Tornen a sonar les campanes al nostre campanar.
El campanar dona avui les seves batallades amb alegria
perquè aquest diumenge és el darrer diumenge del calendari litúrgic,
dedicat a celebrar la festivitat de Cris Rey.
El campanar és una realització del Departament per als Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona i que arriba fins a vostès
gràcies a en Santi Grimau, a la part tècnica,
i a Montse Sabater i un servidor, l'Iraq Bertran, davant el micròfon.
Cris Rey és una solemnitat moderna instituïda per l'Església
per demostrar que la sobirania de Jesucrist no té condicionaments humans,
ni és Jesucrist un cap elegit per votació popular,
ni serà un dia fora del seu tron o suplantat per un altre rival
que li vingui a privar dels seus drets.
Comencem per escoltar aquest Jesús que reivindica la seva condició real
davant una autoritat civil, la qual li pot fer pagar molt car
el seu atreviment de proclamar-se rei.
Condemnat ja com a blasfem per l'assemblea del poble jueu,
Jesús és portat al tribunal de Roma,
que no es vol posar en qüestions religioses,
sinó en assumptes civils.
Escoltem el relat de l'Evangeli segons Sant Joan.
Llavors, Pilat, s'entornar a l'interior del pretori.
Feu cridar a Jesús i li digué
Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contesta
Surt de tu això que em preguntes
o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat, replica
Que potser sóc jueu.
Són el teu poble i els grans sacerdots
els que t'han posat a les meves mans.
Què has fet?
Jesús contesta
La meva reialesa no és d'aquest món.
Si fos d'aquest món,
els meus homes haurien lluitat
perquè jo no fos entregat als jueus.
Però la meva reialesa no és d'aquí.
Pilat li digué
Per tant, tu ets rei?
Jesús contesta
Tu ho dius?
Jo sóc rei.
Jo he nascut i he vingut al món
per donar testimoni de la veritat.
Tots els que són de la veritat
Escolta'm la meva veu.
Li diu Pilat
I què és la veritat?
Joan escrivia el seu Evangeli per als cristians
i més que narrar amb tequigrafia el diàleg de Jesús amb Pilat
vol fer veure que aquella calúmnia llançada contra Jesús
que havia estat condemnat per revoltors contra Roma
no tenia cap fonament.
Monsenyor Jaume Pujol,
arquivisba metropolità de Tarragona i Primat,
el nostre pare i pastor,
reflexiona sobre el significat
de la solemnitat d'aquest diumenge.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arquivisba metropolità de Tarragona i Primat.
Deu Gosuar
Quan va néixer Jesucrist en un petit poble palestí,
al centre del món, era Roma
i Judea era només una província llunyana sense importància.
Roma havia fundat un imperi
i hem de pensar en el poder que té avui el president dels Estats Units
per a fer-nos una idea proporcional del poder del César de Roma
amb les seves naus i les seves legions en el món antic.
Tarragona mateix és una mostra d'aquella hegemonia.
Mentrestant, Israel mantenia l'esperança en un Messies rei
anunciat pels profetes durant segles
que arribés amb poder
i que el redimés de les penes
iniciades durant la captivitat de Babilònia
i prolongades per la seva situació colonial sota l'imperi romà.
Un rei que conquistés les nacions
com l'estirp de David
que amb el favor de Déu va engrandir
aquell poble dipositari de la terra promesa.
Com que esperaven un Messies tan diferent,
fori i poderós, justicier i exterminador,
quan va arribar el veritable, pobre i humil,
Jesús no el van reconèixer.
Hi va haver un moment,
ja al terme dels seus tres anys de vida pública,
en què es van adonar
de la sexualitat d'aquell home
perquè feia miracles i signes,
curava malalts, ressuscitava morts,
predicava amb autoritat
i li van voler tributar una rebuda digna.
Va ser quan va viatjar per última vegada a Jerusalem
i en entrar la gent el van homenatgear
amb branques d'arbres
i estenent les túniques a terra
per fer honor a aquell que arribava
a lloms d'un ase
com havia fet Solomó en una altra època.
L'aclamaven dient
Aquest diumenge últim de novembre
celebrem la festa de Cris Rei
i rememorem també aquell diàleg de Jesús amb Pilat.
«Ets tu el rei dels jueus?»
em va explicar a Jesús
que el seu reinyat no és d'aquest món.
Pilat, després d'ordenar la seva execució,
va disposar que la creu figurés
a manera de títol
al rètol
«Jesús Nazaré, rei dels jueus».
També avui ens preguntem
quina mena de reinyat
ens va portar Jesucrist
després de constatar
que no és un reinyat segons el costum,
sinó que es refereix a les nostres vides,
a les nostres ànimes.
Però ens interroguem
vols sometre'ns a la seva voluntat?
Vols coartar la llibertat que tenim
per buscar la felicitat
mitjançant una sèrie de preceptes
que l'Església ens recorda de la seva part?
Hi ha persones que veuen Cris
com un rei absolut,
un dictador que vol interferir
en la llibertat humana,
d'altres el veuen com un rei destronat,
des que va perdre el favor
de les autoritats polítiques
en els països democràtics.
Els que el coneixen
saben que Cris és rei per l'amor.
Aquest és el seu veritable reinyat.
No s'impose,
sugireix,
no exigeix,
demana com un pobre demana
una almoina,
tot i ser el rei del món.
Cris és el gran amic de la humanitat,
capaç de donar la vida per ella.
La llibertat de l'home
és subjecte al pecat.
és la revelació
de l'amor de Déu.
Adéu-siau.
L'Església dels nostres dies
ha reflexionat molt
sobre què és fet
de la reialesa de Jesucrist
i ha mantingut
i manté
una festa
que,
per a molts,
és inoportuna.
El món,
que s'allunya de Déu
amb un laïcisme
i una secularització
tan perillosos,
ha de saber que,
per sobre dels esdeveniments humans
i sobre els gustos de la societat,
hi ha un rei
que reivindica
els drets de Déu,
que també són els dels homes.
La nostra companya,
Montse Sabater,
té a la seva vora
a mossèn Ricard Cabré,
expert en temes socials.
El dia 11 del mes passat,
celebràvem el 50è aniversari
del Concili Vaticà II.
Fau un gran esdeveniment
per a la història de l'Església.
Va significar una posada al dia
valenta i compromesa
per a respondre
a les aspiracions
i les enyorances
dels homes d'Església.
Mossèn Ricard Cabré,
què va significar realment
en l'aspecte social?
Diríem que el concili
va sintetitzar
i completar
en alguns aspectes
la dòctrina social
que havien proclamat
els últims pontífecs
des de Lleu XIII
de finals del segle XIX
fins als últims papes
del temps del concili
Joan XXIII i Pau VI.
Podríeu dir en síntesi
quina meta es proposava
el concili
en l'ordre social?
El concili va voler
significar una mirada profunda,
serena i compromesa
per part de l'Església
sobre la problemàtica
social del món.
L'Església fa un esforç
per posar-se al costat
dels pobres
i fer un crit
en nom d'ells
per desvetllar
les consciències dormides
i potenciar
un sentit
de comunió universal.
Si tots som germans,
no podem passar
mai de llarg
davant el sofriment
de bona part
de la humanitat,
conseqüència
d'un sistema opressor
i desestabilitzador.
Com heu recordat,
els papes
dels últims temps
han dit coses
molt serioses
sobre problemàtica
i deures socials.
Calia que el concili
també parlés
d'aquest tema?
No pretenien
desmereixer
l'autoritat dels papes
ni les consignes
emanades d'ells
a través de la seva documentació,
especialment
les encícliques socials.
Però en el concili
no era sols el papa,
eren tots els pisos del món
que volien reafirmar
i reformar
les afirmacions
més importants
de la doctrina social
de l'església.
Vol significar
un apropament
de tota l'església
al sofriment
de la humanitat.
mossèn,
no podria concretar
una mica més?
Clar que sí,
i això és el que
intentaré fer ara,
en part,
en textos
del mateix concili.
Primer,
l'església del concili
es declara
defensora
a ser rima
dels drets de l'home.
L'any 1948
es va publicar
la Declaració Universal
dels Drets de l'Home,
de tot home.
L'església
es manifesta
al costat
de tota la humanitat
sobretot
dels pobres
i de tots
els que s'ofreixen
com a conseqüència
d'un sistema injust
que els oprimeix
i els margina.
Segon,
l'església
es declara
defensora
de la unitat
del gènere humà,
per tant,
en contra
dels desequilibris
econòmics
i socials
i en contra
de tota mena
d'enfrontaments
entre pobles
i nacions.
Vol que tota
la humanitat
sigui com una gran família
en la que els béns
es distribueixin
equitativament
i que ningú
li falti
el mínim
indispensable
per viure.
Tercer,
l'home és l'autor,
el centre
i el fi
de tota la vida
econòmica
i social.
Per tant,
cal salvar l'home
per damunt de tot.
L'economia
ha d'estar al servei
de l'home
i no pas
al revés.
Demana un canvi
de mentalitat
i d'actitud
per part de tothom
i d'una manera especial
per part dels governants
i financers.
Subordinar l'home
a les finances
equivalen a negar
la dignitat
de l'home.
Quart,
el progrés
de la humanitat
no es pot considerar
veritable progrés
si no està al servei
de tot l'home
i de tots els homes.
S'ha de treballar
coratjosament
perquè s'eliminin
el més
de pressa possible
les enormes
desigualtats econòmiques
que ara existeixen
i que molt sovint
encara creixen.
Cinquè,
cal evitar
la discriminació
envers els treballadors
que provenen
d'un altre país
o regió
i que contribueixen
al seu treball
a la promoció
econòmica
del nou poble.
Sisè,
el treball
està molt per damunt
dels altres elements
de la vida econòmica.
El treball
és més important
que el capital.
Té una finalitat
merament instrumental.
Setè,
tothom té el dret
i el deure
de treballar
i el treball
s'ha de remunerar
de tal manera
que permeti a l'home
de portar ell
i els seus
una vida digna
en el pla material,
social,
cultural
i espiritual
tenint en compte
el càrrec
i la productivitat
de cadascú,
així com també
la situació
de l'empresa
i el bé comú.
Vuitè,
que es doni
als treballadors
la possibilitat
de desplegar
en el mateix treball
les seves qualitats
i la seva personalitat.
Cal tenir en compte
el dret
al repòs
i el lleure
suficient
per poder cultivar
la vida familiar,
cultural,
social
i religiosa.
Nové,
cal que es promogui
la participació
activa
de tots
en la bona marxa
de l'empresa,
ja sigui directament
o per mitjada
de legats
lliurement elegits.
els obrers
han de tenir
possibilitat
de defensar
els seus drets
mitjançant
l'actuació
dels sindicats,
fins i tot
recorrent
a la vaga
quan no
quedi altra
possibilitat
de defensar
les seves justes
reivindicacions.
I de ser,
l'autoritat pública
pertany
impedir
que home
abusi
de la propietat
privada
en detriment
del bé comú.
La propietat
privada
enclou
una funció
social
fonamentada
en la llei
de la destinació
comuna
dels béns.
Joan XXIII
deia que els treballadors
tenen dret
a participar
dels beneficis
de l'empresa,
ja que el guany
de l'empresa
depèn tant
del capital
com del treball
i que quan
el capital
s'alça
amb tots
els beneficis
de l'empresa
comet un frau
de greus
conseqüències
socials.
La major part
dels anunciats
ja estaven
proclamats
anteriorment,
però ha anat
molt bé
que el concili
en fes la síntesi.
Moltes gràcies,
mossèn,
i fins a la propera
setmana,
si Déu vol.
Gràcies a vosaltres
també.
Aquest món
s'ha de rendir
a Déu
i Jesucrist
es proclama rei
per ser
el primer testimoni
de la veritat.
A la seva església
la constitueix
signe visible
d'aquesta autoritat
que ell manté
sobre el regne
de Déu
en el món
i li encarrega
de transformar
les estructures
socials
d'una manera
conforme
amb el voler
de Déu.
Jesucrist
és rei
i per això
fa de nosaltres
els cristians
un poble reial
lliure
de tot esclavatge.
I per arrablar
el clau,
Montse Sabater
i mossèn
Joan Magí,
president
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya,
ens parlaran
sobre l'Evangeli
de la missa
d'aquest diumenge
i de les altres
lectures també.
El dia 25 de novembre
és el diumenge 34
de durant l'any
i celebrem
la festa de Jesucrist
rei de tot el món.
Mossèn Joan Magí,
com ens ajuden
a viure la nostra vida
les lectures
d'aquest diumenge?
Per voluntat de Déu
som reis
de la creació.
En el baptisme
a l'Església
ens ho reconeix.
Jesús ens ho ha recuperat
i ens ensenya
com es viu
aquesta realesa,
escoltant
i vivint
la seva paraula.
Com captarem
millor
el camí de revelació
que ofereixen
les tres lectures
en el tema d'avui?
Entrant cada vegada més
en la relació existent
entre els dos testaments.
El papa Benet XVI
ens diu
el nou testament mateix
es declara
conforme
a l'antic testament
i proclama
que en el misteri
de la vida,
mort i resurrecció
de Crist,
les sagrades
escriptures
del poble jueu
han trobat
el compliment
perfecte.
D'altra banda,
cal observar
que el concepte
de compliment
de les escriptures
és complex
perquè comporta
una triple dimensió,
un aspecte
fonamental
de continuïtat
en la revelació
de l'antic testament,
un aspecte
de ruptura
i un altre
de compliment
i de superació.
El misteri
de Crist
està en continuïtat
d'intenció
amb el culte
sacrificial
de l'antic testament,
però s'ha realitzat
d'una manera
diferent,
d'acord
amb molts oracles
dels profetes,
aconseguint així
una perfecció
mai no aconseguida
abans.
L'antic testament,
en efecte,
és ple de tensions
entre els seus aspectes
institucionals
i profètics.
El misteri pasqual
de Crist
és plenament
conforme
d'una manera
que no era
previsible
amb les profecies
i el caràcter
prefiguratiu
de les escriptures,
però presenta
aspectes evidents
de discontinuïtat
respecte
a les institucions
de l'antic testament.
Com ens encamina
en el lligam
de tota la Bíblia
la primera lectura?
El llibre de Daniel
ens parla
fent servir
la visió
de l'encontre
entre el fill
de l'home
i un vell venerable
el qui serà presentat
a la segona lectura
com a Déu,
pare de Jesucrist.
El fill de l'home,
la llibrador,
la figura
que Jesús farà servir
per a parlar
d'ell mateix
en forma profètica,
rep la sobirania
i la realesa
amb l'homenatge
de tots els pobles,
tribus i llengües.
I la segona lectura?
El llibre de l'Apocalipsi
ens presenta
fent servir
també la visió
Jesucrist
triomfador
de la mort
i sobirà
de tots els reis
de la terra.
És el nostre llibrador
que ens estima
i ens aparta
del despistament.
Ha donat
la seva vida
per a nosaltres
i amb la seva sang
ens ha consagrat
reis
i sacerdots
dedicats a Déu
al Pare.
I ningú té dret
a canviar-ho
perquè ell
és el qui té
la primera paraula
i l'última.
Com m'ho redonim
tot això
amb el text
de l'Evangeli?
Avui
en l'Evangeli
de Joan
Jesús defineix
la seva realesa.
La força
de la realesa
de Jesús
està en la veritat
i només
amb el poder
de la veritat
capta
els seus seguidors.
Jesús mateix
defineix
què és
la veritat
i on
rau
la dignitat
dels seus seguidors
quan li diu
al Pare
en pregària
consagra'ls
en la veritat
que és
la teva
paraula.
Tal com tu
m'has enviat
al món
jo també
els hi he enviat
i jo
em consagro
a mi mateix
per ells
perquè ells
també siguin
consagrats
en la veritat.
I arribats
a aquest moment
del nostre programa
El Campanar
la nostra gentil
companya
Montse Sabater
està disposada
a encetar
un nou espai
que es titula
Tres Notícies
i es fa ressò
d'una notícia
de basc català
d'una altra
d'estatal
i d'una tercera
de caràcter mundial.
Quan vulguis
Montse.
Catalònia Sacra
el propòsit
de la qual
és donar a conèixer
el patrimoni
arquitectònic
i artístic
vinculat
a l'Església
catòlica
i facilitar
el seu accés.
Ha incorporat
al seu web
llistes
de reproducció
musical
a través
de la plataforma
Spotify.
Cadascuna
de les llistes
existents
està pensada
per a diferents
períodes
de l'any litúrgic.
Es poden
consultar
llistes
de reproducció
del temps
d'Advent
i Nadal
i una llista
de música
religiosa
per a la resta
de l'any.
El nombre
de llistes
i el contingut
d'aquestes
s'anirà ampliant.
La idea
és facilitar
a aquelles persones
interessades
l'accés
a seleccions
de música
de temàtica
religiosa
seleccionada
acuradament
pensant en un
temps litúrgic
concret.
La infància
de Jesús
El tercer volum
de la trilogia
de Josef Ratzinger
dedicada
a Jesús
de Nazaret
està ja
a les llibreries
italianes
des del passat
21 de novembre.
El nou llibre
del Papa
editat a Itàlia
per Rizzoli
i la llibreria
editorial vaticana
ha sortit
a la vegada
en diversos idiomes
italià,
alemany,
croat,
francès,
anglès,
polonès,
portuguès
i castellà
i en 50 països.
El tiratge global
de la primera edició
supera el milió
de còpies.
En els pròxims mesos
el volum
es traduirà
a 20 idiomes
per ser publicat
en 72 països.
L'Ordre
de Sant Joan de Déu
va presentar
el passat dimarts
a València
una nova campanya
d'ajuda
a persones
sense llarg.
que sota el títol
Ajuda'ns a donar-li
la volta
pretén sensibilitzar
i recaptar fons
per a la reinserció
social-laboral
d'aquest col·lectiu.
La campanya
sorgeix, a més,
davant la intensitat
de la crisi
que ha aguditzat
aquest problema.
Així,
persones sense llarg
i treballadors
de l'Ordre
Hospitalària
penjaran
en una de les parets
del Museu Valencià
de la Il·lustració
i la Modernitat
fotografies seves
en el marc
del projecte internacional
Inside Out,
promogut per l'artista,
fotògraf i grafiter
d'origen francès
JR,
autor d'iniciatives
artístiques
en espais urbans,
reconegut
internacionalment,
que uneix art
i compromís social
per generar dinàmiques
de millora social.
Moltes gràcies,
Montse.
Bé,
aquesta nostra vocació
dins el poble de Déu
és un testimoni
de la realesa
de Crist
que proclamem
precisament
en aquest any
de la fe.
I aquesta fe
que professen
els nostres llavis
la volem proclamar
sobretot
amb la fidelitat
diària
als nostres
deures cristians.
Una manera de fer-ho
és mitjançant
les noves tecnologies.
I per parlar
d'aquest tema
tenim a
mossèn Antoni Carol,
coordinador general
d'Evangeli.net.
Déu-vos guard,
mossèn Antoni.
Ens podria explicar
què és això
d'Evangeli.net?
Doncs,
un servei
que consisteix
en enviar
o en oferir
l'Evangeli del dia,
el que es proclama
a la missa
cada dia,
acompanyat
d'un breu comentari,
homilia,
breu de 300 paraules.
El servei
s'ofereix
tots els dies
de tot l'any.
Què hi ha
darrere
d'Evangeli.net?
Inicialment,
hi hagué
un grup d'amics,
bàsicament
mossens,
i això és el que hi ha.
Pel que hem vist
al seu web,
aquest és un servei
que pot ser
molt útil
als mossens
per preparar
les seves homilies.
Veritat.
Sí,
és cert.
Tot i que
originalment
va ser pensat
per ajudar,
per proveir
un ajut
als fidels
laics corrents,
per tal de fer
cada dia
una estona
de meditació
i mantenir
diàriament
el contacte
amb l'Evangeli.
Ara,
certament,
hi ha mossens
que l'aprofiten
per inspirar-se
a l'homilia,
sobretot,
pensant
en el cap de setmana.
totes les formes
que aquí dic
que el 99%
dels usuaris
són fidels laics.
Els amics
i amigues
oïdors
hi poden accedir
mitjançant
el nostre web
www.arquivisbat.com.
anant a l'apartat
d'actualitat informativa
a l'esquerra
de la pantalla,
concretament
a mitjans
de comunicació
i al sots
apartat
per saber més
i un cop allí
a homilies.
Allí
podran clicar
a aquest espai
d'evangeli.net.
Pot semblar
complicat
però
no ho és tant.
No sé,
en Antoni,
darrerament
tenim entès
que han incorporat
algunes millores.
Doncs sí,
en primer lloc
és útil,
crec,
per l'any de la fe
perquè
no podem oblidar
que la base
de la nostra fe
està en la Sagrada Escriptura,
en les bases principals.
Per tant,
aprofundir
en la doctrina
i en la teologia
significa,
entre altres coses,
conèixer
millor i més profundament
la Sagrada Escriptura.
I aquest aprofundiment
es pot fer,
lògicament,
en el dia a dia
a través
de l'Evangeli
que es proclama
a la Santa Missa.
Aleshores,
des de fa dos anys
hem treballat
un complement,
per dir-ho així.
No ens sortim
de la línia
que hem anat
mantenint sempre,
que és proveir,
editar,
l'Evangeli del dia
és un comentari breu
de caire meditatiu
o milètic,
però des de fa dos anys
hem afegit
un nou tipus
de comentari.
La idea és la mateixa,
però el comentari
està enfocat
doctrinalment,
de manera que
els que prefereixen
consultar
les persones,
els usuaris
que prefereixen
consultar
el servei
que anomenem
MasterEvangeli.net
doncs
reuen
o poden
veure
l'Evangeli
del dia
més
una explicació
de 160
paraules
sobre
un tema
doctrinal
concret.
Cada dia
un tema
diferent
de la fe
catòlica,
però,
evidentment,
relacionat amb
l'Evangeli
del dia,
que es proclamen
la missa
del dia.
Moltes gràcies,
mossèn Antoni Carol,
coordinador general
d'Evangeli.net,
per la seva presència
davant d'aquests micròfons.
El temps
ens obliga
a deixar
el tema
aquí.
Tornarem
amb ell
en una altra ocasió
perquè les campanes
del campanar
donen ja
les seves
darreres
batallades
d'avui.
Nosaltres,
els catòlics
instruïts
pel Consell
Vaticà II,
del qual
enguany
celebrem
el 50è aniversari,
sabem
que participem
de la realesa
de Jesucrist,
som reconeguts
com a encarregats
de promocionar
la persona humana
i se'ns encarrega
de dipositar
l'Evangeli
en la societat
com el ferment
en la massa,
omplint
amb l'esperit
de Jesucrist
totes les realitats
socials,
ja que estem posats
també
dins totes
les vicinituds
del poble
perquè,
evidentment,
som poble.
I ara,
amics i amigues
oïdors,
posem el punt
i final
per avui,
no sense abans
desitjar-los
una molt
feliç setmana
a tothom.
I bé,
fins al proper
programa,
si del vol,
quan ens retrobarem
en aquest mateix
punt del diàl.
un del vol.
Bona tarda!
Unacie
i
de
el
없
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!