Fins demà!
Fins demà!
Són temes que són molt bàsics però que convé recordar-los
i de fet ho fan des de
Prodicació Civil a la Generalitat
a través d'aquesta campanya, Rebillas amb precaució.
Us en volem parlar, perquè de fet s'han anat parlant aquests darrers dies
a través de diferents xerrades informatives,
escoles, ajuntaments...
I avui ens acompanya el Josep Sabat,
és tècnic del Servei Territorial de Prodicació Civil a la Generalitat,
també bomber i tarragoner.
Josep Sabat, molt bon dia i benvingut.
Molt bon dia.
Tarragoner, sí, sí, de la ciutat.
Ja ho diem, és que són coses que em sembla molt evident,
molt de sentit comú, però convé recordar-les, no?
Evidentment, evidentment.
Això cada any...
Home, hem de ser conscients que
és una tradició
molt nostra,
però que també
al vora d'unes 400 persones
la nit de Sant Joan
tenen que ingressar a hospitals.
i llavors
hi ha un risc,
hi ha un risc evident, no?
A vegades se n'oblidem bastant,
ens ho passem molt bé,
tirem petards,
molt divertit,
l'olor de la pòlvora
ens agrada,
però
no podem oblidar-nos
que som petites bombes, no?
I a vegades
amb mans
gens expertes, no?
Llavors,
clar,
el que no pot ser
és que
hem d'intentar evitar
el màxim possible
que tingui
d'anar gent
a l'hospital,
evidentment.
De dir-ho, eh?
400 persones
que són ja
una mica de tot, o...?
Hi ha de tot,
de tot.
Hi ha persones adultes
i hi ha nens,
vull dir,
hi ha de tot.
I l'un més normal
és que siguin per cremades,
per d'anjoculars,
que la gent s'anulida molt,
l'ull és una cosa,
un tema molt delicat,
i també per amputacions.
Vull dir,
a vegades
la gent es pensa
que està...
que poden jugar
i que jo he tirat petards
amb la mà
i que tota la vida
ho he fet,
bueno,
hasta que un te surt dolent
o que tu falles
o que hi ha un accident,
vam ser junt
amb diverses casualitats
i llavors
les conseqüències
poden ser molt greus
i per tota la vida.
Hi ha metges
que són molt ràpides,
hi ha metges
que s'han de durar
uns quants segons
perquè són molt,
pràcticament instantànies,
no?
Aviam,
en principi
els petards
estan regulats
i tenen que tindre
la seva metge,
però han de tardar,
no?,
per poder petar,
però també hi ha errors,
inclús errors
amb les enceses,
no sempre
els s'encenen
per la punta
o a vegades
hi ha els invents,
entre cometes,
que fa la gent
o algú
que li ha fallat
un petard,
imaginem-se
que agafes
encens un petard,
el tires
i llavors
pica amb la metge
al terra
i s'apaga
i llavors
te queda
un tosset més petit
llavors,
ah, clar,
s'ha d'aprofitar
i llavors
t'apeta.
I no és només
que juguis
a tirar-los amb la mà
i això
que evidentment
no els hauríem
de tindre mai
a les mans,
sinó que
no fem altres coses
com per exemple
posar-los dintre
de tutxanes,
dintre d'ampolles,
de llaunes,
perquè això
és matralla,
que surt disparada,
no sabem
a quina distància
i en quina direcció,
és alguna cosa imprevisible,
no?
I llavors,
clar,
a més no es va protegir,
normalment la gent
fa calor,
no sé,
és una,
és festa,
no?
I llavors
no es fa com els diables
que per exemple
que van vestits
de cap a peus
i ben protegits
amb roba de cotó
i ben gruixuda
i llavors,
bueno,
anem amb roba sintètica,
amb pantalons curts,
màniga curta
i amb xancletes
si fa falta,
no?
Llavors,
clar,
estem molt,
molt,
molt desprotegits,
no?
No tenim present
que pot haver-hi
i que es pot torçar,
no?
Que la festa es pot torçar,
no hi és massa aquesta,
pel que hi tira,
hi ha altres que no,
evidentment,
hi ha gent que els hi té por,
els hi vol ben lluny,
no?
Però el que li agrada
veu la diversió
però no li veu,
no li veu el perill.
I no és només amb els petards,
sinó també amb les fogueres,
no?
Que també cal tenir tot un seguit
de precaucions
que sovint tampoc
no es tenen gaire en compte.
No,
evidentment,
de totes maneres,
això amb els ajuntaments grans
està molt,
està molt,
molt regulat
i els cossos de bombers
i la policia local
i això,
doncs,
fa,
fa batudes,
no?
Diguem-ho,
i llavors jo,
per exemple,
quan estava a cap de Parc de Reus,
doncs,
ho fèiem
i llavors la policia
ens donava,
ja sabíem primer
les ubicacions històriques,
no?,
de cada any,
però llavors també
es recollia informació
i es veia i es anava
i, bueno,
es buscava,
hi ha d'haver-hi un responsable,
s'ha de demanar un permís,
han d'estar a més de 15 metres
de les façanes,
no es pot acumular
molt de combustible,
sempre lluny
de línies elèctriques,
etcètera,
etcètera,
no?
si es fa damunt de l'asfalt,
doncs s'ha de posar
una capa de sorra
per no malmetre l'asfalt,
vull dir,
però això
amb ajuntaments grans
i això
ja és una cosa
que està
més controlada,
amb els ajuntaments
petits
i pobles i això,
doncs,
mira,
ja es fa més...
Complicat.
Més a l'antiga,
diguem-ho,
no?
Ja no
hi ha tanta regulació,
no es controla tant,
però, bueno,
sempre, evidentment,
és una nit
que tenim que fer moltes sortides
per culpa de vegades
de les fogueres
que, evidentment,
no se poden tirar coses
que es puguin enlairar,
no pots tirar papers
ni pots...
ni plàstics
o coses que contaminin molt,
etcètera,
vull dir,
l'ideal són fustes
i para de comptar.
Llavors, bueno,
s'ha de tindre en compte
tots aquests temes
perquè acabi
siguin una festa,
una rebel·la,
no?,
en la qual ens ho passem bé
i no prengui mal ningú.
Que tothom acabi content,
eh,
de fer...
Evidentment.
Llavors,
ens ha de tindre en compte,
doncs,
per exemple,
temes com la legislació,
que la gent la desconeix.
Què diu la legislació
respecte a tot plegat?
Uf,
és molt polèmica
perquè per Europa
ens hauríem prohibit totalment
i hi va haver-hi
molta polèmica
amb això,
però,
per exemple,
no es pot tirar
absolutament cap petar
ni una bengaleta
ni una bombeta
als nens de menors
de 12 anys
i quan poden tirar
en 12 anys
fins que en tenen
13,
14 i 15,
només poden tirar
sabetes,
bengaletes
i conos,
bateries aquestes,
conos petits,
molt poqueta cosa.
Res que s'enlairi,
per exemple.
qualsevol cosa
que s'enlairi
en a l'aire
llavors ja
tens que tindre
de mínim 16 anys
i els grossos,
els més perillosos,
ja has de ser
major d'edat
amb tota la responsabilitat.
A més a més,
els pares tampoc saben
que haurien d'estar
sempre
totalant,
no els pares,
vull dir,
qualsevol persona
menor d'edat
que tiri petards
hauria d'estar
supervisat
per un adult.
No té per què ser
els pares,
pot ser un germà,
pot ser un veí,
que sigui,
però ha d'estar
supervisat
per un adult.
Més que fer
perquè no tenen
experiència els nanos.
Ells volen festa,
se'ls acudeixen coses,
tots ho han fet,
i el primer.
Però,
clar,
no són conscients
dels pares,
i els grans
com que tenim
més experiència,
els anys
els han donat
d'un en un,
han anat agafant
experiència
a base de patacades
a vegades,
doncs
ets més prudent.
Tots hem fet invenció.
dos.
Malauradament,
no s'han de fer,
però,
de tota manera,
la llei que és a nivell europeu,
llavors,
i aquí no té afectació,
o sí,
o no s'han de compte.
Sí, sí,
no, no, no.
Aquí ets vigent,
també, eh?
Sí, sí,
clar, clar, clar,
és vigent,
està posada
en l'ordenament jurídic nostre,
sí, sí.
El que passa
que per la Unió Europea
ells entenien
que nosaltres
això de donar petards
amb els nostres fills
era com donar-li bombes,
vull dir,
esteu donant petites bombes
als vostres fills,
esteu bojos,
i que nosaltres,
no,
que això és mil·lenari,
que és cultural,
mediterrani,
vull dir,
que aquí hi ha molts interessos,
interessos socials,
vull dir,
no només econòmics,
sinó socials,
la gent, això,
i clar,
el mediterrani
és impensable,
no,
que no es puguin tirar petards,
ja no parlem només de Catalunya,
imagineu-vos la comunitat valenciana,
per exemple,
no?
Llavors,
bueno,
es va buscar aquells entremitjos
que no agraden a ningú,
no?
Els europeus haurien sigut
molt més durs,
sobretot els centres europeus
i nor-europeus,
i els del sud,
doncs,
haurien volgut
que hagués sigut més laxa,
em recordeu-vos que ja va haver-hi
molta polèmica
amb els diables,
amb la canalla dels diables,
no?
Els bombirs,
suposo que aquella nit
de la nit de la Revella,
no,
vaja,
esteu allò matins,
no pareu,
no?
No,
no parem,
no parem,
normalment,
evident,
normalment són coses petites,
però totes les coses
comencen per a alguna cosa petit,
no?
I llavors,
si s'arriba temps
i es pot controlar,
doncs,
però,
bueno,
normalment acostuma a ser
a prop de les fogueres
o en llocs on tiren petards,
doncs,
crema de rostolls,
de matolls,
herbes,
vull dir,
però clar,
el problema és que això,
vull dir,
si no el pares a temps
es va fent gran
i no saps on pot arribar,
no?
Però no,
vull dir,
home,
és una nit,
és una nit que hi ha feina
i després això que dèiem
de la gent que es fa mal,
doncs,
allò que dèiem,
unes 400 a tot Catalunya,
només a la nit,
només a aquesta nit,
que hi ha molts llocs
que se'n tiren molts dies abans,
no?
Però,
i en canvi,
aquí a la demarcació
aproximadament són una cinquantena,
prop de la cinquantena.
Clar,
i tothom a vegades
la gent pensa que això
li passa amb els altres,
però no amb ell,
no?
Aquí pensem que passa a Girona,
els de Girona que a Lleida,
no, no,
això passa a tot Catalunya
i el que l'ha tocat la Xina
i li volen uns quants dits
de la mà,
doncs,
explica-li que...
Que li ha tocat amb ell,
que li ha tocat amb ell,
no?
És que estem parlant d'això,
és que estem parlant d'això,
que em puguis aclarar
un petard a la mà
i que perguis els dits
de la mà,
o la visió,
vull dir qualsevol cosa,
hi ha coses molt simples
que jo a vegades explico
amb totes aquestes xerrades
que hem anat fent
amb escoles
i ajuntaments,
etcètera,
que,
per exemple,
jo explico coses meves
amb unes simples coses
que m'han passat a mi,
jo he sigut un gran amant,
un gran amant dels petards,
però ja vas fent una edat
i ja vas veient
moltes coses,
conseqüències
i te vas...
i ja està molt refredat,
això ja fa anys
que no en tiro,
excepte amb les demostracions
aquí que fem
amb les escoles i això,
però jo amb les vengales
petitetes,
petitetes,
jo una vegada
me la van tirar així a l'aire,
va caure en un tandall,
en un toldu,
i se'm va encendre el toldu,
això a casa meva,
i una altra vegada
amb el meu fill,
una xispeta,
se li va clavant a l'ull,
vam tindre que anar a dos hospitals,
perquè a un no li van poder treure
i després m'ha dit
vés a Joan XXIII,
que allí hi ha un oftalmòleg,
i bueno,
i allí va estar dues hores
i a punt de tindre que,
ja deia l'home,
o faig els últims intents,
i si no,
el quiròfan,
per poder fer un tallet
i obrir
i poder treure aquell...
allò,
vull dir,
i és una simple bengala,
clar,
ningú pensa que una bengala
sigui perillosa,
no és una cosa molt perillosa,
però mira,
a mi personalment,
vull dir,
no són coses que m'hagin explicat,
a mi personalment
m'han passat aquests dos casos,
vull dir que...
llavors la gent
no en som conscients,
jo,
per exemple,
jo no n'era prou conscient,
per exemple,
a mi em va passar,
ara un dels consells que diem
és que roba estesa a fora,
tanquem tandalls,
baixem persianes,
tanquem finestres,
etcètera,
no?
Doncs, bueno,
doncs jo estaven tirant això
i jo tenia el tandall obert,
bueno,
vaig aprendre per experiència,
no hi havia campanyes
d'aquestes,
etcètera,
no?
No, no,
jo tinc una mica,
li falten tres dies de la mà
per un coet,
també,
sí,
sí,
que trobaríem referents a seguida,
al voltant de persones
que els hi ha passat coses...
Sí, sí,
i a mi,
quan vaig i explico aquestes coses,
sempre hi ha algú que me n'explica,
sempre hi ha algú que m'explica
algunes desgràcies o coses
que els hi han passat a algú.
Sí, sí,
l'altre dia estava en un col·legit
i m'ho deia una professora,
vull dir,
una vegada,
amb ella,
una professora li va entrar així
per l'escot un petard,
amb 13 anys,
una altra també em deia,
diu,
amb 13 anys,
diu,
un company del curs superior
de 14 anys
també li van volar
tres dits a la mà,
vull dir,
existeix,
existeix,
no,
per desgràcia
són coses que passen,
llavors,
només amb una mica de prudència,
de sentit comú,
sempre una mica,
allò pensar que,
sempre posem coses a la balança,
no,
i pensem que pot haver-hi l'imprevís,
allò de la llei de Murphy,
no,
que diuen que si algú pot sortir malament
sortirà,
no,
doncs,
els petards fallen,
eh,
també,
i fan coses a vegades inesperades,
no,
i a vegades nosaltres mateixos,
perquè a mi gent m'explica,
diu,
una vegada,
no sé què,
vaig tirar l'ensenador,
eh,
i em vaig quedar amb el petard a la mà,
i una altra,
diu,
jo tenia de petard a la mà,
no sé què,
vaig tirar el que estava apagat,
i em vaig quedar,
no, no,
per això parlo de crius, eh,
no parlo de gent gran,
també, eh,
però vull dir,
que agafen i fan aquesta,
aquesta,
o sigui,
actuacions que,
que estàs amb els nensvis aquells i tot,
i, bueno,
i ens equivoquem,
si ens podem equivocar tots,
ja estàs els bombers,
ens equivoquem,
no,
vull dir,
doncs,
per què no es pot equivocar una persona
de poca edat,
o una persona que només tira petards una vegada a l'any,
no?
hi ha una taula de risc,
no?,
de cadascun dels petards,
sí,
des de baixa a alt,
no?,
amb aquest trínic que anar repartint a aquesta xerra d'Escofe fins ara,
sí,
i tot i que les vengales estarien entre les primeres dues categories,
per tant,
no és que siguin molt perilloses,
però també hem de tindre en compte això que ens explicava,
Josep,
que qualsevol petard pot ser perillós,
no?
Exacte,
vull dir,
les vengales del cas que t'he explicat eren de risc baix,
o sigui,
els que en tiurien a més es poden tirar a partir dels 12 anys,
però mentre tens 12, 13, 14 i 15,
o sigui,
no pots passar-les de risc mitjà,
que ja són les vengales més grosses,
quan ja tens els 16 anys,
llavors,
els dos casos que t'he explicat,
que m'han passat a mi personalment,
vull dir,
van ser molt petites,
i,
i bueno,
i llavors els conos són,
fixeu-vos que si,
ara aquí els oients no ho veiem,
però amb el tríptic aquest que tenim aquí,
es veu que no hi ha ni petards,
ni voladors,
ni coets,
o sigui,
coses tan simples com un xinès,
o una velleta,
això és que s'aixeca ni volen una mica,
els voladors petitons,
però inclús els xinesos,
que és una cosa que sorprèn molt,
no es poden tirar legalment fins als 17 anys,
home,
pot ser que és una exigeració,
no ho sé,
però és que els europeus ens ho haguéssim prohibit tot,
vull dir,
a vegades el problema està,
no és només un petard,
a vegades és que,
i si te'n poses uns quants a la butxaca,
llavors ja en són molts,
i si t'has equivocat,
doncs bueno,
doncs,
més val que t'equivoquis,
amb coses petites,
que no pas amb tots,
amb el que els agrada amb els nanos,
els TNTs,
i fompevigues,
i tot aquest tipus de petards.
Són les rebelles amb precaució,
si volen més informació,
podeu entrar a la pàgina de la Generalitat,
gencat.cat barra Rebelles,
veureu aquest gràfic,
amb els diferents graus de risc,
dels quals avui hem pogut parlar,
amb el Josep Sabat,
a tècnic del Servei Territorial,
de Polícia Civil i Bomber.
Josep,
moltes gràcies per acompanyar-nos,
i que vagi el millor possible a la Rebella.
Això desitgem tots,
per això treballem.
Gràcies.
Gràcies.