Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I cal seguir destacant
a l'altre programa l'agenda
l'agenda Força Plex
aquesta setmana
aquí a les comarques Tarragonines
pel que fa el dissabte el 23è Plex Viladescó
que és diumenge el 9è plec de la Mossara
un lloc molt adient, imagino, per aquestes dates
un lloc ben ventilat en definitiva
i per ballar un bon grapat de bones sardanes
dissabte també però serà el dia de concurs
un dia important perquè és el segon concurs de la temporada
pel que fa a la categoria de colles grans
del Campeonat de Catalunya
allí anirà a lluitar una colla terragonina
la terragonadansa
com sempre en aquest concurs
potser un dels més atractius
que al llarg de tota la temporada
amb un lloc ideal dissabte a la nit
la plaça Major de Vic
serà la 87è edició d'aquest concurs
poca broma, tants anys realitzant
aquest concurs de colles sardanistes
aquí a Tarragona aquest cap de setmana
també activitat pel que fa als esbars locals
encara que pel que fa a les bars d'Anser de Tarragona
doncs no serà a Tarragona
serà participant en el Festival de Folclore
que es porta a terme a Nims
a França
i estan de fet des de dijous
crec que ja hi estan
i fins aquest diumenge
el grup de bastoners de les bars Santa Tecla
per la seva banda participa en l'òpera
L'Oma del Paregua
que s'estrena aquest diumenge
a l'Auditori del Camp de Mar
i pel que fa a les notícies
amb un sentit més ampli
hi ha més enllà de les comarques tarragonines
una nova convocatòria
del concurs musical
de composició de sardanes
per a cobla
mestre Conrad Saló
que es realitza cada dos anys
i anirem avançant coses ja
de la pleca internacional de la sardana
i mostra grups folklòrics
enguany fins a Budapest
on també hi haurà representació tarragonina
i de la ciutat de Tarragona
més concretament també
els cicles d'estiu
parlava al començament del programa
alguns ja han començat
altres ho faran aquesta setmana
com el d'aquí de Tarragona
tindrem el record de la Marta
xafarderies
i també
això no pot faltar mai
la música
s'anirà acompanyant
al llarg del programa
i la sardana
cançat el programa d'avui
l'assigna el compositor
Francesc Cassú
la qual cosa és garantia
no només de qualitat
sinó d'una obra diferent
en el sentit
que porta originalitat
sense reproduir
esquemes tradicionals
però potser massa repetits
a vegades
és la sardana
el pati de l'abadia
dedicada l'any 1994
els sardanistes de Breda
i la podem considerar
com una de les obres
de Cassú
més de plaça
l'enregistrament
que va anar a càrrec
de la cobla
que dirigeix l'autor
la principal de l'abisbal
no s'inclos
els introïts
han considerat
que en les sardanes
per escoltar
són sobrers
una opció
que no sempre l'autor
ni la cobla
pot triar
en aquest cas
un disc
que és una promoció
de la mateixa
principal de l'abisbal
i de l'autor
dels franceses Cassú
s'han pogut permetre
aquesta opció
polèmica
a vegades
entre els sardanistes
el pati de l'abadia
en Francesc Assum
la principal de l'abisbal
i de l'abisbal
i de l'abisbal
i de l'abisbal
i de l'abisbal
i de l'abisbal
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
N'hiro!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diumenge, dia 15, encara que ja veureu que a partir d'ara els aplecs en diumenge van minvant en nombre
i sobretot se celebren el dissabte a la nit, tal com toca en aquesta època de l'any.
Doncs bé, de moment, el diumenge 15, dos importants aplecs,
el 59è aplec de Ripoll, matí i tarda, el Passeig de Regull,
amb l'Escobla Ciutat de Girona, Marinada, Vellpuixcobla i Jumon i Bola Sabadell
i amb un acte de reconeixement a la periodista ripollesa Montserrat Joventany.
I també el 36è aplec de Sant Antoni, el Forge, a les 12 del migdia
i a les 6 de la tarda a l'Ormita de Sant Antoni
amb la participació musical de la Cobla Reu Juga.
El torn ara de les ballades sardanes ja nos limitam aquí a les comarques tarragonines
o a les més properes.
El dissabte, 17, a un quart de dues del migdia a Panyeres del Penedès,
a la plaça de l'Ajuntament i actuarà la Cobla Rosó
i també hi farà una exhibició a la colla d'en Saires del Penedès del Vendrill.
A les 7 del vespre, a Cunit, a la plaça de la Vila
sardanes amb la Cobla Ciutat de Reus,
dins els actes de la Festa Major de Cunit.
El diumenge, dia 8, a les 12 del migdia,
a la Granada del Penedès davant del Casal
amb la Cobla Ciutat de Terrassa.
I a dos quart de vuit del vespre, al Vendrell,
a la Rambla, amb la Cobla Rosó, d'en Saires del Penedès.
El divendres, dia 13, a les 9 del vespre,
a Tarragona començarà el cicle de sardanes d'estiu,
a la Rambla Nova, aquesta vegada amb la Cobla Cossetània.
El dissabte, dia 14, al migdia, a les 12,
al Vinyana, a la Taneu Agrícola, amb la Cobla Catània.
També a les 12, aquí a Tarragona, al Serrallo,
hi ha les festes del Carme,
on hi participaran guany la Cobla Cossetània,
al punt del migdia.
A dos quart de vuit del vespre, a Sant Carles,
al Ràpid, a la plaça del Coc,
sardanes amb la principal repitanca.
I a dos quart de nou del vespre,
a Salou, inici del seu propi cicle
de ballades d'estiu.
amb la Cobla Reu Jove, aquesta vegada.
I el diumenge, dia 15, a dos quart de vuit del vespre,
al Vendrell, a la Rambla, amb la Cobla,
a la principal de Terrassa.
Concursos, concursos de colles,
aquest dissabte, a les del de la nit.
Jo avançava abans, a Vic, a la plaça Major,
87 concurs, vàlid per al campionat gran
i colles lliures, amb participació, entre altres,
evidentment, de la colla Tarragona d'Ansa.
Serà amb la participació musical
de la Cobla, ciutat de Cornellà.
I dissabte vinent, dia 14, a les 10 de la nit,
a Salt, a la plaça Comacros,
amb la Cobla sardianenca,
49 concurs de colles, memorial a Milicrous.
Serà dins el territorial,
comarques ironines i colles lliures.
Parlant dels bars,
des d'ahir i fins diumenge,
a les bars d'Ansaire de Tarragona,
participaran al festival de folclore
que es porta a terme a Nims, a França.
l'acompanya, el grup Factoria Folc.
I aquest diumenge, a les 9 del vespre,
aquí a Tarragona, a l'Auditori del Camp de Mar,
al grup de bastoners de les bars Santa Tecla,
participen a l'Òpera L'Omà de l'Opera Aigua,
un espectacle en el qual,
entre molts altres artistes
de diversa mena i entitats,
també hi ha participació de música
per a Cobla.
El dilluns, dia 9, a les 10 de la nit,
a Banyeres del Penedès,
a la plaça de l'Ajuntament,
hi actua les bars Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès.
Hi ha un apartat que acostumem
a nomenar d'activitats diverses.
Ja hem esmentat abans que a Banyeres del Penedès
hi ha sardanes, el dissabte, dia 7.
A les 12 del migdia,
a la plaça de l'Ajuntament,
hi haurà un recital de sardanes,
en aquest cas, doncs, poesia.
Una rapsoda ben singular,
la cantant Núria Feliu.
Després, doncs, la ballada de sardanes,
que abans ja hem esmentat a l'apartat corresponent.
Aquest recital de sardanes,
serà a les 12,
a la plaça de l'Ajuntament.
Doncs, un cop hem tancat l'agenda,
abans de passar a les notícies,
altra vegada música.
I música d'en Ricard Vilassau,
un home que haurà passat a la història de la sardana
com el més gran dels intèrprets
de tenor a tots els temps,
però també com un autor de sardanes molt popular.
Són obres que, en la seva gran majoria,
resulten molt atractives per als balladors,
fins i tot quan es tracta de les dificilíssimes obligades
que també va escriure.
En algunes ocasions, però,
Vilassau va fer sardanes més elaborades,
a caire concertístic.
Són títols com, per exemple,
Girona 1808,
o l'Empordà,
encara que siguin de concert,
també d'una gran efectivitat
en tota mena d'auditoris.
Menys coneguda és la sardana Perdó,
datada l'any 1948
i dedicada a la seva esposa
i en l'expressió musical d'aquest Perdó
a càrrec de la tenora solista.
Es pot considerar tota una obligada,
tot i ser ben diferent
a aquelles altres que al capdavall
són una acumulació de notes,
una sardana més, diguem-ne, expressiva.
Escoltem-la en versió de la principal de l'abisbal
amb en Josep Dispert a la tenora.
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Fins demà!
demà!
demà!
demà!
!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
then!
som demà!
on dia i nit hi fa estada la nina dels meus amants.
Quan la vegis sol, prou de qui ha caonat,
don-li la besada que li envio més per bé.
Digue-me que sento dolça energia
i que penso en ella en tot moment.
És igual que tu gavina el mar pogués travessar,
fins arribar a la platja on tan grat és recordar
i veure la imatge bruna en un sual despertat
de la nina que entre somnis és tan gran que caricià.
Quan la vegis sola, prou de qui ha caonat,
don-li la besada que li envio més per bé.
i que penso en ella en tot moment.
i que penso en ella sempre en tot moment.
que penso en ella en tot moment.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
li!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estaven val!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que uso.
Carles heb!
Mi som er.
Fins demà!
Curiosament, el músic Santi Ariza va escriure una sardanova,
una modalitat de sardana creada per ell que es balla de la mateixa manera que les tradicionals,
però que a la cobla hi afegeix instruments com la bateria o el baix elèctric,
la lletra de la qual era una recopilació de noms dels punts lliures,
aportats per diverses colles d'arreus de Catalunya.
Aquesta sardana es diu Punts Lliures.
La fem servir al programa com a sintonia de les notícies
i en ella aquests noms dits tots seguts pràcticament sembla un rap.
Escoltem-la una miqueta, abans ja l'hem sentit a la sintonia de l'agenda concreta.
Però a veure si fem memòria.
Punts Lliures, escolta'm!
A veure, aquest de fet no és l'original de la sardana,
sinó que és una mena d'amics que va fer el mateix Antieriza,
que barrejava diverses d'aquelles sardanoves,
i hi ha un moment que ja ve després que va dient aquests noms.
Potser ho escoltarem, però de moment la Marta ens enllirà alguns,
perquè veieu com són de curiosos aquests noms,
perquè de fet cadascú s'inventa un pas,
li posa el nom que li dóna la gana,
i generalment són totalment diferents,
com a mínim amb el nom d'una colla a l'altra.
A veure, digue'ns aquests exemples, sí, Marta?
L'escombra és una estrella de floreta que remena,
a la baixada amb bicicleta,
fent l'estàtua amb la pilota, petada,
Barça, cossa, correguda, reliscada,
xerranca, jupida, reverència, genollada.
Em sembla que sona una ulleta, a veure, sí?
Ah, era una mica abans, eh?
Perquè això és enxampar-ho al moment.
Mira, veus, sí.
No és que ens ho diguin a nosaltres.
Doncs això, va dient aquests noms,
i la gràcia és dir-ho ràpid,
com ho fa el mateix Santirisa,
que és la veu que sentíem,
i que, mira, ho fa, com deia el Marta,
és quasi com un rap.
Les compres una estrella de floreta
que remena la baixada amb bicicleta,
fent l'estàtua amb la pilota,
petada, Barça, cossa, correguda...
Ara ho diuen.
Marta, tu te'n recordes d'algun dels passos,
el nom d'algun dels passos que feu a la colla?
De punts lliures?
Sí.
El cobi...
El cobi?
El rasclet.
Què passa, que imiteu el cobi, potser,
una miqueta, amb el pas?
Digues, digues.
El rasclet,
el cigarret de la Montse...
El cigarret de la Montse?
Per què? A veure, això té un...
Em sembla que té un motiu, això.
Per què?
Perquè la Montse...
És una de les monitores...
És una de les monitores,
i fumava,
i feien quan apaga el cigarro amb el peu.
És a dir, en comptes d'apuntejar,
el que feu, com si apaguéssiu un cigarro.
I a veure, perquè veieu per on van les coses.
I quin és el pas que més t'agrada a tu?
El nàstic,
però més de nàstic sempre crida en Barça.
Vaja,
has de fer més país, eh?
Perquè que feu com una patada, no?
Que sembla que et xucoseu la pilota.
Clar, les coses van així.
Em sembla que ens havies preparat un exemple
de descripció d'algun pas.
Digues, digues.
Sí, sí.
El caire competitiu que ha adquirit
aquesta modalitat de la sardana
ha fet que cada colla
mantingui gairebé en secret els seus passos propis,
amb aquestes denominacions tan particulars.
De fet,
només coneixem el cas d'una colla
que hagi gosat publicar els seus passos,
la colla Cossetània, de Tarragona,
actualment ja inactiva.
Escolteu com defineixen un dels seus passos.
Així ens posaràs un exemple.
Segurament que ara ho sentireu
i els que no sapigueu ni ballar,
evidentment,
inclús els que sapigueu ballar
potser no us quedeu igual,
però és com un exemple
de com descriuen
com es fa un pas lliure d'aquests.
Digues.
Barcarola.
En lloc de puntejar
alçem la cama corresponents
cap al costat contrari
del que li toca fer el punteig.
I així amb els tres puntejos.
En lloc de fer el canvi,
fem un balenceig
amb la cadera a banda i banda,
de madera marcada amb xuleria.
I tornem a començar amb l'altre peu,
variant.
En lloc del balenceig,
fem dues passes enrere,
seguint la rotllana.
Com deia,
segurament la majoria
s'ho heu quedat igual,
però bé,
és un exemple.
En tot cas,
és molt difícil
fer bé tots els passos,
però el més difícil
potser no és tant
aprendre els passos
com fer-lo tot a l'hora
i, evidentment,
que quedi ben polit.
Ens poses un altre exemple?
I un altre.
Salta l'Antoniu.
Suposem que comencem
cap a l'esquerra.
Fem els tres puntejos normals.
Al tercer,
ens quedem quiets un temps.
Amb els peus junts,
saltem cap a l'esquerra.
Comencem a fer el pas
cap a la dreta,
saltant per tant
cap a la dreta.
Doncs això,
jo almenys m'he quedat igual.
I això que ens fa fer
algun o algun poquets
de passos
de punts lliures.
Què, Marta,
t'animaràs a seguir
fent punts lliures?
Sí.
A la colla en feu més?
Seguiu, vaja.
Sí.
Us apuntaríeu el campionat?
Sí.
Em consta que l'any passat
els volien apuntar,
els responsables de la colla,
però no hi va ser temps.
És a dir,
el cupo de colles
ja estava govern,
perquè veieu que és un àmbit
que tot i la seva dificultat
doncs les colles
hi tenen tirades
i ho passen bé,
fent-ho tot
i que acaben realment
molt cansats,
que cansa molt,
cansa bastant.
per això,
per això,
realment,
el concurs
no es fa
amb les sardanes
sencera,
sinó que es fa
amb reducció
de tirades.
Molt bé,
gràcies, Marta.
De res.
He estat curiós,
això,
i a veure si podem veure
aviat fent punts lliures
amb alguna actuació.
Nosaltres seguim,
seguim el programa
i dir-vos
que en un parell d'ocasions,
a Vilassa de Mar,
es va organitzar
un concurs musical
anomenat
Sardanes a plaça,
amb el qual es volia promoure
i reivindicar
les sardanes
clarament balladores
i alhora amb uns mínims
de qualitat,
cosa que no sempre es produeix.
Es van resultar
un bon grapat
de composicions
prou interessants,
tenint en compte
aquests requeriments.
Una de les finalistes
de l'any 2004
era aquesta peça
de Pau Castanyer,
Flavio Laire
i flautista,
alhora que autó
de música
per orquestra de corda,
coral, jazz
i, esclar,
sardanes.
Els camps de Blat de Moro,
que interpreta la cobla
Ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I les safaderies de l'1, 2 i seguit,
i comencem parlant d'un àmbit tan especial com és el de la discografia
i que està vivint en general una crisi encara més forta
i en la qual s'imposen les solucions imaginatives o a vegades agosarades.
Parlàvem no fa gaire de la coble Sabadell, que està a punt de celebrar l'aniversari,
ho volen fer com és típic, amb un enregistrament,
una coble que es troba en un bon moment de qualitat i ho volen mostrar amb un bon disc.
I han tingut la pensada de fer el sistema de micromecenatge.
Ja ho vam comentar, però sembla que és la primera coble que ha optat per aquest mitjà,
per aquesta via, i sembla també que almenys els primers dies l'èxit va ser bastant important.
Ho posem com a exemple, només, perquè ja ho havíem comentat,
però hi ha altres opcions, altres vies, com per exemple aquesta notícia
que ens diu que el passat dilluns 25 de juny la coble principal de Cassà
va posar a la venda el seu últim treball discogràfic anomenat Un tom per la sardana.
El disc és un viatge pel món sardanístic, començant per peces de principis del segle XX
fins a sardanes d'autors actuals, s'hi poden trobar des d'autors tan poblats com
l'Abiseixo, Enric Morera o el Riccèrvi de Sau, fins a compositors actuals com Esteve Palet o Lluís Alcalà.
La coble diu que el tom per la sardana ha estat produït íntegrament per ells mateixos,
que surt la venda a un preu de només 5 euros, 5 euros, doncs és un preu realment super, super, super barat.
La coble ha decidit posar aquest preu tan assequible, expliquen, per tal de fer arribar la sardana a tothom.
Aquest treball demostra que amb pocs diners, però amb poques ganes, pot obtenir un molt bon resultat, afegeixen.
El disc es pot aconseguir a través de la coble i, més endavant, en format digital a l'Spotify.
Doncs bé, és allò que cal espavilar-se i està clar que el sistema tradicional,
doncs de publicar un disc amb tots els exiguts i distribuir-lo a les botigues,
doncs a part que a botigues cada vegada en queden menys,
doncs està clar que no és competitiu tal com està el panorama avui en dia,
i més amb gèneres, diguem, minoritaris com és el de la coble.
I es manté en aquest cas, doncs, com a curiositat també, la portada del disc,
que és una fotografia amb dos músics de la coble que volen simbolitzar allò que diuen,
que explicaven fa un moment, de l'evolució dels temps,
fins i tot en l'àmbit com és la sardana,
un músic vestit a la manera, jo diria, dels anys 40,
que crec que és de quan va néixer aquesta coble,
i un altre amb un aire plenament actual,
tant amb la manera dels cabells com el vestit i tot això,
amb els mateixos instruments propis de la coble,
i que en definitiva ve a ser una il·lustració del contingut d'aquest disc.
Sí que euros només, doncs és potser dels discos més baratos
que podreu trobar actualment al mercat.
I una altra formació que també està disposada a fer el que sigui
per tenir presència discogràfica és una formació també singular,
la coble catalana en els sons essencials,
una de les moltes iniciatives del Marcel Casellas,
en definitiva una coble que, a més a més dels instruments típics de qualsevol coble,
inclou altres instruments, sobretot a nivell de ritme.
Ells n'han parlat fa poc, si heu seguit el programa ho tindreu ben clar,
que el passat dissabte, a l'espai Port de Sant Feliu de Guíxols,
al Festival de la Porta Ferrada,
van aportar la part musical del 19è Concert de Música Paracobla,
que en realitat era un espectacle a càrrec d'un esbar
i de diferents coreògrafs, no només del món dels esbars,
sinó de la dansa contemporània,
fins i tot un espectacle amb un nom ja singular i atípic,
dat.exe, dret a decidir executable,
que va comptar amb l'esbar Joaquim Ruïda de Blanes
i amb aquesta coble catalana dels sons essencials,
doncs que anuncien que tindran aviat presència discogràfica.
Ja hem comentat abans, tant al començament del programa
com a les notícies d'aquests cicles de ballar de sardanes d'estiu,
alguns s'han aconseguit mantenir i, a més a més,
amb iniciatives agosarades,
com és el que es porta a terme a la població de Tiana.
No és pas nou d'enguany, ja fa anys que ho fan,
però crec que val la pena remarcar-ho.
Un cicle amb bones cobles i amb una programació molt atrevida,
perquè són monogràfics,
unes ballades sempre amb sardanes d'un sol autor
i no es limiten als autors, diguem-ne, més comercials,
sinó que, de vegades, autors realment difícils.
Hem vist programes ballades amb sardanes de Juli Guerreta,
aquell compositor que és el predigma de l'autor de sardanes de concert.
Enguany vam començar el passat dia 4
amb un monogràfic d'en Daniel Gasulla.
En aquest cas, podem dir que l'èxit estava assegurat en tots els públics,
perquè és un autor que s'ha de fer sardanes de qualitat,
però, a més a més, aptes per a tota mena d'auditoris,
tant de concert com de ballada.
El proper dia 11 serà monogràfic de Pep Ventura,
el dia 18 Francesc Cassú,
el dia 25, sí, Francesc Marrós,
i acabaran el dia 1 d'agost amb Martimón,
un autor que sí que està entrant en força,
però hi ha parts encara d'alguns sectors del públic,
sobretot de plec, que els hi costa aquest gènere.
Una iniciativa valenta, agosarada,
que es porta a terme amb cobles importants,
com la Marinada, en totes les ballades,
excepte l'última,
que va a càrrec de la coble Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
Va, i acabem les xafarderies amb una curiositat.
És un tema recurrent, malauradament,
i és el fet que els programes dels aplecs de les ballades,
on s'inclouen les sardanes que s'interpretà,
algú fins i tot alguna vegada s'ha dedicat a fer una antologia
de les errades,
errades que arriben a ser ridícules o fins i tot divertides.
I una de les últimes que han aparegut al Facebook,
doncs han donat motiu de diversió i de sarcasme durant dies.
És un programa que publicava una sardana molt coneguda
d'en Francesc Marros, que es diu l'Ermita de Collbàs,
que va aparèixer com l'Ermita de Collbàs,
és a dir, el nom d'aquesta coneguda marca de purs abans.
Imagineu-se, doncs, la conya,
si em permeteu l'expressió,
qui va bé després d'aparèixer d'on es reconeix aquest nom.
És una anècdota, evidentment,
però una anècdota que es repeteix molt sovint
de noms de sardanes i d'autors
que apareixen embarrades en molts programes.
Malaurament massa, perquè això denota seriositat
i poca cura a l'hora de preparar-los al marge,
és que puguem fer broma
i realment podríem dedicar moltes xafarderies
a casos com aquesta ermita de collbàs de freses marròs.
Anem acabant amb una sardana d'en Tomàs Guillem Ambrado,
un dels autors més prolífics de tota la història de la sardana,
un home que amb més de 90 anys ja enfilant el centenari,
doncs encara n'està estrenant alguna per aquests mons de Déu.
Una sardana que podríem situar potser amb les de més,
més de gaire concert.
Em costa dir aquesta expressió, però perquè ens entenguem,
potser no és una sardana tan pensada per ballar com per escoltar.
Una sardana que va dedicar a una família una autèntica nissaga,
fixeu-vos si és una nissaga per una banda,
i si en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment prolífic,
que els ha dedicat a una sola família
tantes sardanes com per poder enregistrar tot un disc.
Imagineu-vos, aquesta n'és una.
Un disc que era l'11 volum,
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado,
no ha fet més després,
el van registrar a la principal de l'Ebisbal,
el títol era la nissaga dels Martí
i la sardana concretament saber dir sí.
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de l'Ebisbal.
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de l'Ebisbal.
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de l'Ebisbal.
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de l'Ebisbal.
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado.
i el sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de les sardanes d'en Tomàs Guillemודów i un home especialment
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un home especialment
de les sardanes d'en Tomàs Guillem Ambrado és un homeyu espanyol.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!