Joan Aubert, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Atur, bon dia.
Hola, bon dia.
Qui representa per vosaltres, sortint aquest cartell,
la imatge promocional del concurs de Castells de Tarragona?
Us veureu pertot arreu?
Sí, sembla ser que ens veurem pertot arreu.
No sé què passarà, però realment impacta una miqueta
i suposo que, clar, impacta veure'ns aquí ara amb aquest cartell.
Quan ens veiem passejant per la ciutat de Tarragona
o per qualsevol lloc on estiguin penjats els cartells,
doncs no ho sé, la veritat és que és una mica sorprenent
i, de totes maneres, mira, hi ha l'anècdota simpàtica, podríem dir.
Suposo que sorpresa, no?, quan us en vau enterar.
Sí, jo, de fet, no m'ho creia, no?
Em va trucar el Jordi, que el conec personalment,
i l'Artur, que ja han seleccionat una foto, que sortiu,
que és un primer plànol, i jo ja deia, no, no pot ser, home.
Ja m'ho imaginava una mica perquè em van dir que era de l'Antoni Coll,
aleshores les seves fotos les coneixo molt, no?
i, bueno, en tot cas, això, fer-te la idea,
jo crec que és anecdòtic, no?,
vam tenir la casualitat d'estar allí en aquell castell
i en aquell moment, la veritat és que l'Antoni fa unes fotos
que són brutals i qualsevol imatge seva podria estar aquí, no?
Jo, sobretot que l'han triat perquè és una mirada espectant, no?,
mirant el que és aquest espectacle casteller
i, bueno, a mi la imatge m'agrada molt.
M'agrada la imatge perquè és això.
No és un castell, però les mirades diuen Mo, oi?
Realment, sí, aquesta és la mirada que fem
o que veiem fer els castellers
quan estem expectant-nos fent un castell o mirant un castell.
Clar, normalment nosaltres no ens veiem la nostra pròpia mirada, no?,
i aquí ho representa molt.
I sí, sí, realment, aquella expectació que veus
quan està a punt de passar l'enxaneta,
quan aquell castell pot tremolar una mica, o no,
o va bé, o el que sigui, doncs, bueno,
l'expressió aquesta és això.
Aquesta mirada, sobretot, és aquesta,
la del món dels castells.
I plasma, més, una cosa que es mou de les colles castelleres,
que és allò de dues generacions, no?,
i que tothom hi té un paper importantíssim en una colla castellera, oi?
Exacte, també es veu aquest contrast, no?,
de potser l'experiència i la joventut
i el valor remarcable que dius, no?,
que en una colla castellera tothom té el seu paper,
tothom hi aporta el seu granet de sorra
per aquest objectiu comú que és fer el castell.
Això és important, oi, Joan Albert?
Evidentment, evidentment.
Jo sempre he dit que dintre d'una colla de castells
tothom serveix, pel que sigui,
fins a aquella senyora més gran
que està lli asseguda en una cadira
a guardar-nos les bosses dels que estem en aquell moment treballant,
doncs també té el seu protagonisme o la seva feina, no?,
i tothom serveix per fer castells
i, bueno, i realment val la pena.
Recordeu el moment d'aquesta imatge?
Artur, sí?
Jo sí, me'n recordo.
Sí, inclús diria que era un 5 de 7,
que, bueno, ja hi havia prou pinya
i aleshores ja estàvem d'acord de seguretat
només posant les mans i així mirant a dalt
amb les xiques de Tarragona,
a la Pobla Montornès, una dia de setembre passat.
Doncs, Joan Albert, Artur,
moltíssimes gràcies i felicitats
per ser els protagonistes una miqueta
almenys la vostra imatge
o allò que transmet les vostres cares
del concurs de castells.
Molt bé, gràcies a tu, home.
Gràcies, com bé.