Gràcies.
La setmana passada acabava el comentari inicial del programa,
on ho he seguit, dient que l'empenta que es pot observar en els aplecs,
deia arran de la presentació de la guia a Tarragona,
no hauria de fer perdre de vista l'urgència de replantejar seriosament
la fórmula, precisament, dels aplecs, per tal d'evitar plantejaments rutinaris.
I, precisament, a l'acte de l'últim assembleu de la Unió d'Associacions
d'Aplecs Sardanistes a les Comarques Meridinals,
llegim que s'hi va plantejar algun neguit en aquest sentit,
i també que el president de la Federació Sardanista, que hi era present,
va anunciar la intenció de canviar el format de Ciutat Pobilla,
de manera que s'ha creat una comissió que ha d'estudiar com agrupar
tot el món de la sardana dins d'aquest esdeveniment.
Es proposa que es digui Capital de la Sardana, en lloc de Ciutat Pobilla,
i que com a activitat principal serà programar actes
que mostrin els seus diferents aspectes i actes que s'estan celebrant durant l'any.
El perill és que es caigui en allò de la mateixa cosa amb diferent nom,
més que res perquè a banda de queixes, crits d'alerta i consciència més o menys estesa,
que cal fer alguna cosa n'hi ha.
El problema és que no s'hi veuen propostes mínimament concretes,
i de fet ja és lògic que sigui així.
Com també és normal que les moltes discussions en aquest sentit,
que darrerament poden veure al Facebook, per exemple,
tampoc arribin a concretar res.
Tal com em sembla que vaig dir no fa gaire,
el que caldria és crear els escenaris adients
per debatre i proposar coses de manera seriosa.
Potser seria hora, deia, d'un segon congrés del sardanisme,
o cal com semblant.
El dubte és si qui hauria de tenir la iniciativa,
és a dir, la Federació Sardanista,
en veu la necessitat,
i si s'hi veu, amb cor de fer-ho.
Molt bona nit i benvinguts al nostre...
Oh, tots els uïdors, els seguidors de Ferranar Ràdio,
d'un d'hora i seguit, aquí què ha passat?
Aquí hi ha hagut una aparició.
Han recuperat la Maria Rosa, benvinguda.
Després de tres setmanes, sí, sí, tres setmanes,
ja se m'ha fet llarg.
Gràcies.
Eren faltes justificades?
Del tot, del tot, eh?
Desportava el paperet corresponent.
Molt bé.
Doncs sí, doncs ja tornem a ser aquí, eh?
Amb la Sílvia, el control de sol,
i la Marta, qui ha preparat ella,
per quan arribi el seu moment,
el moment del racó de la Marta, benvinguda, de moment.
Oh, que avui m'ha dit que hi ha un canvi,
m'ha dit, avui que arribes, ja veuràs
que hem canviat on entro jo, dic-à.
Entro una miqueta abans.
Molt bé.
I com sempre ens parlarà de coses interessants.
I potser que el que fem,
és com és habitual en el programa,
en aquesta edició 787 de l'Undo Enseguit,
és fer un resum, un sumari de continguts.
I una setmana més,
bé, la segona, de fet,
de descans de la Sedana Line,
després del primer bloc,
la primera tanda d'eliminatòries,
ara esperem que la setmana vinent
es reprengui ja en la fase de semifinals.
És a dir, aquesta setmana, de moment,
doncs descans, vacances,
per la Sedana de l'any.
I d'alguna manera també és una setmana
així de transició, de parèntesi,
pel que fa a la Sedana,
i és normal,
els temps de carnaval,
i tot i que els sardanistes,
que, evidentment, cadascú a la seva manera,
també participaran al carnaval,
però, de vegades,
amb les seves comparses específiques,
com és el cas aquí a Tarragona,
de la comparsa petada
de l'agrupació sardanista Tarragona d'Ansa.
En parlarem, evidentment,
en aquest programa d'avui.
Parlarem de diverses assemblees,
d'eleccions que s'apropen.
És un altre aspecte
que correspon a aquesta època de l'any.
Moltes entitats és ara
quan fan aquestes assemblees
i les eleccions, quan s'escau.
I potser entre les més sonades,
diguem-ho així, dins l'àmbit sardanista,
són les de la Federació Sardanista,
que s'anuncien pel proper mes de març,
però que aquesta setmana vinent
es tanquen els terminis
per tal de presentar candidatures
per aquesta renovació de Junta de la Federació.
I pel que fa als aplecs
a nivell d'aquí de les comarques tarragonines,
la setmana vinent també assemblea,
la qual destacarà més que res,
ja ho parlarem, ja ho comentarem,
lliurement ja efectiu i material
de les guies de plecs que es van presentar
la setmana passada.
Parlarem d'una iniciativa
que s'està...
que moltes entitats plantegen a la Generalitat
de criar un institut específic
d'associacionisme i cultura popular.
Veurem després
quina és la primera resposta de la Generalitat
en aquest sentit.
El record de la Marta,
les safraderies, textos,
totes aquelles seccions
que acaben de redonir.
El nostre programa,
que comencem ara,
i anava a dir amb la sardana de l'any,
no, no, no.
És allò, l'hàbit, el costum, eh?
Avui, comencem amb música, si et sembla.
Doncs vinga, som-hi.
Sí? Doncs aviam.
Aquesta serà la segona setmana,
com dèiem,
que no tindrem l'eliminatòria
de la sardana de l'any.
El concurs resta de vacances
durant 15 anys...
Ui, 15 anys.
No, no, tant no, eh?
Tant no, sisplau.
Ai, com he tornat.
Aviam, durant 15 dies
restarà de vacances, diguem-ne,
després de completar
la primera etapa d'aquesta edició
i abans de començar la segona,
és a dir, la de semifinals.
La propera cita, doncs,
serà la setmana vinent.
Valeria, això, avui, doncs,
també començarem amb música,
una sardana del sempre encertat Jordi Paulí,
encara que no sigui una de les més conegudes,
però sí amb el seu segill característic
que tan agrada als sardanistes,
fins i tot els més exigents.
A Falagades, diu.
Per tant, i el disc,
que fa uns anys va promoure ell mateix
amb obres seves
i que va enregistrar una cobla d'amics,
patejada per l'ocasió
com a cobla bohèmia.
Per cert, que si vereu estar atents
la setmana passada, ja sabreu que el Jordi,
junt amb altres compositors actuals,
Daniel Gasulla, Lluís Alcalà i Carles Santiago,
ara han creat el col·lectiu anomenat GASP,
que són les seves inicials,
per a publicar discos amb sardanes seves
i ho faran amb la mateixa fórmula
de la cobla amida,
anomenada bohèmia, també.
De moment, escoltem aquesta, a Falagada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb 22 i la Mediterrània amb 20.
I en aquest rànquing seguirien la ciutat de Cornellà
amb 15 plecs, la juvenil i la de Garamunt
amb 14, l'abisbal jove amb 11
i la mil·lenària, la ciutat de Terrassa
i la Sabadell amb 10 plecs cadascuna.
Cobles, que abans eren les més desitjades
per als grans plecs, queden ara
relegades a menys de 10, com els mongrins
amb 8, la principal de l'abisbal amb 7
i fins i tot darrere de formacions
de recent recreació com la Maricel
que en té 9. De la guia de plecs 2012
se n'ha fet una tirada de 20.000
d'exemplars, la mateixa que l'any passat.
Les coordinadores territorials corresponents
s'encarregaran de repartir-los gratuïtament
entre tots els sardinistes que els desitgin
i es podran obtenir també
els diferents plecs. En tot cas, aquí a Tarragona
sabem que n'hi ha la delegació del Departament
de Cultura de la Generalitat
al carrer Major.
Hi ha altra com música
i ja que hem parlat de plecs, escoltem ara
una sardana característica d'aquesta mena
de festa sardinistes. És una obligada
de tenora i tibla de Ricard Viladassau
anomenada Els Caçadors, que té una història
curiosa que comenta Robert Roquer
en la seva biografia d'aquest autor.
Explica que a la població portanès
de la Massanet de Cabrenys hi ha un restaurant
de bona menja, així és com ho explica
el mateix Robert Roquer, anomenat Els Caçadors,
els propietaris del qual són uns personatges
marroquins que tenen molts negocis
i propietats. Havien sentit la sardana
i els havia plegut moltíssim, de manera
que van contractar la principal de l'abisbal
per anar a fer un concert al restaurant.
Viladassau els va escriure aquesta sardana
l'any 1983, que la mateixa
cobla de l'abisbal van registrar
deu anys després amb Lluís Pujals i Josep
Gispert com a solistes de tibla i tenora
respectivament. Els Caçadors.
Gispert com a solistes de tibla i tenora
i tenora i tenora i tenora i tenora i tenora i tenora i tenora i tenora.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la solució!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!