Compasos de una habanera
que les digo que comienza el programa
de Habaneras.
Desde Tarragona Radio
Habaneras desde el balcón,
avui programa 419.
Con el viento en libertad
de calle...
Habaneras desde el balcón,
avui programa 419.
Quiets de UNED
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De l'home de xica, de l'home de xica, a l'home de gran, a l'home de gran, i tot esperant, penses en el miu, penses en el miu, que guardeu-te'n el miu, amorós i el Déu.
Quan caigui cap diu, t'enamoraré.
Quan caigui cap diu, t'enamoraré.
El grup Alborada i de que les Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
El grup Alborada i de que les Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
El grup Alborada i de que les Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
El grup Alborada i de que les Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
Mariner jove, equipat i fort, amb colar negre lligat al cor, el go de soques, perdonadines i adulador.
El grup Alborada i de que les Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
El grup Alborada i de que les Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
El grup Alborada i de que les Casanovas i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
Ella em mou el cul, balancet, els pitxis, trau una rialla.
I mirant coquetes, de l'ullet al moll de calella.
Bronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella avenera.
El teu cos m'enseny el teu cos, em pon moleteta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la vella Lola, ets el levantor.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Cada vespre a la tabernera encisadora.
Espera el galanta com cada nit l'ennamorat.
Amb la guitarra i un got de vi, cantarà l'aire tota la nit.
Cançons de cua, cans de volar, cantir l'operir.
Corre-lo la pas amb un got de vi.
I et canto tota la nit.
Mentre li canta una avenera amb la guitarra.
Ella em mou el cul, balancet, els pitxis, trau una rialla.
I mirant coquetes, de l'ullet al moll de calella.
Bronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella avenera.
El trofos m'encén, el trofos em port molt a treta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la vella Lola, ets el levantor.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
I ara serà el grup, o el duet, Aigua Dolsa.
Des de Barcelona, es portant aquesta avenera,
escrita per la guitarra Martí Batalla,
un dels dos companys del grup,
i dedicada a la seva dona.
Com diu la lletra, arribada, des de Bulgaria.
La mar i Ana.
Amb el rostre d'Ulacet, vas deixar-ho tot enrere,
cercat l'amor, trobant parella.
Quants anys han passat cansat?
Veus estranyes, veus del sud, no coneixíes.
nous menjars i altres gustos que no sabies.
Dos fills macos i eixerits que no tenies.
Els millors fruits que hem tingut del nostre món.
La Mariana, de la Mar Negra, a la Mediterrània, vas arribar.
Com l'aire fresc de la matinada, i la humitat fresca de la rosada,
del meu cor vas entrar.
I amb mi t'has volgut quedar.
Jo vull estar sempre al teu costat.
Estimada, quan tu marxaves de viatge a Bulgària,
la soledad amb sa veu escardada em feia costat.
i dies molt tristos i nits massa llargues,
mentre esperava la teva tornada i poder-te estimar.
i amb mi t'has volgut quedar.
Jo vull estar sempre al teu costat.
Mariana, Mariana, s'acabar.
Pasem a Bebo Valdés
i entre les notes blancas i negres del seu piano,
esporta una vanera escrita per Jorge Ankerman,
nascut en 1877, mor al 1941.
I diu en el llibret del CD, Bebo Valdés,
és una vanera,
i quan la toco el feeling que té
és com si jo quixera llorar.
Doncs aquí està la flor del yumuri.
i vem color i cheiesia,
i freguit collaborative,
puedues ser blockaths i barx invented.
Eben,
hogy ben Corinthians
jelegal makeira
mejorarувak
om
Activ art
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La pastada!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dinà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i per poder-la encurar, un am que no pesi gaire.
I gat amb fil de pescat,
i amb l'ala d'un papallós
i una bulla de pinassa,
faig la canya i el timó
per si que s'hi amargassa.
No es posi gens al gaiú.
La xarxada fa un follet,
amb crelada mosquitera,
i no es posi gens al gaiú.
La xarxada fa un follet
amb crelada mosquitera,
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera.
on només hi haig en què patir.
La xarxada fa un follet,
amb crelada mosquitera,
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera,
on només hi haig en què.
no es posi de pesquera.
La meva barca és així,
petita com un engru,
i quan surti el blau marí
tindrà la llum de la lluna.
i il·lumina-li el camí,
i el dia que arribi a por,
carregat de prou a popa,
vela inflada i ramen fort,
tot el poble farà tropa,
pregonant la meva sort.
i el dia que no es posi de pesquera.
Tothom dirà,
Déu-n'hi-do,
tant de pesca no s'expliquen,
tres conces del peix millor,
amb una barca tan xica,
com l'esclo,
com l'esclo.
d'un pesca no.
D'un pesca no.
i un altre grup de la Catalunya Nord
és el marinès del Canicó.
Es porta de Xavier Falgarona,
l'amor al mar.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
d'un pesca no.
Ara plecem tots la xarxa, llueixen peixus d'argent.
Bona pesca i cap a casa, arribem contents a por.
Amunt, alçam, amunt, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, amunt ja hi som.
Bona pesca i cap a casa, arribem contents a por.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Amunt, alçam, amunt ja hi som.
Y allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café, de buen café.
Molatae, la cubanita.
Y allá en La Habana con su sonrisa me dio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul, yo le cante esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en La Habana con el viento en libertad, de callos y de manglares, de guajiros y palmares, boios y de su amor.
Molatae, la cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café, de buen café.
Molatae, la cubanita.
Que allá en La Habana con su sonrisa me dio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Música
Música