat mai en Coble,
però es tracta d'un valor realment important que en aquest cas el Martimón ha fitxat,
per dir-ho així, per aquest enregistrament.
Un enregistrament que es va presentar durant un concert
que va tenir lloc a la plaça Sant Anna de Barcelona passat dijous 26 de juliol.
Allí si va estrenar una de les sardanes que inclou el disc,
Després del silenci, composició dedicada i memòria a l'esportista
recentment desaparegut Javi Tondo i a la seva família,
especialment a Ramon Tondo, amic personal d'Antimón,
i una persona molt vinculada al món de la sardana.
Un disc que inclou, com deia, un bon grapat de sardanes d'aquest autor jove,
diguem-ne trencador, potser no ha acabat de comprendre per una part del sardanisme,
però com una altra gens negligible, és realment important,
doncs els apassiona realment.
Sardanes que potser trenquen tòpics en ocasions,
d'altres potser entren més bé,
però en tot cas és un valor important que val la pena cuidar
de cara al futur al món de la cobla.
El Marc encara és jove i encara amb molta feina potencial
per realitzar a partir d'ara.
Escoltem una de les sardanes d'aquest album doble,
una sardana que va dedicar a la seva cobla
al motiu del 25 aniversari.
La cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
evidentment és ella que interpreta des del primer dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I torna l'1, 2 i seguir la secció de xafarderies i avui crec que val la pena.
Són xafarderies, jo crec que a mi, positives, va, que en temps de vacances doncs va bé no complicar-se que es veu una vida i d'aquelles potser alguna ensucrada per dir-ho d'alguna manera, d'altra allò més encoratjadora i d'altra potser una mica.
potser una mica fins a cert punt divertida.
Comencem dient que les colles Montgrí 2000 i Montgrí Mini, colles de més petits, de Torvallà de Montgrí, anuncien que col·laboraran en un videoclip del proper disc del grup Macedònia.
Una notícia que divulgava fa uns dies el Jaume Nonell per al Twitter.
Mira, que sempre està bé que hi hagi presència i participació i implicació dels sardanistes de competició en activitats ben diverses com aquest cas, aquest videoclip.
I amb un altre caràcter, amb un altre nivell, s'han començat a anunciar alguns dels artistes, almenys els més destacats, de la propa edició de la Fira Mediterrània de Manresa.
A la quinzena Fira serà ja. I entre aquest cartell d'actuacions, un dels més importants, almenys és la manera que es presenten i dels més importants del país,
serà una d'aquestes experiències singulars que està portant a terme la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A l'agenda ja hem parlat d'aquesta combinació de Cobla amb el cantautor Roger Mas,
però també recentment va donar a conèixer, es va poder gaudir d'una actuació de la Cobla Sant Jordi amb una música tan diferent com és la del guitarrista flamenc, el Niño José Le.
I tant va ser l'èxit que s'han engrescat a seguir treballant en aquest sentit i fins i tot enregistrar un disc, com s'ha fet amb el Roger Mas.
Aquesta actuació a la Fira Mediterrània de Manresa serà el dissabte 10 de novembre i tindrà encara una novetat respecte a aquella primera actuació que es va fer a Barcelona, a l'Auditori de Barcelona.
S'incorpora a aquesta combinació singular el trompetista sarpa Olo Fresu, considerat un dels grans del jazz europeu.
I interpretarà un repertori encara més ampliat del que ja van oferir a Barcelona i tot plegat amb aquesta perspectiva d'enregistrar-ho en un disc.
Per cert, per a aquells que potser no ho coneguin i em permetreu aquesta vulgarització, el Niño José Le és el que aporta la música a aquest anunci que apareix a televisió a tota hora de Codorniu
i amb dibuixos de mariscal.
Una combinació que, pels que hem tingut l'oportunitat d'escoltar encara que sigui alguna part d'aquell primer concert,
doncs és realment força suggestiva aquesta versió, aquesta barreja de cobla, d'instruments de cobla,
amb el Niño José Le, això sí, amb un vessant, diguem-ne, més jazzística.
I l'última xafarderia, ens hauríem de situar divendres passat, ballar de sardanes del cicle d'estiu a Tarragona,
la Rambla, el programa que havia d'interpretar la cobla Reu Jove, anunciava una sardana incògnita,
no és pas nou, una sardana de la qual no s'anunciava el nom ni l'autor,
i es tractava que els presents, mitjançant les botlletes, una urna improvisada,
doncs intentin endevinar de quina sardana es tracta.
S'ha fet moltes vegades, fins i tot en aquest cicle d'estiu, recordem fa anys que era cada setmana que es feia el mateix.
En Guany, doncs, s'anunciava d'aquesta manera, realment es va fer així, es van distribuir unes botlletes,
però va tenir aquí que en el moment de començar a sonar la sardana,
doncs cares d'estranyesa, en alguns casos fins i tot dels més, diguem-ne, enterats,
si em permeteu l'expressió, d'estopefecció, perquè no els sonava de res.
Efectivament es tractava d'una broma, una broma amb el més bon sentit de la intenció,
amb segona intenció també, perquè era una estrena d'una composició dedicada pels sardinistes,
els membres, els components de la colla de sardinista veterana a toc de dansa,
el seu director, el seu capdencer, l'Alfred Abad, ell, doncs, va caure, diguem-ne, en la broma, en la trampa,
l'engany, en aquest bon engany, i aquesta broma es va seguir fins a les últimes conseqüències,
és a dir, es van recollir aquelles botlletes, el contrabeixista representant de la Copla Reujó
va començar a fer com si fes el sorteig, i al final va donar a conèixer quin era el nom real de la sardana.
Una sardana, per acabar de redonir, diguéssim, aquest homenatge dels sardanistes a la toc de dansa,
el seu director, com a reconeixement a la seva dedicació,
escrita, tot just, per la seva filla, l'Anna Abad, una noia jove,
però que ja sabreu els que seguiu el nostre programa, els que esteu al corrent del sardanisme terragoní,
i fins i tot més enllà, que està començant a escriure sardanes força interessants.
I aquesta, sospito que també serà una sardana que sonarà força arreu del país.
Una sardana, a més a més, amb un títol atípic, no habitualment del món de la Copla,
però que personalment m'encanta, l'home dels mil somnis,
dedicada, doncs, a una persona que treballa molt per la sardana,
que té molts, molts somnis, molts somnis, però que procura,
quan s'imposa la realització d'un d'aquests somnis,
doncs, ho fa fins a les últimes conseqüències,
amb tota la seriositat i rigor, com deia en el comentari inicial.
No s'ha d'anar que, a banda de la broma,
i aquella estrangers inicial dels que no estaven al cas,
doncs, va entrar força bé,
i, com deia, sospito que sonarà força al llarg d'aquests propers mesos.
I, com a curiositat més, per acabar de fer la xafarderia,
imagineu-vos, doncs, una noia jove, doncs, que encara,
doncs, viu amb els seus pares, doncs, com pot arribar a escriure una sardana,
així d'amagat, això sí, amb la complicitat dels músics de la Copla,
reu jove, doncs, que ajudaven a fer-ho.
L'home dels mil somnis, segur que la s'entreu i la podreu ballar sovint.
I, mentre no la podem escoltar aquí al programa,
doncs, escoltem una sardana d'un compositor, doncs,
totalment diferent pel que fa, doncs, a l'edat.
No, ja, baterà, però, plenament actiu,
el Jaume Cristal, una llarga trajectòria en el món de les cobles orquestres,
i, tot i que ha retirat ja d'aquesta activitat,
doncs, segueix escrivint sardana.
És una que va dedicar a un poble petit,
però força bonic.
És realment situat en un lloc de privilegi.
més nebos, si veiéssiu el terme municipal des de dalt,
entra en un extrem el parc natural del Cap de Creus
i, a l'altre, els aigua molls de l'Empordà.
Al mig hi ha Palau Saberdera.
Escoltem-la amb la principal de l'Ebisbal.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de la col·lecció Mós, que publica el grup d'informadors sardinistes de Catalunya,
vinculat a la revista Som, cultural, popular i tradicional,
un volum que segueix una mica la línia habitual d'aquesta col·lecció.
De fet, és obra del seu director, el Robert Roquei Juglar,
i es titula Comunicacions escrites de la Sardana.
En definitiva, es tracta d'un pleg de petits textos,
fragment de textos a vegades més llargs,
escrits al llarg de la història per a diferents persones.
En primer lloc, hi trobem un apartat que ha sigut textos apareguts en publicacions,
acostumen a ser textos anònims,
és a dir, que apareixien en un moment no signats
i que parlaven d'una manera o d'altra de Sardana.
Després segueix el gruix del llibre, selecció d'autors,
i sota el nom dels diversos autors,
els respectius fragments de textos.
Hi trobem des de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català,
el folgurista Joana Mades,
però també el folgurista Josep Ferretaí Mora,
Josep Gritigrau, Joan Llongueres, Joan Maragall
i altres persones potser més recents o d'altres estats.
Casescriptors com Josep Pla, músics com Eduard Oldrà,
tot gent que d'una manera o altra ha parlat
en un moment o altre de la història sobre la Sardana.
trobem una miqueta de tot.
Ho dic en el sentit que potser hi ha textos més coneguts,
d'altres gairebé introbables,
i que en aquest sentit el llibre fa una aportació de recopilació realment important.
I el llibre s'acaba amb una altra recopilació,
diguem-ne temàtica,
sota el títol Escursar la Sardana,
una de les polèmiques que ha estat present
durant gairebé tota la història de la Sardana moderna,
que sobre si caldria escursar la triatge de Sardana,
reduir el nombre d'erades en les quals s'interpreten al carrer.
Un debat que cada vegada sembla que s'està decantant més
cap a l'escurçament, cap a les set tirades,
però que encara segueix viu,
però que en moments de la història ha estat realment virulent aquest debat,
com es reflecteix en aquest apartat de llibre que us estem comentant.
Un llibre que té el seu interès,
potser només es retrauríem que hauria calgut una major cura
en la correcció lingüística del llibre,
hi trobem moltes errades,
però vaja, en definitiva,
el conjunt de l'aportació és realment vàlida.
Aquestes comunicacions escrites de la Sardana, de Robert Roquer,
volum, com deia, 35 de la col·lecció Moss,
una col·lecció que habitualment es distribueix amb normalitat a les llibreries.
I com deia, l'altra recomanació, comentari,
és sobre un web, o una part d'un web,
és el web de la Unió de Colles Sardanistes,
que anuncia un apartat que diu en multimèdia,
o títol en multimèdia,
i que, sincerament, creiem que hauria d'haver pegut molt abans,
en aquest web de la Unió de Colles Sardanistes,
perquè és perfectament lògic entendre que aquesta entitat
que plega les colles sardanistes de competició,
que és qui coordina aquest campionat de Catalunya,
en el qual competeixen totes aquestes colles,
doncs que hi hagi una fitxa, com a mínim, de totes aquestes colles.
Sembla que la tasca és més entretinguda,
ha estat més entretinguda del que potser caldria suposar,
però felicitem-nos, doncs, que en definitiva
s'inclosa aquest apartat multimèdia d'11 accessible ja
al web de la Unió de Colles Sardanistes.
En tot cas, només funciona aquest apartat dedicat a les colles,
ja que hi veiem que està previst que hi hagi el mateix
sobre concursos i sobre cobles,
aquests dos encara en construcció.
Pel que fa a les colles, hi apareix un índex alfabètic
amb fitxa tècnica de cada una de les colles,
galeria d'imatges, és a dir, fotografies,
en diferents moments de cada una de les colles
i vídeos, cosa que també és força interessant.
Les fitxes tècniques de cada colla,
doncs el nom de cada formació,
la població a la qual, per tant,
la data de fundació, si és activa o no,
cal tenir en compte que hi ha colles de vegades
que en un moment de la seva història
no surten al concurs, no participen al campionat,
però segueixen com a entitat, com a ens encara viu
i algunes aconsegueixen reviscular més endavant
i també s'informa sobre les característiques
del vestuari, de la colla i a la categoria
a la qual competeix.
Unes dades interessants, que val la pena tenir-les,
aquesta base de dades sobre les colles serranistes
i, d'un i do, la quantitat de colles que hi ha,
perquè no totes, no totes participen al campionat,
d'altres, com deia, estan en aquesta situació
de latència, però moltes segueixen anant
a concursos en caràcter lliure arreu del país.
Ara només cal desitjar, doncs, que segueixi actualitzant,
perquè hi ha colles que canvien de situació,
canvien de vestuari, sobretot,
en el moment de la seva història, de la seva trajectòria,
val la pena, doncs, que segueixi aquest manteniment
d'aquest apartat multimèdia
del web de la Unió de Colles Sardanistes.
I gairebé anirem acomiadant el programa,
ho farem amb una, no una sardana,
sinó una d'aquestes experiències, experiments,
que de vegades fan els cobles d'actuar amb altres intèrprets.
Parlàvem abans i escoltàvem un tema de la coble Sant Jordi
amb el Roger Mas, doncs, ara ho fem amb la coble Ciutat de Girona,
amb un estil, diguem-ne, més clàssic, amb la cantant Nina.
Un tema que va escriure el Marcel Sabaté, el 2005,
amb motiu del 30 aniversari de la coble Ciutat de Girona,
una obra, doncs, per a coble i veu,
amb lletra de Gemma Coma,
i que es titula Somnis d'amor.
Imagineu quina tristat
dins del meu cor
tot és buïdor.
Jo només vull
com la cançó
un niu d'amor
tendre il·lusió.
ii menem
joftig
I vaig cercar-me l'amor.
L'amor esperà com el riu cerca la mar
I mantenço en somnis de felicitat, de felicitat.
Per sempre.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
L'amor esperà com l'amor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!