Una setmana més estem amb vosaltres
des de Tarragona a Ràdio
per oferir-vos
Habaneres, des del balcó
Avui, programa 434
Pinto les notes d'una vanera
Blava com l'aigua d'un mar antic
Blanca d'escuma, dolça com l'aire
Gris de gavina, daulada d'imatges
vestida de nit
Miro el paisatge
Sento paraules
En el temps, en el temps
Complin els vers
Complin els vers
Sense neguir
Sense neguir
Els pins m'abracen
Sento com calla
El vent s'emporta
Tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me la platja
Per sentir sols i tardes
Del passat
D'aquell món d'enyorança
Amor i calma
Per fumar
Fumar
De lluna
Foc i romp
Si pogués enfilar-me
A l'unada més alta
I guarnir de palmeres
El record
Escampar amb canyella
Totes les cales
I empatxines
Fer-los un braçol
Els vells em parlen
Plens de tendresa
D'hores viscudes
Amb emoció
Joves encara
Forts i valents
Prínceps de xarxa
Herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventa
El teu cor cercarà
Noves històries
En el temps
Vaixells que tornen
Vaixells que tornen
D'un lloc de sol
Porta entonada
Enamorada
Dones i pàtria
Veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sols
Per sentir sols i tardes
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
D'acord
fer-los un braçol
i empatxines
fer-los un braçol
Pérez, a mi interpretat, vestida
de nit.
Ara seran los piratas
y de una grafacción directa
de una mostra de la habanera catalana de Palamós
exportan de Salvador Dabao
y Carles Casanovas
un can d'amor.
El sol
ja s'ajorna poter
el cel
es de ve blau rogeix
prop del mar
sota un estel
cau en llàgrimes de gel
els teus ulls
ploranés
i fixa'ns
els teus ulls
a l'horitzó
acorda'n
amb nostàgia
i l'amor
passejant prop del mar
i plor
vas somiant
amb l'amor
i en llor
viu de records
sobriedats
cantant el mar
t'estimo
jo t'estimo amor meu
quan t'estimo
t'estimo
t'estimo
més que el blau de la mar
com el cel
Estima les estrelles, com l'aigua, la llibertat, la llibertat.
El meu car, el volcària més tan boixa, i m'abrida la soledat.
El meu car, el volcària més tan boixa, i m'abrida la soledat.
El volcària més tan boixa, i m'abrida la soledat.
I a gris, a lluell, el vaixell llis que el vent va saltar sense grot, navegant cap al nord.
Més d'amor, t'estimo, amor meu, quant t'estimo.
T'estimo, jo t'estimo, més que el blau de la mar.
T'estimo, amor meu, quant t'estimo.
T'estimo, amor meu, quant t'estimo.
T'estimo, jo t'estimo, més que el blau de la mar.
T'estimo, jo t'estimo.
T'estimo, jo t'estimo.
T'estimo, jo t'estimo.
Continuem amb aquesta gravació en directe
i seran ara els pescadors d'escala de Ramon Carreras
interpretant Calamongó
El seu molt blau per teulades
manets de penyes segats
les gavines tan niuades
en un racó a reservar
veuen com passen les barques
plenes de braus pescadors
veuen la mar sense onades
les barques emparellades
sempre de dos en dos
Calamongó
recorda pau i d'anyons
Calamongó
recorda pau i parfum
Calamongó
recorda el més vell en si
Calamongó
Calamongó
un bocí de paradís
La lluna se'n va a l'aposta
Les barques dormen a por
Les gavines bones mares
que arrenquen d'un vol molt fort
a les barques d'on darrere
a l'on menjar van buscar
per qui amagats a la penya
per qui amagats a la penya
sócics no es morin de fa
Calamongó
recorda pau i de llum
Calamongó
Calamongó
recorda pau i parfum
Calamongó
recorda el més vell en si
Calamongó
un bocí de paradís
Calamongó
recorda el més vell en si
Calamongó
recorda el més vell en si
Calamongó
Fins demà!
I ara ens anem a la versió d'aquesta setmana de la habanera de Sebastián Iradier, La Paloma.
Està a càrrec de Joao Paulo i Daniel, La Paloma.
I ara ens anem a la versió d'aquesta setmana de la habanera de Sebastián Iradier, La Paloma.
I ara ens anem a la versió d'aquesta setmana de la habanera de Sebastián Iradier.
Estou me sentindo triste sem Teu amor.
Se for para muito longe sem um adeus, partir destruindo todos os sonhos Teus.
Vou a Paloma e vem devolver-me a calma.
Traga o seu calor pra aquecer minha alma.
Velhas melancolias estão de volta.
Onde quer que eu vá, estou sempre esperando.
Onde quer que eu vá, estou sempre esperando.
Pra dizer que apesar da tua ausência, sempre te amarei.
Onde quer que eu vá, estou sempre esperando.
Sempre esperando, pra dizer que apesar da tua ausência, sempre te amarei.
Se for melodia triste de uma canção.
Deixou toda uma poesia dissolvida.
Vou a Paloma e vem devolver-me a calma.
Traga o seu calor pra aquecer minha alma.
Férias melancolias estão de volta.
Férias melancolias estão de volta.
Pois sem o Teu amor nada mais importa.
Onde quer que eu vá, estou sempre esperando.
Pra dizer que apesar da tua ausência, sempre te amarei.
Onde quer que eu vá, estou sempre esperando.
pra dizer que apesar da tua ausência, sempre te amarei.
Eu não sei o que eu vá, estou sempre esperando.
E dentro deste programa de baneres, desde o Valcó, posem baneres,
posem balsos mariners, posem canções mariners, canções de taberna
e agora mudamos o estilo de 2x4 e 1 mais, 3x4 bals,
de Letra de Martí Música de Ricardo Viladesao,
o Grupo Bergandí e desta gravación directa de una mostra de la banera,
catalana de Palamós, en que agora que siga un balset,
Mar Bonança.
I tot descansa sota el sol arroia,
on変ona mudança és el surrat,
mare a dormir sense capsa de temps,
On en bonança és el sorrat.
Mare d'ordir sense cap sal,
sense neguí de fer cap mal.
L'aire és d'encant i el mar ben blau,
tot va cantant i n'està pas.
No passa vent, res és remor,
i el mar no és molt gran, gran, gran, gran, gran, gran, gran.
Tot se'n va i un de la planxa,
sembla que corra pel cel allà.
Sembla que corra pel cel allà.
I s'endevina d'un sol anem,
una gavina s'atona al cel.
No mou capa ni paretsa,
l'ocent s'enganya, mira amb la mar.
Ara el val obira, torna a mirar,
xisco i sospira i no se'n va.
No passa vent, res és remor,
i el mar no és molt gran, gran, gran, gran.
Un volt se'n va i un de la planxa,
sembla que corra pel cel allà.
Sembla que corre pel cel enllà
Un volt se'n va de llum de la platja
Sembla que corre pel cel enllà
Sembla que corre pel cel enllà
Nos veu l'onada saltar per res
I el mar d'onés, mar d'onés
I ara serà el grup Cavall Bernat
I del seu treball Boillo
Grabat en 1997
L'ietra de ponti i música de Baime
En la rima de la manera en la que instauració
Al sueño del esclavo
Cosco y uranio
En reducida estancia
Vive el esclavo mísero
Y su empeño
Es de ver el narcótico del sueño
Igual que un néctar de sutil fragancia
Ahora durmiendo está
Tened cuidado
Los que cruzáis deprisa por su lado
Dejar que triste de dormir acabe
Ninguna voz en su presencia vive
Y no le despertéis
Porque quién sabe
Si ese esclavo infeliz
Sueña que es libre
En el antro
Sin fin de la ignorancia
Le hundió para siempre
Su insensible dueño
Es la cólera huésped de su feño
Y una historia patética
Su infancia
Ahora durmiendo está
Tened cuidado
Los que cruzáis deprisa
Por su lado
Dejar que triste de dormir acabe
Ninguna voz en su presencia vive
Y no le despertéis
Porque quién sabe
Si ese esclavo infeliz
Sueña que es libre
Si ese esclavo infeliz
Sueña que es libre
Y ahora será el grupo
Peix fregit
De Josep Bastón
Música
Lletra Carles Casanovas
El meu secret
Conec una caleta resserada
Que el vent hi arriba
Sense fer remor
Que el mar tampoc no gosa
Destorbar-la
I el temps s'hi atura
Sí, parlem de molt
Jo sé d'una caleta resserada
Que ningú més no sap
Per on s'hi va
Si vols t'hi portaré
Noia estimada
I el teu costat
El temps s'aturarà
T'ensenyaré
Els racons
D'aquella cala
T'explicaré
Els secrets
Que hi guardo jo
Sabràs com és
De dolça
Una besada
I quanta màgia
Té una nit d'amor
Si vens amb mi
A conèixer
Aquell paratge
T'estimaré
Com mai
Ningú ha fet
Damunt la fina sorra
De la platja
Coneixeràs
El goig
Del meu secret
T'ensenyaré
Els racons
D'aquella cala
T'explicaré
Els secrets
Que hi guardo jo
Sabràs
Com és
De dolça
Una besada
I quanta màgia
Té una nit d'amor
Si vens amb mi
A conèixer
Aquell paratge
T'estimaré
Com mai
Ningú ha fet
Damunt la fina sorra
De la platja
Coneixeràs
El goig
Del meu secret
Jo sé
D'una caleta
Rassenada
Que ningú més
No sap
El seu camí
On guardo
Aquell secret
Noia estimada
Que a prop
De Palamós
Vas descobrir
En mi
Per Palamós
Per Palamós
Ella me habló
En la bahía
De la isla
Donde nació
Mientras el alba
Naciente
Surgió por el horizonte
Des de Tarragona
Rádio
Sílvia
García
Javier Pardina
Eusdia
Mateo
I us esperem
El proper dissabte
Aquesta mateixa hora
A la una del migdia
Con el viento
En libertad
Ha estat
El programà
434
De habaneras
Desde el balcó
Como se dit
Des de Tarragona
Radio
Oíos y de su amor
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
Y allá en la Habana
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
De buen café
Mulatae
Mulatae
La cubanita
Y allá en la Habana
Con su sonrisa
Medio galana
Tabaco y ron
Sentados en la bahía
Contemplando el mar azul
Yo le cante esta manera
Con la brisa caribeña
Que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
Con el viento
Con el viento
En libertad
De callos
Y de manglares
De guajiros
Y palmares
Voyos
Y de su amor
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
Que allá en la Habana
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
De buen café
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
Que allá en la Habana
Con su sonrisa
Medio galana
Tabaco y ron
Tabaco y ron
Tabaco y ron
Altyazoo