Gràcies.
L'Ajuntament de Tarragona ha acordat aquest matí
donar suport a la sol·licitud feta pel casal tarragoní
per la concessió de la creu de Sant Jordi
i de la Generalitat de Catalunya,
el tarragonit Josep Sendri Navarro.
Ja fa temps que l'entitat terragonina porta a terme una campanya
per a plegar suports de cara a obtenir aquest reconeixement,
sens dubte un dels màxims que pot obtenir un ciutadà català.
La trajectòria de Josep Sendri és realment important en diversos àmbits
i tots ells han de contribuir a fer mal a la seva candidatura.
Tot i que haver estat un dels redactors de l'Estatut de Sau,
no és qualcom que puguin dir gaires persones,
val la pena remarcar també una feina menys vistosa, però fonamental,
com és la d'haver dirigit entitats culturals i solidàries
en uns temps complicats, com en els del franquisme o la transició.
Entre aquestes associacions hi havia el mateix casal tarragoní,
fet que explica l'interès que els actuals directius
han tingut en promoure la campanya per demanar l'atorgament
de la creu de Sant Jordi.
Sembla que de moment se n'estan sortint,
ja que a més de l'Ajuntament de Tarragona,
altres institucions i entitats de tota mena
tampoc han dubtat en adherir-s'hi.
De fet, el casal ja va portar a terme una iniciativa semblant,
aleshores a nivell de tot el país,
tenint com a protagonista el músic Tomàs Giremen Brado,
a qui efectivament se li va atorgar el guardó l'any 2010.
Bon vespre, novament la cita de cada setmana,
la cita unida de Tarragona Ràdio amb el món de les sardanes,
els esbarres i la música paracobla.
És un dos i seguit, un temps de ràdio que estarà amb vosaltres
des d'ara fins a dos quart de deu de la nit,
si és que ens estàveu escoltant en directe com cada divendres,
i sapigueu que també estem en antena,
ja enregistrats el dissabte, les dotze i els diumenges
a partir de les deu del matí.
Avui les salutacions de la Cílula de Control de Som,
un servidor àngel, aquí a presentació,
després també s'afegirà a l'equip del programa La Marta
amb el seu racó i, com és habitual,
començar el programa fent un breu resum de continguts.
I un dels temes que tractarem el programa,
doncs ja us hem comentat a només començar aquesta campanya,
que des de fa uns mesos,
per a terme el Casal Tarragoní,
amb l'objectiu de fer pressió,
de recollir suports diversos
de cara a aquest Tarragoní,
Josep Cendré Navarro,
durant uns anys, i uns anys importants,
per a l'entitat tarragonina
on va ser el seu president del Casal Tarragoní.
Doncs bé, d'això en parlarem,
després també caldrà fer referència a altres qüestions,
en la part d'agenda,
doncs segueix aquesta agenda, doncs,
minsa mínima, com toca en aquesta època de l'any,
però, de tant en tant,
amb una activitat, doncs, interessant,
la Ballada de Sardanes,
Festa Major de Salou,
que és diumenge, si el temps ho permet,
o la festa amb la qual acostumen a començar
la temporada de les Barres d'Ensaig de Tarragona,
això que és dissabte,
dedicant-lo als més petits de l'entitat,
una manera de començar,
això amb optimisme,
amb les accions infantils i juvenils,
oferint les seves danses a la resta de l'entitat
i a tots aquells tarragonins
que s'hi vulguin afegir.
A les notícies farem referència a un tema,
doncs, que en l'àmbit de la Sardana,
molts potser no hi paren prou atenció,
però és important,
com els drets d'autor,
un dels impostos, diguem-ho així,
un d'aquells costos afegits
que, a més a més de la cobla,
doncs, cal tenir en compte.
Hi haurà el racó de la Marta,
com ja he comentat abans,
i la música, que serà, com sempre,
un dels components importants de l'1-2 seguit.
una música que en els primers minuts
estarà centrada en el concurs
de la Sardana de l'any.
I és per exemple això,
el que anem,
a la Sardana de l'any.
I aquesta setmana arribem a la 17a eliminatòria
del concurs de la Sardana de l'any,
la penúltima de la primera fase,
ja que després, un cop passat un període de descans,
iniciarà la fase de semifinals.
Això serà entre el cap de setmana
dels dies 25 i 26 de febrer
i el cap de setmana dels dies 21 i 22 d'abril,
amb una nova audició
de les 24 sardanes escollides en la primera fase
i presentades durant vuit setmanes de 3 en 3.
D'aquesta etapa es classificaran les sardanes
per la final de la 23a edició
d'aquest concurs,
que tindrà lloc el dia 12 de maig
al Teatre Llotge de Lleida,
amb les vuit sardanes guanyadores
de cada una de les semifinals
i les dues semifinalistes no classificades
per la final que hagin obtingut
un major nombre de vots.
Allò de la repesca, també.
Tot això ja arribarà de moment,
anem escoltant les quatre sardanes
d'aquesta setmana
i la número 1 interpretada
per la cobla juvenívola de Sabadell.
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
de la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
i la número 1
d'aquesta setmana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja hem de parlar d'un altre enregistrament perquè aquest diumenge, dia 29 de gener,
el Teatre Principal de Sabadell acollirà la presentació del disc La Cobla i l'Orquestra.
La particularitat del disc és, segons els promotors, que per primera vegada a Catalunya es grava un doble CD en el qual es posa cara a cara a la Cobla i l'Orquestra Sinfònica en un sol projecte.
El disc l'integra en 7 peces diferents que alternen coble i l'orquestra sinfònica, totes són d'en Josep Vineros, i ha volgut demostrar que no hi ha tanta diferència entre una i altra formació quan es tracta d'obres escrites amb mentalitat sinfònica, diu.
La seva intenció, de fet, és que la Cobla sigui una orquestra amb tibles, tenores i els nostres instruments característics de segura.
S'ha comptat amb la participació de la Cobla Sinfònica Catalana, ampliada per comptar fins a 26 músics. Entre ells s'inclouen també la tuba i el trombó baix, per exemple.
La formació orquestral que intervé al disc és l'Orquestra Sinfònica del Vallès, que porta un total de 56 intérprets.
Els arranjaments de les composicions de coble i una sardana per orquestra han anat a càrrec de Lluís Vergés, compositor, arranjador, professor i interpret de diversos gèneres musicals.
Entre les seves obres compta amb una sardana i una obra lliure per a Cobla.
Anem a escoltar una altra sardana, després tindrem més notícies, un segon bloc d'actualitat.
I ara una de les menys conegudes, una de les sardanes menys divulgades de Manuel Cederra i Puigferrer, Turutellanenca.
Datat de l'any 1964, és una obligada de Tibla que va dedicar el músic a Belir Camsolines, fill de Tortellà, com el mateix Puigferrer.
Destacat interpret de Tibla, durant molts anys va formar part de la Cobla Orquestra Meravella.
Ara, Tortellanenca, l'escoltem amb versió de la principal de l'abisbal i el seu solista, Lluís Pujals.
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja passen sis minuts de les 9 del vespre, seguim en directe, si t'estava escoltant el divendres amb l'Undo i seguit, temps de sardanes, es bas, música per a Cobla a la sintonia de Tarragona Ràdio.
i ara amb el nostre segon bloc de notícies del programa d'avui.
I, dissortadament, els últims mesos hem hagut de fer-nos ressò de la desaparició de diverses persones destacades dins l'àmbit de la música per a Cobla i la dansa catalana.
Aquesta setmana hi hem de tornar, ja que dimecres va morir a l'edat de 58 anys el músic Pep Mas, extrompetista i fundador de la Cobla, ciutat de Terrassa.
Durant uns anys fou també el representant d'aquesta formació habitual a molts aplecs de les comarques tarragonines,
motiu pel qual era una persona molt coneguda i apreciada als sardanistes, especialment als organitzadors d'aquests aplecs.
Amb les passades festes de Nadal, una notícia ens havia quedat aparcada, mig oblidada, però bé, val la pena recuperar-la i doncs vinga, mai és tard si la notícia és interessant.
Ens diu que la 22a edició dels Premis Ateneus 2011, convocats per la Federació d'Ateneus de Catalunya,
ha guardonat amb el primer Premi de Creativitat en Cultura Popular i Tradicional a la Pleca Internacional de la Sardanà
i Mostra de Grups Folclòrics i l'Associació per la Difusió del Folclore Adifolc.
Una iniciativa que es realitza anualment, recordem-ho, en diferents ciutats d'Europa,
amb l'objectiu de donar a conèixer la cultura poblar catalana amb un espectacle que funciona en modernitat i tradició.
En guany, els Premis Ateneus han celebrat la seva 22a edició d'aquesta convocatòria referent dins l'associacionisme cultural català.
A l'acte hi van assistir més de 250 persones, entre autoritats polítiques, personalitats del món cultural català i entitats associades a la Federació.
Es va fer lliurament dels premis a les sis categories corresponents i per tot any, quart any consecutiu,
el concurs Jove Proposa, Festa l'Ateneu, convocat per la Federació amb l'objectiu de fomentar la participació de joves entre 16 i 30 anys
als centres culturals Casals i Ateneus Federats.
I una notícia que avançàvem en el comentari inicial del programa.
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Tarragona ha acordat aquest matí donar suport a la sol·licitud feta per l'entitat Casal Tarragoni
per la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el tarragoní Josep Sendri Navarro.
L'atinent d'alcalde de Cultura i Patrimoni, Carme Crespo, ha manifestat que Josep Sendra té mèrits suficients
al llarg de la seva vida associativa i de representació política a la ciutat de Tarragona.
Josep Sendra va ser president de Càritas i altres entitats com el mateix Casal Tarragoni
o la Cooperativa Obrera durant el mandat del qual va donar suport a diferents entitats
per aconseguir que no fossin absorbides per educació ni descanso en temps de la dictadura franquista,
com és el cas del mateix Casal.
Jan Democràcia va ser regidor de l'Ajuntament de Tarragona, diputat del Parlament de Catalunya
i va formar part dels redactors de l'Estatut de Catalunya anomenat Estatut de Salt.
També és fill predilecte de Tarragona.
Una bona notícia, doncs, d'aquest suport de l'Ajuntament de la ciutat
com no podia ser d'altra manera en aquesta iniciativa del Casal Tarragoni
que sembla que va pel bon camí de cara a aconseguir aquest lliurament de la creu de Sant Jordi.
Bé, ara anem altra vegada al nostre programa La Música
i, contràriament allò que una visió superficial pot mostrar,
el col·lectiu de músics de Cobla no és gens homogeni.
Volem dir que hi podem trobar interprets de procedències formatives molt diverses
i amb activitats paral·leles igualment variades.
Això que sempre ha estat així en certa mesura,
des de fa uns anys s'ha accentuat notablement.
És molt normal que un sol músic compagini la Cobla
amb altres formacions o activitats en solitari
i que molts cops aquestes altres músiques siguin d'estils ben diferents.
Avui us oferim un exemple prou curiós d'això.
Es tracta del David Sterri, nascut a Lleida el 1970
i format al Conservatori Municipal de la seva ciutat
i al Bruc de Barcelona.
És intèrpret de violí, viola, contrabaix, harmonia, contrapolifuga,
obtenint el grau professional de música al mateix temps
que la llicència de Turan Geografia i Història per la Universitat de Lleida.
Com a músic poliinstrumentista de corda,
ha format part d'innombrables formacions musicals
des de l'Orquestra de Cambra, Enric Granados de Lleida,
fins a grups de jazz, cobles, música tradicional, etc.,
deixant reflectida aquesta feina
i n'entrompuda durant més de 20 anys
en més de 40 discos editats i publicats arreu de Catalunya.
Ha escrit diverses sardanes,
algunes de les quals fins i tot premiades en algun concurs,
però té una activitat d'aquelles que qualificàvem de paral·lela
en la qual es fa dir l'obert del roquer
i, efectivament, fa rock.
A vegades combina els dos àmbits,
com quan darrerament va donar a conèixer
una obra basada en l'escala de la vida
de Francesc Pujols,
que va ser estrenada al CAP
per el Belda i el Conjumpa de Badoc
amb la Cobra Sant Jordi.
Ja en vam parlar en el seu moment.
Ara, però, escoltem un tema anterior
del segon disc de l'obert del roquer,
on hi col·labora el tenor a Jordi Pauli.
La cançó s'anomena
Soc de l'Oest
i vol ser un cant a la procedència de l'obert del,
és a dir, les comarques de Ponent.
I veureu que, un cop ja avançada la cançó,
hi ha un moment que sigui
que intervé la tenora del Jordi Pauli.
Escoltem-la.
M'he criat entre pagesos
i carrinclons
homes que s'aferren
a les seves tradicions.
Gent de terra,
gent de foc.
En una frontera
la mentida no hi té lloc
on es creuen els camins
dels odis i els rencors
i els destins
de les nacions.
Soc de l'oest
de Catalunya,
la terra on
es pon el sol
més enllà
en les muntanyes
entre les valls
i els aigua molls.
On la botifarra
encara es fa
de ser baixant
i la mota plena
fa el camí del vianant
per indrets
de pedra i fan.
On al dalt
del sal
és tot el que tenim
de mar
penjat a l'horitzó
un estal
brillant
a la fosca nit
si el sal es fa.
Soc de l'oest
de Catalunya,
la terra on
es pon el sol
més enllà
de les muntanyes
entre les valls
i els aigua molls.
Regadius,
hortes
i terres
dessecats,
pluja quan Déu vol
i tempestes
sobre el pla
i la boira
cubre l'all.
Històries
contades
a la vora
de la llar
quan la nit
és llarga
i les hores
cal matar
l'esperant
l'endemà.
Soc de l'oest
de Catalunya,
la terra on
es pon el sol
més enllà
de les muntanyes
entre les valls
i els aigua molls.
Soc de l'oest
i els aigua molls.
La terra on
es pon el sol
més enllà
de les muntanyes
entre les valls
i els aigua molls.
Entre les valls
i els aigua molls.
Entre les valls
i els aigua molls.
i els aigua molls.
O, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi.
Una música aquesta que ens marca, ens dona la senyal
que arriba el racó de la Marta.
Marta, benvinguda.
Hola.
Bon vespre i avui la Marta ja ho veureu perquè farà una miqueta diferent d'altres setmanes.
L'any passat, el 2011, es van celebrar els 50 anys de la mort d'un dels noms de la literatura catalana més important,
Josep Maria de Sagarra.
Aquests dies aquesta qüestió ha estat una mica, diguem-ne, polèmica.
Heu vist pels mitjans de comunicació que es queixaven molts que no se n'hagi fet prou ressò,
sobretot a nivell institucional. Es va fer un acte la setmana passada, un acte oficial,
intentant recuperar una miqueta aquesta assignatura pendent, diguem-ho així, de reconeixement a Josep Maria de Sagarra.
Bé, nosaltres no entenem-me en polèmiques, però sí voldria aprofitar que a la Marta li agrada molt la poesia.
Alguna vegada m'ho confessat, no que sí?
Sí.
I n'hi ha una que a mi m'agrada molt, una poesia d'en Josep Maria de Sagarra, que tracta, està dedicada a la sardana.
I l'he ensenyat a la Marta, a ella li ha agradat, i diu, mira, doncs perquè no la llegim, la compartim tots plegats amb els nostres oïdors.
Com es diu? Com es diu això?
Què és poema?
M'agrada sentir la sardana de lluny, veure-la de lluny des de la sorra, així res xisclen i retruny, així tot s'esborra, i es font i s'encanta i s'esmuny.
Veig dues, tres barques, i allà més barques encara, i el port tot vermell, vermell de llum i el ball que es desfa, vestit rosa, blau i morat i rovell, i peu per picar i repicar i puntejar.
Des de la platja m'arriba aquest so, agrador als que sospira i s'exalta, un so que fa que jo em senti més jo, que em posi una punta de febre a la galta, i em posa a la nina una punta de plor.
Em ve la música sencera, suau, garballada per l'aire marí, per la vela i l'engruna de blau que s'està a punt de morir.
S'ho guaita el gallaret, s'ho guaita darrere la vinya a la lluna, dansa les noies cap a l'hi peu dret, i jo sento el perfum de cada una, me'l porta a l'airet.
No veig a ningú, són ombres, són gotes vermelles i blaves, és pluja de foc, no veig a ningú, però les sento totes, i a cada una de dintre del joc,
que ara hi va de pressa i ara a poc a poc, i aquests refilaments dels instruments de la coula, aquest plan que no s'acaba, aquests esgarips violents, aquesta calma blava,
i aquest peta de dents del tamborí s'emclava en viu, primperat als sentiments, i estic sol, i sóc cor obert i orella viva.
La sardana s'acosta com un vol, de rossinol i griva, i la gavina del penyal m'hi posa aquesta gràcia a roncar,
que ara fareix com un punyal, i ara esmarceix i ara s'estronca, i elles que ballen i ballaran, elles, poc saben, elles, que jo endevino els seus ulls capant, ajegut i de cara a les estrelles.
Molt bé, eh? A mi m'agrada molt aquesta poesia, m'imagino, això, sentir la sardana, allò de lluny, aquell so que t'arriba des de la platja,
i amb la mastria d'en Josep Maria de Sagarra, doncs ho reflectia la mar de bé, amb tots els altres sentiments i impressions que això li sugeria.
Molt bé, eh, Marta, m'ha agradat molt, m'has lligit, eh?
I no t'animes a escriure alguna poesia? Ja n'has fet alguna? Sí? Alguna vegada?
Sí.
Però bé, estem començant, no? Algun dia, algun dia, jo confio que la Marta ens llegeixi alguna de sempre aquí al programa.
I així t'animes també a fer-ne alguna sobre sardanes. Tot arribarà, no?
Sí, sí.
Tot arribarà. Moltes gràcies, Marta.
De res.
I tornaràs la setmana vinent, no?
Sí.
Molt bé, nosaltres tornem a la música, i ara amb una sardana del jove tenora Josep Coll Ferrando,
que també és un apreciat compositor de sardanes, doncs, ja ha guanyat dues edicions de la sardana a l'any,
com ara l'última celebrada fins ara, amb unes peces sempre essencialment de les que podíem qualificar com de places.
Allò d'aquells qualificatius que a mi no m'acaben d'agradar del tot, però bé, d'alguna manera,
no s'hem d'entendre com allò que deia abans de les sardanes de concert.
Bé, a vegades, però, el Josep Coll n'escriu algunes de més melòdiques i reposades,
com aquesta que us oferim interpretada per la cobla juvenívola de Sabadell, recordant-se.
Bé, a vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
Bé, a vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
Bé, a vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
A vegades, el Josep Coll n'escriu algunes de les que podíem qualificar.
al final del programa.
I aquesta secció de textos, avui una recomanació que aneu a Tinet.
Per qui no ho sàpiga, www.tinet.cat.
I una de les opcions que ofereix és una biblioteca.
On hi podeu trobar un bon grapat de llibres amb versió digital.
I entre ells, la majoria d'aquests llibres d'autors d'aquí,
dels comarques targonines i de tema local, però no exclusivament.
I entre aquestes diverses publicacions,
que es poden trobar, hi ha algunes d'un estudió tarragoní,
batalà, molta feina feta dins el camp que ens interessa,
el programa Jordi, Murani i Clanchet.
Ell, entre altres, obres d'autor de la història de la serena de Tarragona,
la història dels castells, la primera història dels castells que es va publicar, crec.
I ara, darrerament, en aquesta versió digital s'hi pot trobar una autobiografia.
Records d'un tarragoní de vida inquieta, així és com titula aquesta autobiografia.
I també una altra obra que jo crec que és molt, molt interessant tenir a l'abast,
l'obra musical de l'Orfeó Tarragoní.
Una peça, una obra, vull dir, un escrit, un estudi,
que tracta d'una entitat tarragonina fonamental,
de la qual en sabem molt poques coses avui en dia.
Va ser realment important la vida musical de la ciutat
des del començament del segle XX fins a la Guerra Civil.
Malauradament, el 1937 va desaparèixer totalment
i no ha estat fins ara que hem pogut veure
amb aquesta obra d'en Jordi, Murani i Clanchet
alguna cosa una mica consistent,
amb prou volum d'estudis sobre l'Orfeó Tarragoní,
més enllà d'un article puntual que s'havia publicat en algun moment.
Recordo la Biblioteca de Tinet,
entre moltes altres obres, aquestes dues,
d'en Jordi Murani i Clanchet,
per una banda aquesta autobiografia,
records d'un tarragoní de vida inquieta,
i de l'altra aquesta, l'obra musical de l'Orfeó Tarragoní,
1903-1937.
Ho deu descarregar en EPUB i en PDF.
I bé, ara sí, l'última secció, diguem així,
del programa, secció musical,
amb un disc enregistrat per la cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes.
Ja es veu, una cobla de gent molt jove,
gent que comença, i això s'ha de tenir en compte
a l'hora de jutjar un enregistrament.
És una sardana que el mestre Ricard Viladasau
va dedicar a la cobla juvenil d'aquest Col·legi Santa Maria
i al seu artífex, el pare Joaquim Alqueza.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
I amb aquesta mêmes ecology volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Juveni volà.
Vamación.
A partir dels quart de nou del vespre.
A la Cinturia Taràné Radio.
Hi passeu molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!