Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Desde Tarragona Radio
donen inicio al programa
450 de Habaneras
desde el balcón
De callos y de manglares
Sempre he tingut ànima marinera
Sempre he tingut anhel d'anar a l'anar
Quan veig les barques
per dins entre les zones
de la mar blava
com hi voldria anar
I les gavines
les barques acompanyen
perquè no es perdin
ni puguin retornar
Fins a la platja
que vàrem deixar enrere
Quan a trenc d'alba
vàrem sortir a la mar
L'home de mar era l'avi
Ara el meu pare també
Jo espero ser-ho algun dia
Quan la barca acabaré
Usaré el nom de l'Aimara
Escrita a cada costat
I pensaré sempre en ella
Quan jo sigui a la mar
Els mariners d'aquesta terra nostra
Home escoltits
Per la mar i el treball
Que dia a dia
Lluitant entre les zones
El mar es queda
Algun dels seus companys
A mitja tarda
Van retornant les barques
Per la plegada
I uns homes molt cansats
Tots ells esperen
Arribar a casa seva
I refer forces
Prenent-se un rom cremat
Home de mare i de mami
Ara el meu pare
Ara el meu pare també
Jo espero ser-ho algun dia
Quan la barca acabaré
Tots ells esperen
Usaré el nom de l'Aimara
Escrita a cada costat
I pensaré sempre en ella
Quan jo sigui a la mar
A la mar
A la mar
A la mar
El grup Morralla
Ha obert
Aquesta part de les habaneres
Des del balcó
En una peça habanera
De Tito Corona
Ànima marinera
I ara la periodista
I cantant gironina
Clara Sánchez Castro
Es presenta
El seu primer treball discogràfic
Titulat Autorretrat
Ahir entre altres peces
Trobem una habanera
Amb la col·laboració
De la col·laboració
Del grup Porvó
I també
Del mestre
Antoni Mas
El títol
Habanera
Del nàufrag
Vine'm a buscar
Quan les bromes negres
Tanyeixin el mar
Sigues el meu far
Quan la boira ofegui
No pugui avançar
La platja
On vull naufragar
Arracer de les zones
On el vent
No fa mal
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar
Que sóc naufrag de la vida
Sense barca
Sense barca
I sense mar
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar
Que tinc l'ànima trencada
I m'ho feu en aquest mar
Vine'm a buscar
Quan l'horitzó fugi
Se'm pugui escapar
Sigues el meu far
Quan crits de gavines
M'angoixin el pa
La platja
On vull naufragar
Arracer de les zones
On el vent
On el vent
No fa mal
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar
Que sóc naufrag de la vida
Sense barca
I sense mar
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar
Que tinc l'ànima trencada
I m'ho feu en aquest mar
Que tinc les veles tristes
I ja no puc navegar
Que tinc l'ànima trencada
I m'ho feu en aquest mar
Que sóc naufrag de la vida
Que tinc l'ànima trencada
I m'ho feu en aquest mar
Que sóc naufrag de la vida
Sense barca
Sense barca i sense
Ara serà la veu de Maria de Lourdes
I va a neixer a la ciutat de Mèxic
L'any 39
Encara que va morir relativament jove a Amsterdam
L'any 97
I es porta aquesta habanera
Per a la seva versió mexicana
De
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
A tan crueles corazones
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
Jamás, jamás, jamás
No vuelvo a amar
Jamás, jamás
Jamás, jamás
Jamás
No vuelvo a amar
Porque el amor
Es un ave
Es un ave pasajera
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
Jamás, jamás, jamás
Jamás, jamás
Porque el amor
Porque el amor
Porque el amor
Es un ave pasajera
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
No vuelvo a amar
Jamás, jamás, jamás
Jamás, jamás
Jamás, jamás
No vuelvo a amar
Ni a sentir
Lo que ahora siento
No vuelvo a amar
Jamás, jamás
Jamás
Porque el amor
Es una ave pasajera
Que cuando anida
Entorpece el pensamiento
No vuelvo a amar
Ni a sentir
Lo que ahora siento
No vuelvo a amar
Jamás
Jamás
Jamás
La coral Santiago
I una versió
A veus
Polifònica, per tant
De una manera antiga
Mi madre fue
Una muleta
La, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la
Mi madre fue una muleta
Y mi padre un veterano
Y yo teniente de una canta
Nada que va y que tiene para una
Cada vez que te veo
Hoy le hago de mal
Por la guitarra
La, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la
Rebuto a mis penas
Quien pudiera ya
El rostro de los de un pobre marido
No pudiera cantar
No pudiera cantar
Mi labre, la, la, la, la, la
La, la, la, la
La, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la
La, la, la, la, la
Que va y que va y que va
Para otra, para otra, para otra
Para otra, para otra
Mil veces busqué la muerte
Sobre las olas del mar
Mil veces busqué la muerte
Y no la pude encontrar
No llores ni viva
No llores ni amor
No llores ni amor
Y el río
Me causan dolor
Si lloras de ausencia
Ay, del bien que te amo
Ay, del bien que te amo
Llora, vida mía
Llora, vida mía
También lloro yo
Barca de Mitjana
El seu últim treball
Puros Habaneros
I ens porta amb aquesta
Habanera de Tofonmus
La lletra música de Josep Bastons
Lluna plena
La lletra música de Josep Bastons
Com és que els més pescadors
No moren dins de la barca
A l'hora de la foscor
Vés a la llum de l'albada
Direm adéu a la mar
Desculls, desitjos i lloses
Tot en terra poden quedar
Pensaments que facin nosa
No te'n passis encara, company
A poc a poc cantarem la darrera
Lentament retardant el compàs
Tanmateix ja ningú ens espera
I després baixarem cap al port
Puntejant pas a pas la vorera
Obrirem el calaix dels records
Sols els bons, sols dolents
Turaczyn
Però deixeu que el destí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquestes versions d'Havaneres o d'altres ritmes o gènes musicals, bé, doncs, lo comento algunes vegades, ja ho sabeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de fet, la letra que enviava a l'inici ja s'ha sentit diferent, però sí que us torno a recordar, ja fa molt de temps potser que l'havia comentat, que la lletra autèntica de la Paloma, escrita por Sebastián Iadiel, tant la lletra com la música, té una durada de 8-9 minuts, eh?
o sigui que la lletra, o sigui que la lletra és llarguíssima també, o sigui que alguns també utilitzen alguna lletra diferent, però perquè són altres trossos de la que en el seu dia va escriure Sebastián Iadiel.
i ara ens anem a una altra lletra de Mèxic, de Manuel Maria Ponce, compositor tan de peces, una mica clàssiques a vegades, però també moltes del folk mexicà i molt estudiós del folk i de la música mexicana, tradicional mexicana,
ens porta aquesta habanera, de les poques que el té escrites a l'orilla d'un palmar, altres diuen a la sombra d'un palmar, la porta a la veu de Germán, una cantant, compositora i pintora mexicana, a l'orilla d'un palmar.
A l'orilla d'un palmar, ella vi de una joven bella, su boquita,
al decorar, sus ojitos, dos estrellas, al pasarle pregunté, que quién estaba con ella, y me respondió llorando, sola vivo en el palmar.
Soy guagua netaoti, no tengo padre ni madre, ni hu프, marito, no tengo padre ni madre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!!
!
!
!