Gràcies.
Ja ho sabem, que la situació es critica per a molts,
que en un context de crisi extraordinària,
on es parla de retallar serveis i drets considerats per a molts com a fonamentals,
ja ho sabem, que aspectes com les activitats culturals i festives
passen a la cua de les prioritats.
Més o menys allà on la sardana ja hi era per a moltes institucions.
Perquè en som conscients, entenem, encara que no compartim,
que en guany desapareguin de l'agenda d'activitats amb tradició de molts anys,
com la ballada del diumenge de Rams o el cicle d'estiu,
que la plec de la ciutat es pugui celebrar gràcies a aportacions no municipals
i que l'Ajuntament no col·labori ni tan sols amb infraestructures bàsiques
com lavabos, megafoni o cadires.
Entenem que les cobles encara no hagin cobrat actuacions de la passada festa major.
Tot això és perfectament coherent amb la consideració que s'ha tingut fins ara
amb la sardana a l'hora de destinar-hi recursos públics.
Però allò que ha acabat de molestar molts sardanistes és que els ignorin.
Tampoc és que sigui del tot nou, però encara hi ha qui pensa
que poc hauria costat, tenint compte en la fa poc celebrada festa
d'inauguració de la capitalitat cultural de Tarragona,
que la tradició sardanista de la ciutat és realment important,
per molt que alguns la vulguin ignorar o fer allò que en castellà en diuen ninguneart.
I sobretot s'hauria pogut pensar en les dues cobles plenament actives
que tenen la seu aquí, en les colles de competició
de totes les categories que porten el nom de Tarragona arreu del país
i a vegades més enllà per a Europa, com ho faran aquest any
i com ho han fet moltes vegades sense cap mena de subvenció municipal.
També haurien pogut posar el seu granet de sorra a la festa de franc, naturalment.
Molt bon dia a tot.
Molt bon vespre.
Hem començat forts, eh?
Sí.
Sí, sí.
No, no, com cal, com cal.
És el que hi ha, és el que hi ha.
S'ha de dir, s'ha de dir.
És el que...
El que hi ha o no és que ho hagi i descobrir-ho ara,
aquests dies corre per Facebook i totes aquestes xarxes socials
doncs aquest malestar que...
Sí, clar, del mig de malestar que hi ha per aquí.
Sí.
Un mes, un mes dels malestars, no?
No ve d'aquí, però vaja.
En tot cas, per part nostra, mira, posem-hi l'optimisme, l'alegria...
L'alegria, l'alempenta, de l'1, 2 i seguit, edició 789, aquesta setmana
i les salutacions de la Sílvia, el control de so, la Maria Rosa...
La Marta...
Hola.
Sí, això, ja pot saludar encara, que després ja vindrà els que ho recordem.
I un servidor, l'Àngel, que som els que aquesta setmana es portem a aquest programa,
a aquest temps de ràdio, i què tal, s'ha d'anar els esbars i la música per a cobrar.
Què tal si fem, com sempre, com és costum?
El resum de continguts del programa.
Llavors tindrem la segona eliminatòria de semifinals de la Sardana de l'any,
tindrem agenda, encara que de moment, pel que fa aquest cap de setmana,
doncs res, per aquí a les comarques terragonines, parlarem així d'alguns aplecs
que ja comencen a celebrar-se arreu del país, però sobretot seran activitats del proper,
de cara al proper cap de setmana, per exemple, la cloenda del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes, que es farà al Vendrell, coses bàsicament, com deia,
pel proper cap de setmana.
Haurem de parlar de les notícies de les eleccions de la Federació Sardana de Catalunya,
hi ha novetats, hi ha una candidatura només a la renovació de la Junta Directiva,
parlarem de l'Enteròtat, aquesta activitat inclosa dins el Tradicionarius dedicada a la Tarota,
que la combinarà amb la cobla, diguem-ne, clàssica de Sardanes,
tindrem el racó de la Marta, que avui es portarà una cosa que crec que és prou curiosa,
prou interessant, no es fixarà aquesta vegada en coses antigues, com ho fèiem la setmana passada,
sinó una cosa plenament actual i dedicada, sobretot, als més petits, als més joves.
Tindrem xafarderies, textos, textos, atenció, perquè avui també crec que,
vaja, haurem de procurar tenir temps, sempre va una miqueta apretat això cap al final del programa,
però haurem de procurar tenir temps perquè hi ha alguna cosa interessant i també d'actualitat.
Anem-hi, doncs, anem per matèria, intentem aprofitar el temps i fem-ho amb aquesta eliminatòria de la Sardana de l'any.
La setmana passada vam reprendre el ritme del concurs de la Sardana de l'any
després d'un petit descans i vam fer amb la fase de semifinals,
és a dir, les composicions sorgides de la primera tanda d'eliminatòries
i de les quals han de sortir les finalistes,
les que seran presents a la gran final del proper 12 de maig al Teatre Llotge de Lleida.
Aquesta setmana, doncs, el Sardamen que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb la col·laboració d'emisores com Tarragonà Ràdio,
arriba a la segona eliminatòria de semifinals,
amb tres sardanes més, de les quals cal triar-ne una.
De moment, aquesta és la primera Lleida Sardanista 2011 de Martí de Joan
que interpreta la cobla contemporània.
Lleida Sardanista de Catalunya
Lleida Sardanista de Catalunya
Lleida Sardanista de Catalunya
Lleida Sardana de la segona eliminatòria de la fase de semifinals de la 20.
i la 23 en edició del concurs Lleida Sardana de l'any.
Per cert, que abans hem recordat que la final serà Lleida el dia 12 de maig
i avui mateix la Federació Sardanista ja ha anunciat més dades sobre aquella jornada.
Prèviament al concert de la final hi haurà l'opció de gaudir d'un dinar a la mateixa llotja del Palau de Congressos,
concretament a l'Espai Martí de Martí de Martí de Martí de Martí de Castells.
La reserva del que s'ha de fer abans del dia 2 de maig a través del correu electrònic de la Federació Sardanista de Catalunya
info arroba fet.sardanista.cat
El preu és de 20 euros per persona i ben clòs i hi ha diverses opcions per triar.
A les 6 de la tarda s'oferirà una ballada de 6 sardanes amb les cobles Juvenívola de Sabadell i Vellpuixcobla
a l'esplanada davant l'accés principal de la llotja, que serà oberta a tothom.
El concert final de la Sardana de l'any se celebrarà a partir de 2.45 de la tarda
a l'auditori Ricard Vinyes de la llotja amb les mateixes cobles de la ballada,
és a dir, Juvenívola de Sabadell i Vellpuixcobla.
La segona part de l'espectacle s'hi afegirà a l'orquestra sinfònica Julià Carbonell
que oferiran obres de Joan Manent, Francesc Cassú i Xavier Pagès.
El preu de les entrades serà de 22 euros per persona,
tot i que n'hi ha d'un d'especial per a les entitats federades de 15 euros per persona.
Les reserves cal fer-les abans del 31 de març a través del correu electrònic
de la Federació Sardanista de Catalunya o bé al telèfon 93 319 76 37.
Després d'aquell termini s'obrirà la venda al públic general.
Escoltem ara la segona sardana d'aquesta setmana en recordança a l'Àngels de Lluís Pujals
en interpretació de la cobla ciutat de Girona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de la primera, emesa el passat cap de setmana?
La sardana número 1 era Jaume Alcarter de Vilamacolum,
de Jaume Cristau, que va rebre 113 vots.
La número 2, per això t'ho dic, d'enrecortir,
que va tenir 176 vots.
I la número 3, més enllà, de Carles Raia,
la van votar 64-1 i 2.
Així, la primera finalista de la sardana de l'any 2011
és, per això t'ho dic, d'enrecortir.
I abans d'anar a la tercera i última sardana d'aquesta setmana,
l'habitual recordatori dels sistemes de votació.
Telefonant al contestor automàtic del número de telèfon 93-319-76-37,
operatiu els dissabtes i diumenges, tot el dia.
També ho podeu fer al web de la Federació Estadonista de Catalunya,
els dissabtes, diumenges i dilluns, tot el dia.
I la sardana número 3 d'avui és recordant la mili de Geroni Velasco,
interpretada per l'Avell Puigcoblà.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Baja Empordà, la principal de Porqueres i Baja Empordà.
A diumenge vinent, dia 11, el 40è plec de Salrà, matí i tard de vespre,
la plaça de la fàbrica, amb les cobles, Ciutat de Girona, Mediterrània i la Flama de Farners.
I també per al diumenge, dia 11, el 38è plec de Cerdanyola del Vallès,
a la tarda al Pabelló Municipal d'Esports Canxarau, amb les cobles,
i abonim a la Sabadell, els Montgrins i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Hi haurà un concurs de colles improvisades.
I pel que fa a ballades de sardanes, diumenge vinent, a les 12 del migdia,
al Vendrell, a la plaça de la Sardana, amb la cobla,
ressò dels danseires del Penedès,
són dins les actes de Cluenda del campionat de colles 2011.
Ja en parlarem després a les notícies, altra vegada, d'això.
Pel que fa a concursos, aquest diumenge, dia 4, a les 12 del migdia,
al Macelles, a la plaça de la Vila,
concurs del campionat de la Terraferma,
i també per a colles lliures, amb la cobla Vents de Riella.
Sí, perdó, t'he tallat, eh?
Perdona, perdona, seguim, seguim.
Anava a dir que acabem la nostra agenda parlant-vos dels bars,
i dient que el dissabte vinent, dia 10, a les 7 de la tarda,
aquí a Tarragona, al Teatre Metropol,
hi haurà el festival del 30è aniversari de l'Esbar d'enseia de Tarragona.
Hi actuarà en totes les seccions i el grup Factoria Folk.
Es proclamarà la nova pobilla i també es farà un reconeixement
a les famílies que han estat vinculades 25 anys a l'entitat.
L'endemà diumenge hi haurà un dinar d'aniversari.
Bé, doncs dita l'agenda, anem a la música altra vegada.
La setmana passada parlàvem de Josep Serra
dient que ocupava un lloc destacat en la història musical de la Sardana,
no només per les qualitats intrínseques de les seves composicions,
sinó pel paper de frontissa,
això ho qualificàvem així,
entre dues èpoques, els temps inicials de la Sardana Llarga,
a finals dels 800,
i la revalorització de la qualitat musical
que el gènere va experimentar amb el nou segle.
Diferent, però igualment rellevant,
va ser el paper del seu fill, Joaquim Serra,
sobretot per la dignificació de la música per a Cobla,
fins i tot més enllà de la Sardana,
amb peces de concert i obres d'acompanyament d'esbars, per exemple.
Ara, parem l'atenció a l'any 1954,
que fóu especialment prolífic per a Joaquim Serra,
ja que va donar a conèixer sardanes tan importants
com Recordant Vic, Aura d'Abril,
els gegants de Castell Tarsol,
o les menys conegudes Comte d'Infants i Amics Genissencs.
Escoltem aquesta última,
que fóu dedicada a la Cobla Genissenca de Taradell,
arran d'un homenatge que li van retre l'any anterior.
Ara ens l'ofereix la Cobla de Cambra de Catalunya,
dirigida per Salvador Brutons.
Alla majestin!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
dinà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Aquesta és la senyal!
És la sintonia del racó de la Marta!
Abans ja ens ha saludat a començar el programa!
Però ara...
Perdona!
Mira, m'acaba el bolígraf per aquí!
M'emociono i tot!
Escolta, Marta, què?
Com ho tens, això?
Bé!
Torna a saludar, dona!
Hola!
Bona nit!
No!
És que avui has entrat una mica més tard, eh?
Però ja t'esperàvem!
Vinga!
Sí!
Però ell ha vingut!
I tant!
Bé!
A veure, què ens has preparat avui?
Aquesta setmana no parlaré de res antic, sinó d'una cosa d'ara i pensada per als nens i nenes!
A veure!
Així, canvi de...
Perquè la setmana passada la Maria Rosa Noguera va tornar a parlar d'aquell llibre, d'aquelles normes, sí!
Ai!
Ho vaig perdre!
N'hi havia unes de ben curioses!
Ai!
Ho vaig perdre!
Ja està bé de tant tant, però també ella com és una noia joveneta i actual, doncs li interessen les coses d'ara!
D'ara!
A veure què ens ha preparat avui!
L'acte d'una nova proposta que es va presentar l'any passat dins dels actes de la Tamborinada.
Es fa cada any des del 1977, quan va néixer per mostrar tot allò que es fa en el camp de lleure a través de diferents entitats aplegades en una fundació anomenada La Roda.
La festa, que té lloc al Parc de la Ciutadella de Barcelona, el mes de maig, és organitzada per un miler de voluntaris i s'hi fan tallers i actuen més de 20 grups de teatre, animació, circ, màgia, pallassos i titelles.
Mola Déu! Promet això, eh? No és estar mai, no Marta? Però vaja, promet, eh? Pel que dius. Doncs bé, a veure quina proposta es va estrenar allà.
Doncs la novetat que m'ha cridat l'atenció i que em sembla que va tenir molt d'èxit va ser l'espectacle Jaume Barri i la coula Xica, que consisteix en un animador que, a més d'actuar amb la seva guitarra, va acompanyat de mitja coula d'instruments tradicionals.
Ah, mira, eh? Una bona combinació.
L'espectacle consisteix en un conjunt de cançons, danses i contes que, segons la propaganda que ens ha fet arribar, s'adapten al grup destinatari i al moment amb l'objectiu d'engrescar els assistents i oferir-los l'oportunitat de relacionar-se i interaccionar amb els altres.
És una fusió apta per a places, carrers, centres cívics, escoles, llars d'infants, esplai, etc.
Es combina en diferents gèneres musicals.
Tradicional, rumba, focs, folk, rock, vals, cúmbia i polca.
Quina barreja! Quina barreja, no? Però potser tot es promet ser animat i engrescador, no?
Tot això ho fan amb l'ajuda de la guitarra, veu, baix, caixes de rimes i efectes especials i, sobretot, la cobla xica, una formació de cinc instruments de la cobla tradicional que pretén acostar la sonoritat d'aquests instruments als més joves.
Tot interpreten peces que van del focs al rock o al dixi, passant per un cercle circassià o al ball de rugel adaptat als més menuts.
Doncs mira, sí, sí, diem que això promet, eh?
I tant!
Podem escoltar alguna cosa? Deixa-ho, Marta.
Vale.
M'hauria agradat ensenyar-vos com sona la cobla xica, però només he trobat enregistraments del Jaume Barri, que d'altra banda és animador molt bo.
Els seus espectacles inclouen cançons, poesia i algun petit conte.
En els vídeos que hem pogut veure, aconsegueix connectar amb els nens i nenes, però també amb els més grans.
Ja han registrat set discos i ara diu que amb aquest nou espectacle vol descomplexar el so de la cobla,
així com els instruments i acostar-los a un públic al que no hi sol dedicar els esforços.
Ah, doncs sí, sí, té raó, eh? Molt bé.
Ja sabem aquests típics animadors, que ho fan molt bé, les canals, nens i nenes.
Doncs mira, que que s'hagi tingut la pensada d'introduir els instruments de cobla,
doncs és una manera d'arribar exacte als més petits.
Molt bé, Marta.
Escolteu una mostra d'una de les seves cançons anteriors a espectacles que més èxit han tingut, Passigolles.
Res hi ha en el món que a mi m'agradi tant, com aquella sensació que sento quan les teves mans
s'acosten a sota el meu braç, s'acosten a sota el meu braç,
res hi ha en el món que a mi m'agradi tant, com aquella sensació que sento quan les teves mans
s'acosten a la meva orella, s'acosten a la meva orella, s'acosten a la meva orella,
una sota cada orella, i els dits es belluguen com gotes, com flors.
Passigolles, les escamparem pel món.
Són les Passigolles, Passigolles musicals del Jaume Barri.
A mi m'ha agradat, eh?
Entra bé, no?
Sí, sí.
Llàstima que encara no tinguem a l'abast cançons del que no sé si han registrat ja dins,
d'aquest nou espectacle, en tot cas, on barregi la cobla.
Sí, estarem atents.
Val la pena...
Si en tenim, doncs...
A veure com sona, no?
De moment, mira, que de constància.
Gràcies, Marta, per això que ens has portat.
Però va ser interessant, eh?
Buscarem a veure si podem veure algun dia on actua.
el Jaume Barri, la cobla xica, i a veure si en fem la nostra pròpia crònica, no?
Molt bé.
Anem a la música.
Doncs sí, vinga, va.
La següent sardana és de les moltes que el gran tenor i compositor va dedicar al poble Calonja.
Va ser tantes que no fa pas gaires anys la cobla principal de l'abisbal
van registrar un disc doble només en aquestes composicions, 24 en total.
Aquí, perdona, volia haver-hi...
Sí, que el gran tenor i compositor en Ricard Vilodassau.
Exacte.
Ens ho hem saltat.
És culpa meva amb el guió.
No.
A l'hora de fer...
No, no, jo a l'hora de llegir dic, ara què?
Ho hem dit, no ho hem dit, jo seguia.
Allò que tens la sensació que dic que he passat aquí.
Doncs parlem d'en Ricard Vilodassau.
Vinga.
Sí, sí, això és culpa meva.
A vegades passa amb l'ordinador, copiar-tegar i tot això.
Bé, doncs algunes són força conegudes, aquestes sardanes per altres,
com el que escoltarem, han restat més amagades.
es tracta de la titulada Sant Antoni de Calonja,
que inclou un esplèndid solo central de tenora,
que va a càrrec de Josep Dispert.
Exacto.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Vinga, avui també tenim una estoneta per alguna xafarderia.
Interessants o què?
Sempre, sempre.
Vinga.
Allò, sucoses, doncs.
Bé, sí, sí, sí, no són allò de salsa rosa d'aquella,
però vaja, que una vegada ho he comentat,
però té més, també.
La primera, per exemple, és que es va confirmant al programa
de la trobada d'informadors sardanistes
que hi haurà el dia 25, que és més de març,
aquí a Tarragona, ho convoca el casal tarragoní
i es tracta que ens apleguem el màxim de gent
que fem això de parlar-vos de sardanes a la ràdio,
escriure'n o navegar per internet
amb les diferents possibilitats
sempre tenint com aquest motiu la sardana.
Alhora, recordeu, perquè ho hem comentat al seu moment,
que es vol fer un homenatge a l'Antoni Inguela,
un home que va traspassar, malauradament, fa poc,
però que havia treballat molt en diversos àmbits de la sardana,
però de manera també molt especial
això de la divulgació de la sardana.
El que ja és segur és que començarà a les 12 del matí,
el cel·lodacte és de l'antiga audiència,
la plaça del Pallol,
i ja estava confirmat els participants,
però es van concretant els motius, els temes
sobre els quals participaran els ponents,
que el que faran serà, diguéssim, obrir el foc,
i es tracta que la gent que hi participi
doncs hi facin les seves aportacions.
El Jordi Lara, responsable del programa de televisió de Catalunya a la Sonora,
que ha titulat la seva xerrada
com realment què podem fer per la sardana
des d'una televisió nacional,
tot i que també té previst ofreir-nos
la seva visió personal de la figura de l'Antoni Inguela.
També hi participarà l'Albert Fonterrés,
hi ha experiències sobretot en els mitjans digitals,
i ha titulat el seu àmbit
com Internet com a sortida de l'ostracisme.
Això com a pregunta.
Internet com a sortida de l'ostracisme?
Això ja és així,
amb ànim de provocar una miqueta.
L'ostracisme,
que se'ns dona per suposat qui és en l'àmbit informatiu.
I finalment, el Josep Pasqual,
periodista també,
i amb experiència en diversos aspectes de la sardana,
com a ballador, com a músic i com a informador,
sobretot en els mitjans escrits.
És col·laborador, columnista del diari Avui
i a la revista musical catalana, entre d'altres.
Segur que tots podran aportar coses interessants,
òbviament, sense oblidar aquest mitjà en el que estem ara,
a la ràdio, està clar.
Tots ells hi podran dir la seva
i tots els que hi participarem.
També hi haurà un dinar de germanor
i a les sis de la tarda una ballada de sardanes
a la Rambla Nova amb la Cobla Cossetana.
I anirem parlant en propers programes de tot això.
I parlem de discos,
una activitat que de moment sembla que segueix ben vital
dins de l'àmbit de la sardana,
la música per a Cobla.
La setmana passada, ja ho havíem comentat també,
es va enregistrar el disc Contemporanis 8,
és a dir, el 8 de volum d'aquesta col·lecció
de la Cobla Contemporània,
centrada, com el seu nom indica,
en autors actuals.
Recordeu que van fer una mena de convocatòria
en què els compositors optaven
que les seves sardanes fossin incloses en aquest disc
i que havíem comentat que n'hi havia alguna
que s'havia inclòs,
doncs una d'elles és un dels èxits de la temporada
desenàlts 2011 del terrenial Fred Abat,
que definitivament va ser enregistrada
per la Contemporània per aquest 8è volum.
Per cert, que ja estan, diguem-ne,
maquinant, si em permeteu l'expressió,
el 7è volum d'una altra col·lecció
de la Contemporània, el Sardà Show.
De moment encara no han dit de què anirà,
el que sabem és que s'enregistrarà el dia 5 de maig,
i l'últim, recordem-ho,
amb temes sardanes, amb temes de caire líric,
òperes, sarsuales, etcètera, etcètera.
Abans havien vingut les pel·lícules,
les cançons de l'estiu...
Ja no sé què queda, eh?
Etcètera, etcètera, no sé...
No sé, a veure amb què ens sorprenen.
Sí, sí, esperem-ho, doncs,
a veure quan surti aquest Sardà Show 7.
I un altre enregistrament,
està programat per ben aviat,
el 23 i 24 de març,
però ben diferent, aquest,
de la cobla contemporània.
Es tracta de la plasmació en disc,
de l'espectacle de la cobla marinada,
Bou revisitat,
la música d'en Vicenç Bou,
que es va estrenar el dia 5 de febrer a Badalona,
i que, doncs, ara,
estarà a la bassa amb disc.
Es presentarà el disc el maig
a Torroella de Montgrí,
com no podria ser d'altra manera,
tenint en compte que aquest compositor tan popular
era fill d'aquesta població
de Torroella de Montgrí.
Doncs bé, fins aquí les xafraderies, no?
I ara...
Sí, en el moment ja està bé per avui.
Deixem-ne alguna per la setmana que ve.
Tornem a la música.
En el transcurs d'un dels diversos homenatges
que es van retre en vida del compositor
Pau Sicar al seu poble, l'Arbós,
va ser obsequiat amb una ben característica sardana
d'un altre autor de caire plenament popular,
Francesc Marrós.
Era l'any 1968
i l'estrena va anar a càrrec
de la cobla vendrellenca Melodia
i la va ballar a les bars locals Sant Julià.
Ara l'escoltem en versió de la cobla
a Ciutat de Girona.
El mestre Sicar.
i l'escoltem en versió de la cobla
i l'escoltem en versió de la cobla
i l'escoltem en versió de la cobla
i l'escoltem en versió de la cobla
i l'escoltem en versió de la cobla
i l'escoltem en versió de la cobla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!