En parlàvem fa poc, al matí de Tarragona Ràdio,
us donàvem la informació, els nanos nous viatjaven,
havien de viatjar a la ciutat italiana de Verona
per prendre part del 25è Aplec Internacional
que organitzava l'associació Adi Folk.
Ens acompanya un altre cop avui amb nosaltres
el president dels portants dels nanos nous, el Jaume Saez.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Que no vens sol, perquè vens acompanyat del secretari,
del Jordi Espigó. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ha anat aquest viatge? És la primera pregunta obligada,
n'aniríem parlant en els propers minuts,
però impressions generals.
Ja heu tornat de Verona, òbviament ja esteu aquí.
Com ha anat?
Doncs ha anat molt bé, molt bé.
Hem triomfat, diguéssim, d'aquella manera,
hem triomfat a Verona perquè la gent de Verona els va agradar,
la gent turística que hi havia per dir Verona els va agradar
i a default també els van agradar molt els nanos.
Quines van ser les primeres impressions en arribar a la ciutat?
Verona per mi és una ciutat que no la coneixia
i és una ciutat encantadora.
És molt bonica.
Com és? Com la podríem definir?
És una ciutat mitjaval,
per mi és una ciutat mitjaval,
amb un riu al costat que la rodeja preciós
i dintre de la ciutat té restes romanes impressionants,
com és l'arena,
com és el teatre romà,
a més a més és una ciutat superneta,
molt ben cuidada,
vull dir, a mi m'encantava Verona.
Bé, la ciutat dels enamorats, eh?
Vau anar-hi juntament amb els sis nanos,
amb els pescadors,
amb els del Nàstic,
amb els xiquets
i una representació,
una vintena de persones més o menys,
una vintena de portants,
vau anar-hi?
Bé, dintre de portants érem 10,
diguéssim,
de l'associació,
21 en total,
diguéssim,
21 entre acompanyants,
i portants 21 érem.
Doncs,
Jaume, Jordi,
expliqueu-nos una mica com va ser el plàning,
com va ser la ruta,
què vau fer?
Mira,
vam marxar el dijous,
31 de nit,
vam estar 15 hores de bus,
tot la nit a bus,
això es fa pesat,
no, imaginau-ho una mica?
Bé,
però també no et pensis,
va bé,
com hi ha molt bon ambient
i hi ha un autobús gran de 55 persones,
és a dir, que hi havia certa comoditat,
molt bé,
molt bé,
anaven molt amples,
més que res per poder portar els nanos,
perquè amb un autobús petit
no podíem portar-los,
és veritat,
i on hi ha hagut un bus gran
per poder anar els nanos correctament
i anant tots vam anar molt més amples,
no,
evidentment molt més car tot,
però bueno,
abatxiquideu.
Vam arribar a Verona,
que havia de ser les,
després d'einar,
les quatre.
Sí,
després d'einar va ser.
Vam estar,
vam viure els nanos
al lloc on se guardaven,
tots els elements de popular,
de cultura popular,
i vam tenir temps lliure,
ja fins al dia següent.
Vam poder aprofitar
per visitar la ciutat,
per fer una mica de turisme també?
Sí,
i tant,
i tant,
quins llocs destacaríem
o què ho podem veure?
Vam veure
allà la casa de la Julieta,
allí vam veure,
hi havia l'estat de la Julieta,
vam fer la foto.
A més ha de ser molt turística
aquesta zona,
no?
Sí,
estava arrotat.
amb el rocó de la Julieta,
a Capuleto,
sí,
sí.
Vam anar a l'arena,
també vam entrar dintre l'arena,
vam voler copsar
un anfiteatre allò
com el de Tarragona,
però a lo grande,
diguéssim.
Molt diferent,
no,
del de Tarragona?
Sí.
O si més no,
més gran,
òbviament,
clar.
I molt més restaurat,
eh?
Conservat es conserva.
Conservat i restaurat,
eh?
Pensa que allí fan,
tenen la temporada d'òpera,
i actualment,
el dia que estàvem nosaltres,
feien l'aïda al Furet dels Baus.
I és un espectacle.
Sí,
sí,
ha de ser
impressionant,
impressionant.
Amb unes magnituds impressionants.
Impressionant,
impressionant.
Pensa que l'any passat,
com van comentar a l'obra aquesta,
havia un acte que fan,
que sortien elefants de veritat,
cavalls de veritat,
lleons,
s'ho van explicar a l'Ajuntament de Verona.
Vaja,
que s'ho creuen encara més que nosaltres,
no?
Sí,
sí,
una passada,
una passada.
Molt bé.
Clar,
això va ser divendres al...
dijous al...
no, divendres,
no?
Divendres a la tarda?
Divendres a la matí
vam tenir temps d'hiro
per fer visitar.
Perquè divendres a la tarda
ja teníeu teca,
diguéssim.
Sí,
sí,
a les 5 de la tarda
ja teníem la crida de la plec,
que vam sortir amb els nanos.
Al final,
finalment,
no vam sortir al balcó,
com deien,
per temes de patrimoni de la humanitat,
de l'Ajuntament i tal,
no ens van deixar d'això.
Però sí que ho vau fer
a la piatxa de Signori,
no?
Sí,
sí,
al final vam pujar a l'escenari,
al final.
Com és aquell moment?
És a dir,
amb molts altres elements,
també,
de la cultura popular catalana?
Home,
a veure,
nosaltres el que vam muntar,
amb els ministres
del daval de la terrassa,
vam muntar un espectacle
una mica així,
que en teoria,
els nanos i els elements
estaven immòbils,
i a partir de la música,
donaven vida,
o sigui,
començaven a ballar.
Van començar nosaltres,
i després,
a baix de l'escenari,
hi havia la resta d'elements,
els gegants de Montblanc,
la mora de Montblanc,
els gegants de Mayals i tal,
i també van crear vida.
I va ser una cosa diferent
del que esperàvem,
però bé,
va ser xulo,
també.
Vau participar també
a la Cercavila,
pels carrers del centre?
Sí,
això va ser el dissabte.
Això ja va ser el dissabte.
A les 5 de la tarda.
Ens hem deixat alguna cosa
de divendres o no?
No.
Va ser només la crida
a la Piaça Senyori.
Llavors va haver-hi un Cercavila
el mateix divendres,
però els nanos no vam participar
perquè no havíem de participar.
A la comissió,
no estava per participar.
Perquè imagino que es va
una mica definint
qui farà cada cosa,
quins elements
participaran a cada acte
de la trobada.
És 25è o 26è?
26è.
26è,
que jo al principi he dit 25è
i no,
rectifiquem,
26è la trobada.
I el dissabte,
a les 5 de la tarda,
molt malhora per cert,
però feia anar calor impressionant,
massa calor.
Van fer la Cercavila,
que va ser una Cercavila
pel casc antic de Beona,
amb final a la plaça Senyori.
És que la calor,
la calor ha de ser
gairebé el millor enemic
dels portants dels nanos.
Horrorós.
És el pitjor del...
És el pitjor que pot passar.
Hauria de fer la fresqueta
que ha fet aquests...
Aquesta nit, aquesta nit.
Sí, exacte, aquesta nit.
De veritat.
Sí, sí,
van passar molta calor
i roguers,
perquè a més a més,
el nano té un inconvenient,
que si cal la suor a la cara,
no te la pots treure.
Sí,
no pots ficar-te la mà
dintre el cap
i torcar-te la suor.
És impossible.
Es va fent,
a poc a poc,
es va creant una incomoditat,
una certa incomoditat.
A vegades,
la gent pensa
que portem aquells mocadors al cap
per fer bonic,
per fer-se el xulo,
per fer els rambos de Tarragona.
No, no,
és per la suor.
De rambos, res.
Té la seva utilitat.
Que no baixi la suor als ulls,
per dir que la suor
no baixi els ulls,
perquè realment
no et pots llimpiar-te,
t'hauries de treure el cap
per poder-te llimpiar la suor.
Bé,
però vam passar molt bé,
la gent va estar
superencantadora
amb els nanos.
Vam crear expectació,
tant per la gent de Verona
com per la gent de Diforc,
perquè no estaven acostumats
a veure uns nanos
com els de Tarragona.
La gent de Verona
no havien,
què us deia,
quin era el retorn?
Està quedant molt parats,
perquè hi havia
nanos grans,
que a més a més,
clar,
tots fem mètre 35,
mètre 80,
som grandots.
I els nens,
que hi havia nens o no?
Hi havia públic infantil?
Sí,
si van agradar tant
com els nens d'aquí.
Una mica parats.
Que primer fan aquella mena,
no,
fan certa,
no por,
però cert respecte.
Però després ja una vegada,
a més,
vosaltres sou allò,
marxosos,
o sigui que amb els nens
no teniu problemes.
Jo et dic una cosa,
les fotos que es van fer
per donar amb la gent,
solament que si heu anat
tres euros per foto,
avui en dia
s'hagin fent meravelles.
veiem nanos nous,
eh?
Podrem veure alguna
pel Facebook,
per les xatxes socials,
hi ha correguna,
sí,
us podem buscar.
Nosaltres al Facebook
tenim un grup
que és els amics
dels nanos nous de Tarragona
i allí hem anat
penjant fotos
i tenim 300 amics,
més o menys,
i la gent,
tothom que ha dit
això que està allà,
que desitja,
pot entrar també
i veure-ho,
ho imagino.
I a mesura que la gent
de la pròpia associació
ens vagin enviant fotografies
o d'allà,
gent d'Itàlia
que ens faig fotos,
doncs ens les envien
i no les penjarem.
Segur que guanyeu
molts seguidors italians
també al Facebook
aquests dies.
Vau participar,
doncs,
d'aquesta mostra conjunta
també,
dels elements,
de tots els elements
catalans de la trobada,
una trobada que recordem
ho agrupava
una vintena de grups
d'arreu de Catalunya
i, vaja,
com a primera experiència
que realitzeu
doncs fora del país,
doncs Déu-n'hi-do.
Home,
va estar contents,
eh?
Contents i molt il·lusionats
perquè,
a més,
vam ballar l'Emparito Roca
allà a la plaça Signori
que és una cosa
terraunina 100%.
Heu exportat
l'Emparito Roca,
no?
Vam demanar
que fos el ball nostre
imprescindible
l'Emparito Roca.
Molt bé,
i el Chartres també,
eh?
També va estar present,
sí?
Sí,
no va faltar,
no va faltar.
Em pensen amb ampollets
dels llits,
els Chartres,
eh?
Que no falti.
L'Emparito Roca
és,
doncs ja ho sabeu,
aquella melodia
que tant ballem
de cara a Santa Tecla,
s'apropa a Sant Magí
i els nanos nous
de Tarragona
també ens presenten
alguna novetat.
De fet,
ells han arribat
i m'han portat
un petit regal,
un petit obsequi
que ara explicarem
i que m'ha deixat
una mica bocabadat.
Jo no sé si
m'aclariré
a muntar-ho
perquè
presenteu
una mena de retallables,
expliqueu això
exactament
què és.
A veure,
l'any passat ja vam treure
el retallable,
que no és una cosa
nova,
l'any passat ja vam treure
els retallables
dels nanos
del Nàstic
i en guany
per seguir la col·lecció
hem tret
els nanos
dels xiquets
de la colla
de xiquets de Tarragona
que també és
l'altra parella.
Molt bé,
és a dir,
que continueu una mica
allò per anar
fent la col·lecció,
si l'any passat
eren els dels
del Nàstic,
en guany
són els dels xiquets,
no?
Sí,
sí,
han fet la presentació
pública abans d'aquí
i ja abans
a l'Ajuntament de Tarragona
evidentment
perquè són nanos
de l'Ajuntament
i hem fet la presentació
també a la colla
dels xiquets,
els hi ha d'anar molt
i esperem a veure
si els xiquets s'animen
i compren.
Jo crec que a cada casa
dels xiquets
hi hauria d'haver aquests nanos,
a cada casa,
però són seus també
aquests nanos
per la ciutat.
Com neix aquesta idea
de fer nanos retallables
ja l'any passat?
És a dir,
de qui és la idea?
Com sorgeix aquesta idea?
Des de la Junta Directiva
nosaltres buscàvem
fer algun tipus de merchandatge
que fos diferent,
que no fos
el típic samarreta,
el típic pòster,
mocador,
buscar la foto,
alguna cosa que fos
diferent,
que no existís a Tarragona
i que fos atractiu
també per la canalla,
que en definitiva
els que xalan més
potser amb els nanos
i que en teoria
haurien de donar a conèixer
els nanos nous
és els xiquets,
la cantera de Tarragona.
I això clar,
és perfecte
per als nens
per tenir-los entretinguts
i perquè intentin
muntar-ho.
Va dirigit a...
És a dir,
tothom ho pot fer?
Un nen més o menys
d'una edat raonable
ho podria retallar?
Sí,
perquè pot ajudar el pare
perfectament.
Exacte,
si ens acorda també
per fer en família,
és fàcil de muntar,
no és complicat.
Expliqueu-me exactament com és.
Va,
o sigui,
dintre d'un plàstic
és una fulla plana
llavors es tracta
d'anar retallant
les diverses peces
i després anar-les encaixant.
Com és el procés de muntatge?
Són dos fulles,
dos cartolines,
millor dir,
que les dues cartolines
composen la figura del nano,
amb un costat hi ha el cap,
el cos,
el costat hi ha les cames,
els peus,
el nas,
són tot,
els braços són separats del cos.
Al final té que hi ha un nano
en cartol
en 3D.
És a dir,
s'han d'anar muntant primer,
s'han d'anar retallant,
imagino primer,
segons quines peces
i després anar-ho
ensamblant tot plegat
perquè et quedi aquest nano
en 3D.
És curiós també
que es pot treure
fins i tot
la part de dalt,
diguéssim.
el cabell hi pots treure.
L'any passat
la gorra,
la nàstic,
que siguin
no seriosos,
una mica divertits,
com d'anar,
també són divertits.
Teniu previsió
de continuar
amb la col·lecció,
és a dir,
de fer totes
les parelles?
L'any que ve,
aprofitaram que fa 50 anys.
Exacte,
toca als pescadors
amb els 50 anys.
Molt bé,
ja ho muntat,
de manera
que els 50 anys,
l'any que ve,
fem els pescadors,
són els últims.
perfecte.
Escolteu, Jordi,
Jaume,
on podem adquirir
aquests nanos
retallables?
Mira,
els nanos
es poden comprar
a de Barcelona
i hi haurà
tres llocs de venda
que seran
el Servi Repro,
que és el que ens
confecciona
el material,
diguéssim,
i el disseny
d'això
dels retallables,
el Servi Repro
al Pare Palau,
10 baixos,
després tindrem
també la llibreria
de Capona,
el gasòmetre,
carregasòmetre,
i després
el Negrito
i la Negrita
al governador González.
Molt bé.
I després
per Santa Tecla
ja ho vam fer l'any passat,
a l'estat
que hi ha
el Mercat Central
també els tindran
per Santa Tecla,
i a l'estat
de les festes
del Teatre Tarragona
també els tindran
per Santa Tecla.
O sigui,
repetim igual
que l'any passat
més o menys els punts
que la gent
ja ho saben
de l'any passat.
Molt important,
digués.
Molt important,
això és importantíssim,
aviam,
atenció,
oferta d'arriba
i d'equilisi.
Oferta de la Zaviento.
hem preferit
deixar de guanyar
una mica de diners,
ajustar més el preu
en l'època gris
que estem vivint.
O sigui,
l'any passat veníem
a 3 euros
la peça.
La cartolina,
tot,
és a dir,
tot.
Un nano,
3 euros.
I els dos 6.
En un any hem fet
un nano 3 euros
però els dos 5.
Eh?
Hem repressat
una mica el preu.
Val la pena
comprar-ne un per naltros
i un per regalar
o dos
o un per cada família.
Compte la parella.
Clar, la parella,
exacte,
és veritat.
La clàssicina.
Ah, hi ha parella també?
És a dir,
hi ha nano i...
Sí, sí,
nano masculí
i nano femení.
Femení,
i els dos, eh?
Val, val, val.
Llavors el que hem fet
ha sigut una mica
per la crista
que estem passant tots
i intentar
rebaixar una mica el preu
que, bueno,
que la gent també
tingui més facilitat
per comprar-los, eh?
Perquè no tinguin
tant, tant, tant...
És a dir,
que un 3
i els dos,
si volem la parelleta,
ja que estem
adquirint la parella
i la muntem,
doncs 5 euros
també un preu
prou raonable
i prou assequible
tenint en compte
que això, doncs,
està en un record bonic
i pot ser un punt
d'entreteniment
que no només,
com ho dèiem,
no només estarà a la venda
per Sant Maggi,
sinó que també s'allarga
per Santa Tecla
i pot ser més enllà,
no?
És a dir,
que no tinguem problemes
per trobar-los.
No, no, no,
molt menys, eh?
La gent se pot dirigir
a la nostra pàgina web.
Tenim...
Un correu electrònic,
si fa falta alguna cosa,
si fa falta,
ho podem adquirir.
I la gent que ho vulgui,
don't bugli,
i ho podem enviar perfectament
sense cap problema, eh?
Molt bé.
Doncs ja ho veieu,
els nanos de Tarragona,
els nanos nous de Tarragona,
que una vegada més
ens tornen a sorprendre
amb aquest retallable,
en aquest cas,
doncs,
amb una nova parella
i l'any que ve
els nanos pescadors
del Serrallo
celebrant aquests 50 anys
del seu bateig,
doncs,
amb actes especials,
dels quals ja en tornarem
a parlar.
Molt bé.
I, nois,
doncs,
a continuar.
Molta...
Teniu ara
algun cacau
per Sant Magí
o no?
Estareu tranquils?
Les sortides
de Sant Magí
sempre són...
A veure,
cacau és organitzar
a la gent...
Això ho vull dir,
no,
em referia a algun muntatge,
amb algun cacau,
vull dir...
No, no, no.
Ara hi ha més
cap a Santa Tecla,
no pot ser?
Sí, sí.
No, tampoc.
Enguany...
Enguany és un any
de traspàs,
que dic jo.
Estrem fent la feina
d'amagat,
val?
O sigui,
realment és l'any que ve
quan sortirà
tot el que estem treballant ara.
Doncs...
S'esperem,
s'esperem una miqueta...
Però sí que us podrem veure
per Tarragona,
tant a Sant Magí
com a Santa Tecla,
no?
I tant, i tant.
I tant, i tant.
Això em referia.
Tant el dia de l'arribada
de l'aigua
com el dia de la professora,
allí serem.
Això em referia,
si teníeu alguna
activitat així més a fora.
Amb la il·lusió
mateixa de cada any.
Perfecte.
És claríssim.
Doncs ja un message,
Jordi Espigó,
moltíssimes gràcies
un dia més
per acompanyar-nos,
que vagi molt bé
i que passeu un bon Sant Magí.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.