Gràcies.
A hores d'ara es donen estar lliurant els Premis Capital de la Sardana,
un conjunt de guardons que pretenen reconèixer la tasca de persones,
entitats i organismes en base a la dansa i la música tradicional catalana.
Són els hereus els que fins ara atorgaven l'obra del Ballet Popular
i la Unió de Colles Sardanistes, cada un per la seva banda,
però que a fruit del seny i el sentit comú definitiva
que han portat a que aquestes entitats i la Federació Sardanista
hagin decidit a plegar esforços,
també han implicat una racionalització en aquest sentit.
Ja fa mesos que sentim parlar del canvi
que significarà el passar de les velles nominacions de Ciutat Pobilla
a la nova capital de la Sardana.
Mentre esperem que tot plegat no sigui només un canvi de nominació,
sinó la necessària actualització a fons d'una festa que havia estat molt important,
però que ja fa temps que reclamava canvis,
que s'hagi decidit posar ordre en el cartell de premis esmentats
sembla positiu, una mena de primer pas.
Ja arribarà el moment de fer valoracions de tot plegat.
Ara hem de reconèixer els mèrits dels guardonats d'en Guany
i ja em perdonaran que es compri cap a casa, cap aquí a Tarragona.
I remarqui el cas de l'Alfred Abad,
un tarragoní amb una capacitat de treball i d'engrescament realment admirables.
Des de fa més de 30 anys ha estat batallant per la Sardana,
sobretot des de l'àmbit de les colles de competició.
Però no només això, ja que també ha contribuït a fer realitat
moltes altres activitats a la ciutat.
A més, des de fa un temps han pres la difícil tasca de compondre sardanes
i a més creen obres que estan aconseguint ser ben acollides
pels músics i pel públic.
Una fita realment admirable davant l'adotzenament
que sovint presideix aquest gènere.
Naturalment, amb l'Alfred també hi haurà molts altres organitzadors,
periodistes, comissions de plegs, músics,
una mostra representativa de la vitalitat de la dansa
i la música tradicionals, que valdria la pena que fos més evident,
més coneguda per tothom.
Molt bon vespre, benvinguts novament a la cita de cada setmana
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Una cita amb el que passa, a vegades potser mirades històriques,
però sobretot l'actualitat d'això del món de la Sardana,
els esbars i la música paracobla.
Avui és l'edició 825 de l'1-2 i seguit,
825 de la segona època del programa d'aquesta temàtica
aquí a Tarragona Ràdio.
Les salutacions avui de la Sílvia, el control de so,
després s'afegirà l'equip del programa a la Marta,
més endavant, i avui us parla l'Àngel López.
Com sempre, aquesta intenció de posar-vos al dia
el que passa en aquesta parcel·la de la cultura popular
i tradicional catalana.
Fem un resum del que us oferirem al programa d'avui, doncs som-hi.
Començarem, com és habitual,
amb una nova eliminatòria del concurs a la Sardana a l'any.
Quatre Sardanes noves, estrenades al llarg d'aquest 2012,
de les quals, si us ve de gust, podeu triar-ne una
i contribuir així a determinar al final de tot plegat
quina serà la Sardana a l'any 2012.
Recordeu, en guany, o aquesta temporada, millor dit,
la final aquí a Tarragona, l'11 de maig.
Encara falta molt, encara falta no només completar
la primera tanda del concurs,
sinó després, la fase de semifinals.
Tot arribarà.
De moment, avui, quatre Sardanes més, com us dèiem.
Un programa en el qual, evidentment,
caldrà remarcar allò que va passar
diumenge passat a Balaguer,
la final del concurs de colles grans,
per tercer any en consecutiu
Campionat de Catalunya a la Colla Mare Nostrum
de Barcelona,
i un paper, doncs, que no està gens malament
de la representació tarragonina a la categoria màxima
del Campionat de Catalunya,
de la Colla Tarragona d'Ansa, finalment,
un quart lloc que, com deia,
no està gens malament.
L'agenda també ens portarà a aquelles activitats
interessants els propers vuit dies,
ballar a Sardanes al Serrallo aquí a Tarragona,
un nou concurs, una nova final,
potser també una de les més interessants,
la que tindrà lloc avalls diumenge,
amb la final de colles infantils,
juvenils i alabines,
i moltes altres colles que s'hi plegaran
com a colles lliures,
però també, a nivell més ampli,
també de tot el país,
el bòbol i el Joaquim Serra,
d'aquest dissabte,
tindrem també altres activitats destacables,
com un concert per la propera setmana,
al Teatre Fortuny de Reu,
celebrant l'aniversari,
el 15è aniversari de la cobla Reu Jove.
El racó de la Marta es tornarà a aportar
a un concurs,
una petita joguesca, en definitiva,
no és cap gran concurs,
pot ser una manera de jugar
amb una consulta,
amb una sèrie de pistes,
per tal que endevineu alguna cosa.
tot això amb altres músiques,
esclar, sempre al voltant de la música
per a cobla al llarg d'aquest programa d'avui.
Comencem amb les sardanes noves,
la sardana de l'any.
Temps, doncs, per aquest concurs
que presenta la setena eliminatòria de la temporada.
Com sempre, es tracta del certamen
que convoca la Federació Sardanista de Catalunya
amb la col·laboració de diferents emissores del país,
inclosa, doncs, Tarragona Ràdio.
L'objectiu?
Escollir per mitjà de votacions populars
una sardana entre les estrenades
durant l'any 2012,
com us comentàvem fa un moment.
Anem cap a la sardana número 1 d'avui.
La sentireu interpretada
per la cobla,
la principal del Llobregat.
La sardana número 1 d'avui.
de la semia de laser
de l'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquí hem de remarcar que si voteu mitjançant el web de la Federació Sardanista de Catalunya, sobretot penseu que heu de validar el vot, és a dir, feu el vot, emeteu el vot, tal com se us indica ben clar, però després rebreu un correu electrònic a l'adreça que haureu indicat que heu de confirmar.
Ja ho veureu, és molt fàcil, només es tracta de tenir en compte aquest petit tràmit.
Bé, la sardana número 1 de la setmana passada era l'auca del Carlet de Mer, de Jordi Moleda, que va rebre 20 vots.
La número 2, Camí de les Tosques, de Carles i Ruz, va tenir 119 vots.
La número 3, Joia de Viure, de Joan Lázaro, 193 vots.
I la número 4, Notes d'agraïment, de Joaquim Som, 127 vots.
Aquesta vegada, doncs, la triomfadora i, per tant, nova semifinalista, és la tercera de les que hem dit Joia de Viure, de Joan Lázaro.
Escoltem ara la sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
I aquesta era la sardana número 2 de la setena eliminatòria del concurs La sardana de l'any.
Passem a la número 3, aquesta interpretada per la cobla, la principal de Caçà.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana número 2, també amb la cobla, la principal del Llobregat.
I hem pogut escoltar la tercera sardana de la setena eliminatòria del concurs, la sardana de l'any 2012.
Diguem-ne, abans de la quarta i última, que podeu votar per aquella sardana que més us agradi anant al web de la sardana de l'any,
a les3b.lsda.cat, on també es poden tornar a escoltar les sardanes participants.
o bé telefonant al contestador automàtic 93 319 76 37.
Penseu que podeu votar dissabte i diumenge durant tot el dia i el dilluns fins a les dues de la tarda.
I abans, aquell recordatori que feia, que heu de tenir en compte si voteu mitjançant a l'web a confirmar el vot,
podeu perquè segurament molts dels vots anuls que hi ha, que abans hem dit, doncs van per aquesta banda.
És una possibilitat.
Bé, i la quarta sardana la interpreta la Cobla, la principal del Llobregat.
Bé, i la quarta sardana la campana de l'any,
Bé, i la quarta sardana la campana de l'any,
Bé, i la quarta sardana la campana de l'any,
Bé, i la quarta sardana la campana de l'any,
Bé, i la quarta sardana la campana de l'any,
Bé, i la quarta sardana la campana de l'any,
Estils ben diversos, els que ens aporten aquestes sardanes noves
que hem sentit en aquesta eliminatòria de la sardana de l'any
són les músiques noves dins l'àmbit de la cobla, de la sardana,
que s'estan fent darrerament.
I això, aquesta varietat, la podem veure,
evidentment, encara més clara en les diferents setmanes.
Bé, anem a matèria, entrem en matèria d'agenda ja,
la nostra agenda d'activitats pels propers vuit dies.
Que Déu-n'hi-do, l'activitat i la qualitat d'algunes de les activitats que es presenten,
tenint en compte que ja comencem a estar fora de temporada en algunes de les activitats,
no pas en les de les colles.
Com sabeu, el mes de novembre és realment intens pel que fa a finals de les diferents fases del campionat.
Però, com deia, entrem en matèria i, en primer lloc, pel que fa als aplecs,
aquest diumenge, dia 18, està anunciat el desèplec de Sant Vicenç als Horts,
al matí a la pista plusportiva, amb l'escobla, ciutat de Terrassa,
la principal de Llobregat i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
També hi haurà una ballada extraordinària pels 90 anys de l'agrupació cultural folclòrica a Barcelona,
pràcticament, doncs, un aplec.
També serà al matí al Pla de la Catedral, amb l'escobla Mediterrània i Lluïsos de Taradell.
La propera setmana, el diumenge, dia 25, a l'onzena, trobada sardanista de Sant Jús d'Esvern,
matí al Parc de Torreblanca, amb l'escobla, ciutat de Cornellà i Baix Llobregat.
També el 28 de plec de Sant Climent de Llobregat.
A la tarda, el Casal de Cultura, amb l'escobla,
amb l'escobla, Juvení Bola Sabadell i ciutat de Cornellà.
I l'aplèc de Tardor de Cardedeu, al matí, el Casal del Jubilat,
amb l'escobla, l'a principal de Llobregat i Lluïsos de Taradell.
Sí, farà un homenatge pòstum al mestre Ramon Vilà,
i atenció, perquè això no és gaire habitual,
amb l'estrena de quatre sardanes que havien quedat inèdites d'aquest autor.
Anem a les ballades sardanes, i ara limitant-nos a les comarques tarragonines.
Aquest dissabte, dia 17, a dos quarts d'una del migdia,
a Bandellós, a la plaça dels doctors Gil i Bernet,
i actarà la cobla reu jove dins els actes
que s'hi porten a terme en aquesta població
moltiu del cor de llengua.
El diumenge, diumenge 18, diverses ballades
pràcticament a la mateixa hora.
A les 12 o migdia, a Mas Boquera,
amb la cobla, la principal de Tarragona,
a Calafell, a la plaça Catalunya, amb la cobla Rosó,
i aquí a Tarragona, la que segurament serà
l'última ballada de l'any,
al carrer Trafalgar, al Serrallo, amb la cobla Cossetània.
Per cert, i val la pena remarcar
que és ballada de comiat
a un músic, un músic tarragoní,
el Joan Jordà comiat com a músic en actiu,
que ningú s'espanti,
actual trombó de la cobla Cossetània,
que es retira després de 50 anys
d'activitat musical.
Un bon amic, un bon músic,
que, entre altres formacions,
ha estat a les cobles la principal del camp,
la principal de Tarragona,
la melodia, les reus,
i des de la seva creació,
la cobla Cossetània.
Un comiat, doncs, entre amics,
segurament, que volen agrair, doncs,
aquesta llarga carrera
amb diferents formacions musicals
de les comarques tarragonines.
I passem pel que fa a ballar de sardanes
el dissabte, dia 24,
a tres quarts de dues del migdia,
a Riudoms, a la plaça de l'Església.
S'hi farà un homenatge
al compositor nascut a Riudoms,
Antoni Guinjuan,
del qual la cobla Reu Jove
estrenarà la sardana
pel Lluís de Roser
i n'interpretarà un altre,
Centaplex.
Hi ha concursos de colles,
com deia,
no és que n'hi hagi molts,
però sí, de molt importants.
Aquest diumenge,
la cita destacada a Valls,
a les 12 al migdia,
al pati,
el campionat a la vins,
final del campionat a la vins,
també d'infantils i de juvenils.
Igualment, també hi haurà
les colles del territorial
de les comarques tarragonines,
i colles lliures.
Ara, amb la cobla contemporània,
una festa realment
molt ben organitzada,
sempre pels sardanistes ballencs,
que acostuma a tenir,
malauradament,
una constant,
i és les inclemències meteorològiques,
de vegades pluja,
de vegades fort vent,
que els obliga a buscar
un lloc alternatiu,
la sala Cursal,
sovint.
Esperem que un any
es pugui fer aquesta mena de parèntesi,
en aquesta, diguem-ne,
tradició,
entre cometes,
i es pugui celebrar
amb tota normalitat
aquesta final,
que realment
és una festa realment singular,
més enllà
d'un concurs normal
de sardanes.
I,
qualsevol semblant,
podríem dir,
de la setmana vinent,
dissabte 24,
a les 10 de la nit,
a Mollerussa,
al recinte final,
perquè serà
el campionat
de punts lliures,
que ja sabeu
que des de fa uns anys
és a concurs únic,
però també és
tot un espectacle,
les millors colles del país,
posant a prova
la seva inventiva,
la seva coordinació
amb els punts
que van més enllà
dels tradicionals
de la sardana,
però sempre,
evidentment,
senyint-se el ritme
d'una sardana.
En parlarem prou
la setmana vinent,
al proper programa.
I una altra cita
que val la pena
que us apunteu
a les vostres agendes.
Concert,
el dimecres,
dia 21,
a les 9 del vespre,
a Reus,
al Teatre Fortuny,
hi actuarà
l'Orquestra Händel
del Conservatori
de Vila Seca
i la Cobla Reu Jove.
Serà un concert
que, per una banda,
la Cobla Reu Jove
celebra
el seu 15 aniversari,
serà el primer acte
de celebració
d'aquest 15 aniversari
que n'han de venir d'altres
i alhora
s'inaugura
el Festival de Tardor
de Música Clàssica
de Joves
d'Interprets de Reus.
El preu d'entrada
és de 12 euros.
En el terreny
dels esbars,
aquest domenatge,
dia 18,
a les 6 de la tarda,
l'esbar Santa Tecla
de Tarragona
actua a la Vilella Baixa,
mentre que el dissabte,
dia 24,
a dos quarts d'una,
domicilia,
a Vinyols i els Arts,
al Raplà,
hi actuarà
l'esbar danseire
de l'Orfeu Reusenc
amb el seu espectacle
Tradicions de dansa
Banda i Jota.
Faran,
amb l'acompanyament musical
o l'enviu
de Benissanet.
I acabem,
tanquem aquesta agenda
amb l'apartat
d'activitats diverses
per al dissabte vinent,
dia 24,
a les 8 del vespre,
a Reus,
al vestíbul
del Centre de Lectura,
veredicta
del 46è concurs fotogràfic
a plec Baix Camp 2012
que convoca
la colla sardanista
Rosa de Reus.
També s'inaugurarà
l'exposició
de les obres presentades
que es podrà veure
fins al dia 14 de desembre
al mateix lloc.
I anem ara
a la música
altra vegada,
un espai musical
que aquesta vegada
vincularem
amb una secció habitual
del programa
que és aquella
en la qual
us recomanem textos.
No us perdeu
l'entrevista
que ha fet
el Josep Barcons
al compositor
Marti Mont
que publica
la revista musical
catalana
corresponent
als mesos
de novembre
i desembre.
No és massa extensa
tot i que
entre fotografies
i publicitat
a més el text
ocupa fins a 4 pàgines
cosa que no està
gens malament.
Un espai però
molt ben aprofitat
on en Marc
explica la seva manera
d'entendre la música.
Asegura que allò
que a més el defineix
és l'eclecticisme.
M'agraden molt
diu el funk,
el funk i el tecno
però també sóc un fan
indiscutible
de rebel·li i d'ibusir
i m'agrada tant Mozart
com el flamenc.
Tal com s'indica
la presentació
de l'entrevista
en poc temps
Marti Mont
ha passat de jove promesa
en fan terrible
i ha realitzat
una realitat
consagrada en el món
de la cobla.
Actualment és el
tipus solista
de la Sant Jordi
ciutat de Barcelona
i a més d'escriure
sardanes
agosarades
sovint
i molt ben fetes
comença a fer-se notar
en el món de la música
per al cinema
sobretot després
d'haver guanyat
el premi
Jerry Goldsmith
en dues ocasions
i ja ha treballat
en diverses composicions.
Darrerament
ha publicat
un àlbum doble
enregistrat
per la seva cobla actual
amb 25 de les seves sardanes
una esplèndida
acumulació de música
suggerent
que convida l'optimisme
pel que fa al futur
de la música paracoula.
Fa poc
ja vam poder escoltar
la més recent
després del silenci
dedicada a la memòria
del ciclista
Xavi Tondo
i al seu pare
gran sardanista
i amic
el Ramon Tondo.
Ara us convidem
a escoltar-la
a un altre
on en Timón
es deixa portar
per una de les seves
dèries musicals
que abans comentàvem
tot donant-li
un clar color
disco funky
tipus
Fundación
Tony Manero
si no
aviat ho comprovareu.
La va batejar
com a Duts Away
i li va posar
aquesta peculiar
dedicatòria
amb barreja
d'idiomes
tal com toca
el tòpic
d'aquest tipus
de música.
A veure si em surt
25 years looking
for la cobla
con la sonrisa
apostando
for the modern dance.
Felicitats
per crear
moviment
ja
en aquest
strange world
de cobla.
Congratulations.
Més o menys
una cosa així.
Escolteu-la.
Bé, a vegades
passen aquestes coses
no és aquesta
la sardana.
A veure si ara
la podem sentir.
Així.
Bé, a vegades
Bé, a vegades
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...



...
...
...
...
...
...
...
...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
u...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Més tard, el germà del nostre personatge, Incògnita,
que també era una gran música,
va instrumentar la sardana que heu d'endevinar per a Cobla
i va arribar a ser un dels grans clàssics de la sardana.
Sobretot, és molt bonic el cant de tenora,
que sona així interpretat per Joan Antoni Sánchez i la cobla Sant Jordi.
Fins demà!
D'aquesta sardana també s'han fet moltes altres versions per a grans músics catalans.
Aquest altre fragment és de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra,
amb Gerard Claret com a concertino director.
Fins demà!
I ben diferent és aquesta altra versió de la companyia,
i ben diferent és aquesta altra versió de la companyia elèctrica d'arma.
i la cobla mediterrània enregistrada al concert del 20 aniversari del Dharma,
al Palau Sant Jordi de Barcelona el 24 d'abril de 1994.
amb tot això em sembla que ja us he donat prou pista.
Ja us sabreu, heu d'endevinar el nom de la sardana i del seu autor.
Si a més voleu participar en el concurs, només heu d'enviar-me un correu electrònic
indicant la solució i indicant el vostre nom i un telèfon de contacte.
L'adreça és aquesta, un dosi seguit, arroba.gmail.com.
Molt bé, i si en sou molts els que, o diversos els que l'encerteu,
doncs mira, sortejarem llibres i discos, val?
Però baix, en principi el que es tracta és de jugar, no, Marta?
Sí.
A veure si endevineu quina és aquesta sardana.
I si sabeu la sardana, segur que sabeu l'autor.
Però em sembla que ens has d'explicar altres coses, a part d'aquest joc, oi, Marta?
Sí.
Una de les activitats més importants de l'agrupació sardanista de raó na dansa,
després de la participació als concursos i campionats de sardanes,
és la comparsa de Carnaval Patada,
que el proper any hi participarà per divuitè any consecutiu.
Aquest any l'objectiu és aconseguir la màxima participació possible
a la Rua de l'Artesania de dissabte
i guanyar així novament un lloc al concurs de comparses.
De moment, aquest dissabte dia 17 de novembre
es farà la presentació oficial de la disfressa Patades 2013.
L'acte serà a les 11 del matí al local de l'agrupació.
Doncs ja ho sabeu, i suposo que sabeu que Patada vol dir
ve d'una de les colles de l'agrupació,
Patits, Tarragona, dansa, a que sí?
Sí.
Molt bé. Una cosa més, Marta?
I l'endemà diumenge, la gran final del Campionat de Catalunya
per a les colles de la vins, infantils i juvenils.
La participació tarragonina serà impressionant,
ja que més de les colles que prenen
per en aquestes categories del campionat,
és a dir, la lavina xerinola i la infantil Patits,
Tarragona, dansa.
També hi ballarà una altra a la vina,
la mini xerinola,
i una altra que serà un combinat
entre danseires de valls i la xerinola.
A més, també serà la colla gran,
Tarragona, dansa,
i les veteranes, toc de dansa i la Mercè.
Molt bé, això pel que fa a la representació tarragonina,
per cert, Marta,
que em sembla que un ocellet m'ha dit
que en total entre nens i nenes,
només nens i nenes de les colles petites
de l'agrupació sardanista Tarragona, dansa,
i anirant a valls una cinquantena,
serà un grapat, eh?, de nens i nenes,
que en veireu valls.
Bé, gràcies, Marta.
Gràcies, eh?
De res.
Tornaràs la setmana vinent.
Sí.
I a veure si ens dones bones notícies, eh?,
pel que fa a aquest concurs de valls,
i a veure si, com a mínim,
la Petits Tarragona dansa
aconsegueix proclamar-se campiona.
De moment van primers a la classificació
de colles infantils,
i a veure si vosaltres els de la xerrinola
quedeu força bé, eh?
L'altre dia a Balaguer,
que anàveu com a lliures,
Déu-n'hi-do, també, no?
Sí.
Molt bé, Marta.
Doncs fins la setmana vinent.
I ara em permetreu,
Marta, no te'n vagis encara,
perquè marxarem amb el programa,
no escoltarem una serrana,
però crec que és obligat.
Mira, normalment no podem evitar-ho.
La setmana passada,
la Marta ens va oferir aquell concurs,
aquell joc,
on havíem de devinar
qui era l'autor,
el Ricard Vilassau,
com ens ha dit,
i hem comentat,
ell mateix ha comentat,
que havia escrit
molts boleros,
molts ballables,
dels anys 40 i 50.
Nosaltres vam posar,
recordeu un tast,
un tallet,
només una insinuació
d'una d'aquelles peces,
i sembla que molts,
més d'un oïdor del programa,
no els va agradar molt,
sobretot, clar,
ben gent gran,
que va recordar l'època
en la que aquella música
era molt, molt popular.
Es tractava,
com a dir la Marta,
d'un Fox Melodi,
així com es qualificava,
que es deia el Maritú,
l'autor,
Ricard Vilassau,
i l'escoltàvem
amb un enregistrament
del 1953,
amb l'orquestra
Casino de Sevilla,
que malgrat el nom
eren músics catalans,
almenys inicialment,
que van anar a fer
a les Amèriques
com a orquestra,
els faixandes,
i com que el nom
no l'entenien gaire allà,
van quedant-se allà,
a Amèrica,
sota aquest nom,
diguem-ne,
més comercial,
coses que passaven
en aquella època
de Casino de Sevilla.
Per cert,
la lletra,
no la lletra,
més si no la veu,
més exactament,
era d'un cantant
que en aquell moment
començava un cantant xilè
i després faria carrera
i faria força poblar,
fins i tot aquí a Espanya.
Antonio Prieto,
escoltem,
dedicada a tots els oïdors
que us va agradar
la setmana passada,
el Maritú,
de Ricard Vilassau.
Maritú,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit