Gràcies.
El cas de la sardana a revesses és curiós i estrany fins i tot,
que per avallar correctament les sardanes, diguem-ne, normals,
calgui conter i repartir-hi ja sorprèn molta gent,
tot i que no és un cas únic precisament que una dansa requereixi fer comptes
atenent la distribució dels compassos,
però en les revesses això es complica de manera extraordinària.
No n'hi ha prou amb escoltar la música de manera ben atenta
per a saber quan tira cada part de la sardana i a partir d'allí repartir-la.
La revessa exigeix fer determinades operacions, fins i tot per arribar aquí.
De fet, aquest és l'objectiu principal, encara que no l'únic,
i cadascú segueix les seves estratègies i utilitza fórmules pròpies.
Cal aquí més que mai oïda musical, atenció i facilitat per al càlcul.
Una tasca que es fa sense ballar, amb paper i llapis.
Tot i que hi ha autèntics especialistes, ningú ha arribat a trobar un mètode infal·lible
i fins i tot no és estrany trobar concursos, en una sardana no la resol ningú.
Precisament aquí rau un dels encants de la revessa és aquesta mena de repte com es proposa a resoldre.
O com s'acostuma a dir a vegades, un duel entre el compositor i els rebessaires.
Però tot i això, tot això, que pels aficionats és un món apassionant
i fins i tot arriba a ser addictiu en alguns casos,
pot esdevenir com a mínim avorrit per la resta de mortals
quan es realitza el carrer en un concurs de colles,
on de fet, incomprensiblement, en la majoria es manté la revessa com un element imprescindible.
És un moment on els esforços que a vegades realitzen els organitzadors
per fer que un concurs sigui un espectacle, a vegades ho aconsegueixen,
doncs en aquest punt es trenca l'encany, com quan són en les 12 campanades al conte.
Que les revesses tenen el seu què i no són pocs els seus aficionats i fidels
ho demostra la vitalitat del campionat individual
i la bona resposta que sembla que ha tingut el primer campionat virtual que s'acaba de convocar.
Però també és cert que urgeix que es prengui alguna decisió valenta
sobre les revesses als concursos de colles.
Molt bon vespre, benvinguts novament a la cita amb la sardana, els bars,
la música per a Cobla, a la sintonia de Terraona Ràdio.
Ho fem cada divendres a dos quarts de nou del vespre,
durant una horeta posant-vos el dia el que succeeix en aquest àmbit
de la cultura popular i tradicional.
Avui, a l'1, 2 i seguit, edició 795, amb la Sílvia, el control de so,
i en aquesta ocasió l'equip del programa, diguem-ne, mínim,
a un servidor, l'Àngel, a la guió, i presentació.
Un programa que, com sempre, com deia, intentarà posar-vos el dia de l'actualitat,
però també una part important pel que fa a la música
i amb alguna escapada, amb alguna incursió, diguem-ho així,
amb altres aspectes de la sardana.
Anem a començar a fer, com sempre és habitual,
una mena de resum, un sumari de continguts,
de l'1, 2 i seguit d'avui.
Avui també començarem amb la sardana de l'any,
una nova eliminatòria, però això s'acaba.
Avui, de fet, és l'última eliminatòria d'aquesta temporada.
Avui haurem triat, un cop es completi aquesta sessió,
aquesta tanda, s'haurà completat la vuitena sardana finalista.
Les dues restants, ja ho sabeu,
es determinen entre les més votades,
entre les que no s'han classificat,
una petita variant que hi ha hagut en aquesta edició d'aquest any.
Doncs les tres últimes sardanes les escoltarem
en aquesta eliminatòria d'avui.
A l'agenda, avui trobareu que no hi ha cap apleca
a les comarques tarragonines, aquest cap de setmana,
però sí que n'hi ha molts més per triar arreu del país
i alguns de força atractius,
però sobretot caldrà destacar les ballades sardanes
que hi haurà el dia de Sant Jordi
o el voltant del dia de Sant Jordi,
perquè hi ha algunes poblacions que allarguen,
amplien el calendari d'activitats de Sant Jordi
a tot el cap de setmana.
Algunes fan ballades ja aquest diumenge.
i aquest cap de setmana una altra cita a Urganyà,
el domenatge dia 22, festa de cloenda del seu pobillatge,
i el seu urganyà era la ciutat pobilla de la Sardana 2011,
amb la novetat aquesta vegada que serà l'última,
almenys sota aquest format,
i precisament dimarts vinent dia 24,
es presenta a Barcelona el que l'ha de substituir,
el projecte Capital de la Sardana.
Veurem, doncs, quines són les característiques,
si realment s'arriba a realitzar,
sembla que sí, hi havia rumors en sentit contrari,
però bé, en parlarem després a les notícies,
on també ens farem ressò d'un programa
que promet ser interessant,
que emetrà al Canal 33,
precisament la dia de Sant Jordi,
al voltant de la Sardana.
Tornarem a parlar-ho, vam fer la setmana passada,
del primer campionat virtual de Sardana Reveses,
del concurs d'Igualada que es va celebrar diumenge passat
i que era el primer concurs de la temporada
per una de les colles terragonines,
la colla Toc de dansa.
Tindrem xafarderies i la música,
esclar que serà un dels components,
com és habitual, com ha estat sempre així,
un dels components essencials del nostre programa.
I també és habitual, mentre és temporada,
que la música s'encaveixi dins de la secció
de la Sardana de l'any en començar.
Anem-hi!
Doncs encetem la vuitana i última eliminatòria,
com deia, del concurs de la Sardana de l'any
d'aquesta temporada.
De les tres sardanes que escoltarem,
haurà de sortir una nova finalista
per a la gran final que tindrà lloc el dia 12 de maig
al Teatre Llotge de Lleida,
que s'afegirà a les set ja decidides fins ara.
A més, també, hi seran les dues semifinalistes
no classificades per a la final
que hagin obtingut un major nombre de vots.
De moment, escoltem la primera sardana
d'aquesta semifinal,
Aydre i Jasso, d'Agustí Serratacó.
Aydre i Jasso, d'Agustí Serratacó.
Aydre i Jasso, d'Agustí Serratacó.
Aydre i Jasso, d'Agustí Serratacó.
Aydre i Jasso, d'Agustí Serratacó.
Aydre i Jasso, d'Agustí Serratacó.
La primera sardana de la vuitana i última eliminatòria
de la fase de semifinals de la 23a edició del concurs
de la sardana de l'any, un sardana que interpretava per cert
la COP la 11, no ho havia comentat.
Una iniciativa aquesta de la sardana de l'any
de la Federació Sardanista de Catalunya,
que compta amb la complicitat de diverses emissores
d'arreu del país, com és el cas de Tarragona Ràdio.
Ara és el moment de veure quin va ser el resultat
de l'anterior eliminatòria,
a més a la setmana passada.
La primera sardana era desanals 2011,
d'Alfred Abad, que va rebre 109 vots.
La número 2, Súria, 40 anys de plec,
de Carles Santiago, en va tenir 140.
I la tercera, Xiulets i melodies,
de Gironi Velasco,
125 vots.
La vuitana finalista és, doncs, la segona
que hem esmentat.
Súria, 40 anys de plec, de Carles Santiago.
I ara veig aquí la segona sardana
d'aquesta setmana.
Bicicleta, cullera, poma, de Jaume Riu,
amb la cobla juvenívola de Sabadell.
i ara veig aquí la segona sardana.
i ara veig aquí la segona sardana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
igualment. També el 20è
a plec de la capital del Cava,
Sant Sadoní de Noia, matí-tarda al Parc
de la Bòbila. Serà amb l'escobla
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Marinada
i Juvenívole Sabadell, amb arrossada
popular, concurs de parelles i concurs
de colles improvisades. I ja
sí, a les comarques tarragonines, el 23è
plec de la Renaixença, a Benissanet,
a dos quarts d'una del migdia i a
dos quarts de cinc de la tarda, a la plaça
del Casal. Hi actuarà la cobla a Mirenfant
i també hi haurà un dinar de germanom. Hi ha encara
un altre plec, a la plec de Calafell
amb un lema, un poble, una
rotllana. Serà a dos quarts de sis de la tarda
i a dos quarts de nou del vespre, al Parc
de la Sínia, a la tarda amb la cobla Rassó
d'Ansaires del Penedès i a la nit amb la
cobla Maricel. Hi haurà concurs de
colles improvisades, sopa de Germanó i
ball del Fanalet. En cas amb el temps,
es faria a la carpa del Poloesportiu
Municipal.
I parlem de ballades sardanes, ara limitant-nos
a les comarques tarragonines.
Aquest diumenge a dia 22, a dos quarts de
dotze del matí a Torredembarra, al Parc
Infantil del barri de Sant Jordi,
amb la cobla Cossetània. A les
dotze, a Roda de Barà, a Cal Olivera, amb la cobla
la principal de Tarragona. A l'una,
al Catllà, davant del Centre Cultural, amb la
Juveníbula de Gramunt. A les sis de la
tarda, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla
Reus. Es farà una nova experiència
del que anomenen el Vendrell la
Sardabona. Una mena d'espectacle,
tot un muntatge per fer la ballada
més atractiva, amb agafonia, presentador,
disjoc i sortejos, etcètera.
També el diumenge, dia 22, a dos quarts de
vuit del vespre, a Riudoms, a la plaça de
l'Església, amb la cobla la principal
de Tarragona, amb la participació de la
colla sardanista, roses de tardor
de Riudoms. I el dilluns, dia 23,
diada de Sant Jordi, a les cinc de la
tarda, a Cambrils, al passeig marítim
Sardanes, amb la cobla contemporània.
A un quart de sis, al Morell, a la Rambla, amb la
cobla Reus Juga. A la mateixa hora, un quart
de sis, a Reus, a la plaça del Mercadal,
amb la cobla del col·legi Paramanyanet.
A la sis, a l'Hospitalet de l'Infant, a la
plaça Catalunya, amb la cobla la principal de
Tarragona. A la set, a Constantí, amb la
cobla Cossetània. I aquí a Tarragona,
a dos quarts de vuit del vespre, ja tradicional,
aquesta ballada, la diada de Sant Jordi,
a la Rambla Nova, amb la cobla Reus Juga.
I com acostumem a fer, les ballades
aquí a la ciutat de Tarragona, sempre que
ens és facilitada aquesta
informació, us anunciem el
programa que interpretarà la cobla Reus Juga.
Són les sardanes d'exhortació
de Manuel Sedarra Puigferrer, a Ulls Clubs
de Daniel Gasulla, per molts anys, d'Antoni
Masbou, 50èplec de Caldes,
de Miquel Tudela, entre dos mil·lenis
de Joan Jordi Boumala, rondalles i cançons
de Josep Vicenç Xeixu, senzill
homenatge d'Alfred Abad, 100 present
de Carles Rovira i en Manel Ila Teia
de Josep Sedarra. Aquesta
diada de Sant Jordi, també hi haurà sardanes
a les vuit del vespre, a Sant Carles
de la Ràpita, a la plaça del Co, amb la
cobla la principal repitanca.
I una altra ballada el divendres, dia 27,
diada de la Mare Déu de Montserrat,
a les vuit del vespre, una ballada també
tradicional en aquesta diada, a Mora d'Ebre,
a la plaça de dalt, amb la cobla
Miranfón.
Diguem-ho a tall purament
testimonial, perquè ja fa
en teoria uns 20 minuts
que està en marxa aquest concert, interessantíssim
concert, sens dubte, el que s'anunciava
per dos quarts de nou
del vespre d'avui divendres
a l'Hospital de l'Enfant, al Teatre Auditori
amb la cobla reu jove, amb el seu espectacle
clàssics del jazz.
I valdrà la pena, després segurament
tindrem en propers programes l'oportunitat
d'escoltar testimoni enregistrat
d'aquest concert. Acabem l'agenda
amb esbars. Aquest dissabte,
dia 21, a les 6 de la tarda,
l'esbar d'Ensaia de Tarragona es desplaça
fins a Manresa, la plaça Sant Domènec,
per participar al Festival Ureneta
Infantil, amb l'actuació de les seccions infantils
i juvenils de les barques, el cultural
d'Ensaia de Manresans, i també
de l'esbar d'Ensaia de Tarragona.
Lilluns dia 23, a les 7 de la tarda,
Vilaseca, a la plaça d'Església,
dins dels actes de la Diada de Sant Jordi,
actuarà el grup de dansa tradicional
catalana Ramon Dolzina, amb els
grellers de Vilaseca.
La música que pot fer la cobla no només
ha interessat a major o menor mesura,
segons els casos a la majoria de músics
catalans, sinó també a més d'un de fora.
Ara pararem atenció en un dels que
s'han mostrat una major implicació
en aquest tipus de música, tot i no ser
català d'origen. Ens referim a
Cleo Henry Jubert, nascut a Orleans
el 1948, compositor i director
d'orquestra, lliurejat pel Conservatori
Nacional Superior de Música de París
i titular de la Universitat d'Orleans.
Actualment resta implicat en diverses
institucions musicals de prestigi
darrere de França. A la Catalunya
Nora ha promogut múltiples activitats
sardanistes i ha format part del jurat del
Premi Seret Banyoles, de composició de
sardanes i música per a cobla. Ha escrit
sardanes i obres lliures per a cobla,
sempre amb una intencionalitat clarament
sinfònica. Escolta'm-ne una de
sardana de Claude Henry Jubert,
interpretada per la cobla mil·lenària,
la Mare de Déu.
M lorem.
C'est imposible.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
9 del vespre i pràcticament 9 minuts.
Seguim en directe si ens escolteu el divendres, el vespre, en aquesta nova edició de l'1-2 i seguit.
Temps de Sadanes, esbarcí, música, paracobla.
I recordeu també les repeticions corresponents dissabte a partir de les 12 i els diumenges a partir de les 10 del matí i sempre que vulgueu per internet.
Ara amb un segon bloc de notícies.
La setmana passada anunciàvem la convocatòria del primer campionat virtual de Sadanes Reveses, on la seva normativa està adreçada a tothom, però molt especialment a aquells que no tinguin experiència en resolució de Reveses i els rebessaires novells.
Es desenvoluparan aula virtual, és a dir, per internet, i de fet es tracta d'un curs per aprendre a resoldre Reveses online.
L'aula virtual inclourà tutorials, fòrums, música i fins i tot una web informativa.
La idea és que cada 15 dies s'incorpori una Revesa nova a l'aula virtual i els concursants, que podran escoltar-la tantes vegades com vulguin durant una setmana, tractin de resoldre-la.
Després, amb els tiratges llalliurats, es compartiran opinions amb altres participants.
Totes les Reveses han estat elaborades expressament per aquest campionat, a base d'arranjaments fets a partir de composicions del Fret Abat, Carles Santiago, Daniel Gasulla i Joan Lázaro.
El campionat començarà el dia 1 de maig i s'allargarà fins a finals d'any, amb un descans durant els mesos d'estiu.
Això sí, la cluenda de Reveses.cat, que és com s'anomena el campionat, serà presencial.
El lliurament de premis es durà a terme ajuntament amb el del campionat individual de la Unió de Colles Sardanistes.
Sobre aquest campionat es pot obtenir més informació al web www.reveses.cat, on també s'explica que és una sardanar-revesa i molts altres aspectes al voltant d'aquesta mena de sardanes.
Amb tot, segons s'anuncien, en el web esmentat a causa del gran nombre d'inscripcions rebudes i per tal de poder atendre com cal tots els participants del curs,
s'han vist obligats a deixar en llista d'espera les persones de les categories gran i veterana que hagin tremès el formulari a partir del 17 d'abril.
Tanmateix, en cas que finalment no puguin ser enmeses com a participants, si ho desitgen, podran seguir el curs com a visitants.
La inscripció en les categories infantil i juvenil, és a dir, fins a 18 anys, encara resta oberta.
Per cert, els assessors musicals del campionat són dos destacats rebessaires, Víctor Sallés i Joan Manuel Panyos.
Aquest darrer compositor i dansaire de la colla Mare Nostrum habitualment ofereix cursos intensius presencials de reveses,
com el que es podrà seguir demà dissabte al matí aquí a Tarragona.
Serà a partir de dos quarts d'onze, local social de l'agrupació sardanista Terranadansa,
el passatge coneix l'avinguda d'Andorra, amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret.
El domenatge passat se'ls celebraven als comarques barcelonines dos importants concursos.
Per una banda, l'Hospitalat de Llobregat, valit pel territorial Barcelona-Ciutat,
i l'altra, Igualada, valit pel territorial Barcelona-Comarques.
Nosaltres, habitualment, ens fem ressò dels resultats en aquells en els quals hi participen colles de les comarques targonines.
Això va passar a Igualada, on a la categoria de colles lliures hi participava la colla toc de dansa,
de la categoria de veterans aquí de Tarragona.
I, a més, ho va fer amb força èxit perquè aconseguia un primer lloc, amb 7 punts,
seguida de la colla joventut sardanista de Porreig, amb 15,
i, en tercer lloc, la colla entre boires de Vic, amb 18 punts.
A més a més, la colla tarragonina va ser una de les que van aconseguir resoldre i repartir correctament la sardana RBC.
Un concurs, que ja ho vam comentar, tenia l'interès que hi participaven,
pel que fa a les colles veteranes, pràcticament totes les que competeixen amb la toc de dansa en el campionat de colles veteranes,
en aquest cas, però la majoria d'aquestes colles havien de participar al territorial,
al territorial de Barcelona-Comarques, i les altres estaven al territorial Barcelona-Citat.
És a dir, que a la categoria de lliures es van restar, doncs, només aquestes tres colles,
però que, bé, van aconseguir conformar un concurs prou interessant,
completar, doncs, un concurs prou interessant,
i amb la felicitat, doncs, per agafar els tarragonins d'haver aconseguit aquest primer lloc.
I donem pas ara a una sardana enèrgica, i podríem dir-ne també energètica,
en el sentit que en Grès Cavallà, el seu autor, és tot un clàssic del gènere,
Francesc Marrós, no és un dels seus títols més coneguts,
però podem assegurar que es tracta d'un marrós autèntic.
És la plec de Sant Saloni, que interpreta la cobla, la principal del Llobregat.
Sous-titrage MFP.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I arriba el moment de les xafarderies.
Avui, petites xafarderies, però que són aquelles que arriben a conformar, a col·laboren,
contribueixen a fer ambient, diguem-ne, en aquest àmbit de la cultura popular i tradicional,
que són les sardanes.
I un àmbit que un dels temes recurrents aquests dies els comota tot arreu.
les famoses retallades que els afecten.
I sobretot en com les diverses entitats, els promotors, intenten anar esquivant aquestes dificultats,
aquesta banca d'ingressos, aportacions oficials, de les quals fins ara potser massa alegrament s'havia viscut plenament.
I trobem de tot a l'hora de recollir notícies, activitats que malauradament deixen de fer-se,
d'altres que en principi no s'anuncien i sí que es fan al final,
evidentment també l'acte contrari, el cas contrari,
activitats que ara estan anunciades i al darrer moment desapareixen de la programació,
hi ha tota la casuística que us podeu imaginar
i amb una dificultat que ens arriba a nosaltres de rebot, els informadors,
la dificultat per arribar a concretar les nostres agendes d'activitats.
I segur que allò que heu escoltat no s'apropa,
s'apropa, sí que s'apropa a la realitat del que succeirà,
la agenda que us hem anunciat, però difícilment serà exhaustiva al 100%.
A nosaltres us puc asseure que ens hi hem esforçat.
Per què ho dic tot això?
Doncs perquè una activitat que darrerament havia tingut força èxit
i organitzada pel Casal Tarragoní,
i aquest és només un dels exemples, dels molts exemples que us podria posar,
era un viatge organitzat a l'Aplec de Calella.
Ja ho sabeu, un dels Aplecs més importants de la temporada durant molts anys,
vull dir que amb molta tradició de molts anys ja de ser un Aplecs davanters,
que atrau, que s'ha pogut reinventar-se i aportar els ingredients
per anar avançant i solucionant tota mena de dificultats com aquestes
en les que ens estem trobant tots plegats.
I una d'aquestes parts en què posten la seva inventiva
va ser ja fa uns anys fer una sessió prèvia a l'Aplec de Dominga,
el dissabte al vespre, i a més oferir uns packs, diguem-ho així,
als sardanistes, en els quals amb preus molt, molt raonables
poden passar tot el cap de setmana a Calella,
és a dir, una estada en un hotel, amb el dinar de l'endemà, etcètera,
tot un conjunt d'activitats a un preu realment molt atractiu.
El Casal Tarragoní s'acollia aquesta oferta,
oferint també aquest viatge amb autocar.
Enguany fins a darrer moment hi havia el dubte si es podria fer,
hi havia el dubte de si l'agència s'hi engrescaria,
i sembla que sí, que al final s'organitza aquest viatge a Calella,
i ja anirem anunciant i concretant dades per als que estigueu interessats.
Alguns havia fet arribar la seva preocupació per si es faria o no,
doncs hem de ser que sí,
i ja us anirem donant informació al respecte.
De totes maneres, a la ballada de la Dià de Sant Jordi,
i allí trobareu la gent del Casal,
que si teniu urgència per apuntar-vos a aquest viatge a Calella,
hi podreu concretar alguna cosa, sens dubte.
I una activitat que sembla que de moment no s'envararà afectada
per això de les retallades,
és el projecte també del Casal de publicar un disc en homenatge
al compositors de sardanes més destacats que haurà donat la ciutat,
i que era una llàstima que només una petita pare estigués enregistrada en disc.
Doncs sembla que aquest projecte,
que de fet ja es parlava i es remenava en temps en vida del mateix Joan Juncà,
doncs finalment es pot estar a terme.
De fet, el mateix Joan Juncà havia arribat a fer una selecció de les sardanes
que ell creia que haurien de ser incloses en aquests disc.
No vol poder ser, malauradament, en vida d'ell,
però sembla que aquesta selecció la família l'ha conservat
i es podrà posar a disposició del Casal Terragoni i la Copla Cossetània,
que sembla que és la que finalment assumirà l'enregistrament d'aquest disc.
Esperem, doncs, que es pugui fer ben aviat.
Sabem que en aquests moments s'estan fent les gestions ja per concretar tot el que convé
per tal de fer realitat aquest disc.
I una de les activitats que hi seguim amb el Casal Terragoni,
que no perillava l'activitat en si,
però sí molts dels elements que feien que sigui una activitat prou interessant,
és la pleg, ciutat de Tarragona enguany,
que arribava a la seva quarantena edició.
I sense cap aportació monetària municipal,
sí que es feia la pleg,
potser amb reducció d'alguna coble respecte a anys anteriors,
però amb tres cobles tot el dia.
La marinada, les dues cobles locals,
la principal de Tarragona i la cobla Cossetània.
Els problemes venien per aquells complements,
les cadires, els serveis públics,
que arriben a...
que són els serveis mínims i imprescindibles
per fer una pleg com Déu mana,
la megafonia...
Són tots aquests aspectes que ha hagut d'assumir
el Casal Terragoni, l'organitzador,
i que abans assumia l'Ajuntament.
Doncs sembla que, malgrat tot,
finalment podrà haver tots aquests elements,
i els que vulguin assistir a aquesta pleg,
el primer diumenge del proper mes de maig,
doncs en podran disposar.
Per cert, una pleg que anirà precedit
el mateix dia, a la vigília,
d'un concert que ja us havíem apuntat
en alguna xafarderia anterior
de la cobla Cossetània,
que d'aquesta manera,
i aquí vull remarcar molt,
tal com ho presenten ells,
volen encetar l'any de la seva cinquena temporada,
per dir-ho clar i directe,
la seva cinquena temporada.
Havíem apuntat,
potser nosaltres havíem contribuït amb això,
a dir que era el cinquè aniversari.
De fet, el cinquè aniversari
no arribaria fins al cap d'un any.
I sembla, doncs,
que ells el que plantejaven era això,
l'aniversari es comença a celebrar
i durant un any es fan activitats.
El cas, en definitiva,
prengueu-s'ho com s'ho vulgueu,
és que es fa un concert,
promet ser interessant
i promet ser demostratiu
de les ganes de fer coses noves
i de millorar en qualitat
d'aquesta cobla tarragonina.
Una dada curiosa,
i això és només que una curiositat,
tot i que alguns potser no s'ho prenen així,
és que el concert,
la part de sardanes no es farà
amb l'introig de Flaviol.
És una filosofia que tenen alguns
dins del món de la cobla,
que en els concerts no és imprescindible
que hi hagi aquesta introducció del Flaviol.
res, senzillament un petit detall.
I canviem, deixem el casal
per una altra entitat tarragonina,
l'Agrupació Sanità Tarragonaransa,
que els podreu trobar
a la propera diada de Sant Jordi
amb la seva parada pròpia a la Rambla
i oferint roses,
com moltes altres entitats,
però també molts altres detalls
i complements
que poden ajudar
a fer aquesta diada
encara més atractiva.
I una última xafrederia,
si m'ho permeteu,
aquella notícia que feia referència
al programa que oferirà el Canal 33
dilluns vinent sobre la Sardana,
amb un plantejament...
Allò que llegíem abans
era una recopilació de tòpics sobre la Sardana
i ells se suposa que intentaran, doncs,
treure aquest a l'entrellat
del que són tòpics realment
i que en realitat un d'ells
era allò de que s'hi va allà
seran a Esquerrincló.
I això ens ha recordat un debat
que es va organitzar aquí a Tarragona
ja fa uns quants anys
en l'època en què estava vigent
i plenament polèmica la Sardanova
i precisament es va comptar
amb aquest debat
amb primeres espases, diguem-ho així,
de l'estudi,
la valoració del fet sardanista
també del Santi Arisa,
l'artífex d'allò de la Sardanova.
Un debat que es va fer
als soledactes de l'Ajuntament
i que va ser molt, molt interessant.
Un petit recordatori
que valia la pena fer-lo
ara quan aquest debat es trasllada
en format de reportatge i a la televisió.
I gairebé, gairebé acabant
amb una sardana,
una sardana d'un compositor,
Josep Biader,
que si bé va començar la seva carrera musical
no pocs anys en el món de la cobla,
amb grans cobles orquestres,
de les comarques ginonines,
després més aviat va destacar
com un autèntic,
una peça valuosa, diguem-ho així,
de l'àmbit coral del país.
Com a dada curiosa només,
no és potser explicativa de tota la seva carrera,
però una dada curiosa però significativa
és que és l'autor de la versió oficial
dels segadors.
Només insisteixo com una dada curiosa
que valdria la pena desenvolupar
per la seva importància
doncs en aquest àmbit de la cultura popular,
de la cultura musical del país.
En Josep Biader, d'ell,
escoltem una sardana
que va escriure l'any 1950.
De fet, ha anat escrivint sempre
de sardanes per a cobla,
tot i no està tan vinculat
al món de la cobla
en aquest aspecte, diguem-ne, instrumental.
És una sardana
que interpreta la cobla ciutat de Terrassa.
Llura tanca.
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
És llura tanca
amb un estil molt característic
d'aquest autor,
en Josep Biader Mella.
En aquesta sardana
arribem a la fi del programa
d'aquest dos i seguit d'avui.
Recordeu,
tornarem d'hivent desvinent,
a dos quart de nou del vespre,
i si ens voleu tornar a escoltar,
doncs el dissabte a les dotze
i el diumenge a les deu del matí.
i sempre que ho vulgueu,
per internet.
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa
de Terrassa