Ella me habló en la bahía, nos altres parlen desde Tarragona Radio, pero ferimos.
Ella me habló en la bahía, nos altres parlen desde el balcón, programa 448.
La mañana de un día invernal, una rosa roja había en tu rosal.
Yo quise ofrendarla en prueba de amor, y al ir a cortarla la rosa me hincó, me hincó.
Y al ir a tocarla la rosa me hincó.
Brotó de mi dedo la sangre rojiza de un rojo tan vivo como el de la flor.
Y dije enseguida, amor con herida, que dulce dolor.
Así fue mi primer y único amor.
Nació de la rosa, perfume y espina, amor y dolor.
Nació de la rosa, perfume y espina, amor y dolor.
Nació de la rosa.
Nació de la rosa, perfume y espina, amor y dolor.
Nació de la rosa, perfume y espina, amor y dolor.
Nació de la rosa, perfume y espina, amor y dolor.
Nació de la rosa, perfume y espina, amor y dolor.
Y al Caribe ha�만
Y al Caribe ver el programa con una banera llamada La Rosa Roja de Oscar Hernández.
Si penses que per què canto jo estic alegre,
si penses que una guitarra no sap plorar,
no oblidis que fins les roses tenen espires,
no oblidis que fins al ferro es pot trencar.
Recorda que t'escrivia cartes sinceres,
recorda que t'enviava cartes d'amor,
recorda les seves roses de primavera,
flors de la vida que surten del cor.
Canta a la verda primavera,
canta por el mar platejat,
canta a la vela marinera,
canta com a braçol a la mar,
mira a l'ombra que enamores,
mira la triste soledad,
penso en tu totes les hores,
de nit i dia vull ser al teu costat.
jo canto perquè qui canta els meus mals espanta,
jo canto perquè la barca retorni a por,
encara que la mar previga l'abonança,
doncs és per això que et vull cantar jo.
podria tenir-te amb mi tota la vida,
podria que el teu amour en mi tornés,
i amb roses i clavellines t'abraçaria,
i a la vit tindria la joia més gran.
canta a la verda primavera,
canta por el mar platejat,
canta a la vela marinera,
canta com resola la mar,
mira a l'ombra que enamores,
mira la triste soledad,
penso en tu totes les hores,
de nit i dia vull ser al teu costat.
canta a la verda primavera,
canta a la verda primavera,
canta por el mar platejat,
canta a la vela marinera,
canta com resola la mar,
mira a l'ombra que enamores,
mira la triste soledad,
penso en tu totes les hores,
de nit i dia vull ser al teu costat.
Ciutadella a Menorca,
i molt jugant amb aquesta paraula
i parlant d'una història
que si escolteu una mica la lletra tranquil·lament
us explicarà, us dirà,
aquesta us contarà,
aquesta història valga la redundància.
Joana Pons i ses guitarras,
creats ja des de l'any 1991,
es porten d'aquesta manera,
ciutat de parella.
Viven que hi ha una ciutat,
misteriosa ciutat,
fora ciutadella,
diuen que al mig de la mà
en funçada està
la ciutat de parella,
diuen que fades i bruixes
la van encantar
fa molts anys en darrere,
diuen que es desencantarà
si un dia se troben
set joans i set joanes,
a sa vorera de la mà
si un dia se troben
set joans i set joanes.
ciutat de parella,
ciutat de parella,
ciutat encantada,
ciutat encantada,
ciutat enfonsada,
ciutat enfonsada,
en mig de la mà.
Ets part de Menorca,
ets part d'aquesta illa,
jo un dia voldria
el teu gran misteri
poder desvalar.
Jo un dia voldria
el teu gran misteri
poder desvalar.
Viven que hi ha una ciutat
misteriosa ciutat
fora ciutadella,
viven que en mig de la mà
confonsada està
la ciutat de parella,
viven que fades i bruixes
la van encantar.
Fa molts anys endarrere,
viven que es desencantarà
si un dia se troben
set joans i set joanes,
a sa vorera de la mà
si un dia se troben
set joans i set joanes.
ciutat de parella,
ciutat de parella,
ciutat encantada,
ciutat encantada,
ciutat enfonsada,
ciutat enfonsada,
en mig de la mà.
Ets part de Menorca,
ets part d'aquesta illa,
jo un dia voldria
el teu gran misteri
poder desvalar.
Jo un dia voldria
el teu gran misteri
poder desvalar.
la veu de Ramon Caldús
ens porta una manera
que moltíssimes versions
potser no s'havien fixat
en aquesta,
menys pel que era de pressió autora,
en aquest ritme
del nostre programa.
De manera, encara que hi posem
també en balcet,
cançons marineres,
o cançons de taverna,
ampliem la gama,
por què no?
De ella Ramon Caldús
i ens porta
Spain 6
o Ojos de España.
i el oi com'o el sol,
son del color,
del clavel que empieza a despertar,
son algo más
que las estrellas
al anochecer.
y, el oi com'o el sol,
la jove
Los ojos de la española que yo amé.
Yo fui feliz mirando aquellos ojos de mi amor.
Yo nunca vi ni en el arco iris su color.
Son algo más que las estrellas al anochecer.
Olé, olé y olé.
Los ojos de la española que yo amé.
Me lloraré y que lo olvidaré.
Por vos y el su trabajo entre dones,
interpreta diferentes canciones en siete veas femeninas,
es porta aquesta amb Laura Casanovas, titulada Ulls vers,
autor de la lletra Miquel Servia a la música a Ricard Viladesau.
Ulls vers.
La lletra Miquel Servia a la lletra Miquel Servia a la lletra Miquel Servia.
la lletra Miquel Servia a la Fundació de Sitzó.
eno Miquel Servia a lavetra Maria
Sertimes llàgrimes en versos i en cançons
per aprendre i oferir-te els boscos, les estrenyes,
les ondes i les coses més velles d'aquest món.
Ulls verds, la mirada tendra, que no puc aconseguir.
I pogués els teus ulls prendre i tot ni a l'os morir.
Voldries fer la mà de la cala on et banyes
i el blanc gran sol de seda que embolcalla el teu gos.
El minall que els matins el teu rastre en miralla
i fer-te la companya del meu dolç nit de amor.
Ulls verds, la mirada tendra, que no puc aconseguir.
Que pogués els teus ulls prendre i tot mirar-los morir.
Que pogués els teus ulls prendre i tot mirar-los morir.
Tornem a Menorca amb una balada d'allà i en un grup d'aquí
que ja gairebé no canten, sinó, suposo, entre amics i passant-lo bé.
Sis de Ponem.
I és una balada de la lletretó Formús, poeta menorquí,
i la música de Deseado Mercadal.
Ets com una altra menorca.
Enorca.
Enorca.
Te cercava per dintre sa tristor,
de les platges solitàries.
Jo esperava trobar el teu amor
i a s'hora que et sol s'amaga
i amb els braços abraçava la brisa.
Jo pensava que t'enllaçava
i dins la fresca de s'aigua sentia
com els teus, com els teus llavis basada.
I ets com una altra menorca
plena de pau i de llum.
Sol sella té ses payases
que Déu guardava per tu.
Ja és dintre teu, pageseta
A on t'hem fet el meu altar
i ets com una altra menorca
que hi ha desvent i la mar
T'atrupaves a un rústic casal
entre tanques i adreseres
quan el miracle vaig fer realitat
amb somnis de nits enrere
i amb els braços forts com si fossin branques
el teu cos tot tremolava
quan la mà meua a les teves galtes
dolçament, dolçament acariciava
dins la llum.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit