Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Molt bon dia, amics i amigues, que ens escolteu aquest matí i benvinguts a Porta a l'Esperança.
Fins demà!
Bon dia als oients que ens escolteu aquest matí.
Benvinguts al programa Porta a l'Esperança.
És l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu far arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona, situada al carrer Monestia de Poblet, número 7.
Ens trobem a les estudis.
Tarragona Ràdio, Samuel Garcia, bon dia.
Hola, bon dia, Damaris.
A l'Alvira Montagut, bon dia.
Bon dia.
A l'Albert Marcos.
També tenim els controls a Alejandro Martínez, bon dia,
i també jo us parlo, que sóc de Maris Romeu, bon dia a tothom.
Avui parlarem d'un fet que va passar a l'estat espanyol ara fa més o menys un any.
El proper dia 15 de maig, o sigui, d'aquí a dos dies,
es compleix un any de l'anomenat moviment 15M,
un moviment ciutadà que es va formar escontàniament a Espanya
en rebuig de moltes injustícies que patia la societat.
Abans de començar el tema, escoltarem una cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

No estem parlant ni de cap grup ben organitzat com pot ser un partit polític,
pot ser un sindicat, pot ser un tipus d'associació,
ja sigui una associació de veïns, qualsevol tipus d'associació.
Estem parlant d'un moviment espontani que es va encetar a través
sobretot de les xarxes socials i és cert que tot això ja venia
una mica enfocat pel llibre Indigneu-vos d'un autor francès conegut,
que d'alguna manera el que estava animant era a reaccionar.
No pot ser tantes injustícies socials i que ningú faci res.
Per tant, crec que aquesta iniciativa va més enllà
del que ja tenim establert democràticament i per les lleis.
A què em refereixo?
Tots d'alguna manera podem participar votant a les urnes,
els nostres representants polítics, fins i tot la llei preveu
iniciatives populars, el que coneixem tots per recollida d'assignatures.
Estem en contra del que va passar aquí a Catalunya,
del tema dels braus i les corrides de toros i tal.
Es van agafar 5.000 signatures, que és el que diu l'Estatut d'Autonomia,
es va presentar al Parlament i d'alguna manera...
Bé, el Parlament després pot o no pot aprovar aquella iniciativa,
però d'alguna manera hi havia un cert sentiment social
que realment no ens sentíem representats.
Veiem que hi ha un govern que estem votant,
però que d'alguna manera no està governant pel poble.
Hi ha una sèrie de coses, suposo que ara tindrem l'ocasió també
de comentar-les, que va fer una mica despertar
aquesta indignació davant d'aquesta situació.
Però el que sí que hem de tenir clar és que estem parlant d'un moviment,
estem parlant d'una acampada en principi pacífica
que va començar a la Porta del Sol de Madrid.
I és important destacar-ho.
És pacífica, que després es va estendre a tot Espanya,
aquí sobretot també a la plaça de la Font d'aquí de Tarraona
també vam tenir gent que...
També hi havia acampaments.
També hi havia un acampament, potser es coneix més
perquè són ciutats grans com Barcelona, València,
són ciutats que va la gent a participar més massivament,
però estem parlant d'un moviment espontani, com vosaltres deieu,
d'indignació però pacífic.
Després ja podem parlar en què es deriva
o si algú aprofita la benentesa també per crear conflicte.
Però podríem dir que en principi no,
en principi és un tema pacífic.
En quin context surgeix aquest moviment?
Entenem que quan una societat reacciona d'aquesta manera
és potser perquè ha arribat al límit de la seva paciència.
Quina era la situació a Espanya en aquell moment?
Podríem dir que hi ha una relació, per exemple,
entre el moviment 15M i el molt conegut de la primavera ara?
Bé, jo crec que més que com surts reis,
que també ho podem comentar després,
però jo crec que podríem parlar de què ho produeix
o qui ho provoca, no?
Quina situació és la que provoca
que es comenci a passar tota aquesta moguda, no?
Jo crec que la classe política dels últims anys s'està equivocant
i els partits polítics jo crec que el que han fet
és que han perdut la seva raó de ser.
A veure si m'explico.
Jo crec que han perdut el seu primordial principi
que hauria de ser el de servir al poble,
no manar al poble, ni aprofitar-se del poble,
sinó servir-lo i encaminar el poble al ciutadà, a la societat
i resoldre els seus problemes més bàsics i primordials,
com la vivenda, la sanitat, etcètera, etcètera.
I jo crec que això és el primordial que ha perdut aquests partits polítics.
Tot això s'assumeix dues coses.
Jo crec que els ciutadans no confien ja en els seus representants polítics.
nosaltres votem a una persona en concret o a un partit polític
que ens ha de defensar davant del poder,
davant de l'autoritat en general,
i jo crec que el que s'ha perdut és que la gent ja no confia
en aquests representants polítics
i això s'ha afegit també al que el propi ciutadà
no creu que pugui canviar res.
D'això també una mica serveixen, no?
Que no confiem en què pensem,
i per a què? Per a què tinc que anar a manifestar-me si no canviaré res.
Sí, no servirà per a res, no?
Llavors jo crec que això és una de les coses que ha fet que s'ha produït aquest fenomen, no?
És evident que entre els polítics i els ciutadans s'ha produït,
jo crec que una esquerda,
que aquesta esquerda cada vegada s'ha fet més gran,
més àmplia i més profunda,
està inclús,
i clar,
això produir per què?
Doncs perquè també s'ho han guanyat,
doncs per tots els fraus que ja coneixem molts,
i tota aquesta trama de que a vegades,
bueno, però jo m'embutjaco els cèntims
i afavoreixo el que pugui que tingui al costat,
però no miro per el benestar del poble,
que és a què s'està cridat un polític, no?
A tot això li afegim l'atur que segons les últimes dades
estem passant del 25% de la població activa,
al jovent un 50%,
que diu-n'hi-do com tenim els nostres pobres joves
que s'estan preparant i després no tenen treball...
No poden accedir o no poden accedir.
De fet, molts estan marxant a l'estranger,
nosaltres els formem,
esgastem els cèntims en formar aquest jovent
i resulta que s'estan marxant tots
perquè aquí no li donen feina.
Les retallades, sobretot el més important,
l'ensenyament, la salut,
tot això s'està retallant,
els contractes basura,
que no parlem també d'aquest tipus,
després la gent no pot accedir,
com que si tot això ho arredonim
amb unes altres coses més que podem afegir...
Hi ha un tema que també crec que és important,
a veure, el fet polític de la manca de transparència
ha quedat evident,
perquè tota la corrupció,
perquè encara continuem,
i a la millor el que ha de sortir encara,
però també crec que s'assuma
amb el moviment 15M
el fet de denunciar el sistema financer.
També, també.
I tot el que els mercats,
i quan parlo de mercats,
doncs qui mou els diners,
doncs s'ha fet amb els diners de la gent.
I llavors això és un tema greu.
És un tema greu,
i el que s'ha demanat sobretot
és el fet de legislar per controlar,
perquè s'ha malbaratat
i s'ha anat més enllà
del que èticament i moralment és correcte.
Jo crec que hi ha una cosa també que,
per exemple, en els nostres magistrats
i la nostra justícia,
cada vegada la gent confia a menys.
Perquè a part que és lenta,
és molt lenta,
la gent i el ciutadà veu que
a vegades n'hi ha moltes injustícies.
Con lo cual,
a la pregunta de què ha sorgit,
jo crec que la gent està una mica ja tocada,
està tocant fons.
Clar, i és normal que d'alguna manera
hi hagi espontàniament aquesta indignació.
Vosaltres també parlàveu,
heu fet alguna menció sobre la primavera àrab
i si hi ha algun tipus de relació
amb el moviment 15M
que va passar aquí a Espanya.
A veure, en principi,
podríem dir que hi ha coincidències
en el fet de l'espontanitat de les protestes.
Perquè també, per exemple,
si a Tunis i em sembla que va ser a Egipte també,
que va ser el següent país
on va començar totes les revoltes,
també va ser a través de les xarxes socials
que la gent, i sobretot la gent jove,
va començar a mobilitzar-se.
Ara bé,
jo crec que s'hauria de matisar
on hi ha la diferència.
I és que a la primavera àrab
tenim un context polític de dictadura.
De gent governant 40 anys
i sometent el poble
doncs aquesta dictadura.
I aquí podria haver algun teori
que podria parlar també
que nosaltres d'alguna manera
també tenim una dictadura financera
dels mercats i tal.
Podem estar d'acord.
Sí, però no es pot comparar
el sistema polític
que tenen aquests països àrabs
una mica amb els països occidentals.
I jo crec que aquí estaria la diferència.
El punt d'unió seria l'espontanietat
d'un moviment social no organitzat
i que la gent surt al carrer indignada.
La diferència seria el sistema polític
que tenen aquests països.
Escoltant tot el que heu dit,
ja ho he explicat una mica
tot el que és el moviment 15M
i hem vist que molts joves
també participen en aquest moviment
i que s'impliquen en els drets socials
que hi ha ara,
que manquen en alguns casos
perquè hi ha molta manca
dels drets humans
o drets d'amoràssia,
un bon món.
Però bé, a part d'això,
què més podeu explicar?
Què demanava la societat
en aquests moviments?
Quines propostes o pretensions
tenien en aquestes assemblees
que feien, en aquests campaments?
Jo crec que hi ha bastantes coses
i potser ens deixarem alguna,
però crec que de les més importants
de les quals podem parlar
sobretot és un canvi
en el que seria la llei electoral.
A veure, nosaltres tenim un sistema
que votem a partits polítics.
En principi no votem persones.
Per molt que després
a les campanyes polítiques
o a la televisió
veiem qui és el candidat número 1,
no sabem realment a qui estem votant.
Per exemple, quan votem aquí a Tarragona,
si féssim una enquesta,
segurament no coneixeríem
ni el segon que va per la llista
del partit polític
que tu estàs votant.
Segurament, eh?
I no m'equivocaria massa.
Llavors, clar,
si ens comparem,
perquè amb tot això
es fa una mica de dret comparat, no?
I veiem com funcionen
els altres països
en quant al sistema electoral.
El sistema anglosexió
és molt diferent.
Allà sí que es voten les persones.
I, per tant,
el polític, d'alguna manera,
el governant,
ha d'estar molt a prop
de la seva gent,
fins i tot del seu barri,
perquè el coneguin.
Però si no el coneixen,
no el voten.
Llavors, sí que després
aquella persona pertany
a un partit polític
o a una ideologia.
Però ja s'estan votant
a les persones.
I jo crec que,
d'alguna manera,
el que s'està demanant
és...
Algun sistema mix,
potser no serà
tan semblant
a l'anglosexor,
però sí que un sistema mix
que hi hagi llistes obertes, no?
I això podria ser
una de les reivindicacions
que ha sorgit
del 15M.
Podríem dir altres,
també.
Jo el que crec també
és que tindré
que tindre més en compte
el poble, no?
O sigui,
a l'hora de fer...
Seria una movida, no?
Però a l'hora
de fer votacions
o fer lleis
o fer decrets
o el que sigui,
que voti el poble, també.
O sigui,
per què té que votar
una persona
per mi
si potser, no sé,
li interessa més a ella
o que a nosaltres, no?
O sigui,
m'agradaria que es votés
personalment, diguéssim,
tot.
Tot el tema
de les consultes populars, no?
Sí, tot.
Però d'alguna manera
és, bueno,
anem a consultar la gent
si realment
això que podem tirar endavant
estan d'acord, no?
I això de la participació
ciutadana
és molt important.
Clar, perquè al final
només se fan les eleccions
cada quatre anys
a nivell tant municipal
com a nivell estatal
i, bueno,
sí que potser
potser a nivell municipal
sí que se vota més
en els municipis petitoners
o en els pobles
perquè allà en els pobles
sí que ja
és la persona que coneix
i a vegades
està inclús
votant a la persona
sense tindre
a lo millor
molta afinitat
a lo millor
en el Partit Políti
però voten aquella persona
perquè és la persona
que ja coneixen
i tal, no?
Però sí que és veritat
que haurien que ser
potser més participatives
en aquest sentit.
Jo no sé si estareu d'acord
amb mi
però crec que també
d'un dels temes centrals
que va sorgir
i que encara continua
perquè la veritat
és que hi ha gent
que s'està mobilitzant molt
és amb el tema
de l'habitatge digne
i d'evitar els desnonaments
és a dir
que perquè tu no puguis pagar
aquella hipoteca
que ja podíem valorar
si realment
si són omflades
i són reals
que són omflades
evidentment
perquè s'estaven donant hipoteques
que no s'entenen
no era el valor real
d'aquella vivenda
llavors
la gent
està dient prou
la nostra Constitució
parla de l'habitatge digne
i que tothom tenim dret
però a l'hora de la veritat
és mentira
i real
total
i aquest ha estat un tema
també molt important
no sé
podríem parlar
de la solidaritat
aquí cadascú
mira per el seu
i està molt bé
tenim un sistema
d'alguna manera capitalista
on cadascú
doncs d'alguna manera
ha d'aconseguir
els treballadors
mitjançant el treball
l'empresari
doncs amb la força
del treballador
també aspirant
a que la seva empresa
pugui créixer
això està clar
i que cadascú
tinguem oportunitats
per créixer econòmicament
però on està la solidaritat
vers el pobre
clar i ara estem
tu parlaves abans
Elvira de l'atur
la necessitat social
que tenim actualment
és molt gran
i jo me preguntava
i com és que el nostre país
no ha passat com a Grècia
que encara no ha sortit la gent
i no hi ha una revolta real
doncs perquè
probablement
una de les raons
sigui perquè les xarxes socials
també s'estan mobilitzant
i nosaltres
de fet
com a Església
podem parlar
que hi ha tota una obra social
que ens agradaria
arribar molt més enllà
de les nostres possibilitats
però que realment
aquesta solidaritat
es dona peu de carrer
però la trobem a faltar
amb els nostres polítics
perquè ara s'està parant molt
de que si hem de retallar aquí
que si tal
que si el dèficit públic
que si la Merkel
que si Europa
que si no sé què
que si estandar en purs
que si la prima de risc
o no
i els sous vitalicis
dels nostres polítics
per exemple
i els sous vitalicis
i on està
el pla de sopa
que necessita la gent
on està l'entrepà
on està
jo crec que el problema
també està que
estadísticament
Espanya
és del país
que a mi
ens es queixa
exacte
o sigui
comparant
amb Europa
o sigui
per què també
altres països
tenen millors condicions
perquè el poble
s'ha demanat
que són seves també
i lluiten
per els seus drets
i el que passa
que aquí
aquí
m'han donat un cop
el cotxe
però no denuncia
és que
passa a anar
i som tots així
que per no
conformistes
no sortim
al carrer lluitant
no demanem
el nostre
de fet
podríem parlar
moltes més coses
perquè clar
s'està demanant
ara també
d'una reducció
de tot el que és
la despesa militar
clar
jo crec que les prioritats
han de canviar
es podria donar
de menjar al poble
també tenim el Maraca
que tampoc
el Maraca
perquè el tenim
i jo el que no veig
també bé
és perquè tenim
que estar pagant
les iglesias catòliques
també
clar
això és una de les coses
que
n'hi ha retallades
en tot
però en això
no hi ha hagut res
clar
i efectivament
i per això
moltes vegades
des de la reforma
des de la reforma
protestant
una de les coses
que es va proclamar
era aquesta separació
entre l'Estat
i l'Església
l'Església
ha de ser finançada
pels seus fidels
i nosaltres de fet
l'Església evangèlica
sempre ho hem tingut molt clar
en aquest sentit
clar
és normal
que la gent s'indigni
i no parlem dels equips
de futbol
que ara tenen una moratòria
fins al 2020
per pagar els impostos
que nosaltres no tenim
aquesta moratòria
i haurem de pagar
l'Església
quan ens toqui
o els nostres impostos
jo crec que
podríem enumerar
moltes més coses
però
són detalls
que es van tractar
allà al 15M
com a cristians
que vivim
en aquesta societat
i formem part d'ella
com hem d'expressar
la nostra opinió
un cristià
pot estar identificat
amb aquest moviment
o tenim
alguna mena de responsabilitat
com a creients
i sabeu d'algun exemple
de joves que hagin participat
en aquest moviment?
Bé
Nosaltres tenim
per el podcast
digital
he trobat uns comentaris
de gent
universitària
d'entre 20 i 25 anys
i tenim uns comentaris
de com
des de justícia
igualtat
veritat
honestitat
són conceptes
que han de
donar la volta
a primera plana
i també
tenim
des de gent
que pensa
que
no està malament
anar
a manifestacions
és una concentració
totalment pacífica
tots estan units
i respeten
no?
o sigui
no té per què
ser
jo crec que
com a cristians
ser un cristià
evidentment
es pot manifestar
amb un grup
com aquest
el que passa
és que jo crec
que els evangèlis
en general
d'aquest país
es someten molt
a les autoritats
corresponents
i moltes vegades
es quedem
calladets
i només
manifestem
quan es toquen
la cresta
i el que ens interessa
a nosaltres
com per exemple
és la llibertat religiosa
ara
la majoria
d'evangelis
jo crec
que a vegades
s'oposen
al 15M
perquè encara
no saben
exactament
ni què és
el que demanen
aquest decàleg
o en aquestes
reivindicacions
però a més
és perquè
no volen desafiar
el poder establert
els protestants
i evangelis
d'aquest país
són bastant
respetuosos
en aquest sentit
i jo crec
que com a cristians
hem de reivindicar
sempre i quan
siguin coses justes
que siguin
per a construir
una societat millor
doncs jo crec
que com a creients
sí que tenim
una responsabilitat
a l'hora
de manifestar-nos
responsabilitat
jo crec
que tenim
molta
però jo crec
que el que
hem de fer
una de les coses
principals
és tornar
una mica
a la paraula
de Déu
jo crec
que una
de les bases
primordials
que els nostres polítics
no estiguin
fent
el que els correspon
és perquè
els valors
els han perdut
com a persones
clar
nosaltres
com a cristians
tenim uns valors
basats en la paraula
de Déu
que això
fa
que
et fa
ser més responsable
més transparent
com dèiem abans
més
dignes
més justos
i jo crec
que com a creients
tenim la responsabilitat
de tornar una mica
a la paraula
de Déu
perquè mireu
jo crec que
precisament
l'apòstol Pau
a la carta
dels romans
el capítol
12 i 13
ens parla
dels deures
que tenim
com a cristians
i és molt clar
tenim que ser
respectuosos
amb les autoritats
tenim que ser
no solament
respectuosos
amb els nostres
els demés cristians
sinó amb tota
la societat en general
i la paraula
de Déu
conté
amb el seu interior
solucions
per totes
les situacions
de la vida
entre elles
la solidaritat
la justícia social
la política
per tot
i aquí
Pau
ens diu
seu respectuosos
amb les vostres autoritats
però sempre i quan
les autoritats
actuen en justícia
perquè si no
hem de manifestar-nos
exacte
davant de la injustícia
de la corrupció
d'aquests valors
com la solidaritat
que comentàvem abans
i que són
base a la democràcia moderna
no oblidem
que ve
de la mateixa
reforma
i tot el moviment
del protestantisme
que va agafar els valors
que trobem
ètics
morals
i que trobem
a la paraula de Déu
com a base
de les democràcies
modernes
així que no estem parlant
d'una cosa
diferent
de religió
i per un altre costat
de participació democràtica
estem parlant
del mateix
dels mateixos valors
que són necessaris
en les nostres democràcies
i davant d'això
és el que dius tu
a vegades
per aquest respecte
per aquesta virtut
podríem dir
que tenim com a cristians
moltes vegades
també
deixem de costat
la part
de defensa
de la justícia
dels valors
que també trobem
a la paraula
a mi el que
quan estudies la paraula
de Déu
veus que
tant en l'Antitestament
com en el Nou Testament
Déu
es preocupa sempre
pel més dèbil
per la viuda
per l'orfa
per l'orfa
per el que
en principi
veiem
que està
desfavorit
la veritat
és que Déu
sempre proveix
per ells
Jesucrist mateix
Jesús
quan va estar aquí
a la terra
va defender
sempre
el dèbil
el pobre
el que
estava
opres
en una opressió
amb el ring
o sigui
que jo crec
que és un missatge
molt clar
que Jesús
es dona
en la seva paraula
i en conjunt
en tota la paraula
de Déu
jo tinc aquí
un comentari
d'un noi
que fica
el governador
ha de ser
una persona íntegra
humil
respetuosa
treballadora
i sobretot
tenir
una bona disposició
i ser
un bon servidor
a la gent
és que és el principal
treballar per la gent
és el servei
que parlaves abans
el servei
i el proisme
és donar-te
a l'altra persona
sense esperar res a canvi
clar
això és que
molt altruista
és innovador
no no
és innovador
i revolucionari
el que és la Bíblia
i és el que estem cridats
no estem disposats
això de no rebre res a canvi
no tothom ho fa
no tothom ho fa
però estem cridats
com a cristians
a l'hora de fer-ho
i si em permeteu
doncs
per acabar
perquè em sembla
que el temps ja
se'ns ha anat
només dic que
també recordava
els apòstols
Pere i Joan
quan van
dir a fets dels apòstols
que jutgeu
si és just
davant de Déu
obeir a vosaltres
abans que Déu
parlant de les autoritats
perquè no podem deixar de dir
el que hem vist
i el que hem escoltat
per tant
tot allò que estigui
lligat
a la veritat
que són aquests valors
que trobem a la paraula de Déu
l'ètica
la transparència
que és una paraula molt de moda
ara tot és transparent
els pressupostos
a la web
tot està a la web
els sous dels polítics
els sous de tot
no, molt bé
tot el que sigui
transparència
servei al proisme
solidaritat
això és el que la Bíblia
ens està cridant
paga la pena recordar
que si recuperem
el missatge d'esperança
i de futur
en Cris trobem la resposta
a totes aquestes necessitats
que tenim
socials
però també individuals
Cris va donar
recordem
la seva pròpia vida
de manera gratuïta
per salvar la nostra
i perquè d'aquesta manera
puguem gaudir
des d'ara
l'autèntica llibertat
que només
ell ens pot donar
doncs fins aquí
el programa d'avui
gràcies per haver-nos
acompanyat
aquest matí
i esperem que el tema
que hem parlat avui
pugui sergi estat
del vostre interès
i també les cançons
que hem escoltat
Si vols contactar
amb el programa
de Porta l'Esperança
per fer-nos
qualsevol qüestió
pots deixar el teu missatge
gravat
al nostre contestador
automàtic
al número
977-24-2408
També es pots fer
arribar la teva opinió
mitjançant un missatge
al correu electrònic
que tenim
al programa
Porta l'Esperança
que és
iglesia
arroba
iglesia
de Tarragona
puntocom
Però també
si vols fer-nos
una visita
ja tens dues possibilitats
una d'elles
és fer-nos
una visita virtual
tens a la teva disposició
la plana web
de l'Església
que és
www.iglesiedeterragona.com
O també
ens pots fer
una visita personal
Estem a
l'Església Podestant
de Tarragona
està situada
al carrer Monestir
número 7
L'horari de culte
és els diumenges
a 2.15 del matí
i estàs convidat
Doncs res més per avui
Si Déu vol
ens tornarem a trobar
el proper diumenge
els estudis de Tarragona Ràdio
a Porta l'Esperança
un programa de ràdio
que té per objectiu
fer arribar a tothom
la paraula de Déu
que és la Bíblia
Que Déu us beneixi