Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com anem? Quines són les dades que tenim des del departament?
I com està la situació?
Com anem? Mentre hi hagi una sola víctima mortal anem malament.
Però amb dades de víctimes mortals, per permetre l'expressió, perquè anar més bé sempre que n'hi hagi una no pot ser.
Però sí que el que han fet les dades és que l'any passat hi havia 12 víctimes mortals i aquest any n'hi ha 3 i una a la demarcació de Tarragona.
Per tant, no és que anem bé, però pel que fa a víctimes mortals no ha anat tan malament com l'any passat.
On s'ha d'incidir? Quins són els punts febles que cal atacar? I de quina manera? Perquè sovint diem que és una feina que té diferents vectors.
S'ha d'actuar de diferents punts, des de diferents sectors i de forma integrada.
Sí, l'actuació ha de ser molt integrada i ha de ser un eix transversal a tota la societat.
Jo diria que és un problema de la societat de sempre, no d'ara, és un problema de sempre.
de molt de conscienciar a tothom que qualsevol fet que pot ser que estigui permès i fins i tot que no està mal vist un acte de violència petit,
que està acceptat per tothom i per tots, pels mitjans de comunicació, per la gent de peu.
I que això s'ha de fer molta educació, molta pedagogia i que s'ha de fer veure que la gent ha de viure sense violència.
Ara, no fa gaire dies, ens explicaven des del Departament d'Interior que les denúncies per violència masclista han disminuït,
han disminuït fonamentalment perquè la crisi ha obligat les dones a ajornar la separació.
Això també explicaria en bona mesura les dades tan positives, no?
Bé, dades positives tampoc, perquè pel que fa a denúncies ha disminuït una mica,
però portem unes 9.000 i escaig a tot Catalunya de denúncies.
I aquí a la demarcació de Tarragona, doncs déu-n'hi-do les dones ateses per víctimes de violència,
doncs déu-n'hi-do aquest any també en portem 1.283.
Vull dir que són dades que són colpidores.
ha disminuït, potser sí, però s'hauria d'analitzar molt bé com aquestes dades en què ha disminuït.
Han disminuït les víctimes mortals, completament d'acord, però també per les circumstàncies.
Hi ha vegades que es dona una circumstància que provoca una cosa i pensa que no s'ha d'extreure el fet de la víctima mortal
de tota la resta de dones que pateixen violència, que és un fet molt gruix de 1.200 persones, 1.200 dones,
que han denunciat o que s'han apropat a qualsevol dels nostres serveis per dir-nos que m'està passant això.
Un cop feta la denúncia, el següent pas, potser aquest el que no es fa, que seria la separació?
Jo penso que no, que quan la dona ja inicia el procés, penso que és una roda.
Un cop es fa la denúncia que la dona ha assumit, perquè la primera que ha d'assumir que està patint una violència és la pròpia dona.
A la societat ja ens costa reconèixer que és un acte de violència i ella és la primera que, a vegades,
sobretot la violència psicològica, costa molt d'acceptar que ets una persona que estàs maltractada
i fins i tot arribes a assumir que allò que t'està passant és normal.
Però un cop has fet el pas de denunciar, jo diria que llavors la cosa ja ve rodada,
perquè una cosa porta a l'altra, un pic ja engegues la roda.
El que costa és fer el primer pas, de dir, fins aquí hem arribat, això ja no ho puc aguantar més i he d'anar a denunciar.
Quan la dona, per exemple, no vol denunciar i en canvi el seu entorn més immediat,
que no el marit ho detecta en la situació, poden denunciar l'entorn d'aquesta dona?
És a dir, pot aportar el cas a uns tribunals o a un canalitzar-ho d'alguna manera?
No, a veure, l'entorn no pot denunciar.
El que s'hi pot avisar, es pot encendre el semàfor vermell de dir aquí està passant alguna cosa
i llavors sí que s'hi pot apropar els agents municipals o els serveis socials,
poden investigar, es pot arribar a detectar i a partir...
Però sempre ha de ser la dona la que ha de prendre la decisió de dir vull denunciar.
Ho deia perquè a vegades d'aquell factor psicològic que la dona pot estar una mica...
Bueno, una mica no, aniquilada des del punt de vista psicològic, no?
Per el seu pol maltractador.
Sí, sí, sí.
I no farà ella el pas, no?
Sí, sí.
S'entén.
Sí.
L'entorn de la dona el que ha de fer és ajudar-la a que ella interioritzi
el que li està passant i que vagi a denunciar.
Abans dèiem, al començament, que això no és nou, que això ve de lluny.
Quin és el paper dels joves, els joves, adolescents?
Perquè estem veient també, i a l'altre també ho denunciaven des de diferents sectors,
que s'estan reproduint rols, rols que es creien erradicats, antics,
i que s'estan reproduint entre els joves, no?
Sí, malauradament, doncs, és una situació que s'està donant,
però que no és una situació nova d'ara, sinó que s'està detectant,
doncs, que hi ha una predisposició, hi ha un sector del jovent,
doncs, que està actuant d'una manera, doncs, molt radical en aquest tema, no?
I que hi ha, doncs, una bona part de joves, doncs, que estan actuant de manera dominant
per part de l'home i per part de la dona, que accepten, doncs, ser sumises
i acceptar tot el que se'ls està fent i patint.
Però penso que és molta feina de la societat,
vull dir que, ahir ho deia la presidenta, no?,
que estem demanant als joves el que a la societat no ens ha hagut fet, no?
Vull dir que és acceptar que això és violència
i que hem de viure, doncs, tots junts i plegats,
i amb un amor, doncs, sense violència i sense dominar l'home cap a la dona, no?
Però, bé, necessita molta pedagogia i molta tasca del dia a dia.
Hi ha un material, no?, una campanya, doncs,
iniciada per part del Departament de Benestar Social i Família
a través, precisament, de l'Institut Català de les Dones, no?,
en aquest sentit, no?, per incidir molt en els joves, no?,
la campanya Estimar no fa mal, viu la mort lliure de violència, no?,
una campanya que presentaven ara no fa gaires setmanes
i que l'objectiu, en definitiva, seria aquest, no?,
és a dir, incrustar entre els joves aquesta consciència.
Sí, és més que...
És un programa, és un programa que, sota el paraigües d'Estimar no fa mal,
doncs, hi ha diferents actuacions i que, com molt bé es dit,
ha iniciat, doncs, el Departament de Benestar Social i Família
a través de l'Institut Català de les Dones,
com no pot ser d'altra manera,
però també hi han participat altres departaments,
com pot ser el de joventut, l'ensenyament,
vull dir que s'hi estan implicant...
Ha de ser una cosa transversal i no ha de ser només
de l'Institut Català de les Dones
i s'està fent molt bona feina,
hi ha molts materials per tal que es puguin formar
no tan sols els joves,
vull dir que no tan sols que es pugui fer un taller amb els joves,
sinó que els propis professors, vull dir que puguin assolir,
doncs, poder assumir que és la violència masclista
i poder incidir sobre els seus alumnes
i fins i tot, doncs, es planteja, doncs,
que a la llarga hi pugui haver dins el currículum
una assignatura, doncs, que hi hagi una part de l'assignatura
dedicada a la coeducació
i al viure, doncs, normal, sense violència.
Quin és l'arrel fonamental del problema?
L'arrel més ínfima del problema?
No ho sé, molt difícil.
Són moltes, potser?
Sí, jo diria que no hi ha una causa,
vull dir que no hi ha una cosa que digués
i això fa saltar o fa...
Però, clar, hem d'establir que estem vivint en una societat,
doncs, que bé, que el problema és que l'home
és superior a la dona físicament
i que això, doncs, a vegades, és mal entès
i que provoca situacions que no haurien de donar-se.
No ajuden per cert, eh?
Posso un exemple molt quotidià
que no ajuda gens, eh?
Que en igualtat de condicions
cobrin més un home que una dona, per exemple, eh?
Per exemple, eh?
Un exemple de molts, eh?
Sí, sí, això és un fet real
i moltes situacions, no?
Moltes situacions, petites situacions d'aquestes, no?
Que en una escola normal, doncs, és normal
que un noi li doni una empenta a una noia, no?
Perquè és més fort, no?
I és una situació que pot ser una tonteria,
doncs, la pedagogia el que hem de fer
és veure que no cal aquesta empenta, no?
Vull dir que hem de parlar normal com a persones
a un pessic, una cosa que...
O el control, tot el control que s'està fent
a través dels mitjans de comunicació
o els whatsapps, totes les noves tecnologies
això és un control directe
que s'està veient, doncs, que està fent molt mal.
És a dir, que hi ha parelles, doncs,
que el noi acostuma a mirar, doncs,
per exemple, els missatges de whatsapp de la companya
a veure què ha fet i a quina hora ho ha fet, no?
Sí, sí, sí, on t'has anat, què has fet,
amb qui s'ha estat, sí, sí, control absolut.
Que fins i tot ho fem els adults...
És que és un model que ells estan copiant dels adults,
que els adults ho estem fent, no?
A vegades amb els companys, no?
Ei, què feies tu a les 6 de la matinada
perquè m'he connectat i he vist que tu estaves por ahí, no?
Doncs, clar, nosaltres ho fem,
ells ho agafen...
Clar, a l'edat que tenen,
ho poden agafar d'una manera perillósament.
Està tipificat el perfil del maltractador, més o menys?
No, no, no, hi ha de tot.
I potser sí que en un moment es va arribar a pensar
que potser sectors més discriminats
o població més immigrant, però no,
és una cosa que pot afectar a tu, a mi, a qualsevol,
vull dir, no estem ningú lliure de dir
que a mi no em pot passar mai, no?
I segurament comença amb petites coses, no?
Sí, i es va multiplicant.
Sí, sí, sí, petites cosetes
que tu fins i tot potser les assumeixes com a normals, no?
Bé, és normal que em controlin on vaig i on vinc, no?
Per què? Perquè tinc un nòvio, perquè festejo,
i és normal que ell s'interessi per a mi, no?
I fins i tot arriba el punt que estàs orgullosa, no?,
de que et controlin, però, clar,
això pot tenir una doble vessant i pot fer molt de mal.
Si ho fa perquè m'estima, no?, allò que diu.
Clar, sí, sí, sí.
Fa perquè m'estima.
Sí, sí, si no em diguis res,
potser pensaria que tal li fa, no?, el que faci jo,
però, clar, això és molt perillós.
Què pot fer una dona que es trobi en aquesta situació
que vulgui denunciar, on s'ha d'adreçar
i a partir d'aquí què passa?
És a dir, ja sabem que hi ha un telèfon
que on pot trucar, no?,
i a partir d'aquí què passa?
A partir de trucar en aquest telèfon,
que és el 900-920, no?
Sí, a partir de la trucada,
la línia 900-920
és una línia que funciona a les 24 hores del dia
i que atén a la dona amb 124 llengües.
Aquí, a darrere d'aquest telèfon,
hi ha tot un equip de professionals,
vull dir que la dona, quan truca aquí,
ja se la deriva cap al servei que té més a prop,
pot ser el CIAT o els serveis socials o el CIAT,
vull dir que ja se l'envia,
se la deriva directament allà on hagi d'anar.
Pot trucar al telèfon
o, evidentment, també es pot adreçar
a qualsevol dels 13 punts d'atenció
que tenim a l'Institut Català de les Dones
o a la demarcació de Tarragona,
que són els CIATs.
Qualsevol lloc, qualsevol referència
que ella pugui tenir, o els ajuntaments
o els serveis socials, els Mossos,
a l'Ofesina d'Atenció a la víctima,
a qualsevol lloc.
Però l'important és que ella acudi
i que digui, doncs, m'està passant això.
A partir d'aquí?
A partir d'aquí, doncs,
té un assessorament psicològic, jurídic,
i el primer que ha de fer aquesta dona
és la recuperació del seu estat,
si vol denunciar.
També pot ser que acudieixi aquí
i que ella decideixi, doncs, no denunciar.
També hi ha moltes dones que decideixen no denunciar
perquè per la dona significa un trencament
amb tot allò que has viscut durant molts anys, no?
I realment s'ho han de pensar molt bé
i que pot arribar a pensar que això s'arreglarà
i que d'aquí en quant temps ja no en passarà, no?
Però si la dona decedeix denunciar,
doncs, a partir ja s'engega tota la cadena
de tots els tribunals i de tots els passos
que s'han de fer.
Se li fa un seguiment.
Si la dona se l'ha de portar en un pis d'acollida
perquè la situació és greu,
doncs, hi ha els pisos d'acollida
arreu del territori, evidentment,
que no hem de dir on són, no?
Però, evidentment, les dones allà són ateses
amb els seus fills
i estan, doncs, apartades de...
amb situacions extremes, eh?
Hi ha situacions que no cal
i la situació, doncs, es resol d'una altra manera, no?
Però a partir d'aquí fa el seguiment
a través del CIAT, psicòleg, advocat,
i quan la dona ja ha assumit el problema
i ja ho ha paït
i ja és conscient del que passa
i hi ha menors al seu càrrec,
allò on se la deriva el CIE,
el Servei d'Intervenció Especialitzada,
i se li continua fent al procés
la recuperació, doncs, a mesura que es pugui.
Els fills sovint són una treva,
no una treva, si no els han dit explicis,
sinó una de les preocupacions
a l'hora d'aquest pas, no?
Els fills i també la dependència econòmica del marit,
que a vegades també sol donar, no?
Sí, sí, sí.
Una, potser, de les coses que priven més ara
o que diuen no denunci per això,
la dependència de l'home, no?
Vull dir que una de les coses,
una de les violències que s'estan donant ara
és la violència econòmica,
que arran de la crisi ens ha sortit, no?
Que abans no existia.
Però, clar, ara hi ha moltes dones
que depenen exclusivament del seu home.
Llavors, clar, és a dir,
si jo denuncio,
em quedo sense res, no?
A banda d'això,
tinc els meus fills,
me'ls prendran, no me'ls prendran,
em creuran, no em creuran,
i que hi ha una situació
molt complicada per a la dona.
De fet, aquest extrem també és important,
en creuran, eh?
És a dir, en creuran, no?
Perquè a vegades l'entorn mateix de la família
pot decantar-se cap a l'altre cantó, no?
Correcte.
Això a vegades passa, també, no?
Sí, sí, sí.
És un fet que, malauradament,
t'arribes a creure tu tant
que el que t'està passant és normal,
que dius, bueno, tot el que jo explico,
clar, hi ha la família de l'home,
evidentment, doncs que també es creuran en l'home, no?
Llavors, és molt complicat.
Amb una classe benestant és més difícil, encara, o no?
No.
No, no, necessàriament, no.
Bé, avui és aquest dia internacional,
avui faran diferents actes, no?,
aquí a conjunt de la nostra demarcació.
Quins seran aquests actes?
Perquè sabem que per part de l'Ajuntament
havia un acte convocat a la base de la Fona al migdia,
ni un altre a Reus, per part de l'institut.
Sí, per part del govern,
doncs l'acte que aquest any hem escollit com a central
i també pel seu tarannà que agafava aquest acte, no?,
ha sigut l'acte que es fa a Reus,
es farà un acte a les 7 de la tarda a la plaça de Mercadal,
es farà la lectura del manifest
per part dels jugadors del Reus Deportiu de futbol
i es farà un flashmob
amb totes les associacions de danses d'arreu del país,
han elaborat, doncs, un flashmob
que es farà a diversos punts de la demarcació, també,
i ens va semblar que agafar aquest acte com a central,
doncs, tenia un caire, doncs, amb tota la problemàtica del jovent, no?,
i que s'impliqui el jovent a fer tot això,
doncs, ens va semblar, doncs, que això, doncs,
era un acte diferent i que podríem fer aquest com a acte central
de la demarcació de Tarragona.
i, bé, a ell, doncs, també hi assistirà el delegat del govern
i, doncs, les diferents personalitats, doncs, que allà estan convocades,
juntament amb el Consell Comarcal, també, doncs,
s'ha elaborat una mica junt amb la Federació de Dones, també, del Baix Camp,
s'ha elaborat una mica tot conjuntament, entre tots.
Doncs serà l'acte central avui a la tarda, recordem a Reus,
i recordem aquest telèfon, que, a més, és molt fàcil,
el 900-900-120,
900-120 és el telèfon d'atenció
a les dones víctimes de violència de gènere.
En el cas que sigui l'home la víctima, també...
No.
No? No.
És diferent?
Sí, si l'home és víctima,
ha d'anar a l'oficina d'atenció de la víctima dels Mossos,
directament.
Imagino que hi ha menys casos, no?
Sí, hi ha menys casos.
Menys denúncies, en definitiva.
Molt bé, doncs, Lídia Vargas,
gràcies per acompanyar-nos,
corredora territorial de l'Institut Català de les Dones,
i, en fi, que no hagin de parlar sovint d'aquest tema.
Esperem-ho. Gràcies.
Esperem-ho. Moltes gràcies.