Fins demà!
Hi ha alguna cosa que aquests dies els mitjans de comunicació ens estan recordant a cada moment,
fins gairebé l'avorriment, en permís de la situació econòmica i els incendis,
és l'aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona de l'any 1992.
Nosaltres també hem tingut aquesta debilitat, ja que la setmana passada ens vam ocupar de les sardanes vinculades amb aquell esdeveniment,
i avui ho recordarem, encara que sigui breument, com tot plegat va ser una bona manera de donar a conèixer la sardana arreu del món.
Una imatge possiblement molt fotogràfica, molt breu, però segur que important.
Començant pels actes previs, fins i tot amb un simposi que va tenir lloc a Banyoles, com a subseu olímpica, sobre la cobla i la música.
No van faltar concerts i moltes ballades sardanes, algunes multitudinàries, com la que es va anomenar la sardana més gran de la història,
convocada simultàniament a un molt grapat de poblacions del país,
l'existència a les quals va superar de llarg les previsions inicials.
Però segur que el moment culminant més emblemàtic fau la cerimònia inaugural.
A més de la participació d'una fanfària formada en gran part per instruments de cobla,
que van anar marcant els diferents moments de l'acte, van ser els més de 600 dansaires de colles de tot el país
els que van acaparar l'atenció dels milions de persones que seguien espectacles arreu del món.
Van formar 5 rotllanes que simulaven les anelles olímpiques,
mentre l'orquestra Ciutat de Barcelona i la cobla, la principal de l'abisbal,
interpretaven la sardana Sigueu benvinguts, cantada per Montserrat Cavallé i Josep Carreras,
acompanyats per un cor de més de 5 canteires de les corals Càrmines, Sant Jordi i l'Orfeo Català.
Després, les 5 anelles, enllaçades, es van transformar per acabar formant un cor.
Tot plegat, va representar una de les imatges més velles d'aquella diada inoblidoble
i potser el moment de màxima difusió de la sardana en tota la seva història.
Doncs molt bon... em costa sempre dir molt bon dia, molt bon vespre, molt bona tarda.
Hola.
Hola.
Ben retrobada, Maria Rosa.
Ai, gràcies.
Costa, costa, eh?
Ara, aquests dies, vaig de boli, t'ho sento.
No ens hem d'amagar de res.
Obitualment, el programa s'emet divendres al vespre, dissabte al migdia,
diumenge al matí i ho enregistrem divendres al matí, ara a l'estiu.
És a dir, aquesta mena de...
Sí, sí.
D'espiste, per dir-ho.
Ja ho sé, enregistrat a aquesta hora, avui és una excepció, però una miqueta així.
No, bé, doncs disposats a una nova edició de l'1,2 i seguim,
temps de sardanes als bars Música Paracop, la Tarragona Ràdio.
Avui l'edició 809.
Les salutacions també, òbviament, de la Sílvia Contola.
Això no ens l'oblidessim pas.
O sigui, res seria possible aquí.
I amb l'equip avui, format, doncs, com deia, per la Maria Ràdio, un servidor.
Fem un sumari, un resum de continguts del programa?
Doncs som-hi.
El programa d'avui, òbviament, parlarem d'aquella diada extraordinària que va ser la inauguració dels Jocs Unpics de Barcelona,
amb presència sardanista, i ens en parlarà una persona, de les moltes que hi van ser,
que ho va viure en viu i en directe, i en podríem haver triat moltes.
Ens deia més de 100 d'en Saires, però, escolta, la Maria Rosa hi era, eh, Maria Rosa?
Doncs en parlem després?
Després, després.
A veure, fer una miqueta de memòria.
I segur que les coses, quan són tan boniques, doncs, segur que costa poc de recordar-les.
Bé, aviat, si ens escolteu el divendres, res, d'aquí no res, a partir de les 9, ballades sardanes aquí a Tarragona.
No us la perdeu, una ballada amb la Copla Reu Jove i amb sorpreses, segurament.
A l'agenda, també parlarem dels aplecs, molts aplecs arreu del país.
Destaquem el 30è aplec de Riba Roja d'Ebre, que és dissabte.
També dissabte, vespre i nit, el 18è aplec de Torre d'en Barra.
Parlàrem de rosdats de concursos, el de Seret, un d'aquells concursos, doncs, bonics, atractius per a les colles,
on hi va ser la Tarrona Dança, però també una altra colla de l'agrupació, dissabte a la nit, era a Vilanova,
i és el tru, un concurs, en aquest cas, de Campionat de Catalunya.
Un campionat que està més viu que mai, aquest de les colles veteranes.
I ho sabreu per què, quan us parlem, us comentem els resultats, les classificacions.
Atenció, perquè divendres vinent, dia 3, comença la 25è edició de l'Aplec de la Sardana.
I mostra de grups folklòrics a Budapest en guany, també en presència tarragonina.
Una notícia, doncs, singular i positiva, que sempre va bé amb aquests temps que corren,
és que el taller de músics, una de les escoles de referència en la música del país,
sobretot pel que fa al jazz, però també al flamenc, i moltes músiques, diguem-ne, modernes,
a partir d'ara incorpora una secció també dedicada a la música tradicional.
La Sardana de l'any no és que comenci ja les eliminatòries, però se'n comença a parlar.
Ja s'han establert les bases de la propera edició, i en farem un primer comentari,
tot esperant que quan arribi a finals de setembre, primer mes d'octubre, ja amb el concurs pròpiament dit.
Anem a començar, amb música, si us sembla bé.
Escoltem un enregistrament en directe d'un concert que va tenir lloc el dia 11 de maig de l'any 2008
a l'Auditori Municipal Enric Lanà II, de Lleida.
Es tractava del concert de presentació de les obres finalistes del tercer certamen musical
i violetes del bosc, Memorial Fèlix Martínez i Comín.
I l'actual a Cobla Sinfònica de Catalunya, ampliada fins a 25 músics,
que va interpretar, a més a les peces del concurs, un interessant programa de sardanes i música per a Cobla,
per a una i per a dues Cobles, a més d'algunes composicions,
on també intervenia el cor de cambra de l'Auditori de Lleida,
tots ells dirigits per Salvador Brutons.
La que hem triat és una sardana per a dues Cobles i percussió
que ja és tot un clàssic del gènere, La reina i el trobadó, de Fèlix Martínez i Comín.
Com moltes de les obres d'aquest autor, és realment espectacular,
amb un aire medieval, encara que combinant moments romàntics amb altres més enèrgics,
tot plegat com si narrés, tan sols amb música, una història d'amor impossible.
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez








Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez

recordem
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
Fèlix Martínez
I això, com deia abans, una de les persones que ho va viure en directe
i amb la seva pròpia pell, va ser la Maria Rosa.
Sí, sí, molts assajos, molts assajos, i sí, mil·limetrat al màxim.
Perquè recordo que el terra, que era blau, si recordeu, era blau?
Sí.
Doncs era blau a les càmeres.
Estava ple de marques, estava ple de marques, no per nosaltres, per nosaltres.
Per les guies que havíem de seguir.
Ja, és exacte, per on havíem d'anar, clar, perquè no es podia improvisar una anella que quedés mig boturuda i l'altra...
No, no, no, estava tot perfectament marcat, no?, per on havíem d'anar i com ens havíem d'acabar posant.
Però és que les marques no eren només les nostres, hi havia les nostres, hi havia les de...
Cal un munt de gent que va sortir allí.
Tothom que va sortir allí, tot allò era una immense catifa de marques.
Però sí, sí, evidentment, ens ho sabíem, ens ho sabíem com havíem de fer-ho i per on havíem d'anar, i sí, sí.
Allò es va fer una convocatòria amb gent de colles, en principi, no?
Sí, sí.
I si no ho tinc mal entès, era superestricte amb les característiques, és a dir, no podia ser qualsevol que hi vulguis anar.
No, no, no, però és que ja no recordo les característiques, si vols que et digui.
L'alçada, em sembla...
Sí, alçada, sí, però sí, suposo que hi havia una edat, no?
És que no me'n recordo gaire.
Em van agafar.
Jo molt contenta.
Molt bé.
No, de la colla vam ser uns quants, eh? Déu-n'hi-do.
Sí, hi havia fotografies, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Oi, que hi havia força colles a Tarragona, també hi havia gent d'altres colles, oi?
Sí, molt maco.
I vau haver d'anar diverses vegades?
Diverses vegades a Barcelona.
No vam assajar el que és l'estadi olímpic realment fins l'últim...
No l'últim dia, però un dia abans o quan fos.
Primer assajàvem en un altre lloc.
I sí, sí, doncs estricte.
Jo recordo, a més a més que...
Bueno, anècdotes, no?
Jo particularment vaig anar a veure l'Expo de Sevilla, que era el mateix any.
I, bueno, jo m'ho havia muntat l'últim assaig.
L'últim assaig ens van dir, no pot fallar ningú,
perquè si falla no sortirà, hi ha reserves.
I allò que dius, ai mare, ai mare.
Però jo m'ho havia muntat per anar a veure l'Expo.
Però ho tenia tot mil·limetrat.
Jo arribava aquí a Tarragona de bon matí perquè viatjàvem de nit
i de bon matí agafava l'autobús i m'anava cap a Barcelona
amb tota la meva colla.
Coses de renfe.
Ens vam estar parats a la nit, a no sé on,
hem perdut seguir.
I jo no vaig arribar.
No vaig arribar aquí a Tarragona,
per tant, no vaig arribar a Barcelona.
No?
Jo, jo...
I no va ser l'assaig?
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, és que jo ja, desesperada, vaig arribar a Barcelona,
que em pensava en un paper de la Renfe
perquè vegéssim que jo no havia tingut la culpa, que era...
Bueno.
I a última hora em deien,
no, no, és que la teva colla ja ha tirat amunt,
perquè també ens convocaven a baix.
i cada colla pujava en un autocar,
no, no, ja ha tirat amunt.
Llavors, recordo que, clar,
tu coneixes els sardanistes,
i jo de sobte vaig veure algú conegut
i els vaig dir,
em deixeu pujar amb vosaltres?
És que els meus ja són a dalt.
Sisplau, que si no, és que no em deixin anar a ser ja.
I sí, sí, i clar, els meus...
En aquella època no hi havia mòbils.
Avui en dia ho haguéssim aclarit.
Que estic aquí, que vinc, que no.
Clar, els meus també patien,
perquè és tan test que sabien que jo...
Però bé, jo vaig arribar a l'últim assaig i molt bé.
Una altra cosa que recorda aquests dies,
els reportatges que es fan d'aquells jocs
i els que, encara que fos des de fora, ho van veure,
és l'extraordinària preocupació per la seguretat.
Com vol viure això, vosaltres?
Molt gràfic.
Home, clar.
A veure, la nostra...
Sí, controls, 10.000, no cal dir-ho.
Però, a més a més, el mateix dia, no?
La nostra il·lusió era de dir...
Acabem de ballar i ens fiquen allí en aquella gavieta,
si cal dir-ho, no?
I podem veure la resta de l'estrimònia.
Què va?
No ho veu mai.
Què va?
Quan el cor es desfà i tots apretem a córrer...
Bueno, sí, sí, apretem a córrer.
Tal punt, punt, tu sorties per allí
que gairebé ja t'havien ficat dins l'autogar.
Fora de l'estadi.
I ja tornàvem, gairebé.
És a dir, veure-ho per la tele.
Dit i fet.
Saps?
A veure, pensàvem canviar i de més, però a veure si m'entens.
Va ser sortir i vinga, vinga, vinga i cap a Tarragona.
És a dir, la pregunta que tenia preparada, que si allà enmig de tot allò vas aconseguir veure
algú famós de prop o així, res.
Què va?
Què va?
Res, res.
I jo vaig veure alguna...
Jo, bueno, parlo d'allò, però són tots, no?
Van veure alguna de les coses dels timbals i allò que hi havia, saps?
Sí, no?
Que també hi va bé.
La fanfare.
La fanfare, sí que baixàvem per...
Bueno, vam veure alguna de les coses el dia de l'assaig, que també hi van assajar,
perquè si no, jo et dic, nosaltres, vinga, tothom fora.
Però bé, és igual, eh? Allí érem, allí érem.
I no sé si els assaig us va costar molt fer bé totes aquelles anelles olímpiques...
Jo és que ho recordo un tant d'il·lusió.
Sí, suposo que al principi sí, però no, hi havia una persona d'aquella...
i hi havia gent molt preparada, no?, per moure massa, s'hagia de clar,
i et deien cap aquí ni cap allà, s'ha de tornar a fer...
La direcció, sí, és una de les coses que s'ha dit molt professional, molt bé.
Sí, sí, sí, sí.
Mil-milrat, que dèiem abans.
Sí, exacte, exacte.
Però bé, una altra de les coses és que jo encara guardo el vestuari que ens van donar.
Ah, clar, era tot blanc, no?
Era tot blanc, això.
Bé, sí, clar, havia de fer les anelles.
Era tot blanc, i el guardo i el...
I una de les coses que jo recordo, personalment,
que és que jo no volia i no em va agradar gens,
és que qui em conegui sap que molt poques vegades porto el cabell lligat.
Molt poques vegades, màxim per aquí dalt, alguna...
Jo sempre porto el cabell suelto, i a més...
I allí t'obligaven.
I allí t'obligaven.
Però és que, a més a més, lligadíssim.
Recordo que ens vam haver de fer una trena,
i una trena d'aquestes, si cap, des d'aquí dalt,
tot ben lligat, que no es mogués ni un cabell,
i pensava, i quan m'hiro ara a les fotos penso,
molt bé, però vaja tren aquí que m'han d'arribar a fer,
perquè d'aquestes, des d'aquí dalt,
no sé com es diuen les africanes, no sé com es diuen,
però bé.
I una d'aquelles coses, doncs, en definitiva,
que recordes tota la vida, no?
Oh, sí, sí, sí.
I em sembla que em permetrà als oïdors que tingui una xafarderia,
que em sembla que algú de la colla, de l'agrupació,
encara té més motius per recordar-se en tota la vida d'aquelles jornades.
Ah, sí.
Ah, que sí?
Saps de què parlo?
Sí, sí.
És a dir, hi havia un...
Va ser pare, justament, o pràcticament coincidint amb el...
Pràcticament.
Més o menys.
Bé, i quan tornàvem, doncs, anàvem a parlar amb la seva dona,
per l'autocar, i la... sí, doncs, la filla...
De l'Alfret Abat.
De l'Alfret Abat.
Ah, i va fer 20 anys.
Doncs, d'entre l'agrupació, doncs, va coincidir.
Mira que la felicitem des d'aquí.
I, mira, allarguem una miqueta més la xafarderia.
Ah, i una altra cosa que no t'he explicat.
És que, clar, se me venen coses al cap.
Jo, perquè és que ara em vaig a posar medalles,
però és que ho recordo...
Avui ets protagonista.
No, és que ho recordo tant, tant, tant.
No sé com, ni...
Perquè jo, clar, bueno, doncs, me va tocar a mi.
Jo obria...
A veure, quan sortíem a fer les anelles,
doncs, sortíem de diferents llocs.
Diferents fileres, diguem-ne.
Diferents fileres.
I jo obria la filera.
Va ser una imatge que està allà sota.
I saber que has de sortir, que ets la primera que surt.
I, bé, amb la meva parella, no?
Però que ets la primera que surt.
Ai, i el moment de sortir i veure aquell...
La immensitat de gent, no?
La immensitat.
I que tu dius...
En aquell moment sí que veig pensar...
Com ara m'equivoqui de les senyals,
però que, va, ni t'equivoques.
Comptes d'anar a l'esquerra, vas a la dretta,
o que s'equentes i tot següent.
Sí, exacte.
Però vull dir, que, clar,
jo recordo aquesta imatge, no?
De dir, estàs a sota perquè estàvem al fosso, diguem-ne,
i ja ho saps, que sí, que ja ho has assajat,
que ets la primera que no s'ha quedat, no s'ho van tot.
Molt bé.
Però aquell dia surts i...
Tantíssima gent, aquell ambient...
Ui, mira, mira, és que va ser...
La gallina de piel, que diuen aquí.
Sí, senyor.
I la xafratia que dèiem...
Ah, sí, aviam.
Aquells dies va néixer la filla de l'Alfred Abad,
la Maria Gils.
No, l'Anna.
Filla de l'Alfred i la Maria.
Ah, i de la Maria.
He vintès la Maria, doncs no.
L'Anna va néixer.
Sí.
Bona sardanista també, jovaneta,
però ja ballant en colla,
una colla que balla molt bé,
que, a més a més,
iniciant una carrera,
jo que us ho he dit ja, musical...
I tant.
Per una banda com a intèrpret de tenora,
de moment a la principal de Tarragona,
i també com a compositora.
Com a compositora.
Amb magnífiques sardanes.
I dir-vos que és el proper fitxatge
de l'equip del programa.
Ah, sí.
Que ja la tindrem amb nosaltres.
Sí, sí, sí.
Ja ho veureu, deixem-ho de moment així en secret,
que ja és el que parà.
Sí.
Però comptem amb ella a partir de...
No la setmana vinent,
perquè formarà part de l'expedició.
No, ara anem.
Que serà a Budapest.
Tu també hi seràs.
Sí, també hi seré.
Doncs, mira,
la seva primera intervenció,
és així que ja ho podem avançar,
doncs suposo que serà parlar-nos
de com ha anat aquesta pleca internacional.
I mira, tu faràs de padrina d'ella
el programa entre les dues,
ens ho parlarem.
Ah, exacte.
Exacte.
Molt bé.
Doncs no sé.
Molt t'enveja, em fa.
Molt t'enveja.
Que puguis explicar això, jo no.
No sé.
Bueno, esclar,
és que guardo 10.000 coses,
guardo un passavet que et posaven,
guardo un tros...
Bueno, mira,
sí, fa molta il·lusió.
I aquests dies que tothom,
és el que has dit tu,
tothom en parla,
tothom, doncs...
que dius, jo hi vaig ser.
Jo hi vaig ser.
Jo hi vaig ser, exacte.
Doncs bé, el programa segueix,
i recordreu que en anteriors emissions de l'Undo seguit,
entre ells la setmana passada,
vam tenir l'oportunitat d'escoltar diverses sardanes
de les que la cobla marinada enregistrat sota el lema
Bou revisitat,
que de fet és una proposta de concert d'aquesta formació,
on fa un homenatge a l'obra de Vicenç Bou,
quan tot just es comemora el cinquantenari del seu traspàs.
La marinada no només presenta una selecció d'obres
d'aquest popular compositor,
sinó que en alguns casos
les interpreta amb una nova i agosarada instrumentació
realitzada pel seu director Esteve Molero,
tot comptant en la participació del precaucionista Luis Chacón.
En el disc, primer que tot hi trobareu una obertura,
és a dir, una peça que barreja diverses melodies d'en Bou
i que a més combina fragments originals amb d'altres revisats.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.

Sona així.
Sona així.

Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
Sona així.
.
Sona així.
.
Sona així.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
D'esbrinant.
Això és el que diu el programa.
Seguim pel diumenge dia 29.
La 23è trobada sardanista comarcal del Ripollès.
A la tarda al passeig de Camprodon.
Amb les cobles Lluïsos de Taradell i Marina.
També el 14è plec de Rubí.
Tarda i nit a la plaça Catalunya.
Amb la Jumonibola de Sabadell.
La ciutat de Girona.
I la principal del Llobregat.
I el 14è plec de Sant Feliu de Pallarols.
El matí a la tarda.
Els Ardes de Casals.
Amb les cobles.
La principal d'Olot.
La Flama de Farners.
I Bisbal Jove.
Passem ara al divendres dia 3.
El 25è plec de la Sardana.
I mostra grups folclòrics a Budapest.
Durant tot el cap de setmana a la plaça.
No sé com sonarà això.
Zabat de Sac.
Més o menys.
Una cosa així.
Potser quan tornem t'ho sabrem dir.
Perquè ara.
En parlarem amb les notícies.
Parlem demà pel dissabte dia 4.
La plec de la Farga del Mig.
A Sant Llorenç de Sardans.
A la Catalunya Nord.
Matí i tarda a la plaça de la Farga del Mig.
Amb la cobla la principal del Rosselló.
També el 16è plec d'Organyà.
A la plaça de les Homilies.
Amb les cobles Vell Puig.
Cobla i la principal de Berga.
Amb concurs de colles improvisades.
El 20è plec de les Boges Blanques.
Vespre nit.
Als Jardins del Terrall.
Amb les cobles contemporània i marinada.
I amb concurs de colles improvisades.
I pel que fa als aplecs acabem el diumenge dia 5.
El 27è plec de Ribes de Freser.
Matí i tarda a la plaça del Mercat.
Amb les cobles Ciutat de Girona.
Marinada i Jovení Bola Sabadell.
I el 13è plec de Mollà.
A la tarda al parc municipal.
Amb les cobles Lluïsos de Taradell.
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I Ciutat de Cornellà.
Amb concurs de colles improvisades.
Anem ara a les ballades sardanes a les comarques tarragonines.
Pels propers 8 dies.
Aquests divendres, dia 27.
És a dir, que ja deu estar en marxa al Serral,
al passeig del 7 de Centenari.
Una ballada sardanes amb la cobla a l'U Castell.
I a les 8, a Sant Carles de la Ràpita.
A la plaça del Coc, amb la cobla a la principal repitenca.
Amb exhibició de la colla sardanista a Tarragona d'Ansa.
I aquí a Tarragona.
Doncs això ben aviat.
A les 9 de vespre encara hi sereu a temps.
La Rambla Nova, ballada sardana del segle d'estiu,
amb la cobla a l'U Jove,
que interpretarà aquest programa.
L'Estella del dia, de Pau Castanyer,
País Petit, d'Ivan Joan Als,
El Campanar de Breda, de Miquel Tudela,
Com tu la volies, de Florenci Mauner,
Uslada Via, de Eduard Cendra.
Seguirà una sardana d'Incògnita.
S'anuncia que el guanyador guanyarà un CD de la cobla,
ofert per la cobla a l'U Jove.
Seguirà Dori Argent, d'Alfred Abad,
Radius Jove, de Carles Santiago,
i Aureli Superstar, de Xavier Capdevila.
Per demà dissabte, a un quart de set de la tarda,
a l'Espluga del Francolí,
a la plaça de Montserrat Canals, amb la cobla Meravella.
A dos quarts de nou de vuit,
dos quarts de vuit del vespre,
al Vendrell, amb la Rambla, amb la cobla Reu.
El diumenge, a dos quarts de vuit també,
al Vendrell, a la Rambla també,
a la cobla Ciutat de Terrassà.
A les vuit del vespre, a Morella,
a l'Era del Castell, amb la cobla Cossetània.
I passem ara el dimecres, dia 1 d'agost,
a dos quarts de dues del migdia, a Constantí,
i davant de l'Ajuntament, amb la cobla Costa Brava.
El dijous, dia 2, a dos quarts de set de la tarda,
als Pallaresos, a la plaça de l'Ajuntament,
exhibició de l'escola Xerinola, a la vina,
i petits terrona d'ança infantil,
dins l'acte de proclamació comiat del pobillatge.
Pel divendres, dia 3, a la una del migdia,
a Vilasec, a la plaça de l'Església,
amb la cobla Reus.
Hi haurà un vermú popular.
Passem el dissabte, dia 4, a la una del migdia,
a la riba, amb la cobla Lucastell.
A dos quarts de dues, a Poboleda, a la closa,
amb la cobla Cossetània.
I a dos quarts de vuit, a Sant Carles de la Ràpita,
a la plaça de Coc, amb la principal repitenca.
Pel diumenge, dia 5, a la una del migdia,
a Serral, a la plaça de l'Estudi,
amb la cobla Tàrrega.
També hi haurà una trobada de puntaires.
A les sis de la tarda, a la nou de Gaià,
a la plaça del Centenari, amb la cobla Reus Jove.
Hi ha dos quarts de vuit del vespre,
al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla,
al principal del Llobregat.
Hi podem anunciar-vos un concert,
no un concert, diguéssim, habitual de cobla,
sinó que el dissabte, dia 4, a les 10 de la nit,
a Cambrils, al Parc del Pineret,
concert de Roger Mas, amb la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Serà dins del 38è Festival Internacional de Música de Cambrils.
I acabem parlant-vos dels bars per demà dissabte,
a les de dolvespre, al Vendrell, a la Rambla.
L'esbar Vila del Vendrell,
actuarà en record del mestre Agustí Cui Grau.
I també el dissabte, dia 28, a dos quarts d'11 de la nit,
a Benissanet, a la plaça Catalunya,
a l'esbar d'en Saire de l'Orfeo Rausenc,
presentarà el seu espectacle Tradicions de dansa Banda i Jota,
actuant amb la banda de música de Benissanet.
I tornem a la música.
El passat dissabte 7 de juliol
va morir un músic potser no gaire conegut pel públic en general,
però sí dins del món de les cobles i de les orquestres.
Es tracta de Josep Bou i Coll,
instrumentista de trombó i exdirector de la Cobra Orquestra Caravana.
Nascut a Torrulla de morir el 30 de gener del 1945,
després de les primeres nocions amb diversos mestres locals,
va estudiar estudis superiors de piano i composició a Barcelona.
En l'àmbit professional és coneguda sobretot l'esmentada tapa
al capdavant de la Cobra Orquestra Caravana,
gràcies sobretot a la vinculació al 1986 de Xavier Cugat,
arran del seu retorn a Catalunya i d'aquí l'orquestra dubtaria el nom.
L'orquestra, doncs, es va anomenar a partir d'aleshores
Gran Orquestra Xavier Cugat Caravana Show
i va aconseguir una gran projecció arreu de l'Estat.
De la mà de Cugat, durant uns mesos la cantant Nina va actuar amb l'orquestra
abans d'incorporar-se al programa 1-2-3 de Televisió Espanyola.
Com a compositor Josep Bou va escriure obres sinfòniques,
com ara Sinfonia Mediterrània, el Parc de la Ginebreda i concert per a trompeta i orquestra.
Però també va compondre peces per a Còbola, entre les quals destaquen
les sardanes L'amic que ha tornat, que vol tenir un segon accés
al concurs de l'Esgai del 1998,
del 1998, per a tallada Premi Ramon Serrat 1999
i 25è aniversari Tercer Premi Joaquim Serra del 1999.
Escoltem ara una sardana que Josep Bou i Coll va escriure l'any 2000
amb motiu del 25è aniversari de Torrella del Montgrí
com a ciutat povilla de la sardana.
25 i seguim, que interpreta la cobla als Montgrins.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estau escoltant l'1, 2 i seguit,
Temps de sardanes, es bars i música per a cop,
la Tarragona Ràdio, i ara, el moment de les notícies.
Ens situem a l'any 1988,
quan, amb l'objectiu de donar a conèixer arreu d'Europa
la cultura popular catalana, va néixer la pleca internacional de la sardana,
de més tard va afegir al seu programa la mostra de grups folclòrics,
i aquest any 2012, coincidint amb el seu 25 aniversari,
la festa ha passat a adoptar el nom més simple de Plec Internacional.
Cada edició de la Plec Internacional compta amb la participació
de més de 20 grups folklòrics del territori,
cosa que representa un total aproximat de 500 actuants,
els quals encara cal sumar els més de 1.000 acompanyants
que també formen part de l'expedició,
així com aquells que, com és el cas de l'agrupació sardanista de reguardança,
hi assisteixen pel seu compte.
A més, també hi participen grups de la ciutat
que acull la celebració amb l'objectiu de potenciar
l'intercanvi de coneixements i de cultures.
Enguany la cita serà els dies 3, 4 i 5 d'agost, a Budapest,
concretament a la plaça, perdó, com més, s'ha d'avançar, d'aquella capital.
La representació dels diferents àmbits de la cultura popular catalana
serà la següent.
El Vall de Bastons de l'Arbós, el grup de Vall Folk,
el grupet de Barcelona, el basteri de la Unió,
en elles de la Flama de Valls, els nans de Tàrrega,
de l'associació Guixanet, els capgrossos de l'agrupació
de colles i canteres de Catalunya, portats per la colla de la Roca Fumada,
de Juneda, la colla castellera Minyons de Terrassa,
la cobla Bisbal Jove, de la Bisbal d'Empordà...
I també seran el Drac de Sant Roc de Tarragona,
l'esbar Sant Martí de Lataneu Torrellenc, de Torrellas de Llobregat,
els falcons de Piera, els gegants de l'associació
de geganters d'Arenys de Mar i els gegants de Ribes de Freser,
el grup de veneres Bonamar, de la Bisbal d'Empordà,
les colles sardanistes Xàldiga de Barcelona
i el Sol i Xen de Vilanova i de Villpuig,
encara que, extraoficialment, també hi haurà una presència notable
de l'agrupació sardanista de Tarragona d'Ansa.
Igualment hi actuaran els grups de teatre de carrer,
Axial Flying Effects, Trains de Mar,
Goc i Magoc i Zigazaga, de Sant Joan de Vilatorrada i Barcelona,
el barcelonès, i representant Budapest,
l'orquestra i la coral del teatre de l'Opereta
i el conjunt de dansa Corvinus Cosgas.
Tot això, doncs, els dies 3, 4 i 5 d'agost,
en el 25è pleg internacional de la Sardana
i mostra Grups Folclòrics de Budapest.
El taller de músics a Barcelona, institució de referència
en la formació de músics de jazz, rock i flamenc,
anuncia que obre una nova àrea de música tradicional
amb continguts específics i alhora integrats en el seu programa d'estudis.
L'equip docent està format per professionals experts en la tradició,
tots ells amb una constant presència i activitat
en els escenaris tant de dins com de fora de Catalunya.
Amb la coordinació general de Pep Coca,
alguns d'aquests professors són Flaviol i Tambor,
Mar Riera, Alagralla, Adrià Garandia,
a la tarota, tibla i tenora Jordi Comas
i en grups instrumentals Pep Coca i Francesc Tomàs.
Ja s'ha posat en marxa una nova edició
de la 24èna del concurs de Sardana de l'any.
Encara falten un parell de mesos per l'emissió de les eliminatòries,
però la maquinària que requereix aquest certamen
ja ha començat a funcionar.
De moment, enllestin les bases per les quals s'ha de regir.
Unes normes que ens expliquen que, com sempre,
la finalitat d'aquest concurs és la divulgació de les sardanes
que es van estrenant en el transcurs de l'any,
atorgant al final del procés
segles premis a les que assoleixin una major popularitat
entre el públic seguidor del concurs
i els mitjans de difusió col·laboradors.
Les sardanes que participaran en aquesta edició
de la Sardana de l'any
hauran estat seleccionades entre les escenades
durant l'any 2012.
Excepcionalment, a proposta del comitè seleccionador,
podran ser escollides les sardanes estrenades
durant el desembre de 2011
que no haguessin entrat en la selecció de l'edició anterior.
S'estableix un màxim de 56 sardanes
per participar en el concurs,
sorgides de la tria prèvia
que s'encarregarà a tres reconeguts músics,
els quals formaran l'anomenat comitè seleccionador.
Tal com es va fer a l'anterior edició del concurs,
tothom podrà votar cada una de les eliminatòries
telefonant a un contestador automàtic
o per mitjà de la pàgina web específica.
La primera fase d'eliminatòries
es desenvoluparà entre el cap de setmana
dels dies 6 i 7 d'octubre del 2012
i el cap de setmana dels dies 19 i 20 de gener del 2013.
Durant 14 setmanes s'oferiran quatre sardanes,
de les quals la que rebí més vots
passarà a l'eliminatòria següent o semifinal.
Les 8 sardanes no guanyadores,
que hagin obtingut major nombre de vots,
s'inclouran en dues eliminatòries de repesca
programades per al mes de febrer
i les dues guanyadores passaran a semifinals.
La fase de semifinals es desenvoluparà
entre el cap de setmana dels dies 23 i 24 de febrer
i el cap de setmana dels dies 20 i 21 d'abril de 2013
amb una nova audició de les 16 sardanes
escollides en la primera fase
i presentades durant 8 setmanes de dues en dues.
El dissabte 15 de setembre,
mitjançant un sorteig públic,
es determinarà la composició
de cada una de les 8 semifinals
i de l'ordre en el qual seran interpretades
les sardanes en el concert final.
Es classificaran per la final
de la 24è edició de la sardana de l'any,
que tindrà lloc el dia 11 de maig del 2013,
precisament aquí, a Tarragona,
les 8 sardanes guanyadores
de cada una de les semifinals
i les dues semifinalistes no classificades
per la final que hagin obtingut
un major nombre de vots.
El recompte de tots els vots del públic
present a la final donarà com a resultat
la proclamació de les peces mereixedores
del Premi Popular i del seu exèssit.
En la mateixa vetllada final
s'aturaran el Premi de la Crítica
i el seu exèssit,
escollits pels informadors sardanistes
entre les sardanes proposades
pel comitè seleccionador.
I el passat cap de setmana,
i més concretament dissabte a la nit,
va ser vetllada d'això de concursos,
de dos concursos importants,
encara que siguin amb ambients
i motivacions diferents.
Per una banda, a Seret,
concurs de gaire lliure,
però un concurs molt atractiu,
a la plaça d'Abraus,
d'aquella població,
els que hem estat una vegada,
sabem que és un concurs
que s'hi està molt bé,
a més a més les colles
poden passar tot un cap de setmana
en un lloc,
en una població realment magnífica,
han de participar també,
suposo que això,
a Maria Rosastat,
encara es fa el golop.
Això no ho sé si es fa encara,
si ara també hi pensava jo,
la cercavila que fèiem sempre.
Una mena de cercavila,
hem de fer un golop de fantasia
desinventat per cada colla.
Sí, no ho sé, això veus?
Aquí no.
Ho haurem de consultar.
En tot cas,
no és una dada que serveixi
després en les classificacions oficials,
on veiem que la colla Terrona d'Anse,
qui va participar,
com dèiem,
en aquesta categoria,
doncs,
de colles lliures,
va solint un tercer lloc
en la classificació final.
Primer lloc per la colla Violetes del Bosch,
un segon per la colla Maig,
el tercer, com dèiem,
per la Terrona d'Anse,
i el quart,
per una colla,
doncs,
potser us sorprendrà,
amb la Manxobeta.
Això és una cosa que fan a vegades
en aquests concursos,
sobretot a Saret es dona molt
colles que potser no poden assistir-hi,
colles allò de cert nivell,
ja, no?,
assistir-hi amb la plantilla titular,
doncs,
fan amb ajudes
i es presenten amb un nom,
doncs,
fictici,
d'un nom,
en aquests casos.
Anxobetes,
molt.
Anxobeta,
la Mare Nostra,
home era, no?
Sí, sí, sí,
amb ajudes,
tot i amb això,
doncs,
un quart lloc,
i el cas definitiu,
un concurs,
doncs,
sobretot per anar a això,
passar-se bé.
Estan molt contents.
Malgrat?
Malgrat,
malgrat,
malgrat que quan tornaven,
doncs,
els va enganxar,
per poquet,
a la Terrona d'Anse,
per molt poquet,
no es va enganxar
a haver de parar
pel trist incendi
que hi ha hagut allà,
no?
El que sí que,
per exemple,
sé que la Mare sí que
es va trobar tancada
i no van poder passar,
vull dir que altra gent,
segur,
els nostres van passar
i ells ja ho diuen,
que per poquíssim,
perquè minuts després
tancaven.
Tancaven l'autopista.
I ho deien,
no?
Diu,
ha sigut esfreïdor,
passar per allí,
veure les flames i...
Sí.
Els que hem pogut veure
una vegada un incendi,
jo,
per sort,
mai tan gran com aquest,
però impressionant,
realment és impressionant,
tant l'incendi
com el que veus després,
això a vegades
també és preocupant.
Bé,
deixem aquesta qüestió,
Seret,
s'ho van passar bé,
tots,
entre ells,
a Colla Terrora Dansa,
amb un resultat
que no està pas malament.
I l'altra cita
era també a la nit,
a Vilanova a la Geltrú,
en aquest cas,
un concurs,
doncs també,
aquests concursos d'estiu
a la nit
sempre són més agradables,
però amb el compromís,
amb el repte,
pel que fa a la categoria
de veterans,
de que era un concurs
de campionat,
sobretot amb aquesta
classificació tan disputada
d'enguany,
no dic que ho hagi tingut fàcil
altres anys,
la Toc de Dansa,
la Colla Terrora
i la Toc de Dansa
que portava dos anys seguits
guanyant el campionat,
però en guany
sembla que ho tenen més disputat,
el primer concurs
doncs van quedar
en un sorprenent quart lloc,
sorprenent,
no ho dic perquè siguem de Terrora,
sinó que ho deia tothom,
però el cas és que sembla
que les colles
amb menys les capdavanteres
d'aquesta classificació
de veterans
estan molt igualat.
En aquest cas,
la Colla Terrora
va obtenir
dos segons llocs,
però els resultats
obtinguts
per les altres colles
van fer que
la classificació final
fos primer lloc
per la Tarragona Dansa
empatada
amb la Colla
Toc de Dansa
que havia dit
Tarragona Dansa
és la mateixa entitat
però no és la mateixa colla
en primer lloc empatat.
I perquè veieu
com estan les coses
a la classificació general
del campionat
les colles
almenys a les quatre primeres
estan a mig punt
una de l'altra.
En primer lloc
per Roques Blaves
d'Esparreguera
amb 5 punts i mig
segona Sabadell
de Sabadell
amb 6 punts
tercera Rassò
de Sabadell
amb 6 punts i mig
quarta Toc de Dansa
de Tarragona
amb 7 punts
i ja més despenjada
en cinquè lloc
la Dansa Aires de Maig
de Barcelona
amb 15 punts.
Propera cita
el que fa campionat
11 de setembre
Lloret de Mar
i com veieu
les coses molt disputades
pot passar qualsevol cosa
qualsevol d'aquestes colles
té força nivell
i pot arribar
a guanyar el campionat
i molt hauria de canviar
les coses
aquest propi concurs
perquè no es decidís
tot plegat
fins a l'últim
l'últim concurs
de la temporada.
Emoció doncs
que és el que
acaba de rodonir
doncs la festa
que és també
un concurs
de la colla
sardamistes
i escoltem
un altre cop música
sortosament
hi ha hagut
molts compositors
de prestigi
que han escrit
per a Cobla
a vegades
però
només es coneix
una part
molt petita
de la seva obra
com és el cas
d'Antoni Català
nom gairebé
sempre associat
a la sardana
a la processó
de Sant Bartomeu
tot i que en va escriure
amb més de 30
a banda de diverses obres
per a Cobla.
Format primer
a l'escolonia de Montserrat
i després amb mestres
a la categoria
de Pallisser i Morera
Antoni Català
ha treballat
des de la composició
a la pedagogia musical
des de la crítica
a la direcció
de conjunts vocals
i instrumentals.
La seva música
almenys pel que fa
a les sardanes
el periodista
i musicòleg
David Puertas
les defineix
com una manifestació
de la sonoritat
plena i punyent
de la Cobla
el concepte sinfònic
de la instrumentació
en la línia de Morera
o de Garreta
els ritmes trencats
i sincopats
dels acompanyaments
la volada
de les seves melodies
els passatges llargs
per a la tenora solista
els fragments cambrístics
el gust
per a les fugues.
Tot això
és el que han sapigut veure
especialistes
com el David Puertas.
Escoltem-ne un exemple
amb la sardana rosada d'estiu
datada al 1921
que interpreta
la Cobla de Cambra
a Catalunya
dirigida per Xavier Pagès.
amb la sardana rosada d'estiu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!