Fins demà!
La propera entrevista, la que ens ocupa quan passa un quart de la una del migdia,
ens porta cap als teatres de Tarragona.
Jo he de repassar aquí la meva cartellera per saber si és el Metropol o el Teatre Tarragona.
Mira, el Teatre Metropol, eh?, tot un clàssic.
A la Dieta de Sant Esteve, el dia 26, i dos dies després, dissabte, el dia 28 de desembre,
a dos quarts de set, arriben els pastorets de Tarragona, els de Tarragona, els de la companyia La Golfa.
Per parlar-ne com cada any, avui ens acompanyen la Pepa Ferrer i el Josep Maria Tosset.
Bon dia, nois.
Bon dia.
Bon dia.
Que jo ja se sap, no?, pastorets diu, quins?
Els de la Sanya o els de Tarragona?
Els de la Golfa, els de la Golfa.
Bé, jo tinc el corazón per ti, jo, però...
Però no pateixis que amb els de la Sanya parlem la setmana que ve, eh?
Per aquí passa a tothom.
Ara toca a Golfa.
Ara toca a Golfa, a veure, 26 i 28, què passa? Que el 27 descanseu.
Sí, el 27 ja sembla una altra programació, també interessant, com totes les que fa la programació.
Els teatres d'aquí a Tarragona, ja que en tenim poquets, doncs almenys que siguin una mica repartits per tothom.
Llavors hem fet el 26, saltem el 28, perquè puguin descansar el 27 i anar a veure una altra cosa.
A veure, que faré les preguntes de cada any, però jo crec que per si algú encara no coneix la Golfa,
qui sou la Golfa? Us ho ajunteu només per fer els pastorets?
Què passa aquí? Ja us dic d'entrada que qui participa en aquests pastorets sou actors professionals.
Home, n'hi ha que es podria dir així.
Jo diria que sí, eh?
Home, tens un Jordi, tens els Jordis.
El Jordi Gómez, el Jordi Salvador, que és tu, sí que s'hi dediquen, amb altres companyies.
Exacte, amb altres coses. I els altres, doncs home, anem fent pinitos.
No, perquè això dels pastorets a vegades són a teatre popular, bueno, hi ha gent que fa el que pot,
i aquí estem parlant d'una tradició i d'una gent, això, amb una professionalitat,
a part que el text és molt divertit.
Sí, home, la veritat no té... Té un esquelet que fa referència al que va escriure Falqui Torres,
el que passa que, doncs, això s'ha personalitzat i s'ha tarragonitzat des de fa una colla d'anys.
I jo personalment he col·lobre amb ells des del 2005 i ja feia dies que la cosa anava així, o sigui que...
Però això, i qui sou la Golfa? D'on ve la tradició de fer els pastorets i qui conformeu la companyia?
La Golfa fa més de 29 anys que està feta aquesta associació teatral.
Llavors, els principis eren gent molt jove, s'han anat fent grans, clar, lògicament, com tothom, gràcies a Déu.
I llavors sí que feien altres coses, feien altres espectacles,
però a partir de l'adaptació que va fer el Josep Bergalló d'aquesta obra teatralitzada a Tarragona,
dels pastorets, llavors ja només es dediquen a fer un cop a l'any aquesta gran història,
que es recupera Nadal a Nadal.
El Josep Maria diu que són artistes ells, però són artistes ells.
La gran majoria no arribem ni a aficionats, no arribem, som aficionats.
Molts de nosaltres només fem un cop a l'any el teatre i ho fem com millor podem.
I sembla que sí, que tenim la idea que els pastorets siguin un teatre familiar,
així de pa sucat amb oli, i la veritat és que després, posats en escena,
ens esforcem molt i tenim molta planificació.
Pensa que de finals d'octubre estem assajant.
Sí, no és una cosa tan amatera, en el sentit que,
primera, hi ha una gran exigència per banda de la direcció.
El Ferran Vidilla exigeix que hi hagi compromís
i que hi hagi dramatúrgia dintre del que es pot trobar en els pastorets.
Però no és allò de dir,
anem a dir el contingut de cadascuna de les rèpliques del personatge i prou.
No, no, no, no.
S'exigeix que hi hagi una responsabilitat de cara al personatge que tu estàs tu a terme.
Després ho faràs amb més o menys traça
en funció que cadascú té el coneixement o la traça que té.
Però sí que és cert que hi ha un nivell d'exigència
que ens allunya una miqueta de la idea de l'amateurisme.
I el que fem és divertir la gent, això sí.
I per això animem els tarragonins.
En aquestes festes que anem tots tan atrafegats amunt i avall,
que aquest cagatió que demà potser cagarà a moltes cases
i si no el dia de Nadal,
doncs potser ho pugui cagar també alguna entradeta, no?
Per veure els pastorets estaria bé, eh?
Que feu preus populars, com va el tema de les entrades.
Sí, val preu únic, és un preu fix per tots els espectacles.
Va, digueu-lo, digueu-lo, que la gent no se'ns enfadi.
Doncs jo no el conec.
7 euros, 7 euros val l'entrada.
És que està molt bé, és per no espantar-se.
Sí, per grans i plàstics.
Doncs mira, em pensava que era més car i tot.
És perquè...
Doncs ara no surto a actuar, si estàs tan benvingut.
No, no, no, vull metre-nos en guarda.
És perquè als avis els pugui arribar la pensió
per pagar una miqueta l'entrada, els nets, no?
I fer un dia de plec tots junts, que deu ser molt maco.
És que és això, és un espectacle molt familiar.
I llavors, clar, si ja has d'anar només que hi vagis 3 o 4, ja...
Clar, avis, dietes, padrines, totes, ballar...
Ara que dius això de l'espectacle familial,
jo he trencat una llança a favor d'aquest projecte,
que em va encisar des del que el vaig conèixer i vaig participar,
perquè, contràriament al que és el plantejament dels clàssics,
del Josep Maria Folk i Torres, que és inamovible,
aquest ens ofereix, any rere any, innovacions.
I jo crec que això també ha creat una mena de seguiment
per banda del públic, per veure quin és el plantejament
que la golf va fa enguany per treure una miqueta de crítica,
sàtira de tot el que és el món polític, social...
Mira, justament ara que ho dius,
quin és el plantejament que feu enguany?
A veure si li estiro la llengua que m'han dit.
Us animem a veure el cartell, busqueu-lo per Tarragona.
A la Núria ja li vam dir, busca el cartell.
Saps que no l'he trobat?
Ah, s'ha de buscar.
A mi em fa l'efecte que es podria dir que la situació d'ensenyament
que s'està bellugant en aquests moments,
el tema geopolític que estem vivint,
i també el que fa referència a l'economia,
amb els seus titulars de les carteres ministerials,
estan molt vinculats a la trama que sortirà enguany.
O fa l'efecte que, sense dir massa cosa,
us he posat sobre el carril.
Com i tant, ensenyament, has dit ensenyament.
Però això propicia que surti un personatge,
o sigui, els pastorets de la golfe?
A part que l'escalet és el dels pastorets,
hi ha personatges extres que no hi pinten res?
Bé, no hi pinten res.
Hi ha hagut algun any que hi ha hagut
alguna història una miqueta curiosa,
perquè han sortit hasta animalets,
la cabreta i la pastoreta,
que no estan enlloc, però que van sortir per allí.
i que, d'alguna manera, feien un break,
una aturada en la interpretació.
Ara tu, la Pepa, te'n recordes?
O potser, no ho sé si...
Són uns gags que posem cada any, no?
Exacte.
Unes coses divertides.
L'actualitat ens dona molts punts de referència.
Però vull dir, no és només que en els propis personatges
dels pastorets inclueu coses de diàleg,
sinó que pot ser que surti algun personatge extra.
O que algun personatge vingui d'alguna manera
caracteritzat especialment.
Val.
O que aquest personatge identifiqui a segons qui
d'aquestes carteres que comentàvem fa un moment.
Bé, clar, és que a l'hora que has d'incloure dimonis, no?
Vull dir, el dimonis no pots dir, no ho pots dir.
Ja vas ben guiada.
Ja vas ben guiada.
L'escenari de l'infern és molt polivalent.
Val, per moltes coses.
Sí.
És el que més canviem, doncs,
perquè, l'altre, clar, els personatges són els que són,
el diàleg és sempre fidel a l'obra adaptat,
però sempre és fidel a l'obra.
Gent que en segueix any rere any,
que són fidels a venir,
se saben el diàleg de memòria.
Llavors ja saben quan posem alguna...
Innovació d'aquest personatge.
Sí, alguna innovació d'aquí.
L'estan esperant, no?
Veus que la cara ja la posen.
A veure, a veure què diran ara.
Més que res, la història està en sorprendre.
En quin moment apareixerà un nou gag
o fins i tot...
En guany hi ha alguns estracanats, eh?
Sí.
Sí.
De romper i rasga, que es diu.
La veritat és que fins i tot
algú se'n sentirà de molt a prop.
Perquè, escolta,
tema tarragoní,
o sigui, tema de proximitat,
també toqueu?
Sí, sí, hi ha referents.
Però en guany
s'emporta bastant el palmarès
tot el que passa
a nivell de Catalunya i Espanya.
Més que a Tarragona.
Perquè ha quedat com a més diluït,
tot el que ha passat per aquí.
Però, sí, home,
és que a veure,
la potència que tenim
amb tot l'altre
fa l'efecte que s'endú
bastant el carro del protagonisme.
Quants actors i actrius
veurem dalt a l'escenari
per aquests pastorets?
Som sobre els 35.
30-35, sí.
Entre tots, sí.
Bastuari, no sé,
hi ha alguna novetat en guany?
Bé, amb l'adaptació que fem a això,
el que dèiem,
l'infern és polivalent,
llavors dintre d'aquí
posem sempre alguna...
És el que més dona joc.
Sí, l'infern,
d'alguna manera,
monopolitza
molta de la innovació
i sempre s'ha caracteritzat.
Si mirem en darrere,
veurem que un any ha estat
una cuina.
un altre any
ha estat
una sala
d'un jutjat.
Ah, l'infern
canvia de fesonomia
fins a aquest punt?
Sí, sí, sí.
Un quiròfan, també.
Quiròfans,
hem tingut
una sala d'un jutjat,
hem tingut
la cuina,
a més a més
hi havia
el taulell aquell
i
amb manguera
d'aquella
de colors
posava
que bulli.
Cadascú que es tragui...
Cuina,
que bulli,
Caldera...
I en guanya
no ens podeu dir, no?
D'aquesta caràcter
de l'infern.
On és l'infern?
Si mireu el cartell,
que és el que dèiem abans,
també entra el que ha dit
Josep Maria
i el cartell,
jo crec que ja podem treure
l'entrellat una mica.
Però és divertit,
s'ha de venir a veure.
Jo crec que sí,
a més a més el cartell
ens ofereix
molts gags,
molts gags
representats
per alguns elements
de la figuració.
i ens retornen
i ens donen
una miqueta
l'aire
d'aquella escola
que retratava
la trinca
amb aquella cançó
tan coneguda.
Escolteu,
hi ha sempre...
Vaja,
repetiu actors,
hi ha molts actors i actrius
que hi sou,
any rere any.
Feu sempre els mateixos personatges?
Us toca sempre el mateix o no?
O aneu anant alternant?
Algun pot canviar?
I aquí sí,
aquí no.
Per exemple,
jo sempre he fet de Satanàs
i de moment estic...
Estàs encallada.
Estic encallada aquí,
se m'han quedat
les banyes encallades
amb algun potser o altre.
I en canvi
d'altres personatges...
Jo n'he fet quatre.
Què has fet tu, Pepa?
A veure.
Jo he fet de la Marta,
que és la que
a la versió original
se casa
o es vol casar
amb el Jeremies,
que en altres
també es diu Jeremies
en aquest cas,
que queja,
és el que que queja.
I llavors he fet també
de Carme,
de Rosita
i d'Antònia,
que va ser el primer any.
En altres el personatge
clàssic del Janser
que ven l'ànima al diable
perquè el seu ramant
no hi vagi el llop
a menjar-se les ovelles,
està canviat,
està adaptat,
que és l'Antònia,
una peixetera
que veu que
quan arriba a la barca
el seu home de pescar,
una vegada i una altra
va buida de peix
i llavors ven l'ànima al diable
perquè aquella barca
torni a estar plena.
És a dir,
que és l'alternativa.
És una mica serrallenca,
una mica també.
Totalment,
totalment.
I aquest any
sóc serrallenca total.
Ai,
un guany te toque això,
per fer de peixatera.
Sí, sí,
a més sóc del serrallo,
sóc meitat part alta,
meitat serrallo,
és a dir,
que tinc el còrdi...
Així tens lo vaig millor
a la ta Tarragona.
Sí, sí,
exacte.
Ja m'està bé,
ja m'està bé.
Escolteu,
i quin és el personatge
més agraït o més mono
dels pastorets?
Tots tenen el teu puntillo,
no?
El Satanàs ho fa molt bé,
el Josep Maria.
Jo sempre he dit,
des que hi va haver
l'opció a l'any 77
de refer l'elenc
de la salla,
que la meva il·lusió
havia estat fer El Satanàs.
I amb La Golfa,
doncs fa una colla d'anys
que he complert
una de les il·lusions
que jo tenia
respecte d'aquesta obra.
Embarcada en un altre entorn,
potser amb una altra presentació,
amb una altra manera
de vestir l'espectacle
i amb una altra manera
de presentar-lo,
però sí que d'alguna manera
m'he quedat satisfet, no?
Jo vaig fer d'allò aquest
durant quasi 30 anys
i me va donar
moltes satisfaccions,
però sempre m'havia quedat
aquella cosa, no?
I la veritat...
Ja ho diuen, eh?
Que tots els actors
volen fer un paper
de dolent, dolent.
Però aquest Satanàs
vols dir que és molt dolent.
Sí, que és dolent, sí.
Sí, sí, sí.
Molt dolent tot.
Té moments, té moments de...
Té molt mal a baixant-li.
Sí, i tant, i tant.
O sigui,
s'ha pretès que el Satanàs
tingui una mena
d'alternança
entre una dolenteria
al 100%
i una dolenteria estúpida
i sense cap mena
de profunditat, no?
Llavors, has d'anar jugant
el personatge i l'interpretació
d'alguna manera
perquè en cada moment
doni el què, no?
Òbviament, cada vegada
que surt l'Àngel
se'ls va a tots els papers
per terra.
Ja pots aquí cridar
i fer el que vulguis
que no pots fer res
contra la força invencible
del poder celestial.
Molt bé.
Està bé perquè
la escenografia
també surt
de la iglesia del Serrallo.
Després, no?
Home, està tarragonitzat.
Està tarragonitzat.
Llavors, la Mare de Déu
és filla d'un menestral
de la plaça dels Sedassos
i Sant Josep
és fill d'un calafat
del Fuster
d'aquí al Serrallo mateix.
Exacte.
Llavors, el nen Jesús,
per què no?
Neix a Tarragona, no?
Si els de Bilbao poden néixer on volen
doncs el nen Jesús
també neix aquí a Tarragona.
Escolta,
jo crec que hi haurà gent
que us ve a veure ja
per militància
perquè com que
cada any és diferent.
Els pastures,
encara que siguin iguals,
la gent també repeteix
però en el vostre cas...
A més, són molt agraïts
perquè t'ho venen a dir
que m'ho he passat molt bé
en aquesta escena
o amb això que heu dit,
que divertit.
És molt maco.
És l'avantatge,
si és que es pot dir així,
d'aquesta opció
i és que la gent
no sap
per on els sorprendràs.
És a dir,
en una versió de Folk y Torres
clàssica
com la que desenvolupem
amb la Salle,
doncs això no es troba.
Tothom ja sap
què va a veure
i és el que hi haurà.
Amb aquesta no.
Amb aquesta
tu estàs allí
esperant a veure
per on et sorprendran.
I hi haurà gent
doncs que
els que són
fidelitzats
doncs estan
amb aquesta idea
de seguir
aquest muntatge,
aquest plantejament
i d'altres
que potser
vindrien a veure-ho
per curiositat
i dirien
ostres,
això m'ha desquadrat.
Home,
òbviament.
I no se us enfada a ningú?
Algú que sigui purista
del text?
Si s'enfaden
no ho diuen?
No ho diuen.
O bé no ho diuen
o senzillament
no els hi agrada
el plantejament
i no tornen.
Que és perfectament lícit.
A veure,
tu pots anar a veure
Don Juan Tenorio
i dir
quina estupidesa
o que t'encisi
i aquestes coses
per a gustos
colores
que diuen.
Amb això
és el mateix.
Abans d'acabar l'entrevista,
a veure,
diguem,
el moment de l'obra
d'aquests pastorets
de la golfe
que us agrada més
o alguna frase
que digueu
cadascú
el seu moment
o la seva frase
que us agrada més, eh?
Difícil, eh?
Difícil.
Difícil,
és difícil.
Pel que fa al personatge
de satanàs
l'entrada
és possiblement
el moment
més àlgid, no?
Tot i que després
la que té més suc
és l'infern.
Hi ha dos moments, no?
L'apoteosi del satanàs
és en l'entrada
i a partir d'aquí
va decreixent totalment
el seu poderiu, no?
Doncs esclar,
amb l'excepció
de l'infern
que d'alguna manera
és on se centra
potser la sàtira
i la crítica
més àcida
i més potent
del plantejament anual, no?
Doncs jo trec una llança
pel poble
amb els nostres
ah!
Uh!
Oh!
És el cor popular, això.
Exacte.
Gràcies.
Endavant, poble endavant.
I més d'una cursa
que hi ha
a tota velocitat
també, també.
I que deixarà
amb algú estorat
a la cadira.
Sí!
Després de l'esgarrifosa
sortida del dimarts.
Boni.
Escolta, i què pot sortir malament?
Quant de temps
porteu assajant?
En quant de temps
assajeu prèviament
els pastorells?
A finals d'octubre?
A finals d'octubre.
Com en deia, començem ja.
Quin és el moment
de més pol·ligro?
Allò que potser
només sabeu vosaltres
i que si falla
només sabreu vosaltres
perquè el públic
no se n'entera.
Saps que sempre hi ha
tota funció
i hi ha un moment
de dir
és que això aquí
té molt de pol·ligro, això.
Mira, tot és possible
perquè no pots dir
que no passarà res.
Però també et vaig dir
una cosa
i això
quan un porta
tant de temps
preparant-se
per fer una cosa
i que està estudiada
matxacada
i repetida
és difícil
que surti
extremadament malament
o que
home, pots tenir un blanc
tothom
i pot estar...
No, però jo vull dir
alguna cosa
que tingui el perill
de dir
és que si
no ho sé
a vegades de 13
o de mateixa escenografia
de dir
aquí en aquest moment
hem d'anar molt ràpid
a canviar-nos
o hem de deixar
aquesta llança
i que ningú se la descuidi
no us ha passat mai?
Sí, sí
Sí que hi ha una escena
i en concret
m'implica a mi
que és la que ve
immediatament
després de l'infern
hi ha taló
i automàticament
acabat de baixar el taló
he de tornar a sortir
amb taló trencat
i han de sortir
les fúries
o una sèrie
d'atreps
però ràpid
per fer una escena
que va immediatament
i a més
és que tinc aquesta instrucció
vull dir
ràpid
és clar
no em puc encantar
però
bueno
malgrat tot
a veure
tot és tan senzill
com que
t'aixeques ràpid de terra
i espaveu el cabell
que arreglen
s'ho pegues
amb el que sigui
i sortim
ja està
teniu alguna anècdota
que recordeu d'altres anys?
jo
entre cametes
es veuen moltes
clar
a fora potser no es veu tant
un any
recordo que les fúries
sortien
perquè feien un ball
que era com
una mica
el del cabaret
aquell de la cadira
se'n recordava
de l'Alaissa Minelli
i cadascuna
anava a buscar una cadira
i sortia amb una cadira
per fer els moviments
aquests típics
del ball aquest
i llavors
una de les fúries
algú
devia estar cansat
li va treure la cadira
d'on estava
que no es pot moure
la tretzo
i clar
va sortir a escena
dient
és que no
trobo la cadira
no ho dic en castellà
no ho dic en castellà
perquè sembla que
sigui més pejoratiu
dir-ho en castellà
és igual
que ho digués com
si volia
dic en anglès
és que n'encoentro la silla
i clar
tots ens van quedar
Déu meu
bé
va quedar bé també
que no trobava la fúria
i què va fer
va ballar sense cadira
no res
i va marxar
algú va apropar-li
una cadira
i va dir
ja està
bé
doncs va sortir bé
també
com a pal que fa
a Satanàs
hi va haver un moment
que sortint
de l'escotilló
els companys
de baix
de tramolla
ja van aguantar el pes
no sé si és que
van calcular mal
malament el contrapès
o en lloc d'agafar la corda
des del punt més alt
el van d'agafar
des de la mitjà
llavors esclar
el recorregut es va quedar
me vaig quedar
a mitges
a mitj sortir
doncs sobressortia
dels genolls per amunt
no
una miqueta més amunt
del genoll
i aleshores jo
clar
aguantant la posa allí
amb una capa llarguíssima
que la feia
que la capa
la capa
sí
i jo aguantant la posa allí
com que veia que allò no s'arreglava
doncs mira escolta
doncs surto
va sortir
grapejant
poso les mans de l'escenari
i esclar
en el moment en què jo vaig deixar
d'exercir el pes
sobre l'escotilló
l'escotilló es va tancar
per amunt
i em va enganxar la capa
amb el que és la resta de l'escenari
la junta de l'escotilló
amb l'escenari
i jo vaig quedar clavat allà
que no podia
aixecar-me
encara que no et vas fer mal
no no no
però clar
jo per d'així
em veu baixa
deia
la capa
la capa
i el Miquel Fernández
que estava regidor
el cor dels pastures deien
la capa
la capa
se sentien a dalt també
i el regidor
que el Miquel Fernández
diu
va entendre
la cama
la cama
mira
va anar així
que sortís a auxiliar-me
al final no sé si
em vaig descordar la capa
me la vaig treure
i després no sé
com va ser
que van baixar l'escotilló
la vaig llorar
i tot això
tu recitant text
clar
no no no
impossible perquè és que no podia
no podia accionar
no podia fer res
va quedar com a parada un moment
la representació
el seu paper ja havia acabat
i els altres havien de seguir
exacte
però era una escena
era l'escena del poble
salut tarragonins i tarragonines
però clar
quina salut
si com feines
no hi ha arribat
no havia arribat encara
que bo
i van ser
uns segons
uns segons
però clar
en concret
a mi
em van representar
un temps
inabastable
una cosa
que no sabia
què estava passant allà
però són una d'anècdotes
que no es veuen
allà a l'escena
la gent no ho percep
això
després sí que es pot explicar
però
aquesta ja
se t'ha notat
la riallada
que es va fer
a tot el públic
va ser
el pas que ho devien pensar
mira que graciós aquest gag
i tant
que ben pensat
i en aquell moment
estava mastecant claus
ja tu com ben gratiu
però sí
s'ho poden prendre
com que fos
un forma part
de l'escena
doncs
anècdotes d'aquest tipus
clar
amb 29 anys
que deia de trajectòria
Déu-n'hi-do
les que deu haver
no us ho perdeu
de veritat
els pastorets de Tarragona
amb la companyia La Golfa
doble representació
les dues o dos quarts de set
de la tarda
el dia de Sant Esteve
dia 26
i també el dissabte
dia 28
que és aquell dia tonto
que no saps on anà
sí, és veritat
a veure si n'hi haurà
de pastorets
perquè ja saps
què passa el dia 28
sí?
què passa el dia 28?
què passa el dia 28?
que és el dia dels innocents
ah, possiblement
ai, què vols dir?
potser ens ruixem amb aigua
ai
ara que estan les entrades menudes
preu d'entrada
que és que és molt econòmic
i val la pena
però això ho recordo
i ho repeteixo
7 euros
tirat-hi per tota la família
avui hem parlat
amb dos membres
de la Golfa
amb la Maria
amb el Josep Maria Tosset
i amb la Pepa Ferrer
senyors
molt de merda
això mateix
salut
terragonins
salut
tot