Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
Iniciamos desde Tarragona Radio
el programa de Habaneras
Habaneras desde el Balcó
Con el viento en libertad
Avui programa 437
Podria ser poeta
Per dir-te com t'estimo
Per convertir més llàgrimes
En versos i en cançons
Per prendre i oferir-te
Els boscos, les estrelles
Les zones i les coses
Més velles d'aquest món
Ulls verds de mirada tendra
Que no puc aconseguir
Qui pogués
Els teus ulls prendre
I tot mirant-los morir
Podria ser la mort
Podria ser la mort
De la caló on et panyes
I el blanc llençol de seda
Que em volcara el teu cos
I el mirall que els matins
El teu rostre en miralla
I fer-te la companya
Del meu dos llit d'amor
Ulls verds de mirada tendra
Que no puc aconseguir
Qui pogués
Els teus ulls prendre
I tot mirant-los morir
I tot mirant-los morir
Hem començat
Amb el grup Norai
I ens han interpretat
De sedia i figa
La lletra i música
Del gran mestre
Gran compositor de Sardana
Ricard Viladesau
I d'alguna manera
Com aquesta
Amb el títol
Ulls verds
Ara ens anem
Amb Carlos Almenar Otero
Que va néixer a Caracas
L'any 1932
I del compositor
Manuel Enrique Pérez Díaz
També venezolà
I que va néixer en 1911
Doncs sentirem aquesta
Habanera
Titulada
Serenata
Mi canción
Del amor
Viene a durbar
La calma
Y el silencio
Y mi podre voz
Alciándose en la luz
Que te despierta
Debes perdonar
Debes perdonar
Y comprender
Mi corazón
Tan necio
Que poda fluya
El sueño
Del sueño
De tus ojos
Que te despierta
La luna en el azul
No lleno está
Y la llena
Y la llena
Serenata
Y de la noche
El luz
Rasgando paz
Con su puñal
De plata
Para bañarte
En luz
Cuando asomada
Tuve el gran florida
Escuches a los sábados
Cantor enamorado
Que tus sueños durcó
Con su puñal
Con su puñal
Con su puñal
Con su puñal
La luna
De la luna
En el azul
Con su puñal
Que te despierta
Y de la noche
Y de la noche
El luz
Rasgando paz
Con su puñal
De plata
Para bañarte
En luz
Cuando asomada
Tuve el gran florida
Escuches a los sábados
Cantor enamorado
Que tu sueño
A tu puñal
Con su puñal
Con su puñal
Con su puñal
Con su puñal
I marxem amb els penjars de l'am.
Ja vas dir l'altra setmana que havíem gravat recentment, molt recentment,
el següent treball dedicat a els 15 anys que hem fet ja com a grup
i el títol Marcant el compàs d'aquella habanera.
Doncs bé, ens porten una habanera, lleta de Narcís Oliver,
musica de Josep Bastons i el títol molt conegut,
Mariner de terra endins.
Música
Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles manava cada jour de sol a sol.
Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles manava cada jour de sol a sol.
I en sa flauta acompanyat,
A impressora que ses ovelles manava cada jour,
ella tenthia unaés
Serà veritat, que de nit és com la plata.
Tothom qui el veu es queda ple d'enllorància.
Digue'm tu sol que vens d'una altra contrada.
Has vist el mar.
Tota la vida he viscut aquí del Pla a la muntanya.
I fer diners no he pogut per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un mediterrà, que té l'encís de donzella.
Sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mare calella.
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen.
Serà veritat, que de nit és com la plata.
Tothom qui el veu es queda ple d'enllorància.
Digue'm tu sol que vens d'una altra contrada.
Has vist el mar.
Tota la vida he viscut aquí del Pla a la muntanya.
I fer diners no he pogut per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un mediterrà, que té l'encís de donzella.
Sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mare calella.
On les zones ven i venen al compàs de la vanera.
Però jo mai no he vist al mar.
I ara marxem amb una vanera diferent, totalment diferent.
Se la porten Lupe i Raúl.
Està escrita per Genaro Monreal a la costa,
que van aixer a Ricla, un poble de Saragossa, en 1894.
I té algunes cançons que potser són alguna d'elles.
La Tani.
Ai, Tani, Tani, Tani, Tani.
Aquella famosa i una altra també.
Ni se compra ni se vende.
Penso que continuava el cariño verdadero,
el cariño d'una madre o alguna cosa així.
Doncs bé, aquesta també va dedicada a sa mare.
i diu a vanera del cariño o més coneguda com cariño verdad.
En una casita chiquita y muy blanca,
Camina del puerto de Santa María,
Habita una vieja muy buena y muy santa,
Muy buena y muy santa, que es la madre mía.
Y maldigo hasta la hora que yo la abandoné.
A pesar de sus consejos, no me quise convencer.
Ella me llevó en el alma y fue en la imaginación.
Tú me miras con los ojos, ella con el corazón.
Lo tuyo es capricho, una vanidad.
Lo de ella es cariño, cariño verdad.
De quién fue la culpa, no quiero saberlo.
No sé si fue tuya o fue de la suerte o fue culpa mía por no comprenderlo.
En vez de olvidarte, pena va volverte, anda y vete de mi vela.
Y si te quieres comparar con aquella vieja santa, que está ciega de llorar.
Ella me lleva en el alma y fue en la imaginación.
La imaginación, tú me miras con los ojos.
Ella con el corazón, lo tuyo es capricho, una vanidad.
Lo de ella es cariño, cariño verdad.
Els pirates, molt aquí, allà a Prut de Barcelona, de Molins de Rey concretament,
i de l'any 94 es porten entre les barques.
Entre les barques, quan passa l'amor, no du la fúria de crits i besades.
L'amor que passa la vora del mar, és blau bordós i flexible com l'aigua.
Entre les barques, quan passa la vora del mar, no s'ha vestit de passades molt llargues.
L'amor que passa la vora del mar, l'amor que passa la vora del mar,
i la vora del mar, no s'ha vestit de passades molt llargues.
L'amor que passa la vora del mar, no s'ha vestit de passades.
L'amor que passa la vora del mar, no s'ha vestit de passades.
L'amor que passa la vora del mar, no s'ha vestit de passades.
L'amor que passa la vora del mar, no s'ha vestit de passades.
L'amor que passa la vora del mar, no s'ha vestit de passades.
L'amor que passa la vora del mar, no s'ha vestit de passades.
Una miqueta de calma, una gavina pel cel a dormir, una gavina i una aigua ben blava,
perquè a la platja hi es digui de clar, i una estrelleta li amagui la cara, l'amor que passa a la vora del mar va sospirant per les nits estrellades,
l'amor que passa a la vora del mar, vol que tot just es vellugui la barca, vol a la vela una mica de bé, però té por de sentir les onades.
Vol una galta que es deixi besar, però que hi posi una certa recança, la mona que es diu a la vora del mar.
És un amor de molt poques paraules, amor d'estrelles que apunten al cel, amor tranquils i agonits a la tarda,
i al camp de la cara s'engronxa l'aire, i al camp del gril ens arriba a la platja,
entre les barques quan passa l'amor, quan passa l'amor, no vol ni plors ni jamecs ni rialles, ni plors ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar.
L'amor que passa a la vora del mar, no vol ni plors ni jamecs ni rialles, ni rialles,
i a la vora del mar.
L'amor que passa a la vora del mar, és un suspir que batega com l'aigua, que si per cas hi ha una punta de gron,
de la gràcia.
Si sis pelmen i si trona i si gampa,
la mort que passa a la vora del mar.
Esporuguit va fugint de la platja.
Esporuguit va fugint de la platja.
I ara el grup Llobs de Mar
nos interpreta la coneguda valera
la bella Lola.
X.
X.
X.
X.
X.
X.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit