amb aquests compasses
molt coneguts per els que
setmanalment
sou
contínu d'aquest programa
de maneres donin pas
a un programa més
459
459
des de Tarragona Ràdio
i el programa Habaneras
des del Balcó
de Guajiros y Palmares
Música
Nací en la playa de Magalena
bajo la sombra de un váyacé
como mi madre fue
regresada
también la marca yo la llevé
en la playa de Magalena
en la playa de Magalena
en la playa de Magalena
y si, se conserva
Cuando apague me salgo al trabajo con mi alzador,
tomo atrapa con platano asado,
riego la tierra con mi sudor.
Ay, suerte maldita, llevar la aleja
y ser esclavo de un vil señor.
Ay, suerte maldita, llevar la aleja
y ser esclavo, y ser esclavo de un vil señor.
Cuando a la sombra de una palmera
quiero culparme de abrir este sol.
La sigo, quiero cruzar, me salga
y me recuerda aunque esclavo soy.
Ay, suerte maldita, llevar la aleja
y ser esclavo de un vil señor.
Ay, suerte maldita, llevar la aleja
y ser esclavo, y ser esclavo de un vil señor.
y ser esclavo de un vil señor.
y yo pudiera tomar mi gana,
y yo pudiera tomar mi gana,
y dejarme airado de mi señor.
y yo pudiera tomar mi gana,
y ser esclavo de un vil señor.
Ay, suerte maldita, llevar la aleja
y ser esclavo de un vil señor.
y ser esclavo de un vil señor.
Ay, suerte maldita, llevar la aleja
y ser esclavo de un vil señor.
y ser esclavo, y ser esclavo de un vil señor.
Era una versió grabada l'any 1911.
Per tant, aquest so del vinil,
de l'agulla sobre el vinil,
girant era el que es deixava sentir.
Però valia la pena.
És la habanera El Pallander.
S'arriba a través del duo
format per Eduardo Montes
i César Augusto Manrique,
veu també i guitarra.
Són peruans i, bé, com he dit,
la gravació de 1911.
Ara ens anem a Morralla
i ens porta la habanera rumba,
rumba habanera de Carles Casanovas
i Josep Bastons Lola, la tabernera.
Ja de negra a nit buscant això
plug entre la taverna.
El vent i la pluja van malmarant dies de tardor.
mariner jove,
bat i bat i fort,
amb color negre lligat al coll,
amb rodes soques,
però dona vides i a tu la cor.
Corre a l'ola, posa'm un got de vi
i et cantaré una cançó.
i mentre li canta una habanera
amb la guitarra,
ella mou el cul,
avança i els pitxis clau una rialla.
I mirant poqueta,
pica l'ullet al noi de Talella,
brunxolant el cos,
marcant el compàs d'aquella habanera.
el teu cos m'encena,
el teu cos em porto la dreta vella,
jo t'estimaré fins la final del temps
si tu vols ser meva.
i l'anella l'ola,
llença el davantal,
mans de la cintura,
ballant soltura pel seu amat.
i el teu cos.
I com cada vespre a la tabernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de cubacants, de mulates i blau marí.
Corre, lola, posa'm un got de vi, i et canto tota la nit.
I mentre li canta una avenera amb la guitarra,
ella mou el cul, balança, jo els pitxis, plou una rialla,
i mirant poqueta, dic el llet, el noi de calella,
brunxolant el cos, marquant el compàs d'aquella avenera.
El teu cos m'encena, el teu cos en pot muleteta vella,
jo t'estimaré fins la fila al temps, si tu vols ser meva,
i la vella l'olda, llença el davantal.
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant.
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant.
Rogelio Ortiz és cantant i compositor,
encara que aquesta avenera que sentirem per ell no és seva,
és popular, és venezolà, concretament de Alta Gràcia,
de Orituco, i nascut el AIMI 150 no esporta aquesta avenera,
Noches Glarenses.
AIMI 150 no esporta aquesta avenera.
AIMI 150 no esporta aquesta avenera.
La muntla de l'ol spectrum del seu amant.
S'act themen donen aquí,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Fins demà!
demà!
demà!
Fins demà!
Gだけ!
B side!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'un vol per sempre més.
Ai, si fos com un au.
Ai, si ales vingués.
Ai, de res tu volaria, ma vida.
D'un vol per sempre més.
Que sí, que sí, que no, que no.
Aquesta volat ja me la porto jo.
Que sí, que sí, que no, que no.
Aquesta volat ja me la porto jo.
Que sí, que sí, que no, que no.
Aquesta volat ja me la porto jo.
Que sí, que sí, que no, que no.
Aquesta volat ja me la porto jo.
Que sí, que sí, que no, que no.
Aquesta volat ja me la porto jo.
I amb la Coloma seran en volant fins a Filipinas, allà de la zarzuela junto al Pásic.
El Pásic és un ríó que està al nord de Filipinas, autor d'aquesta zarzuela José Rizal,
i és una habanera que està adaptada en aquesta ocasió, una habanera pasigueña,
com un diuenes pel ríó Pásic. I amb el títol aquest, A orillas del Pásic, el tenor, Leopoldo Brías, nos la ofreix.
Ven, a orillas del Pásic, a l'homem mía.
Ven, que se va muriendo la luz del día.
Ay sí, que por ti tan sola la barca espera,
junto a la rivera bajo pronto su cañadera.
Música
Ven, ven, cielo mío, aquí por el río mi dulce anhelo te contaré.
Entre el murmullo de la corriente,
tu hermosísima frente de San Paquitas coronaré.
Música
Ven, a orillas del Pásic, a l'homem mía.
Ven, a orillas del Pásic, a l'homem mía.
Ven, a orillas del Pásic, a l'homem mía.
Ven, que se va muriendo la luz del día.
Ay sí, que por ti tan sola la barca espera,
junto a la rivera bajo pronto su cañadera.
Ven, ven, cielo mío, aquí por el río mi dulce anhelo te contaré.
En el julio de la corriente,
tu hermosísima frente de San Paquitas coronaré.
En esta ocasión a una habanera filipina cantada en castellano,
en español.
Pero ya hemos puesto algunas en su idioma
y que más adelante tornaremos a ponerlas.
¿Por qué no?
Porque, además, se sent perfectamente al ritmo de la habanera.
y ahora tornamos a Cataluña, al maresme,
y será barca de mitjana,
exportando todo el mundo,
lletra José Bastón, música de esta habanera.
y lluna plena.
Milena
Ali
Adil
Mar atalividad
Com és que els vells pescadors
no moren dins de la barca
a l'hora de la foscor?
Vés en la llum de l'alvada
dient adéu a la mar.
Desculls, desitjos i lloses
que en terra poden quedar
pensaments que facin nosa.
No te'n passis encara, company,
a poc a poc cantarem la darrere,
lentament retardant el compàs.
Tanmateix ja ningú ens espera
i després baixarem cap al port
puntajant pas a pas la vorella.
Obrirem el calaix dels records,
sols els bons, sols dolents.
Deixem pena.
I després,
에ditēu,
pero deixeu que el destí
Però deixeu que el destí sigui qui mani la vela.
Cantem les nostres cançons amb la veu plena i serena.
Avui segur que tampoc la sort ens dona l'esquena.
L'horatge ve de xalot i fa llit de lluna plena.
No te'n vagis encara, company, a poc a poc cantarem la darrere.
Lentament retardant el compàs, tanmateix ja ningú ens espera.
Malgrat tot si arribem fins al moll, on descansen les barques i nances,
contarem quantes hi ha que mai més, com tu i jo pescarà.
Esperanças, no te'n vagis encara, company,
que tenim avui nit lluna plena.
A estat el programa 450 no.
I us recordo que estem dint de la decena temporada Ambusal 3.
ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte.
i així acaben aquest programa d'avui, des de Tarragona, Radio.
A un Sílvia García al control i a ver per dinar a parlar amb vos.
De jo a girós i palmaré.
A Habaneras, des del balcó, us esperem el proper dissabte a la una del migdia aquí, a Tarragona, Radio.
La cubanita.
La cubanita.
La cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
De buen café.
La cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul.
Yo le canté esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
y ella me habló en la bahía, con el viento en libertad.
De callos y de manglares, de guajiros y palmares, voyos y de su amor.
Mulata es, mulata es, la cubanita.
La cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
De buen café.
Mulata es, mulata es.
La cubanita.
La cubanita.
La cubanita.
La cubanita.
Que allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Tabaco y ron.
Tabaco y ron.