This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Anem a escoltar la penúltima eliminatòria
del concurs La Serrana l'any
d'aquest any,
l'onzena.
Després del parèntesi
de les festes nadalenques
encara en quedaran dues més
per completar la primera fase
del certamen
a les quals seguirà la fase de repesca a les semifinals
i, esclar, la gran final de l'11 de maig aquí a Tarragona.
De moment, doncs, disposem-nos a comprovar
com sonen les quatre sardanes que se'ns plantegen aquesta setmana.
Recordem que tot plegat té l'objectiu
de determinar la sardana més popular
entre les estrenades durant l'any 2012
per mitjà dels vots de tothom qui vulgui participar-hi.
Una iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya
que compta amb la col·laboració d'emisores com Tarragona Ràdio.
I anem a escoltar, doncs, la número 1
interpretada per la principal de l'Abisbal.
I anem a escoltar, on espontádga Teacher
i donnent i que iloch escoletar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La serrana número 1 es titulava Sant Iscla de Vallalta, signada per Isabel Medina, que va rebre 40 vots. La número 2 era en camp 25è pleg de Joan Manuel Margalef, que tingué 94 vots.
La número 3 recorda un dia el Montsant, de Geroni Velasco, amb 119 vots. I la número 4, Colla Xàldiga, de Carles Santiago, amb 134 vots, que aconseguia així passar a la fase de semifinals.
I nosaltres el que fem ara és passar a escoltar la serrana número 2, aquesta interpretada per la Cobla Rau Jove.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Couturätt!
Dè treu-ho conè.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Electro!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tamp, pa, tamp, tamp, que les pigues són verdes, tamp, pa, tamp, tamp, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de pascua, maduraran en el dia de pascua.
Amb tots dos plegats cantarem, tots dos plegats, doncs avan i no vedem, doncs avan i no vedem, que ja és hora que marxem, que ja és hora que marxem, cap al verd!
Doncs es tracta d'un disc, del qual això que heu pogut escoltar és un ràpid resum,
amb versions d'algunes de les nadales tradicionals catalanes més destacades i altres de fama universal,
amb la particularitat que seran interpretades per la Cobla i la veu de la solista Carme Canela,
un dels referents del jazz català dels últims anys.
L'arranjador de la proposta és el pianista Joan Díaz, premi de la crítica 2011 de la revista Jazz,
i sota la direcció de Tomàs Grau. També hi col·laboren Ramon Àngel Rey, les percussions i en algun tema el cantautor Roger Mas.
El dia s'anomena senzillament Nadales i el formen títols com el Domane Squad, el Desembre Congelat,
el Rabadà, el Noi de la Mare, Santa Nit, el Petit Bailet, els 12 Bantucan, la Pastora Caterina, Fum Fum Fum o White Christmas, entre d'altres.
Tal com hem avançat abans, a l'agenda, la cita és divendres vinent, a dos quarts de nou del vespre,
a l'església de Sant Sebastià de la Canonja. D'altra banda, un altre espectacle de la Cobra Sant Jordi
és el que s'està oferint en aquests moments al Teatre Fortuny de Reus, conjuntament amb el cantautor Roger Mas.
Precisament aquests mateixos intèrprets, dimecres vinent, dia 19, al Cinema Esmaldà de Barcelona,
presentaran el documental El Dolor de la Bellesa, tot just realitzat a partir de l'experiència de l'espectacle
i el disc d'aquest mateix nom que, com deia, estan oferint a Reus ara, però també amb èxit arreu del país.
Val la pena tenir en compte també que aquest documental s'emetrà el dia 24 de desembre a les 10 de la nit pel Canal 33
i que els dies 25 i 26, també de desembre, per Televisió Espanyola, la segona cadena, pel circuit català,
s'oferirà l'actuació de Roger Mas i la Cobra Sant Jordi al programa Blu Zulu.
Els ajuntaments de Banyoles i Seret i els foments de la sardana de cadascuna de les dues ciutats
han presentat les bases del 29è Premi Musical de Composició Sardanista Manuel Sardarra Puigferrer.
La data límit de presentació d'originals és el proper 31 d'agost
i hi podran participar tots els compositors que vulguin amb una única sardana, que ha de ser inèdita.
Aquestes sardanes s'han de presentar instrumentades per a coble d'11 instruments
amb una reducció de piano al peu de la partitura.
També s'hi ajuntarà a part un joc de particeles.
El jurat, format per persones de solvència del món de la música,
triarà cinc finalistes que s'estrenaran en un concert el 24 de novembre del 2013.
Seret, després de la seva interpretació a la primera part,
el jurat deliberarà per establir l'ordre en què seran premiades les cinc sardanes.
Així, el primer classificat obtindrà 2.000 euros, el segon 1.500 euros,
el tercer 1.000 euros, el quart 500 euros i el cinquè 400 euros.
També el públic assistent podrà participar per lliure un premi popular
establint igualment una classificació de les cinc sardanes que hauran pogut escoltar
i la peça que més vots obtingui rebrà un premi de 500 euros.
L'Esbarro Lluís Millet de Barcelona, un dels que han marcat la història d'aquesta mena d'agrupacions,
veurà aviat publicada la història de la seva trajectòria durant mig segle.
I Mecres Vinenes presenta el llibre a l'Esbarro Lluís Millet, 50 anys d'història,
memòries de Júquim Navarro i Bonet, en una edició que ha anat a cura d'Eloi Babiano Sánchez.
L'acte de presentació tindrà lloc a la sala d'actes La Violeta,
al carrer de Maspons, número 6 de Barcelona.
I s'acaba de confirmar, fa pocs dies, que la data, la que serà la data del tradicional concert
que cada any organitza la Cobla Reu Jove al voltant de les festes de Nadal,
però que aquesta vegada es desplaça en el calendari fins al dissabte 2 de febrer.
El motiu és que el concert esdevindrà l'acte central de commemoració del 15è aniversari de la Cobla.
Com hem dit, serà el dissabte 2 de febrer del 2013, a les 7 del vespre,
i al Teatre Bertrina, sota la direcció musical de Francesc Gregori.
Es preveuen estrenes dels compositors Francesc Rius, Isabel Medina
i un concert de trompeta solista del cofotador de la Cobla, Carles Arruz,
en un programa que inclourà, com és habitual, sardanes i música per a Cobla.
L'acte també servirà per representar el comiat dels músics que deixen de tocar
i presentar els nous per la temporada 2013.
Igualment preveuen oferir al mateix Teatre Bertrina
una exposició fotogràfica dels 15 anys de la Cobla.
L'entrada serà lliure i gratuïta.
I encara una notícia no tan positiva.
Dissabte passat moria Josep Maria Roglany Andreu,
músic de Molins de Rei, a l'edat de 66 anys,
a causa d'una greu malaltia.
Vinculat des de molt jove amb l'activitat sardanista,
també ha format part de diversos grups d'habaneres.
Actualment era component i director del grup anomenat Morralla.
Havia escrit la coneguda habanera La Barca Xica
i va composar a prop de mig centenar de sardanars
com Illes Formigues, Camp d'Amor, La Festa de Primavera o La Festa de Falgàs.
Alguna sardana seva va ser reconeguda en concursos,
com dalt l'Esbel Monteixo, tercer premi al Joaquim Serra del 1981,
o Mariona, primer exercit al concurs musical del 25 aniversari
de l'Unió de Colles el 1984.
També va ser autor de diverses revises amb noms com
Una cuca de llum, Soc tot orelles, Quins nassos, Quina botifarra, etc.
Noms propis de sardanes revises.
Escolta'm ara una sardana que l'Ivan registrarà
a la Cobles Montgrins el disc del pobillatge
del seu poble Molins de Rei.
Gratitud!
Gratitud!
Gratitud!
Gratitud!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mister!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
podeu!
dimà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
estrenada!
Fins demà!
...
...
...
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I avui acabarem amb la secció de textos que una setmana més ens permet fer un repàs.
incomplet.
Això és obligat a les xarxes socials, on de vegades apareixen coses interessants o curioses al voltant de la Sardana.
I en aquest sentit sembla incansable la tasca de la Federació Serraista, on van llançant missatges,
piulades, en el cas del Twitter, missatges també al Facebook, senzillament per anar animant,
no per anunciar res concret, a vegades sí, però de vegades només per anar animant l'ambient, diguem-ho així.
diguem-ho així.
Diguem, per exemple, fa uns dies, un missatge, doncs, pot semblar transcendental, però mira, és allò d'anar fent ambient, com deia.
Diu, si vostè ha que treballar i no hi ha cap a la feina, per què no animeu l'ambient de la feina amb sardanes per escoltar?
Mira, és una possibilitat.
La Cobla Sabadell, un missatge que em va cridar l'atenció, curiós, diu, demà la pròquia de la Pròxima Concepció de Sabadell serà l'última ballada que farem abans de la fi del món.
Us ho perdreu, segons sembla, no tenen cap més actuació abans del dia 21.
i per allà el mig no té res a veure amb sardanes, però mira, també m'ha cridar l'atenció.
Diu, vivo en un país en el que la ètica és optativa i con la lomse també no serà en l'escola.
Permetà molt la llicència, doncs, de deixar-ho caure.
El Facebook, la Federació Sardanista, doncs, incidint, reincidint amb el mateix.
Dius, imagineu ballar sardanes i repartir amb un tres i largos o dos i un tres i contrapunto,
aquí posant més llenya al foc en el tema d'aquests dies.
Una altra, abans d'anar a fer el primer gintònic de la nit, per què no voteu per la sardana de l'any?
La sardana de l'any, el telèfon tal, és una altra.
L'altre s'ho intenten, diguem-ne, treballar tots els camps, com veieu.
Però, i així insistien en aquest ambient.
Diu, i si preferiu el Mojito per votar per la sardana de l'any, doncs, cap problema.
O vèiem un parell de gintònic, per què no voteu i anem a votar el concurs a la sardana de l'any?
Aquí potser el vot ja no seria tan assenyat, m'imagino jo, a medida que van incrementant.
I potser menys encertat, jo imagino que no n'haurà agradat gaire, segons qui, un altre missatge,
també de la freda sardana de l'any, dius, si esteu a la cua de l'atura és el moment de votar per la sardana de l'any.
Potser no calia.
I ens ha cridat atenció a un altre missatge, també pel Facebook, aquest potser més elaborat.
És una idea que llança el Marcel Casellas, un home d'aquells tot terreny dins el món de la música tradicional i popular.
Recordeu, un dels creadors o fundadors de l'orquestina galana
i de mil i un grups que treballen en el món del folk, música tradicional, digueu-li com vulgueu,
i on gairebé sempre procura introduir instruments de coble.
I aquesta proposta la feia fa pocs dies.
I diu així, bebre, llanço, potser a l'aire una proposta consistent en organitzar una audició de sardanes
per a la independència en algun barri difícil del Baix de Bregat.
Dius, la idea té una certa acollida, proposo que es coordini des d'aquesta pàgina.
Hi ha tres estaments que s'hi haurien d'implicar, compositors, músics de coble, entitats sardinistes i, en general, aficionats a ballar sardanes.
Es tracta de disposar de sis o set sardanes escrites expressament per a ballar i inspirades.
Inspiració que potser hauria de fer-se evident en els títols en la voluntat d'assoliment de la independència catalana.
No trobaríem alguns compositors disposats a fer la feina? Ell pregunta.
Diu, es tracta també de disposar d'una coble constituïda de prons o músics de diferents procedències
que es mullin per la mateixa idea i tal, tal, tal. Aquí algú l'havia contestat.
Doncs que, de fet, ja existia una coble així formada amb músics diversos que ha fet alguna actuació.
En tot cas, el Marcel Casella segueix exposant aquesta proposta
i, bé, és una idea que es llança i pot ser que fructifiqui o no.
I un altre missatge, en aquest cas potser també l'hem vist per les xarxes socials
però, en tot cas, fa referència al web de la Unió de Colles Sardinistes.
Diu, jo podeu consultar a l'apartat multimèdia de la Unió de Colles
una mena de base de dades amb colles, concursos i altres esdeveniments i cobles
que formen part del nostre panorama sardinístic.
Setmanes més tard de la publicació del seu apartat Colles,
ara ja teniu completat també el seu apartat Concursos i altres esdeveniments.
Es tracta, com ja vam apuntar, vam avançar fa unes setmanes,
una opció dins d'aquest web on hi ha dades, una mena de base de dades, diguem-ne,
totes les colles que han pogut aportar aquesta informació associada a la Unió de Colles
i ara s'afegeix, doncs, informació sobre els diferents concursos.
Ai, per cert, me n'oblidava, aquests dies també per la xarxa,
veiem felicitacions de Nadal, això és habitual,
i us recomano que veieu el vídeo, felicitació de la cobla marinada,
trencant tòpics, senzill, però divertit i clar alhora.
Doncs res, hem d'anar acabant el programa d'avui,
i no voldríem les xarxes sense una altra recomanació.
Últim llibre de la col·lecció Som, que publica la revista Som,
sota el nom de Gis, que és el grup d'informadors serradistes de Catalunya,
i es tracta d'un recull de contes de Jordi Porto i Pes Ramon,
sota el títol El Vuità Dia.
No res, aquí acabem, us deixem aquesta edició d'avui,
l'un i dos seguit, esperant que la setmana vinent es tornem a trobar.
Serà, com deia, l'últim programa, l'última emissió de l'any,
divendres vinent, a partir del quart de nou del vespre.
Que ho passa molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.