Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Es podrà plantejar d'altres que fins ara restaven aparcades per manca precisament d'un espai amb unes mínimes condicions físiques i la necessària disponibilitat.
Una bona notícia, doncs, que apareix en un context difícil i que no facilita pas les coses a ningú, però menys que mai, a les entitats culturals.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I a fosca, eh? Com va canviant això?
Som aquí, el que deies ara. Estan fent actes i nosaltres som aquí.
Sí, baixant els gegants ara, imaginem, en aquests moments.
Fa poc hi ha hagut la tronada, que ha sigut espectacular, que a mi no m'agrada la gent.
S'ha notat des de lluny, eh?
S'ha notat.
Però bé, bé. I gent no en vulguis més, el que deies tu, eh?
Per tot arreu.
Mare meva.
I és el que... Mira, bo, no? La part positiva.
Busquem la part positiva. Les festes més viscudes que mai.
Però gent al carrer, però segur que gent a casa escoltant, no ho sé, segur.
Imagino, imagino.
I si no, i si no, si no és en directe el divendres, el dissabte, al migdia.
I aquesta setmana em fa l'efecte que domenja no, però en tot cas, sempre, sempre que vulgueu, per internet,
doncs allí penjadets i per la TDT, fins i tot, ens podeu escoltar allò que esteu veient a la tele.
Doncs mira, encara, em sembla que encara s'ha sent millor i tot d'allí on estigueu.
Un dos i seguit, edició 817, Sardanes, Esbars, Música per a Cobla, com cada setmana,
la sintonia Terrona Ràdio, un cop més amb la Sílvia al control de so.
Aquesta setmana tornem a tenir nosaltres la Maria Rosa.
I l'Àngel, que no falla mai, que ja sempre ho diem.
Almenys ho procuro.
Però avui només som dos.
Mira, ja va com va això.
Doncs ja ho farem.
A punt?
Sí.
Disposats?
Comencem?
Comencem amb el sumari?
Fem el sumari.
Vinga.
I encara que entre la multitud, el munt d'actes que han programat per Santa Tecla,
doncs els sardanes, els esbars, a vegades poden quedar doncs perduts entre ell i mig del programa,
doncs tenen força èxit.
Diumenge el concurs de colles sardanistes, doncs Déu-n'hi-do, tot i que era allí en un extrem de la ciutat, el Serrallo.
Les actuacions als esbars, el retaule, poca broma.
I aviat les ballades de sardanes de Santa Tecla.
Seran coses que en parlarem.
A la nostra agenda d'avui també haurem de fer referència a la Festa Major de Misericòrdia,
a Reus, on entre altres coses hi haurà la Plec, la Plec de Misericòrdia,
que és un dels més importants de les comarques tarragonines.
I lògicament també farem referència a aquest nou local de l'agrupació sardanista de Tarragona Dança,
que s'inaugura oficialment dilluns vinent a les notícies.
Ja anirem una miqueta més enllà de Tarragona,
fer-nos ressacar un personatge que, evidentment, no ho s'inscrivim a l'àmbit de les sardanes,
però hi ha treballat també en Jaume Iards, estudiós, en un musicòleg.
És notícia tornar a ser-ho després de rebre el Premi de Cultura Popular
perquè està anomenat director del Museu de la Música de Barcelona.
Parlarem de la qüestió dels discos, que sovint és tema de notícia al nostre programa,
però caldrà constatar que el tema del micromecenatge, la promoció dels discos,
cada vegada està agafant més embranzida, dins l'àmbit de les sardanes també.
al concurs de Tarragona, farem una referència a com va anar,
tindrem la nostra, parlarem dels resultats,
i la Maria Rosa ja està fent gesticulacions per aquí,
que segur que té coses a dir sobre aquest concurs.
Sí, sí, moltes.
En parlarem.
Tindrem la Sefer Diries, esclar, i la música, com sempre,
una part important del programa, i començarem precisament amb això.
Això, amb música, no?, amb una sardana interpretada per la Cobla
que actuarà a la ballada de Santa Tecla a la Rambla,
La Reu Jove. Del seu últim disc, Un camí d'il·lusions,
publicat en col·laboració entre l'agrupació sardanista de Tarragona Dansa
i la mateixa Cobla, hem triat la sardana Com a Casa,
composició assignada per Conrad Rafart,
músic solsoní, nascut el 1979,
i actualment instrumentista de tenora a la Cobla Orquestra Costa Brava.
Ha format part de diverses formacions, com la mogo o la balanes.
Actualment, a més de la faceta d'interpreta,
és professor de flauta, tenora i saxo a diverses escoles de música.
Ha escrit diverses sardanes, una de les quals és Aquesta Com a Casa,
que va dedicar l'any 2009 a la Cobla Rau Jove
amb motiu del seu desè aniversari.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Qui l'hagi rebut dirà.
I els altres, allò boca a boca.
Això em reforixi
a vegades que aquí passa
en poc temps, i fa temps,
fa anys... Bé, en tot cas,
la cita, remarquem-ho, dilluns
a les 6 de la tarda, a l'Avinguda
d'Andorra no Mosset Baixos,
més exactament el passatge que comunica
l'Avinguda d'Andorra amb el carrer
Sant Antoni Ambriclaré. Però no hem dit pas que què farem?
O què farem?
Bueno, sí, què farem?
Per què vindrà l'alcalde? Exacte.
Hi haurà una placa
que s'inaugurarà en aquell moment.
Jo vull creure que hi haurà algun pica-pica, també.
Ah, jo pensava que sí, eh?
Jo crec que tu i jo no hi som, amb aquesta
moguda, però ja ho donàvem per fet.
I ja que és una entitat sardanista...
Exacte, es ballaran sardanes.
Es ballaran sardanes. O perquè si no la gent es pensarà
que només anem a lli... Queda prenaugurat, això, ja vinga.
I imagino que val de la pena
que tothom qui vulgui vegi
com és aquest local, que sempre
es poden fer més coses, però Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do les que s'han fet, eh?
I un parell de sales que poden assajar dues colles
alhora. I tant. Això ho havíem dit mai, eh?
Ara hi haurà aire condicionat.
En una d'elles. Sí, però fins ara...
Poc a poc, potser arribarà l'altra.
Assajant les colles a l'estiu.
Saps el que és, oi, que sí que ho saps?
Sí, sí, sí.
En ple estiu amb un local tancat, per molta ventilació que hagi, doncs, es dur.
No, no, no.
I bé, i es podran fer, perquè ja s'han fet casals d'estiu,
s'han fet inclús xerrades, s'han fet reunions...
Allò que una entitat, amb ganes, doncs, pot fer.
Sí, senyor.
Queda dit. Jo crec que val la pena, no val la pena, tampoc, estendre's més.
I crec que és un fet prou important per això.
Tornem a la música, potser.
Sí? Doncs mira, Pere Mercader és un bon exemple de música autèntic,
eficient i modest, en el sentit que, tot i no mostrar grans preocupacions
en el sentit que la seva feina transcendís més enllà del seu entorn vital,
val la pena que sigui tingut en compte.
Fó un dels fundadors de la Cobra Orquestra Salvatana
i va escriure una quantitat ingent de sardanes,
totes marcades per un estil personal, senzill i ballador,
però sempre original i sense cercar l'èxit fàcil.
Comproveu-ho amb aquesta sardana, l'any 1963,
és a dir, cap al final ja de la seva vida,
dedicada a un dels pocs racons verges que resten a la costa Brava,
Platja de Castell.
La va interpretar, en aquest enregistrament, la Cobra els Mongrins.
La va interpretar, en aquest enregistrament, la Cobra els Mongrins.
La va interpretar, en aquest enregistrament, la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
dels Mongrins.
dels Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
de la Cobra els Mongrins.
dels Mongrins.
I obrim l'agenda, l'agenda d'activitats per als propers 8 dies de l'1-2 i seguit.
En primer lloc, els aplecs i un aplec per aquest dissabte, dia 22, el 46è aplec de Lleida.
Tarde i vespre, a la plaça Sant Joan, amb les cobles Municipal de Lleida i Villpuig-Cobla.
Hi haurà un acte de record a Sebastià Gràcia,
tot un personatge autènticament històric i important arreu de Catalunya,
però que era lleidatà i amb una activitat important a Lleida desaparegut recentment.
És justificat, plenament justificat, aquest acte de record.
Pel diumenge, per l'endemà, el 25è plec de Mungat, matí tarda,
al parc de la Riera d'En Font, amb les cobles Marinada,
la Flama de Farners i Ciutat de Correllà, amb concurs de colles improvisades.
També el 32è plec de Sant Mateu, a Premià de Dalt,
al matí l'Ermita de Sant Mateu, amb les cobles Premià i Sabadell.
El 37è plec de Sant Vicenç de Castellet, a la tarda, a la plaça de Catalunya,
amb les cobles Bell Puigcoble i Lluïsos de Taradell,
i amb concurs de colles improvisades.
I el 46è plec del Baix Camp, a Reus, a dos quarts d'onze del matí,
a la cinc de la tarda, al Santuari de Misericòrdia,
amb les cobles Joveníbole Sabadell i Reus Jove.
Amb esmorzar i veranar populars.
I el migdia, participació d'alumnes de les escoles Alberic i Casas,
Joan Rebull, Cel i Artiga, Puigcervé, la Bitxeta i la Presentació,
que ballaran una sardana, i també un concurs de colles improvisades,
tallers de màgies, cacs i de castells,
Conte-Comptes amb l'Agustí Ferrer, Jocs per la Canalla,
i el 46è, concurs ortogràfic.
S'estrenaran les sardanes Centaplex, cent arroba plecs,
és un joc de paraules d'Antoni Guijnjoan,
dedicada als centaplex organitzats per la Colla Rosa de Reus,
a diferents poblacions,
i unes velles notes de Tomàs Gil,
dedicada a la família Carvajo-Bertomeu.
Passem al dissabte vinent, següent, el dia 29,
la plec de Ciutat Vella, Barcelona,
a la tarda, a la plaça del Mar,
amb les cobles Contemporània i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I també el 14è plec de Rubí, tarda i nit,
a la plaça de Catalunya,
amb les cobles Juvení Bola Sabadell, Ciutat de Girona
i la principal del Llobregat,
amb concurs de colles improvisades a la nit.
Parlant demà, pel diumenge dia 30,
el 25è plec de Colera, matí i tarda,
a la plaça Pima Regall, amb la cobla Osona.
El 37è plec de Sant Cugat del Vallès,
matí i tarda, a la plaça d'Octavià,
amb les cobles la principal del Llobregat,
Mediterrània, Ciutat de Girona i Juvení Bola Sabadell,
amb concurs de colles improvisades també.
I el 30è plec de Vila de Consentí,
a les 12 del migdia i a dos quarts de 5 de la tarda,
al pati de les escoles,
amb les cobles Sabadell i Cossetània.
I en acabar hi haurà cava i coca per tothom.
I parlem de ballada de sardanes.
La primera no és ben bé una ballada de sardanes a l'ús,
és ben aviat, a dos quarts de 10 de la nit,
a Reus, a la plaça del Mercadal,
avui mateix, doncs,
la setena trobada de cobla de cobles,
amb l'actuació no sóc la gran cobla,
dels músics vinculats amb les cobles o la ciutat de Reus.
Estrena, durant aquesta ballada d'actuació,
de la sardana Codi Canxeta, de Josep Enric Peris.
Per aquest diumenge, a les 11 de la nit,
aquí a Tarragona, a la Rambla Nova,
la cobla Reus Jove, amb aquest programa.
Per tu Oriol, de Marcel Artiaga,
els gegants de Caldes, de Lluís Albert,
el pati de l'artesà de Carles Santiago,
les cabanyes entre vinyes, de Jordi Feliu,
la plaça del nen de la Rulla, de Jordi Pauli.
Collita dels 62, del Fret Abat, que és una estrena,
Lloretenca, de Josep Bioder,
les homilies d'Organyà, de Josep Coll,
i érem set, de Francesc Marrós.
El dilluns i a 24, segona ballada,
i segona i última ballada de sardanes
de la Festa Major de Santa Tecla,
a dos quarts de vuit del vespre,
a la Rambla Nova, aquesta vegada amb la cobla,
la principal de Tarragona.
I aquest és el programa.
Festeig, de Ricard Vilatassau,
Gresca Pirata, de Xavier Pinyol,
la Colla dels 16, de Francesc Marrós,
l'encís del Ripollès, de Josep Coll i Ferrando,
Tarragona 2012, de Rafel Aguinovar.
Prada Ripoll, de René Picamal,
la Júlia de Solsona, de Jordi Paulí,
Ginesta Florida, de Jordi León,
i sis de set, d'en Recurti.
Passem ara el divendres, dia 28,
a les 12 del migdia, a Vandellós,
a la plaça dels doctors Gil Bernet,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
El mateix dia, la una, però, del migdia,
al Forja, amb la cobla, mira en font.
La una del migdia, a Vandellós, a la plaça dels doctors Gil Bernet,
la cobla Reu Jove, i Ballada, i Concert Vermut.
I a les 6 de la tarda, a Vespella de Gaià,
amb la cobla, ressò, d'en Saires del Penedès.
I l'endemà, el diumenge, dia 30,
a les 12 del migdia, a l'Albiol,
amb la cobla, ressò, d'en Saires del Penedès.
I ara, els concursos de colles.
Aquest diumenge, dia 23,
un d'aquells concursos importants, també.
Ara van pràcticament bastant seguits,
aquests concursos, bastant decisius,
pel Campionat de Catalunya.
En aquesta ocasió serà a les 11 del matí,
a Barcelona, al Pla de la Catedral,
dins del Campionat de Colles Grans,
i també Colles Lliures, amb la cobla, Bisbal Jove.
I a les 12, n'hi haurà una cervera, a la plaça Major,
al Campionat de la Terraferma,
i Colles Lliures, amb la cobla, Joan Íbola de Gramunt.
I el proper cap de setmana, el diumenge 30,
un altre, com deia, van bastant seguits,
aquests concursos, un concurs força atractiu,
a les Sitges, a les 6 de la tarda,
a la plaça de la Fregata,
en aquest cas, Campionat Infantils i Juvenils,
i també Colles Lliures, amb la cobla, Maricel.
Parlem ara dels bars,
per aquest dissabte, a les 12 del vespre,
al Teatre de l'Orfeó Reuseng,
hi ha l'acte commemoratiu del 50è aniversari
del cos de bastoners de l'Orfeó,
l'actuació d'aquest i de l'esbar d'enceira de l'entitat.
El dissabte, dia 29, a dues quartes de la tarda,
altra vegada a Reus, a la plaça de Barís Fàbregues,
setena trobada dels bars infantils i juvenils,
coordinada per l'esbar Santa Lúcia.
Perdó, Santa Lúcia.
I a les 6 de la tarda, a Lleida,
a la plaça de Sant Joan,
el 22è Festival Folklòric dels Països Catalans,
l'esbar Lleida de Dançaires,
l'esbar Sant Anna, de les Escaldes Andorra
i l'esbar Santa Tecla de Tarragona.
Ara sí.
Ara sí.
I finalment, pel que fa a aquesta agenda,
aquell apartat d'activitats diverses,
perquè és dissabte, dia 22,
a partir de les 12 o migdia,
el Portal del Roser,
l'entrada de músics de les festes de Santa Tecla,
participació de la COM, la Cossetània,
augmentada amb músics de l'Aula de Música Tradicional
de l'Escola Municipal de Música
i actuant sota el nom de Tradivant.
A les 7 de la tarda,
acompanyen l'Àlega,
la Cercavila de Santa Tecla,
diumenge, la viada de la patrona,
també seran al matí a l'anada de l'ofici,
a la tornada de l'ofici,
a la passada de lluïment i, esclar,
a la processó de la tarda.
I pel dilluns, dia 24,
ja ho hem dit,
però ho tornem a dir,
perquè és a les 6 de la tarda,
aquí a Tarragona,
la inauguració del local
de l'agrupació sardanista Tarragona Dansa,
situat al passatge del número 7
de l'Avinguda d'Andorra,
l'exhibició de les colles de l'entitat,
la xarinola,
petits Tarragona Dansa,
Tarragona Dansa
i toc de dansa.
I encara també el dilluns, dia 24,
a les 7 de la tarda,
calcom semblant al que dèiem de Tarragona,
a Reus,
als carrers del nucli antic,
la Cobla Reus Jove
acompanyarà l'Àliga de Reus
a les festes de Misericòrdia.
També ho farà el dimarts 25
a partir de les 11 del matí
i de les 5 de la tarda.
Antoni Rosmarbà
és un dels directors d'orquestra
més importants del país,
amb un prestigi internacional
i plenament reconegut.
Menys coneguda és la seva activitat
com a compositor i arrenjador,
que va desenvolupar, sobretot,
durant l'època daurada
de la nova cançó,
quan va col·laborar amb artistes
com Joan Menor Serrat
i Maria del Mar Bonet,
entre d'altres.
A més, amb la discogràfica Dixa,
va participar en molts projectes
discogràfics aleshores innovadors,
com la rondalla de la Cobla
o la història de Catalunya amb cançons,
on sovint incorporava instruments de Cobla.
També és autor d'unes quantes sardanes
i obres per a Cobla de gran interès.
Una de les més recents
és la que va dedicar
el 75è aniversari de la Cobla
a la principal del Llobregat,
ofrena d'aniversari,
que escoltem interpretada
per aquesta formació
dirigida per un altre gran director català,
Salvador Brutons.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I l'últim apartat de les notícies
és comentar-vos
el resultat del concurs
de diumenge passat a Tarragona
concurs de les festes
de Santa Tecla
que el guionitza el casal tarragoní
i que era vàlit pel campionat de Catalunya
colles grans, a més a més del territorial
i les colles lliures
després potser si et sembla podem fer un comentari
dels molts que s'han fet sobre el concurs
ara parlem només de resultats
si vols ho fem a les xafrederies
perquè allò ja es donarà
i pel que fa
primer lloc al campionat de Catalunya
el resultat final del concurs
no anem sardana per sardana
i el primer
a primer lloc va ser
la colla Mare Nostrum de Barcelona amb 13 punts
segon viletes del Bosc de Barcelona
amb 14, la colla va ajustada
tercera terranadansa de terrana
amb 28, quarta amb 6, de Manlleu amb 40
després segueixen empatades
les colles Mans Amigues de Caçà de la Selva
i miren al cel de Sabadell amb 47 punts
Dolc Infern de Lleida amb 67
i Blanques Pornada de Sitges amb 72
i el que podem fer és mirar el resultat del campionat
és a dir, la posició general
com estan les colles en aquest moment
exacte
tenint en compte que n'hi ha algunes
atenció i això val a pena tenir en compte
que n'hi ha algunes que tenen
algun concurs de miss
és a dir, hi ha colles que descansen
en aquest concurs
i això pot
per exemple
en primer lloc tenim la colla Mare Nostro
amb 9 punts
que és una colla que té un concurs més
que les altres
que les altres, exacte
hi hauria un dia que descansarà
sí, sí, sí
en segon lloc les violetes del Bosc
amb 10 punts
en tercera la Maig
amb 12
en quart Mans Amigues
amb 23
en cinquè la Terranadansa
amb 24 i mig
que torna a ser
que té un concurs de més
en sisè
Mirant el cel
amb 28 i mig
en setè
en sis
amb 32 punts
també té un concurs de més
en vuitè lloc
la Dols Inferns
amb 34 punts
en nove
Riallera
amb 35
i en desè
Blanca Esporna
amb 60 punts
també amb un concurs
ah
un concurs de més
i bé
això caldrà veure
ara com van les coses
propera cita a Barcelona
un demetge que ve
a la pla de la catedral
hi havia altres colles
dins del territorial
de les comarques
tarragonines
i bé
bons resultats
molt contents
estaven els més petits
de l'agrupació
serranista
tarragonins
primer lloc
sí en primer lloc
van fer primer lloc
i després seguit
per petits ensaïres
de l'Andrell
en infantils
era colla única
petits
tarragonins
de Tarragona
en juvenils
el mateix
joves d'enseïres
del Vendrell
amb grans
la tarragonadansa
el que feia
el campionat
territorial
territorial
també clar
a la vegada
que ballaven
doble jurat
sí doble jurat
ballant diguem-ne
pel bàsic
i ballant pel territorial
i en el territorial
en primer lloc
terragonadansa
i en segon lloc
d'enseïres
del Penedès
en colles veteranes
hi havia tres colles
primer toc de dansa
de Tarragona
segona
Penedès del Vendrell
i tercera
la Mercè
també de Tarragona
i pel que fa
colles lliures
ja va ser
les colles que anaven
com a lliures
no eren
de les comarques
terragonines
exacte
va ser
de la Vins
en primer lloc
Trapelles
de Sabadell
i en segon
petits vilanovins
que anava
de la Geltrú
en infantils
hi havia la Geltrunenca
també de Vilanova
i de Geltrú
juvenils
la Cabirols
de Sabadell
només una
i en veterans
en ressò de Sabadell
la Lira Vendrellenca
del Vendrell
i encara hi som
de Vilanova
i la Geltrú
i torna a mi a la música
la setmana passada
parlàvem dels últims
discos publicats
per la Cobra Contemporània
Éxits 2.0
i Sardes Show 7
no vam tenir temps
d'escoltar un exemple
d'aquest últim
tot i que anteriorment
sí que us havíem fet
un avançament
en un anterior programa
ara hi tornem
i serà per oferir-vos
un altre
d'aquestes sardanes
basades en grans temes lírics
òperes, sarsueles
o napolitanes
aquesta vegada
es tracta
d'una de les que
no s'entendre
resulten més aconseguides
de l'enregistrament
Òpera en 3 euros
de Jordi Paulí
amb temes originals
de l'Òpera
de 3 rals
de Cartwright
de la Cobra Contemporà
de la Cobra Contemporà
de la Cobra Contemporà
de la Cobra Contemporà
de la Cobra Contemporà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de maig, aquella zona final
de la sardana de l'any. Això sí
està confirmat també que amb l'Escobles
Reu Jove i la principal del Llobregat,
com és tradició, aquestes
formacions s'encarregaran dels enregistraments
previs, de les sardanes participants
que no tinguin
enregistrament ja comercialitzat,
i dir-vos que, habitualment,
en aquell concert,
hi ha la interpretació de les sardanes
finalistes, però sempre hi ha una segona part
per acabar de completar la festa
i per donar temps a fer el recompte,
on es procura oferir alguna cosa diferent.
En guany, sembla que hi havia
moltes ganes de fer una cosa realment original,
però sembla que les retallades
en el pressupost han fet
que no es pugui fer el que es volia fer,
però suposo que quedarà
prou digne, en definitiva, amb dues
bones cobles, Reu Jove i la principal
del Llobregat, i s'apuntava que
hi hauria la intervenció com a director
convidat del Jordi León.
Tot això ja es anirà confirmant,
anirem sabent, de moment,
aneu preparant les vostres
uïdes musicals més afinades
per tal de preparar
aquestes primeres eliminatòries
que arribaran ben aviat.
Una última xafarderia
abans de la traca final
que us tenim preparada per avui,
i és que recordeu
que aquest dia de Santa Tecla,
el nostre gran compositor
oficial de Tarragona,
no és l'únic, però faig broma
perquè es tracta de l'Alfred Abad,
que està agafant bastant embranzida
des de fa un temps en la composició de sardanes.
Broma a part, doncs, que resulten força bé,
sardanes que entren molt bé,
i això fa que li subinteixin
i subinteixin les comandes.
I, per exemple,
diumenge n'estrenarà dues,
al mateix dia,
en diferents poblacions.
Una en el concurs
del Pla de la Catedral de Barcelona,
dedicada a la Colla Horizó,
i l'altra, aquesta,
imagino que per iniciativa pròpia,
a la Vallada de Sardans
a la Rambla,
l'ha titulat Collita dels 62,
i és que l'Alfred,
doncs, en guany,
compleix, compleix això,
50 anys,
i ha volgut celebrar-ho
d'aquesta manera,
amb aquesta escena dedicada
a la Collita dels 62,
que, pel seu cas,
doncs, bona collita.
Com deia,
treca a final a les safaderies,
perquè volem parlar
d'aquest concurs
de diumenge passat a Tarragona,
concurs, diguem-ne,
pel que fa a la competició,
estrictament,
doncs, va seguir el seu
desenvolupament, diguem-ne,
normal,
magnífica ballada
de la Tarragona dansa,
almenys pel que vaig poder veure,
no vaig poder veure
les tres sardanes,
però, no sé quina era ara,
però,
Maria Rosa,
per la part que et toca,
felicitats,
perquè hi participaves,
i em va agradar molt.
Tothom, tothom,
va fer molt bé.
No sé si totes van,
vau quedar contents igual,
però, almenys la que vaig poder veure,
crec que era la segona,
em va agradar força.
Però,
sembla que hi ha hagut
queixes per part de colles,
hem vist coses
per al Facebook,
per als diferents mitjans,
hem sentit veus,
vam sentir veus allí,
que no tot va funcionar prou bé.
No, no.
Jo,
mira,
jo abans de res,
dic que avui em toca,
perquè porto un recull,
no?,
el ser nosaltres dos,
jo porto el recull
de totes aquestes,
diguem-ne,
queixes,
o comentaris,
però no gaire bons,
no?
Abans de res,
el que diu, per exemple,
en una de les queixes,
que acaba dient,
de totes maneres,
perquè,
clar,
la gent que ho fa,
ho fa amb tota la bona voluntat
i et poden dir,
feu-ho vosaltres,
no?
Però,
aquí diu,
gràcies de totes maneres
als amics del Casal Tarragoni,
perquè,
sabeu que ho fan
amb tota la il·lusió del món,
no?
i que és un gran esforç,
però,
de totes maneres,
potser estaria bé
que escoltessin una miqueta
tots els comentaris
que s'estan fent,
eh?
Et referències
al web
Sardana Esportiva,
sí,
la Sardana Esportiva,
la Sardana Esportiva,
doncs fa tot un escrit
i acaba dient això,
no?
Tot i el que es pot dir,
doncs això.
Ve a dir
el que altres,
i que,
que ara en parlàvem
i que nosaltres,
que hi érem,
doncs també,
algunes de les coses
també les ratifiquem,
eh?
perquè van ser així.
Jo havia portat
el que també havia sortit
en el Facebook
de la Unió de Colles Sardanistes,
que havien fet una pregunta,
havia dit,
vau anar a ballar
al concurs de Tarragona,
poseu la vostra opinió,
i la vostra opinió
no n'hi ha gaire,
però les que hi ha,
doncs no, eh?
Fins i tot una persona
diu,
no hi va haver poder ser,
però per les fotografies
em sembla que el lloc
no era l'adequat.
I llavors l'altre li contesta,
l'espai era inadequat,
Tarragona té molts més espais,
i així totes.
Hi ha algú que es planteja
si un bàsic,
si no complia,
diu,
els requisits mínims
per un bàsic.
L'altre li diu
totalment d'acord,
l'altre estic d'acord.
Aviam,
com a queixes,
jo el recull que he fet,
evidentment,
el lloc no era l'adequat,
el lloc no era l'adequat.
Tothom diu
que a Tarragona
hauria de buscar
un altre lloc.
Tu i jo ara
estàvem fent aquell conjatures
i que potser és molt difícil,
però no pot ser
que en un bàsic
el jurat no pugui veure
alhora les vuit colles.
És que no pot ser,
és que no era.
Fins i tot aquí
en aquest escrit
del bloc Sardana Esportiva
diu
hi havia algunes colles
que ballaven per darrere
del que era la cobla.
Vull dir,
no és forma de ballar.
Jo dic un bàsic,
un altre concurs tampoc,
però és que un bàsic
és que el jurat
ha de poder veure
totes les colles alhora,
si no,
no estan en igualtat
de condicions,
ni molt menys.
No ho sé,
tu i jo fèiem,
dèiem,
llocs,
no ho sé,
altres llocs.
Tu deies la plaça Verdaguer,
jo t'he dit,
doncs allà dalt,
com es diu allò,
a l'escoixador,
no ho sé.
Jo crec que faria falta
un compromís,
no només l'entitat organitzadora,
clar,
l'entitat organitzadora
es troba limitada
perquè
trobem en uns dies
molts actes
a tot arreu
i una cosa
és que hi hagi places
que hem dit tu jo,
aquests dos que t'he dit...
Però això creia
que hi hagués compromís
per part de l'Ajuntament
en temps
de comptar
amb espais.
Per exemple,
la part de la Passa Verdaguer
trobo jo que és ideal
perquè és prop de la Rambla,
lloc molt de pas
en les festes,
però hi havia,
no sé,
hi havia un petit cirque.
Hi havia una cosa
al cirque i és,
exacte.
Però jo crec que això
preveia en temps temps...
Però allà on t'he dit jo
perquè tu em deies,
perquè jo et deia,
damunt del pàrquing famós
que fem servir tant tots,
del Jaume I,
saps?
Aquell que s'utilitza tant.
Jo juraria que fa com a pendent.
Tu dius que fa pendent,
doncs a la plaça d'allà
que fan la plaça friqui aquella
molts anys.
No ho sé,
no ho sé,
jo no ho sé,
perquè clar,
ara és dir per dir.
Una altra cosa,
clar,
van posar balles,
que jo comprenc,
que està bé,
les cadires
no n'hi havia,
n'hi havia quatre de comptades,
n'hi havia molta gent gran
que demanava cadires,
però bueno,
això dius,
mira,
van posar balles,
però de totes maneres,
com que l'espai era inadequat,
les balles,
hi havia un punt
que estaven
per davant mateix,
una miqueta,
però molt,
molt a la vora
del que és l'aigua.
Jo és que patia,
jo patia perquè deia...
Algú podia caure a l'aigua.
És que podia caure a canalla
que jugava,
la canalla jugava,
ara te pots dir,
bueno,
són els pares que se n'en cuidin,
ja,
però és que la canalla
jugava per allí,
que dius,
és que n'hi ha navall,
o la gent gran,
tu els veies patir,
perquè passaven arrans d'aigua.
I després,
doncs,
bueno,
aquí en el bloc aquest parla
que la megafonia
no va anar gaire bé,
però bueno,
això són coses.
Jo vaig dient
tot el recull de coses.
Sí que una cosa
que a mi
em va tocar viure-la
i la veritat
és que no,
no va ser gaire...
Va ser quan
ens vam anar a canviar.
La primera vegada
per anar al concurs
a anar-nos a canviar,
primer que no estava
obert abans,
però bueno,
ens obren a l'hora que és,
però hi havia gent
ja esperant-se per obrir
i quan ens van obrir,
que aquella senyora
desesperada,
pobra,
perquè ella no en tenia
cap culpa,
però no se sabia
on hi havia els llums.
Vull dir,
un gran tinglado,
a part,
una altra cosa,
és que clar,
hi ha tantes coses,
tothom deia,
però on està aquest tinglado?
Era el número 1,
el que toca a l'escala real.
Un altre punt,
l'altre punt.
Mare meva!
Bueno,
doncs viam,
fins allà baix.
Quan arribaves allà baix,
aquella senyora va obrir
i els llums,
i els llums
ens van canviar
tots a les fosques.
És que no hi havia manera
de trobar els llums.
La gent de les colles
ajudant-la a trobar
el punt de llum.
Acaba el concurs.
Em vaig a canviar?
No sàpigues tu,
això sí,
hi havia remolli,
perquè és que resulta
que hi havia uns senyors
que deien,
igual que l'any passat,
igual que l'any passat,
obren massa tard,
s'havia acabat el concurs
feia estona,
i els vestuaris
estaven tancats.
Va venir la senyora
esbufegant.
I clar,
la gent li va dir,
bé,
ben dit,
però li van dir,
i ella potser no en tenia la culpa,
però és que als vestuaris
no podia ser
que la gent s'estigués a fora
i torna a hi.
Són detalls
que es van acumulant.
Clar,
que després et sap greu,
tu com que ets d'aquí,
et sap greu
aquesta...
aquesta...
Aquesta pregunta.
No,
i això que diu no
és que un concurs bàsic
amb aquestes condicions
a Tarragona
no hauria de ser
i tu penses
que ens el prendran.
I tot això,
torno a dir,
que jo he anat recollint,
tot i que,
per exemple,
el vestuari
ho vaig viure jo,
però,
bueno,
doncs que...
Posa-t'hi al davant,
eh?
A veure,
que la feina feta...
Jo crec que el toc
hem d'agafar
és el d'aquest escrit.
Sí, sí, sí.
Exacte,
donar les gràcies,
però que és...
Bueno,
doncs,
si ens estan sentint
se'n poden fer...
Prendre nota.
Prendre nota
del que hem anat recollint
una miqueta.
i la llàstima
és que ha sortit
a la Unió de Colles,
ha sortit aquí,
bueno,
ja està.
Llàstima.
I hem esperit constructiu.
Sí, i tant.
Molt bé.
I mira,
gairebé
l'hora d'acomiadar-nos.
Jo m'agradaria
el següent apartat
que teníem del programa,
que no hi haurà temps
de posar-lo ni molt menys,
per ser un petit apunt,
que encara amb això
de les noves tecnologies
potser estaria bé
que anéssim fent repàs,
per exemple,
això de Facebook
i el Twitter
i tot això.
res,
n'he trobat un avui
que m'ha fet gràcia
a l'Anna Costal,
estudiosa
i músic
de Cobla,
em posava
aquest tuit.
Diu,
quasi ploro,
el Telenotícies
de TV3
han parlat de cultura
abans dels esports.
Ai.
Quasi ploro d'emoció.
Doncs sí,
també veus.
Com és possible,
no?
Que normalment
queda rellegat
al temps terme.
Doncs res,
no tenim temps
per res més.
res,
t'han de parlar avui.
Festa major,
viviu-la.
Som-hi,
ara ja n'hi anem,
tu i jo no.
Exacte.
I si amb el munt
d'actes que hi ha
teniu un temps
per anar a ballar
alguna sardana,
doncs la mar de bé.
Penseu que la ballada
de Santa Tecla
és després
del Castell de Focs,
és a dir que
ja amb els ulls
així tots enlluernats
podeu anar a ballar
a alguna sardana
a partir de les 11
de la nit.
I la diada
de la Mercè,
la tarda,
amb una hora
que permet després
anar
a la festa final
amb tranquil·litat,
sopar i tot això,
a partir de dos quarts
del vuit del vespre,
a la Rambla Nova també,
un dia que és
més tranquil potser.
Deixem-ho aquí.
Que disfruteu molt
i que la setmana que ve
hi tornem.
Això,
a partir de dos quarts
de nou del vespre
en aquesta mateixa cintoria.
Ho passeu molt bé.
i que la setmana que veu.
la setmana,
oi.
theat dès,
a partir de tres