El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Hola, què tal? Benvinguts a una edició més del millor de la temporada,
aquest espai de ràdio on ens dediquem a repassar.
Ens trobem per repassar junts alguns dels millors moments de la temporada radiofònica 2011-2012
que hem viscut a la sintonia de Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Ja sabeu que aquest estiu el que fem és tornar a escoltar aquelles entrevistes,
aquells espais, aquelles estones més interessants que han tingut lloc darrerament a la nostra sintonia,
el 96.7 de la freqüència modulada.
Per això repassem el millor de la temporada.
Avui viatjarem cap al passat mes de novembre, concretament,
cap al dia 4, quan la coordinadora de teatres independents de Catalunya es devenia una realitat.
Aquesta coordinadora aglutina quatre sales de Girona, Igualada, Granollers i la sala Trono de Tarragona.
Aquell dia parlàvem dels objectius d'aquesta nova associació amb el seu president, el tarragoní Oriol Grau.
Ara tot seguit ho podreu tornar a escoltar.
Uns dies més tard, també al mes de novembre, es presentava el nou Centre d'Arts de Tarragona.
En aquells moments conversàvem amb la seva directora, Célia del Diego,
per analitzar també els objectius d'aquest nou centre.
I avui també ho recuperarem.
I acabarem el repàs del millor de la temporada amb Castells i castellers,
un llibre de gran format que a finals de novembre del 2011 es publicava
i que recull la història dels castells, així com explicacions didàctiques
o imatges de gran qualitat sobre actuacions castelleres.
En parlàvem amb els dos fotògrafs que van participar en el llibre,
els tarragonins José Carlos León i Rafael López Montné.
Us ve de gust tornar a escoltar tots aquests continguts.
Doncs tot seguit ens endinsem en el millor de la temporada, 2011-2012.
Ho hem parlat a la coordinadora de Teatres Independents de Catalunya.
Fa unes setmanes es va presentar aquesta nova coordinadora
on hi formen part Saves de Girona, de Tarragona,
la Sava Trono, d'Iguavada i de Granollers.
En parlem amb el president d'aquesta coordinadora,
amb el tarragoní Oriol Grau.
Oriol, bon dia.
Hola, bon dia.
T'hem convidat per això, per parlar de la coordinadora
de Teatres Independents de Catalunya.
Fa unes setmanes es va presentar aquesta idea
d'unir-se a Saves de Teatre Independent,
més aviat més petites, que s'escapen dels canals més comercials.
Amb quin objectiu neix aquesta coordinadora?
Doncs en principi perquè són sales amb característiques molt semblants,
és el que tu dius, són sales de petit o mitjà format.
estem parlant que la més gran té 165 cadires
i la Trono, que és la més petita, la sala Trono d'aquí Tarragona, en té 50.
Són aquest mitjà.
I aleshores tenen característiques també diferents a les sales més alternatives de Barcelona.
En l'aspecte que una sala a Barcelona pot programar una obra de teatre
i l'hi aguanta un o dos mesos, perquè hi ha prou públic,
i en canvi aquí cada setmana hem de renovar el cartell, no?
Cada setmana hem de programar, amb la qual cosa aquí fem molta més feina que no pas en una gran ciutat.
Això ens feia molt més semblants que no pas les sales de Barcelona, no?
Nosaltres, tots com a coordinadora, també som socis d'ADETCA,
que és l'empresa de l'associació d'empresaris teatrals privats de Catalunya, no?
Hi ha des de Focus, Annexa, etcètera, etcètera.
Tots aquests, també som d'aquests, vull dir que no estem desvinculats de Barcelona,
però tenim característiques semblants, i per això vam dir, unim-nos,
i una sola veu té més força, naturalment.
I per tant, de què servirà això d'unir-vos, de poder treballar junts, de què servirà, creieu-vos?
Doncs mira, a la llarga, en principi la gent diu, això és per demanar subvencions.
Dius, no, no, justament, la intenció de l'ACETIC, és a dir, cada sala és independent econòmicament
i cadascú va pel seu cantó, no?
Però això ens servirà, potser, per coproduir obres futures,
i que, de moment, establim una xarxa, ja.
És a dir, que algú es trena una obra de teatre i ja sap que no només la farà a la seva ciutat,
sinó que ja hi ha quatre teatres on podrà representar-la, no?
Això va molt bé pels artistes, que no han de negociar a quatre bandes,
sinó que en una sola negociació, doncs ja tindran quatre localitats per actuar,
i també per les sales en si, no?
Que se'n poden beneficiar, a tu, a un artista li pots dir, escolta,
com que t'asseguro quatre actuacions, fes-me una rebaixeta, no?
Sempre pots jugar una miqueta amb això, no?
I més amb els temps en què estem, doncs el fet d'unir-nos rebaixar costos,
sobretot amb gestió o amb altres coses, no?
També tenim la voluntat de demostrar que les nostres sales tenen un sentit,
és a dir, normalment són ciutats mitjanes, Tarragona, Granollers, Igualada i Girona,
ciutats mitjanes, una mica més grans o així, però que tenen un teatre públic,
generalment regit per l'Ajuntament, no?
I el teatre privat que tenen són aquestes petites sales, que complementen l'oferta del teatre públic,
perquè si no el teatre públic ofereix, diguéssim, les coses pel gran públic,
però aquestes coses de petit format o més alternatives, més contemporànies o així,
queden oblidades, si el teatre públic no en fa cas, no?
Per això que les privades complim una funció.
Aquí a Tarragona es veu claríssimament, no?
El Mosaic és el Metropol, en aquests moments,
el Magatzem, que també està oferint unes coses més alternatives,
el que passa amb una programació més eclèctica,
i la Sala Trono, que té una línia de teatre més vanguardista,
noves dramatúrgies, etcètera.
Perquè és complicat sortir una mica d'aquests canals comercials
i donar a conèixer el que fas, que la gent vingui,
que la gent ho entengui, és més complicat?
Sí, sí, sí.
Nosaltres tenim, diguéssim, el nivell de convocatòria o de publicitat,
és molt més limitat perquè els nostres pressupostos són més petits.
La Trono, quan és tan petita, tenim un públic bastant fidel, no?
I de moment anem omplint, però hi ha altres sales,
la Sala de la Planeta, de Girona, que té 165 localitats,
a vegades li costa també omplir, no?
I aleshores, clar, l'altra energia.
Ara són quatre sales d'un caire semblant, com deies,
no sé si el projecte mira més enllà,
és a dir, d'ampliar-se, si hi ha sales també del mateix estiu
arreu de Catalunya, que també es poguessin incòrdins a la coordinadora.
I tant, i tant.
Si les característiques són com les nostres, diguéssim,
que són les exigències, no?, que no sigui de Barcelona
i que tinguin aquestes característiques de petit i mitjà format,
estem molt oberts a que qualsevol sala s'hi afegeixi.
No tenim coneixement de gaires sales més d'aquest tipus, eh?
En tot cas, dos o tres, una manresa, una...
Però no n'hi ha moltes.
Jo el que faria és també la crida a estimular la gent
que obri petites sales de teatre,
que de fet un magatzem pot ser una sala de teatre, no?
La Trono no és pas més gran que un magatzem.
Sí, una mica habilitat, evidentment, però vaja, no és massa més gran.
Exacte, i oferir un altre tipus de teatre,
perquè hi ha moltes obres molt interessants de petit format.
Això què vol dir, petit format?
Que generalment els actors són pocs, dos o tres, no n'hi caben gaires més,
i que també no són grans escenografies, sinó que són minimalistes gairebé.
No sé si teniu més projectes en comú.
Comentaves ara això de poder fer el circuit, doncs,
donar la mateixa obra per les quatre sales.
No sé si teniu pensats més projectes per fer en comú.
Pensàvem en campanyes de promoció, per exemple,
o pensàvem en una única taquilla,
és a dir, que la gent pogués adreçar-se a una taquilla virtual, en aquest cas,
i poder comprar en qualsevol dels teatres, no?
Hi ha vincles interessants, per exemple,
la Sala Planeta de Girona està vinculada amb el Festival Temporada Alta,
que és el Festival de Tardor per Excel·lència de Catalunya,
amb una qualitat molt bona, el Festival de Girona, no?
I, doncs, dèiem, mira, de moment, indirectament també estem...
Exacte, és un canal també d'explotació,
perquè Temporada Alta es caracteritza perquè té obres de gran format
i també és un festival molt ampli que cull qualsevol format, no?
La Sala Trono a Tarragona, com dèiem,
la Sala Planeta a Girona,
el Teatre a l'Aurora d'Igualada
i el Teatre Pronent de Granolles.
Són aquestes quatre sales que s'han unit, doncs,
per fer aquesta nova experiència.
No sé quines esperances hi has posat,
o no sé si dir-ho així,
o quina visió de futur hi veus, tu, Oriol?
El fet d'ampliar xarxa, per mi, és el més interessant, no?
Això sempre és important.
Sí, sí, cada sala va fent la seva guerra, no?
I les sales també tenen les seves característiques.
Per exemple, la d'Igualada es dedica molt a fer infantils.
Nosaltres, per exemple, a la Trono no fem infantils,
n'havíem fet, però no ens sortia a compte.
I aleshores, doncs, cadascú té la seva característica.
Però el fet d'establir xarxa i que hi hagi teatres
i que un sol artista digui, ostres, m'he apuntat en aquest carro
i de sobte tinc, tant de bo, 15 sales en tot Catalunya
per anar actuant, no?
Això ja garanteix, d'alguna manera, una continuïtat i un circuit.
La crisi econòmica també ho ha propiciat?
És a dir...
Hi ha una part que sí.
Sí, hi ha una part que sí?
Hi ha una part que sí.
En quina part?
En l'aspecte que podem, per exemple, fer campanyes
o fer coses que, diguéssim, ens costarà més barat
o si ens unim quatre que no sigui un sol
munta aquí una campanya de captació de públic, per exemple,
que seria interessant.
I comentaves abans també la idea, l'objectiu de donar lloc,
donar un hàbit a nous creadors també.
Això també és important.
Sí, sí.
Aquestes sales generalment són la porta primera
en què els nous talents, diguéssim, ja sigui creadors
o companyies o actors o així,
passen, no?
Primer comencen per aquestes sales i després fan el sal a Barcelona.
Barcelona és reticent a agafar coses noves
si no han rodat una miqueta.
I aleshores, si no hi ha sales com les nostres,
és impossible rodar, no?
Per això que nosaltres som la primera porta d'entrada
i realment hi ha moltes coses que estan triomfant a Barcelona
que han començat per sales alternatives, no?
És a dir, que la funció d'aquestes sales és primordial.
Home, i produccions pròpies com de Kiber,
ho sentíem al Kiber, no?
Que l'açà passada dèiem que està nominat als Premis Botac.
Això és importantíssim, m'imagino, per la trona.
I en aquests moments està al Teatre Goya.
Els mateixos músics del Killer estan acompanyant
a la Concha Velasco en un espectacle que es diu Concha,
em sembla.
O no, jo el que quiero es bailar, em sembla que es diu.
No ho sé.
No ho sé, perquè a la Concha Velasco sempre...
Quiero bailar, mama, que és un artista, no?
És allò.
I els mateixos músics el dimarts fan el Killer, no?
En el mateix teatre.
Cosa que és molt interessant.
De moment hi hem establert una connexió amb el Teatre Goya,
el Pou, que és el director del Goya,
i a part d'un excel·lent actor,
li van cantar Killer i va dir
Ostres, aquests músics i aquest format i aquesta cosa
m'interessa per allò de Concha, no?
La Concha està encantada a la vida
i cada dia en l'obra dice
Venir el martes porque están unos chicos fantásticos
i aquella cosa balla i solitana que té.
Home, a més, és interessant els premis Butaca
perquè al fi i al cap són premis que reconeix el públic.
Sí, sí, sí, aquests els pot votar, fins i tot avui encara es poden votar,
no em sembla, la gent, des d'internet, tu poses el teu nom i votes
i sí, sí, amb tres nominacions tenim pel Killer.
Estic molt content.
Això està molt bé.
Sí, sí, encara que no en guanyem cap, de moment ja és un reconeixement.
Sí, ja és un primer pas, no?
Perquè és la voluntat, m'imagino, de la Trono també
i potser també de la coordinadora Teatres Independents
d'això, de sobretot incentivar aquesta producció pròpia.
Sí, sí, naturalment, naturalment, que les obres que fem,
perquè no som nous en sales d'exhibició, sinó que produïm espectacles, no?
El Killer va ser la nostra última producció.
Apresentem, diguéssim, la que serà l'última,
el 2 de desembre estrenem una obra nova
que es diu Bilderberg Cabaret Club,
jo no me'n recordo, ja sé com es diu,
Bilderberg Club Cabaret.
Bilderberg Club Cabaret.
Bilderberg sabeu que és un club de les persones més poderoses del món
que reuneixen un cop a l'any a decidir a veure què fan amb el món, no?
Doncs és això, un cabaret d'això.
I la presentem al desembre també i també tenen ganes
que volti molt, no?
Com a nova producció, és a dir, que són sales també que generen produccions.
2 de desembre, dius, eh?
La trona a Tarragona.
El 2 de desembre a la trona, que és un divendres.
La veurem.
Per cert, què tal la temporada nova?
Com està anant?
Bé, de moment apunta bé,
la gent segueix tenint ganes d'anar al teatre.
L'altre dia parlàvem justament amb els 4 directors de les 4 sales
i deien que no han notat molt la crisi en aquest aspecte.
Sembla que la gent, en temps de penúries, opta per anar al teatre,
que és una cosa barata i que et satisfà,
no altres mogudes més cares, no?
Per tant, una mica ho compartiu amb totes les 4 sales, eh?
Sí, sí, sí.
Que la cosa va força bé.
Sí, o en tot cas no s'ha mogut, diguéssim.
No hem notat excessivament el nombre de públic canviat.
I a Tarragona, Oriol, no sé quin panorama s'obre,
ara que l'any vinent s'ha d'estrenar un nou teatre a Tarragona,
que el teatre Matrobao passarà a tenir altres funcions, m'imagino,
que tenim el magatzem, que tenim la Trono.
Quin panorama creus que s'obre pel que fa a les arts escèniques,
al teatre, a la ciutat?
Home, està bé.
Tant que ens omplim la boca a vegades que som capital,
i que ho som, jo penso, també,
però que es demostra amb els fets, eh?
No només amb dir-ho, ni amb pancartes.
Si no, es demostra amb els fets.
I que Tarragona, volguent ser capital,
només tingués el teatre Metropol,
que no oblidem que és un teatre preciós,
però no oblidem que és un teatre perroquial,
o un teatre, diguéssim, petit,
doncs clar, no fa per una ciutat.
Al Tarragona, amb 700 localitats,
ja semblarà més al teatre de la ciutat.
En aquest aspecte, ens normalitzem.
No és que ara ens assobri un teatre,
sinó que ens normalitzem.
Només cal comparar amb ciutats properes,
on s'estimen molt més les arts escèniques,
que no pas aquí, no?
Històricament, ja.
No dir el nom.
Però tots sabem de què estem parlant.
Fins i tot, Valls també té un teatre preciós,
el principal.
I Tarragona, en aquest aspecte, es normalitza.
Jo no sé com gestionaran, diguéssim,
jo no sé si l'Ajuntament pot assumir
de mantenir dos teatres públics
d'aquestes característiques, no?
O es farà la fórmula,
que ara s'està començant a fer a Barcelona,
de compartir.
És a dir, gestió público-privada.
Compartir la gestió.
Aquesta seria una possibilitat interessant.
Ja ho veurem, en tot cas, en els propers mesos.
Ja ho veurem.
Escolta, em comentaves abans que la setmana que ve
hi ha hagut un petit canvi en la programació de la Trono.
Important dir-ho, ja que tenim aquí, Oriol.
Exacte.
Havia de venir una obra amb la Marta Gelat,
que és una actriu boníssima,
però per problemes personals no podrà venir.
I aleshores tornem a programar
una obra que havíem fet fa tres setmanes,
que es diu El Esperanza.
Fa mal dit perquè jo també surto, no?
Però bé, ara em faig la meva propaganda, diguéssim.
És una obra de dos actors, diguéssim,
amb un conflicte.
Són dos actors que són parella
i aleshores és un conflicte que tenen dins d'aquesta parella, no?
Una obra també diferent,
perquè no només passa a la sala Trono,
sinó que en un moment donat fem aixecar el públic
i el fem passar en una altra de les estances del teatre.
Amb la qual cosa el públic té una mica d'acció.
Què és el millor d'actuar a la Trono?
Bé, que per mi és casa meva,
en aquest aspecte.
Però no només per mi,
sinó la gent que ve a fora diu
«Ostres, aquest teatre té una cosa especial».
És petit, és recollit,
és com una habitació,
la gent està tan a prop
que es viu dins de l'obra, gairebé.
Jo sempre dic que les coses importants
passen sempre a prop, no?
En aquest cas, veure...
Ara ja no fem dansa,
perquè tampoc no ens arriba el pressupost,
però quan hi havia dansa,
veure gent ballar tan a prop teu
és una cosa inaudita, no?
O veure gent actuar.
Tu sents...
Quan ets actor, sents el públic respirar.
El públic que se li talla la respiració en un moment donat,
el públic que riu, naturalment, no?
Però és molt intens, el que passa allà.
Doncs ja ho veieu,
això és el que passa en teatres com la Sala Trono
o, per exemple, els altres,
que comentàvem,
la Planeta, l'Aurora i el Teatre de Ponent,
Granollers, Igualada i Girona,
que s'han unit per crear
aquesta coordinadora de teatres independents,
vaja, per això,
per ser una sola veu
i tenir molta més força.
Exacte, val a dir que la seu és aquí a Tarragona,
perquè jo soc el president
i estic aquí a Tarragona.
De moment, la coordinadora...
Per tant, avui era la Sala Trono, això.
Podríem dir així.
Això es pot dir, eh?
Enguany, sí.
Ja ho veurem quan facin noves eleccions,
doncs ja ho veurem,
però de moment sí.
Et presentaràs a les altres eleccions o no?
No ho sé.
Jo, per arrencar, està bé, diguéssim,
perquè a més suposo
que una cara coneguda interessa, no?
Perquè així té més ressò.
Però potser, doncs,
hauré de donar pas a altres sales.
Generacions i altres sales.
Clar, naturalment.
Molt bé, Oriol, moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi bé a veure aquesta setmana, doncs.
Moltes gràcies.
Adéu i bon dia.
Adéu.
Aquest mes de novembre
ja comença a caminar
al Centre d'Art de Tarragona.
N'hem parlat durant molt temps
i ara ja en podem començar a parlar,
vaja, amb objectivitat
i amb paper sobre la taula
dels projectes, doncs,
que ja començaran a engegar
des del Centre d'Art de Tarragona.
Avui ens acompanya la seva directora,
la Sèvia Déu-Diego.
Sèvia, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, bé?
Molt bé, sí.
Sí, ja instal·lats a Tarragona,
ja amb la...
Vaja, començat a treballar,
ja m'imagino,
ja heu començat ja fa dies.
Sí, de fet, ja estem des de l'abril treballant.
Treballant-hi, eh?
comencem ja a veure una mica els primers fruits,
les primeres activitats
del Centre d'Art de Tarragona
amb una activitat, Sèvia,
que es diu Obert per Reflexió.
Potser un concepte, no sé si abstracte,
molt contemporani.
Com expliquem què és Obert per Reflexió
i això que començareu a fer d'immediatge
en el Centre d'Art de Tarragona?
Doncs mira, a nosaltres ens agrada explicar
l'Obert per Reflexió
com un punt de partida del Centre d'Art.
De fet, és un punt de partida
que és una activitat experimental.
Ens agrada molt que sigui així,
és una mica de risc,
però creiem que volem assumir aquest risc
perquè creiem que val molt la pena.
I bé, l'Obert per Reflexió
s'entén com una trobada
entre institucions, col·lectius i persones
que treballen activament en el territori
en relació a les arts visuals
i s'entén com una trobada de treball.
No venim a parlar una vegada més
de quin és l'estat de la qüestió,
sinó que la intenció és que hi hagi
una reflexió sobre els projectes
que estan fent cadascun d'aquests agents
i a partir d'aquesta reflexió
veure com podem buscar sinergies entre ells
i pensar conjuntament nous projectes
en els que ens puguem implicar
diferents agents.
En aquest sentit,
el Centre impulsa aquesta activitat,
però un cop estigui impulsada,
el Centre s'asseu com un agent més,
com una institució més,
que s'asseu en aquesta taula.
Per tant, això, no?,
per crear sinergies entre ells,
parlàvem també de mediació cultural,
de crear una xarxa entre tots d'ells,
perquè quan parlem d'aquest concepte
de mediació cultural i aplicat a la cultura,
què volem dir exactament?
Com ho expliquem, Sèlia?
Bé, de fet,
el Centre d'Art de Ràgona
és un centre especialitzat en mediació
perquè ja en el moment
en què es van definir
el que havia de ser el seu programa artístic,
es va fer a través d'un comitè impulsor
en el que hi havia representats també institucions
i també projectes
que estiguin treballant en aquell moment al territori
i des de l'Ajuntament i la Generalitat
es va convocar tota aquesta gent
per dibuixar un programa,
un programa artístic.
En aquest projecte,
ells van decidir
que seria especialitzat en mediació.
Especialitzat en mediació
vol dir que es treballa
des de les arts visuals
per intentar que tinguin
un retorn al públic
que no sigui una cosa tan llunyana
com el que són fins al moment.
Llavors es treballa
buscant pràctiques de col·laboració
amb ells.
Llavors, de manera que cada vegada més
el ciutadà o la gent,
o sigui, pot ser professionals
o poden ser ciutadans.
Tant uns com els altres,
que són públics diferents
i pels que s'han de pensar
activitats diferents,
però tant uns com els altres
s'han de buscar
estratègies de col·laboració amb ells
per poder definir
els projectes del centre d'aig.
Aquesta seria la mediació.
El fet que no és una institució
la que programa,
sinó que és una institució
la que posa les eines
perquè conjuntament
es dissenyin aquests projectes.
Això és molt interessant.
Bé, és el primer centre que fa això.
El primer centre de Catalunya?
No, el primer centre.
El primer de tot arreu, vaja.
Sí, perquè de fet,
des de la cultura
s'està tendint cada vegada més
en aquesta mediació,
que és aquesta horitzontalitat
i democratització de la cultura,
perquè de fet s'està tendint
en tots els camps,
en això.
Si ens hi fixem també això,
des de les noves tecnologies,
des de...
Tots tenim càmera,
tots tenim...
Vull dir, cada vegada més
es tendeix a aquesta horitzontalitat
en la que tots som productors
i tots som consumidors.
De fet, aquí a Tarragona
amb la festa
ho veiem molt clar, això també.
Doncs també,
des de la cultura
s'està tendint amb això
i molts centres
estan fent ja iniciatives
en aquesta direcció.
Però cap centre
neix especialitzat
en mediació
i creiem que això
és una oportunitat
que té el centre de Tarragona
per projectar-se també
a través d'aquesta
recerca pràctica
que està fent
o que farà
en aquesta direcció.
Les primeres activitats
d'aquesta
oberta a reflexió
n'hi haurà
trobades interna professionals,
com dèiem,
però també hi haurà
sessions obertes al públic.
Explica'm una miqueta
què és el que es farà.
Explica'm una miqueta
com es defineix
aquestes jornades
perquè tenen
una configuració
una mica complexa.
Són unes jornades
que es defineixen
en relació
a tres eixos
que són
la comunicació,
l'educació
i la participació.
Són tres eixos
que ens interessen
molt al centre
perquè són
la manera
com un centre d'art
es relaciona
i es comunica
amb el públic
en general,
a través de la comunicació,
a través de l'educació
o a través
de generar projectes
col·laboratius.
En aquest sentit,
en un dels eixos,
en el d'educació,
també m'agradaria destacar
que s'hi vincula
al projecte
Aula a la Deriva
a través de la seva participació
de Javier Rodrigo
i del Cristian Añó
de Sinapsis.
Tots ells són
tant Sinapsis
com Aula a la Deriva,
que de fet Sinapsis
participa d'Aula a la Deriva.
Són projectes
que tenen a veure
també amb mediació,
són especialistes
en mediació
entre les pràctiques artístiques
i els contextos socials.
Llavors pensem
que és molt interessant
que en aquest sentit
ells es vinculin aquí
perquè Aula a la Deriva
treballen això
especialment en formació.
Per tant,
tota l'eix d'educació
el portaran ells
i a més a més
en l'Eixen
i tot el projecte
també hi han estat.
A part d'això,
són sis setmanes.
En aquestes sis setmanes,
una de les setmanes
també estem convidant
a altres ponents.
Són ponents,
un serà del territori
per a cada eix
i un serà
de fora del territori
perquè contestin
les preguntes
que es fa al centre
en relació
a aquests eixos
que marquem.
Com un centre
s'ha de plantejar
la comunicació,
l'educació
i la participació.
Creiem que és molt interessant
també
que diguem
que totes les sessions
en principi
són sessions
que són tancades
per les que
el centre
ha anat convidant
directament
a les institucions,
ha anat convidant
directament
a les persones
que treballen en això
perquè és molt important
que la gent
quan vingui
a aquestes sessions
sàpiga què ve a fer
perquè ens asseiem
ja a treballar
i no vinguem
a escoltar.
Anem al grau
una miqueta ja.
Exacte,
i pensem que per això
hem d'anar
com a convidant.
Això no vol dir
que tot el projecte
sigui tancat.
Nosaltres,
de fet,
volem aprofitar
que estem aquí
a la ràdio
per dir que
el centre segurament
no arriba
a convidar tothom
però que sí que pensem
que tothom
que pensi
que li pot interessar això
volem que ens ho digui.
Per tant,
fins al 17 de novembre
obrim una inscripció
per a aquelles persones
que pensin
que sí que els interessa
participar d'aquest projecte
i ens han d'enviar
un mail.
El mail és
jordi
arroba
c a tarragona
punt net
c a tarragona punt net
i bé,
han d'enviar un mail
al Jordi Ribas
per explicar-li
en quin és
els agradaria vincular-se
i quina és la motivació
que fa que ells
vulguin participar
d'aquest projecte
perquè no ho volem tancar
però sí que volem
que tothom que vingui
vingui
perquè està treballant
amb projectes
en aquest sentit
perquè el que farem
serà analitzar projectes
que estem fent
cadascun de nosaltres
per tant,
si ve algú
i no porta projectes
realment
distorsionarà una mica
la dinàmica del grup.
Pel centre d'art també
servirà una mica
per analitzar
com està la situació
una mica
o territori
és a dir
o veient artistes
o veient que estiguin
tot aquest món
una miqueta
serveix per fer una mica
una radiografia també?
Clar,
en el fons
té una doble finalitat
aquest projecte
d'una banda
és una estratègia
pel centre d'art
per definir
una mica
de fet el mapa
ja està fet
però una mica
com per tornar-lo
a fer des del centre
en funció dels seus interessos
en relació a la mediació
llavors com definir
una mica aquest mapa
detectar
quins són els agents
d'actiu
en el territori
amb qui podem treballar
obrir les portes
a l'hora que ens les obren
ells a nosaltres
i d'altra banda
també volem
que aquest projecte
es vegi
com una oportunitat
per part d'aquests agents
per començar
a treballar
amb el centre
i per enfortir
els vincles
que tinguin entre ells
perquè molts d'ells
ja estan treballant en xarxa
però molts d'ells
potser no s'ho han plantejat
o molts d'ells
potser poden encara
obrir més vies
de comunicació
i pensem que això
és una oportunitat
el fet de seure'ns tots
en una taula
i tots volem treballar
en això
i parlàvem abans
de les sessions
i bé que hi ha sessions
obertes al públic
hi ha sessions obertes
al públic
aquesta era una altra cosa
també et volia comentar
les segones setmanes
les del 28 de novembre
29 de novembre
i 30 de novembre
que és aquestes sessions
en les que vindran
els ponents
a respondre a les preguntes
que des del centre
ens fem
en relació
a la comunicació
a l'educació
i a la participació
aquestes sessions
seran obertes
són sessions
que seran
de 5 a 7
i cadascuna d'elles
es farà en una seu
perquè aquesta és
una altra
de les particularitats
d'aquest projecte
i és que
és una manera
creiem que té
el centre també
de visualitzar-se
com col·laborarà
amb els diferents
amb les diferents institucions
del territori
i llavors
cada eix
es farà
en un
en un centre diferent
sí
en funció
de quin és l'eix
per exemple
l'eix de comunicació
es farà
en el departament
d'estudis de comunicació
de l'Eurouniversitat
de l'Ubira i Virgili
aquesta sessió
serà la del dia
28 de novembre
a l'eix d'educació
es farà
l'Institut Municipal
d'Educació de Tarragona
que és la sessió
del 29 de novembre
i la del 30 de novembre
es farà
els serveis territorials
del Departament de Cultura
de la Generalitat
al carrer Major
d'altra banda
hi haurà
una altra sessió
que serà
la sessió
de final
de presentació
de les propostes
perquè primer
el que farem
serà això
un anàlisi
dels projectes
un estudi
i a partir
d'aquest estudi
de quina manera
es relaciona cadascú
entre ells
i quines vies
es podrien obrir més
les dues últimes setmanes
ens assegurem tots
redefinirem els grups
ja no tant
en funció
d'on s'ha apuntat
cadascú primer
sinó de quins són
els seus interessos
en relació
amb qui els agradaria
generar un projecte
o en quins projectes
s'han anat apuntant
i creuen que els pot interessar
llavors
redefinirem aquests grups
i aquí generarem
els projectes
per tant
la sessió del dia
25 de gener
que serà
l'antiga audiència
aquesta sessió
serà la de presentació
d'aquestes propostes
que hem generat
entre tots els que
hi heu participat
exacte
i entre les quals
volem ja començar
començar a tirar-ne endavant
n'ho he fet dues
tres
el que veiem
que pot ser viable
i dibuixar-nos
aquest full de ruta
clar pot ser un full de ruta
tot el que sortir d'aquí
pot ser un full de ruta
de cara al futur
clar aquesta és la idea
la idea és que comenci
a dibuixar aquest full de ruta
que segurament
tot no ho podrem fer d'entrada
però sí que en volem
començar a engegar
alguns aquest any
2012
i seguir
i seguir
és la primera activitat
del centre d'art de Tarragona
la primera cosa física
que ja que podem veure
i la primera cosa materialitzada
però potser molta gent
quan parla de centre d'art
o sent a parla de centre d'art
potser hi veu cap
una exposició
o una cosa més física
quan des del centre d'art
també podrem començar
a veure aquestes coses
sèvia
doncs mira
estem una mica pendents
també
de disposar
d'aquest espai físic
que encara no
no el tenim
però
nosaltres estem treballant
perquè sigui així
a partir de la primavera
cap a la primavera
el tinglado número 2
començar ja a treballar
allà
i més endavant
doncs com ja sabeu
doncs al centre
de la tabacabera
no sé si hi ha projectes
en aquest sentit
o de moment estem
marcats aquí
estem a anar a bobert
per reflexió
després ja veurem
de cara a la primavera
què és el que fem
no no també estem treballant
en això
clar s'ha de programar
amb temps
tot això va amb temps
de fet en el projecte
que se'ns demanava
ja per el concurs públic
perquè tot això
surt d'un concurs públic
en el projecte
que se'ns demanava
ja hi havia un any
de programació especificada
doncs l'únic que estem fent
és seguir el full de ruta
que vam fer en aquell moment
però en el qual
la primera acció
ja era
que està obert per reflexió
quines oportunitats
pot donar això
sèvia
el centre d'art de Tarragona
per la ciutat de Tarragona
per la cultura
a Tarragona
i també del territori
quines oportunitats
creus que pot donar
o vaja
o què pot significar
una mica
per la cultura
de casa nostra
bé
jo crec que pot significar
un enfortiment
de la xarxa
dels agents
perquè de fet
hi ha molta gent
treballant
en la cultura
en aquest sentit
molta gent programant
des d'institucions
però també
la gent que s'autogestiona
per programar
i el que pensem
que pot suposar
és un enfortiment
d'això
una visibilització
un reconeixement
del seu treball
que no és poc
i alhora
el centre
té diversos programes
des dels quals
pots oferir
moltes coses
pot oferir
formació
amb aquesta gent
i pot oferir
formació
també
al ciutadà
en general
tindrem dos tipus
de formació
diferenciada
i pot oferir
també exposicions
i pot oferir
tot el que esperem
d'ell
de fet
estem centrant-nos
molt en això
perquè és el que
estem fent ara
però en el fons
veurem un centre
i clar que el veurem
veurem un centre
amb les exposicions
que esperem
el que passa
és que potser
estaran plantejades
des d'un lloc
diferent
perquè estaran
plantejades
des d'aquesta
des del fet
que haurem detectat
quines són
les necessitats
en aquest moment
i quina és
l'exposició
que en aquest moment
ens respondria
a preguntes
que ens estem fent
des de la nostra
connexió
amb l'altra
gent activa
però en el fons
el resultat
no és molt diferent
el que podrem veure
quan ens acostem
al tinglado
i vegem una exposició
o quan se'ns facin
activitats
per veure l'exposició
o quan...
D'altra banda
també
també es farà
producció
llançarem
una convocatòria
per fer producció
amb els agents
del...
amb els artistes
del territori
que en el seu moment
ja ho farem
perquè això sí que és una cosa
que va una mica més
més endavant
no està pensada
tant per la primavera
per la primavera
el que sí que estem pensant
també
és un...
una convocatòria
per artistes
però
pels seus dossiers
és una manera de
generar un arxiu
comissariat
d'artistes
que...
una mena de catàleg
podríem dir
o no?
no, no, no
serà un arxiu
que es disposaran
al centre
és un arxiu
de catàleg...
de portfòlios
de dossiers
de cada artista
amb els seves projectes
amb els seves obres
però quan dic comissariat
vol dir que hi haurà un jurat
que no serà exhaustiu
no hi haurà tots
els artistes del territori
sinó que hi haurà un jurat
que seleccionarà cada any
unes propostes determinades
uns artistes determinats
i que aquest arxiu
s'anirà fent gran
i per tant
el fet que hi hagi un jurat
els estarà ja validant
i nosaltres amb aquest arxiu
és amb el que després
treballarem
per veure de quina manera
difonem el seu treball
no només aquí
sinó quines vies
es poden trobar
per difondre el seu treball
fora
per tant
aquesta és una altra
de les coses
que el col·lectiu
d'artistes
sí que hi guanyarà
també amb el centre
Home, molt interessant
tota aquesta activitat
sobretot per difondre
la feina
de la gent
que es dedica
al món de la cultura
de barca
potser moltes vegades
és això
no han de treballar
ells
amb la seva feina
i potser
això de crear xarxes
és important
m'imagino
per tots ells
Nosaltres creiem
que és una oportunitat
també és una oportunitat
per treballar
en la direcció
en la que s'està treballant
en molts altres camps hi ha
però també és una oportunitat
en una època
que és de crisi
que potser un projecte
jo sol no el puc fer
però si m'associo
amb tal i amb tal
no només el projecte
agafa una altra dimensió
sinó que a més a més
el podem pagar entre tots
llavors jo crec
que és un moment
en el que
tothom està molt obert
a fer projectes
en col·laboració
d'altra banda
també m'agradaria
però destacar
que és un centre
que tot i que estem fent
tot aquest treball
amb els agents actius
en el territori
amb la gent
que està treballant
en arts visuals
és un centre
que és per tothom
per tant
quan estigui obert
tindrem activitats
per tothom
i farem
farem programació
per tothom
perquè això és el que
ens interessa
de fet quan diem
mediació
vol dir en relació
amb el context
no només el context
professional
sinó també el context
de la ciutadania en general
Parlem abans
que és un projecte
pioner
en l'àmbit
de la mediació cultural
que això encara no és enlloc
no sé si encara
és molt aviat
però
o ja heu tingut contactes
amb altra gent
que s'ha interessat
per aquest projecte
o que ho ha trobat
interessant
o potser encara és aviat
seu ja
jo crec que és aviat
bé de moment estem parlant
amb els altres centres
de la xarxa
del territori
de Catalunya
però
però sí
de moment és aviat
perquè encara
no tenim
un material
que puguem exportar
però
la intenció
també us volia comentar
això
que tot el que farem
a les jornades
no només es veurà
la gent que vingui
a les sessions obertes
sinó que a més a més
a la nostra pàgina web
hi haurà un diari
en què es podrà anar seguint
el que farem
a les jornades
aquesta pàgina web
encara ja estem treballant
però comptem
que estigui activa
ja uns dies abans
de començar
i ja es podrà anar
visibilitzant molt tot
tot aquest material
també després serà
reelaborat
per fer-ne un material
que sigui exportable
que sigui transferible
a altres
territoris
i en aquest sentit
en aquest moment
serà
quan puguem començar
a veure
a qui li pot interessar
aquesta recerca pràctica
que des del centre d'art de Tarragona
es farà
molt interessant
interessant
a més
no n'havíem parlat encara
del centre d'art de Tarragona
per això volem convidar
avui a la Sèvia
a Déu Diego
i vaja
per explicar aquestes activitats
moltes d'elles
la gran majoria
dirigides a professionals
però vaja
tenim aquestes
concretes
de la segona setmana
28, 29 i 30 de novembre
on hi ha activitats
doncs
obertes
a tothom
que tothom
hi vagi
m'imagino que també
activitats d'aquelles
amb interacció amb el públic
que la gent pugui preguntar
pugui qüestionar
m'imagino
també
o què?
Clar
en aquesta setmana
el que seran
seran aquests ponents
responent a aquestes preguntes
que es fa al centre
segurament
si hi ha preguntes
a l'auditori
també es respondran
evidentment
i l'última setmana
serà la presentació
també comuna
que també
igualment
torn de paraula
de paraula
també n'hi haurà
m'imagino que sí
doncs ja
continuarem parlant
de totes les activitats
que hi facin
i ja ho sabeu
si
ho heu escoltat
i us voleu inscriure
Sèvia recordem
aquell correu
que ens deies
i quina és la data
o límite
per poder-nos inscriure
mira és
jordi
arroba
c a
tarragona
punt net
i la data límit
és el 17 de novembre
17 de novembre
l'últim dia
per tant aquí
uns dies
tancaran ja les inscripcions
i aquí encara
hi podeu participar
de fet
com la pàgina web
també estarà activa
uns dies
molt justet
abans de començar
tota l'activitat
si teniu qualsevol
altra pregunta
també podeu escriure
en aquest correu
i us posar en contacte
amb nosaltres
el millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Castells i castellers
una voluntat col·lectiva
és un llibre
que es presentava
ara fa uns set dies
un gran llibre
un llibre
de luxe
de col·lecció
i que arriba
tot just
un any després
que es declaressin
els castells
patrimoni
material
de la humanitat
un llibre
que explica
la història
dels castells
els tipus
de construccions
castelleres
un llibre
molt didàctic
també
per aquells
que no coneguin
els castells
i ho vulguin
fer
doncs amb aquest llibre
ho poden fer
i a més a més
té un component
d'imatge
realment espectacular
amb moltíssimes
fotografies
de tot tipus
de castells
de castellers
de places castelleres
d'això n'hem parlat
amb els dos
Alma Mater
del llibre
d'aquestes imatges
amb el Rafael López
Montner
que ens acompanya
als estudis
Rafael bon dia
Hola bon dia
i tenim el José Carlos León
també fotògraf
que ens acompanya
a l'altra banda
del fiu telefoni
José Carlos bon dia
Hola bon dia
es va presentar
fa uns dies
aquest llibre
realment és espectacular
aquest llibre
és aquells de luxe
Rafael
Sí, l'Humber
que és un especialista
l'editorial que l'ha editat
és un especialista
en aquest tipus de llibres
llibres de prestigi
en diuen
Home, realment està molt bé
més que res
per ressaltar
sobretot la vostra feina
amb aquestes grans pàgines
amb aquest color
del que és la imatge
que és molt important
Per futurs
és una delícia
sempre poder treballar
en projectes així
i d'altra banda
parlàvem de llibres de prestigi
jo crec que era un llibre
que feia falta
dintre del món
dels castells
no en tenia cap
i jo crec que
hi ha lloc per aquest
i per uns quants més
a més
Sí, no s'hauria acabat aquí?
Jo crec que no
les mirades són sempre
jo penso que
molt diverses
i aquí n'hi ha una
a veure
més d'una
perquè
hem estat tres fotògrafs
que hi hem treballat
però fins i tot
nosaltres mateixos
les mateixes fotos
que hem fet
les podríem organitzar
d'una altra manera
i sortiria un altre llibre
seria totalment diferent
Sí, sí, sí
podríem construir
altres discursos
Sí, José Carlos
hi estàs d'acord
amb això que diu el Rafael?
Sí, sí, completament
una vegada
que ja hem acabat
el projecte
i ja està
terminat
podríem tornar
a fer-lo
d'una altra manera
aquest o
un altre diferent
o sigui que
per què?
Quin ordre?
Cada vegada
que vas a una plaça
Castelleras
veus coses diferents
no és un món
que sigui
sempre el mateix
Cada dia
posaries una imatge diferent
oi en el llibre?
Sí, sí, sí
O ho miraries
de manera diferent
segons la teva experiència
vital
segons el teu estat d'ànim
influeixen moltes coses
Fins i tot
aquest és
un llibre
sempre és una obra col·lectiva
finalment
aquesta selecció
ha estat feta
des de la pròpia editorial
Lundberg
Si ens deixessis
cada un de nosaltres
de nosaltres
com a futuros
en faríem un
de diferent
i amb el José Carlos
i per exemple
jo s'entenem molt bé
però segur que no seria
exactament la mateixa
que dona
dona per molt
no ho hem esgotat
Ni molt menys
ni molt menys
Absolut
Escolta'm
a més i a més
hi ha imatges
de tot tipus
de les construccions
pròpiament dites
de cada una
potser de les parts
dels castells
de detalls
de cares
què és el més fàcil
i el més difícil
també de fotografiar
en els castells?
Jo l'altre dia
que em va tocar parlar
a la presentació
vaig començar dient
que des del punt de vista
fotogràfica
això dels castells
és un desastre
Per què?
És un absolut desastre
és una festa
i a mi m'agraden molt
les festes
i n'he fotografiat bastantes
aquesta és una festa
que per començar
la fan sobretot
a l'estiu
i a les 12 del migdia
clar
de llum horrorosa
absolutament horrorós
tens ombres duríssimes
i a vegades
que et queden castells
mig a l'ombra
mig al sol
que no hi ha
màquina fotogràfica
ni captador
ni abans
pel·lícula
que s'ho pogués menjar
a més aquesta gent va
i trien pantalons blancs
i a més
comencen
a fer un castell
i els tens tots de cul
o sigui
que feia rai
per agafar
per trobar cares
des d'un punt de vista fotogràfic
després imagina
la nostra feina
si no tries bé el lloc
no hi ha manera de moure't
les esperes
si estàs mig penjat
doncs
allò que t'aguantes
així i així
doncs vinga
espera't
que ara el carrer
ara el pugen
ara el baixen
és dificilíssim
per contra
però
tens el privilegi
com a fotògraf
d'entrar en un món
d'unes sensacions
molt intenses
d'una
grandiosa humanitat
i jo penso
que és el contrapunt
perquè fotogràficament
és un món complicat
és complicat
sí, sí
de nassos
aquí nosaltres hem intentat
fer les fotografies
de les construccions
el millor possible
però
hem intentat
anar més enllà
i
en la mesura
que hem pogut
i que ens han deixat
entrar més
en la component
més humana
més de cares
més d'expressions
d'aquest patiment
d'aquesta alegria
etcètera
que un cop
ja hem vist els castells
i els has fruit
el que és la construcció
pròpiament dita
per mi
l'altre
el món aquest
de les emocions
és el més fric
el més intens
el més agraït
potser
sí
tot
sense menysprear
la construcció
que al final
és la
és la imatge
la portada
podríem dir
és l'objectiu
evidentment
però
entre els fotògrafs
sempre diem
que
a la que es descuïta
s'acaben sent cromos
que són imprescindibles
de fer
però acaben sent cromos
i per això
és tan important
el treball en equip
perquè
o ens situàvem
en llocs diferents
i al final
acabàvem triant
coses diferents
perquè si el que vols
és agafar la cara
de l'enxaneta
segur que no agafaràs
el castell
i aleshores clar
potser tens un castell
allò de dama
super extra
que no el puc perdre
i no fas la foto del castell
que dius
clar
tu faràs el castell
d'acord
jo procuro fer l'altre
per això és tan important
el treball en equip
això és el més agraït
també
José Carlos
això que deia
el Rafael
les sensacions
les emocions
a plaça
a l'hora de fotografiar
les emocions
i el resultat
quan trobes
que ho has fet bé
i després trobo
que pots estar
en una plaça
esperant durant hores
que passi alguna cosa
i quan passa
alguna cosa
no passa una cosa
en sola
passen
moltes
a la vegada
i no pots estar
per totes
o sigui que
hi ha un minut
de glòria
que és quan es corona
i quan es desmunta
el castell
que no
dones l'abast
perquè per fer
aquest llibre
per totes les imatges
heu treballat
de manera coordinada
sí
sí
sí
o sigui
hi ha una altra plaça
amb això
amb la voluntat
de fer aquestes imatges
pel llibre
sí
sí
amb un calendari previ
que ens hem repartit
la feina
però hem decidit
a quines actuacions
anàvem
perquè no podíem anar
a totes les actuacions
no podíem anar a totes
a totes les colles
castelleres de Catalunya
primer
quines tries
perquè quedi més o menys
repartits
quines colles
quines actuacions
quines podem anar
els tres
en quines podíem anar
com a mínim dos
no
i un cop allà
on se situàvem
doncs jo em quedo a baix
no
un tub
no
posa't al balcó
no
etcètera
etcètera
mirem de captar
com tens això
com l'altre
sí sí
hi ha alguna cosa més
que només
apretar l'obturador
sí
hi ha molta feina
al darrere eh
José Carlos
això està acabat
sí
a més a més
sempre tens la sensació
d'aixes coses
de que
ui
aquesta plaça
hauríem d'haver anat
o
sempre
una vegada
que ha passat la diada
sobretot
quan han sigut bones
i ens hem perdut coses
ens hem perdut coses
importants
però bueno
no podíem ser
a tot arreu
i això
ens feia patir
la canalla
són els més agraïts
a l'hora de fer
fotografia castellera
o no?
a mi m'ha agradat molt
la gent gran
aquesta gent gran
que està encara allà
i que
és un dels llocs
on se sent útil
a més
i que
la mirada
amb les mans
etcètera
etcètera
hi ha tota una vida
la canalla
és el signe
de la
a vegades
de la insensatesa
pujant
de l'alegria
etcètera
però
jo estic enamorat
dels avis
i de la gent gran
que està allà
i de la gent
que pateix
de fet de tot
i de fet
els castells
és aquest gran exemple
en què
si treus una peça
no funciona
vull dir que
les necessites totes
m'imagino que també
aquestes fotografies
vaja
demostren aquest element
integrador dels castells
aquest element
de superació
de les emocions
tot això
ho podem veure de fet
amb les fotografies
sobretot això
amb les cares
amb la gent gran
aquesta
mira aquesta que ve cara
per exemple
segur que potser és un àvia
amb la seva neta
per exemple
no?
podria ser
i això és important
molt
si no
José Carlos
sí
sí
es veuen
totes les generacions
és una activitat
que es pot fer
des que ets molt petit
fins gairebé
que
bé
fins després
de la jubilació
o sigui
independentment
de com et trobis físicament
la sola presència
d'un castell allà
fins
en què
no facis res
ja és important
per donar ànims
inclús
hi ha algunes places
més agraïdes
que d'altres
per anar a fer fotografies
sí
sí
clar
hi ha places
la nostra plaça
de l'escola
és una meravella
ara veig la imatge aquí
és que
uf
és de les més bones
i en aquest cas
que a més
no va fer sol
que no hi hagués
aquelles ombres tan dures
és una delícia
va ploure molt
sí
és un escenari
però
perfecte
els acurats
les cases
la disposició de la gent
tot
pocos dies
que no
que no va fer sol
és del sí
no?
és la millor sí
José Carlos
creus que
la plaça de l'escola
per Sant Magí
és vaja
d'aquelles
per fotografia
que disfrutes
aquell dia
és que l'entorn
és magnífic
doncs la diada
potser no sigui
de les millors
però l'entorn
és magnífic
i això també ajuda
i després
hi ha diades
que són molt bones
però l'entorn no ajuda
o sigui
hi ha una combinació
de tot
l'ideal seria
combinar-ho tot junt
això seria l'ideal
que sempre
anés bé
perquè
info és també
que la diada
vagi bé
que no hi hagi caigudes
a l'hora de fer
la fotografia
a l'hora de
posar-te més
en el paper
en situació
tot això
tots els condicionants
aquests
influeixen també?
Sí
per mi molt
perquè si va molt lenta
i hi ha caigudes
i no s'avança
tu també
hi ha un moment
que desconnectes
una mica
i si desconnectes
tampoc estàs
per la labor
per la feina
Sí, no?
Rafael?
Sí, sí
completament d'acord
com dèiem
hi ha moltíssimes
imatges
no us hi demanarem
quines queden
perquè n'hi ha tantíssimes
que vaja
és complicat
però potser sí
que hi ha alguns moments
que a vosaltres personalment
us agrada més
de les diades
o que intenteu sempre
reflexar
com a fotògrafs
o que us agrada
que quedin visibles
i que us agrada
que siguin en aquell llibre?
José Carlos
Vinga, Jumena
Sí, a mi hi ha una foto
que em fa molta il·lusió
em sembla que surt petita
però en fons
que és d'una alegria
em sembla que és
dels castellers de Sant Pris-en-Pau
quan van arribar
a l'Ajuntament
a la diada
dels Pilars Caminant
Tu et quedes amb aquesta
Jo no la diria alegries
també
o sigui que...
Sí
Una cosa
com molt d'explosió
d'alegria
per un castell
relativament modest
però que l'esforç
de venir caminant
des de
des de la catedral
des de l'Ajuntament
i amb una colla petita
em fa molta il·lusió
aquesta foto
I les caigudes
són difícils
de fotografiar?
Roceu
Hi ha dificultats tècniques
sí
evidentment
perquè
no és perquè
vallen molt de pressa
i necessites haver-ho
pensat abans
i després
de seguir-les
gairebé et diria
que has d'estar preparat
pensant
a veure si cauran
o no cauran
per agafar
determinades caïudes
i com
aquesta és una qüestió
en què
has de lluitar també
amb el que tu penses
perquè tu el que vols
és que pugin
que no es facin mal
que ho disfrutin
etcètera
però sí
una de les coses
que a mi sempre
m'ha sobtat
és com la majoria
de castellers
no volen mai
que es fotografien
les caigudes
i jo entenc
que ja
a vegades
no podríem
caure en el morbo
però d'aquí
a no fotografiar
el dolor
em sembla
que és un error
perquè és consustancial
el risc
i la possibilitat
que et facis mal
és consustancial
en els castells
sinó
no serien
el que són
aleshores
aquí hem posat
hem posat caigudes
sempre
això
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
pot ser
el José Carlos
aquest eter debat
que hi ha sempre
en el món dels castells
que si s'han d'ensenyar
o no les caigudes
sembla que això
s'ha normalitzat
més i més no
en els últims anys
Sí
abans
era més dur
però bueno
ara
és evident
que si no hi ha caigudes
no hi ha castells
perquè no tindria
cap mena d'interès
si no es caigués
no
no perquè
sigui interessant
que es caiguin
sinó perquè
precisament
l'activitat
té un risc
i aquest risc
i aquesta dificultat
comporta
que
que hi hagi accidents
accidents
de
la majoria
de les vegades
no
no comporten
cap mena
de
de conseqüència
però si
aquesta
aquesta tensió
és deguda
a això
que es pot caure
quan aneu a alguna plaça
sense alguna càmera
de fotos
ho feu mai o no?
ui
molt poques vegades
ho feu mai o no?
no?
no?
no no
per tant
vaja
és allò que sempre hi vas
per treballar
estar atent a la fotografia
agafar la millor
la millor imatge
esteu satisfets
d'aquest llibre?
Rafel?
sí?
sí
sí
és una bona eina
m'imagino per això
per ensenyar
què són els castells
com són
l'essència dels castells
a més
està en versió castellana
i anglesa
i jo penso que pot ser
una gran manera
de difondre fora
aquest fet tan impressionant
que tenim
i ple d'uns valors
que encara que semblin tòpics
jo penso que en aquest moment
són més presents
que mai
aquesta idea
que t'has d'arriscar
per sortir de les coses
i que
i que pots caure
però t'has de tornar a aixecar
i que
l'alegria depèn
del que tu t'esforces
més enllà
del límit que agafis
l'exemple que posava
el José Carlos
de la colla de Sant Pere i Sant Pau
i això ho tenim constantment
a vegades que
la jornada castellera
l'ha fet més bona la jove
però que estan més contents
els xiquets
és magnífic
és fantàstic
dies en què tothom guanya
tothom ha guanyat
els seus objectius
i jo crec que en aquest moment
val la pena reflexionar-hi
amb el que suposa
de repte
de sortir de la crisi
que haurem de treballar
i carai
i sobretot
que no s'hagin perdre
l'alegria
i aquesta trampera
que comuniquen els castells
Sí, José Carlos
seria un bon
un bon exemple
això del món dels castells
d'aquesta voluntat col·lectiva
de superar-se
de tirar endavant
Sí, sí
ahir teníem un exemple
que no va acabar bé
que va ser a Terrassa
un intent de 3 de 10
per partida doble
la primera vegada
et surt malament
i ho tornes a intentar
això és
és el que deia el Rafael
l'esforç és això
fins que no et surti bé
continuar
doncs ja ho sabeu
Castells i Castellers
una voluntat col·lectiva
un llibre de luxe
una edició de luxe
on entre
totes els textos
i la història dels castells
hi trobareu
espectaculars
fotografies
entre d'altres
doncs el José Carlos
Veón
i el Rafael López
Montné
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé
Gràcies a vosaltres
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
El millor de la temporada
que arriba a la seva fi
avui ens hem encarregat
de recuperar
alguns moments
interessants
de la temporada
radiofònica
2011-2012
hem parlat
de teatre
d'art
i de literatura
tres disciplines
que han format part
dels millors moments
dels darrers mesos
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
avui ho hi deixem aquí
això sí
no us oblideu
d'acompanyar-nos
en la propera edició
del millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
o a tarragonaradio.cat