Fins demà!
És que avui volem fer un programa especial des de la residència de gent gran de la Mercè.
Com dèiem, avui hem agafat la unitat mòbil per visitar les instal·lacions d'aquesta residència assistida,
centre de dia i casal de gent gran, mare de Déu, de la Mercè.
Volem conèixer el centre, volem conèixer els serveis que ofereix, les activitats que s'hi duen a terme,
els professionals que hi treballen i els usuaris que hi resideixen.
Vaja, volem conèixer tot l'entrellat que s'amaga darrere de la residència de la Mercè.
entre els convidats i crec que ja els podem saludar amb aquesta taula.
La tònica del programa aniran passant diversos convidats per aquesta taula que hem muntat aquí en directe des de la residència
i ja podem saludar en primera instància el seu director, Anton López.
Anton, molt bon dia.
Molt bon dia.
Disculpa que havia perdut una mica el guió i m'estava fent una mica un embolic.
A la taula també ens acompanya l'animadora sociocultural de l'entitat, la Núria Cartanyà.
Núria, molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
Agrair-te també que ens hagis obert les portes de la residència.
De fet, la col·laboració inestimable de la Núria ha estat també important perquè poguéssim venir a la residència a fer aquest programa.
I ens acompanya també a la taula el senyor Josep Soler.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia a tothom.
Del Casal.
Anirem presentant els diferents serveis de la residència durant aquest primer quart d'hora,
durant aquesta primera part del programa.
Podríem començar explicant, Anton, si li sembla, de qui depèn aquesta residència
i anar fent una mica d'història per saber on ens trobem.
I tant.
La residència de la Mercè depèn de la Generalitat de Catalunya, del Departament de Benestar Social i Família.
Va ser inaugurada l'any 1977 i celebraríem d'aquí uns quants anys el 40è aniversari.
va ser creada per la excel·lentíssima Diputació de Tarragona i l'any 95 es va traspassar a la Generalitat de Catalunya.
És un edifici emblemàtic que tots els tarragonins i tarragonines coneixen,
que va ser remodelat íntegrament recentment i es va inaugurar l'any 2011.
Consta de 13 plantes, de les quals 9 estan operatives,
hi viuen 117 persones usuàries i 6 persones venen de centre de dia.
I, evidentment, també comptem amb la col·laboració de tot un seguici de treballadors
que ens ajuden a viure i conviure el dia a dia.
Anirem repetint també aquestes dades perquè se'ns quedin també al cap.
deia que hi va haver una rehabilitació, una remodelació important cap als anys 2010-2011.
Quines millores van suposar aquesta remodelació?
Sí, va ser una remodelació molt important perquè va canviar una miqueta el concepte de llarg residència,
on l'any 77 la residència com a tal ja va ser un projecte pioner en tot l'estat,
on s'acollia a persones amb baixa dependència, és a dir, que no necessitaven moltes atencions,
i on, d'alguna manera, tenien un llarg on podien viure i conviure.
A partir d'aquí, com tothom sap, les necessitats de la gent gran han anat incrementant-se
i realment es va fer necessari una gran remodelació per poder donar el servei
que realment aquestes persones necessiten.
Es va remodelar íntegrament, es va dotar d'ajudes tècniques d'última generació,
es van instal·lar grues de sostre en diferents banys, amb habitacions,
es van adaptar tots els excessos i això va comportar una millora substancial
amb la qualitat assistencial del centre.
Actuacions que es feien des de la planta cinquena a la tretzena,
ara diu que d'aquestes tretzen n'hi ha nou que estan operatives.
Sí, d'aquestes tretzen n'hi ha nou que estan operatives,
en queden quatre que estan pendents de remodelació.
Les quatre primeres, no?
Les quatre primeres.
El divendres passat justament vam tenir la visita de la honorable consellera
i bé, estem a l'espera que això en un futur proper
pugui entrar en un projecte i puguem veure l'edifici realment finalitzat.
El desitge és aquest, que en un futur l'edifici pugui...
o pugueu comptar amb les 13 plantes de l'edifici?
Evidentment, evidentment.
Són uns espais que han de donar un servei
i per tant esperem que això es compleixi tan aviat com sigui possible.
Llavors, entenc que ha de ser la Generalitat qui posi en marxa aquesta remodelació.
Sí, sí, sí.
Ha de ser el Departament de Benestar Social i Família
que ha de donar el vistiplau al projecte.
Tenim data per aquest projecte?
Us han comentat alguna cosa?
No, data d'avui no puc avançar res.
Dèiem, doncs, això, que el 2010 es va fer aquesta rehabilitació
amb una inversió important també de la Generalitat,
amb 18 milions d'euros,
i les places, tant les dels usuaris com les noves places de treballadors,
continuen ampliant-se als anys 2011 i 2012.
Sí, hi va haver una reducció temporal per facilitar les obres,
però després es va recuperar, diguem-ne,
el nombre inicial de persones usuàries.
Ara mateix, recordem en quantes places...
Sí, són 117, 117.
I quantes estan en funcionament, totes?
En funcionament estan al 100%,
tenim una ocupació al 100%
i que, bé, distribuït en aquestes plantes,
doncs, gaudeixen d'uns espais, unes instal·lacions
i no cal dir-ho, unes vistes immillorables.
Llavors, entenc que l'ampliació
o l'acabament d'aquestes quatre plantes,
l'acabament en funcionament d'aquestes quatre plantes
que falten, permetria encara oferir més places.
Previsiblement, sí.
Fins a quines podríem arribar?
No ho puc dir.
És un projecte que encara està damunt de la taula
i que, evidentment, depèn de dotació pressupostària.
Molt bé.
D'aquests 117 usuaris que ara mateix
gaudeixen dels serveis de la residència,
quin suport reben?
Quins serveis exactament reben aquí?
El servei és cobrir totes les necessitats
que puguin menester les persones usuàries.
Això vol dir que totes les persones usuàries
que entren en el nostre centre,
mentre mantinguin unes capacitats,
que podríem anomenar capacitats residuals,
ells han de ser el suficientment autònoms
per fer el que continuarien fent a casa seva.
En aquest cas, sí que tenen una sèrie de necessitats
que no poden cobrir-se per ells mateixos
i, per tant, és necessari l'ingrés en un centre residencial.
Això passa per les pròpies activitats de la vida diària,
on la persona usuària està en les seves activitats en el dia a dia,
i també passa per les pròpies necessitats personals,
ja sigui en el bany, en el vestir, en l'higiene, etcètera.
La residència de la Mercè, doncs, això que ofereix aquest servei
al 100% de les places disponibles, com dèiem.
Clar, al principi fèiem la presentació
i parlàvem de residència assistida, de casal,
és a dir, que els serveis que s'ofereixen,
les vessants són diverses, són moltes.
Sí, tindríem també la vessant del casal,
on, doncs, el casal està anexat a l'edifici de la residència.
És un casal que depèn també de la Generalitat de Catalunya
i que dona uns serveis bàsics de perruqueria,
podologia, servei de bar...
Pot ser dels serveis del casal, també ens hem pot parlar el Josep,
que el tenim aquí a la taula amb nosaltres, Josep.
Sí, diguem.
No, anava a dir que ens expliquin, doncs, això,
com funciona el casal i exactament què...
Què s'hi fa?
El casal, com ja he dit, perteneix dintre de l'edifici,
dintre de l'edifici general, està el casal a la part baixa,
s'entra per la porta principal,
t'ho dic això perquè molta gent encara té problemes de pie,
però s'entra,
per tant s'entra per l'entrada principal de la residència
i estem a la planta quinta.
Després nosaltres fem el tema d'activitats,
el senyor que t'ha de parlar, ja parlaré una mica jo.
A veure, nosaltres tenim el tema...
Després vam fundar l'associació Casal,
Casal es va fundar abans, perquè ja és el mateix que la residència,
l'associació la vam fundar l'any 99,
i actualment tenim de socis 595 socis actualitzats.
Després nosaltres fem diverses activitats,
com per exemple fem les sardanes.
Tenim una colla sardanista que enguany hem anat a actuar
a Vilanova, a Reus, a Vendrell i a Tarragona.
I també actuarem el diumenge que ve a Valls.
Això ho fa tot a través de l'associació
i dels nostres socis, però hem fet totes aquestes coses.
També tenim el tema del country.
Tenim un country que tenim 35 persones al country,
o sigui, ens està sortint extraordinàriament bé,
i està molt contents.
Anem a molts llocs,
van també a actuar,
i nosaltres actuem a tot arreu,
actuem de gratis, no cobrem mai.
O sigui, ni cobrarem mai si tu vols.
És a dir, que en aquest casal hi pot accedir
gairebé qui formi part de l'associació,
és a dir, no només està restringit
per als usuaris de la residència, no?
Aquí ve molta més gent.
Aquí ve molta més gent.
Nosaltres som de socis, ja t'ho he dit,
595 actualitzats,
i les activitats que fem són vàries.
Les activitats que fem són vàries.
Jo et parlaig de les vegades,
que he dit el que fem,
doncs tenim el country,
i després tenim conjuntament amb la Generalitat,
o sigui, amb el senyor Rolà Anton,
el tema de la coral.
Molt bé, com funciona això de la coral?
La coral té un professor
que col·labora a la Generalitat
amb el pagament del director,
perquè amb els calés, aquest home.
però bé, mentre ho puguem fer,
o el puguin fer,
doncs tindrem coral.
A la coral som més o menys 28, 29 persones,
sempre balla una, amb una ball,
i anem a tocar on ens conviden.
Per exemple, ara mateix,
el dia 28 d'aquest mes,
ens anem a Mataró.
Anem fent la visita a Mataró,
que els companys de Mataró van vindre abans aquí a nosaltres,
i els tornem a la visita,
i llavors portarem la coral,
i hi haurà una actuació allà,
al casal de Mataró,
del casal de la seva i de la nostra.
Crec que ens acompanya,
ja podem saludar el Maria Castell-Tort.
Maria, bon dia.
Bon dia.
Que s'acaba d'incorporar mateix al programa,
no passa res, cap problema.
Estàvem parlant, Maria,
de les activitats que es realitzen en el CID,
aquesta associació d'aquest casal.
Vostè, com a vicepresident,
com valora tot això?
Bé, jo ho valoro molt.
Es pot dir així.
Tenim sis sessions,
sis activitats diferents,
que són la gimnàcia,
ho diré una per una.
La gimnàcia,
que fem pagar una quantitat molt elevada
de matrícula,
per dir-ho d'una manera,
de 30 euros,
a l'any.
A l'any.
Això de molt elevada era irònic, no?
Bé, per això ho dic.
És que som una empresa
que naveguem amb diners,
i per això ho dic.
Bé, llavors,
tenim la ioga,
és a dir,
tots estan al mateix preu,
a 30,
menys les manualitats,
que estan a 20,
i el country,
que em penso que el president
ja us n'ha parlat,
o us ho hem d'anar parlant.
Sí, sí,
n'estava parlant ara fa una estona.
El country està en la mateixa línia
que aquests altres,
però una mica més econòmic,
perquè també hi ha molta més gent.
A més a més,
tenim la part de les manualitats,
hi ha la pintura
i dibuix,
que té també uns 10,
10, 12 afiliats,
per dir-ho d'una manera,
també.
Llavors hi ha
l'altre,
la...
puntos de coixí,
i ens sembla que l'hauria dit totes.
Moltes activitats
de les quals també
n'anirem parlant
al llarg del programa,
amb els seus protagonistes.
Molt bé.
coneixíem, per tant,
els serveis
que ofereix també
aquest casal,
residència de Dianton,
moltes coses
que funcionen
i pel que veiem
funcionen bé.
Sí,
jo voldria destacar
el fet que
el casal,
com a entitat,
és un casal
de la gent gran
que acull
l'associació
de gent gran
Maradeu de la Mercè,
i això és un actiu
importantíssim
perquè
cal definir
que
la gent gran
com a tal
hi ha hagut
un canvi de perfil.
Ho hem dit abans
a nivell de residència,
però a nivell
de casal també.
Les persones
que venen
al casal
cada vegada
tenen més ganes
de fer coses,
val a dir
que tenen
més inquietuds,
més formació
i per tant
són més exigents.
S'autogestionen
ells
i
hi ha
un vano
de possibilitats
i d'activitats
riquíssim.
A més,
és important
també comentar
les sinergies
que teniu
amb altres entitats
de la ciutat
i la participació
en la vida social
de Tarragona,
ho dèiem al principi,
jo crec que hi ha poca gent
que no conegui
la residència
de la Mercè,
i això també és important,
però obrit-vos
a la ciutadania,
no?
Sí,
és importantíssim.
Independentment
de les activitats
diàries,
nosaltres seguim
el calendari festiu
i per tant
doncs
celebrem
i participem
en totes les festes,
ja sigui
a l'estiu com a l'hivern,
intentem
difondre
el nostre centre
a la ciutat,
però també
volem que la ciutat
participi
en el centre.
Això fa que ens sentim
doncs
ciutadans,
perquè en realitat
som el que som,
no?
Som ciutadans
de Tarragona
i participem
del dia a dia
també de la ciutat.
Doncs Anton,
Josep
i Marià,
si us sembla,
acabem aquesta part
del programa
amb un desig
de futur.
Anton?
El desig
de futur?
Doncs
vida als anys.
Josep?
Jo,
viure molts anys
per poder continuar
servir la gent gran
a tot el que podem
i a tothom
que vagi molt bé.
I el Marià?
Diré el mateix
pràcticament,
viure anys
i pugueu atendre
amb tota la...
Vamos,
que el que anem fent
es vagi notant.
Doncs per això
també estem aquí
per explicar-ho
i per donar-ho a conèixer.
El que farem ara
és fer una petitíssima pausa,
de seguida tornem,
a grans trets
hem repassat ja
les generalitats
d'aquesta residència
i casal,
de seguida
continuem
i ho farem
doncs repassant
més activitats
amb els seus protagonistes.
Agrair al Marià,
al Josep
i a l'Anton
i a la Núria
que la tenim per aquí
i encara per aquí
estarà molta estona.
Fins ara.
Fins ara.
i ara el que farem tot seguit
doncs és parlar
amb els usuaris,
amb els protagonistes
d'aquestes activitats
que ara les comentàvem
així a modes de resum
i volem saber
quines realitats,
quines activitats
es realitzen
al casal
i les activitats
que es realitzen
més ben dit
a la residència,
amb els usuaris
del centre.
La Núria Cartanyà
que la tenim aquí.
Núria,
bon dia de nou.
Hola, bon dia de nou.
Ens ajudaràs
a portar a terme
tots aquests canvis
de protagonistes
a la taula
perquè aniran passant
ara moltíssima gent
per la taula.
Comencem,
si us sembla,
saludant a la Carme Jornet.
Carme,
molt bon dia.
Bon dia.
Vostè volen parlar
de les activitats
de rehabilitació.
Què és exactament
el que fan?
Jo vaig a recuperació
i hi ha tres noies
molt maques,
la Montse,
l'Anna
i la Caro.
I la Caro.
Molt bé.
I què hi fan allà, Carme?
Allí hi ha tota classe
de màquines
i hi ha per tots
i ens ajuden molt
perquè jo feia,
jo portava dos bastons
i ara només un
i no podia aixecar el braç,
l'aixeco.
Molt bé.
Allí fem de tot
i a la bicicleta hi ha de tot.
És a dir,
que l'activitat
li ha portat a vostè
una millora.
Un 50%.
Molt bé,
contenta doncs
d'aquestes activitats.
Hi ha les noies
més que maques.
Doncs les saludem també,
aprofitem per saludar-les.
Sí, a la Montse,
a l'Anna
i a la Caro.
I a la Caro.
Molt bé.
Felicitat a l'home,
bon dia.
Bon dia.
Vostè ens parlarà
de la psicomotricitat,
de la gimnàstica, no?
Sí.
Què hi fan allà?
Doncs bé tot.
Començant pel cap,
que van pels peus.
I anem molt bé
perquè se va molt bé
i ha de fer la gimnàstia.
Ja tenim un noi allà
que es dona les instruccions
i llavors nosaltres
fem el que ell se diu.
Molt bé.
Un noi molt guapo
i nosaltres allà
venga a fer el que ell diu.
Vam, és que estan contentíssims,
fantàstiques.
Molt, molt.
Cada quant fan aquesta activitat?
Bé, del dilluns al dijous.
Tots els dies?
Tots els dies, sí.
Molt bé.
Una mitja hora,
molt bé,
35 minuts o coses.
Suposo que se'n parla molt
de la millora
que dona per al cos.
Molt, però moltíssim.
Moltíssim.
Psicomotricitat,
però vostè ho nota, no?
I la gent que hi participa
nota en aquesta millora, dic.
Sí, i tant.
Molt, home.
Si no quedem tiesos.
I tant, no pot ser.
I així es movem tot el cos.
S'ha de moure el cos,
que sí.
I tant, i tant.
Ja dic, des dels peus, cap.
Comencem pel cap
i que vam pels peus.
Molt bé.
Miquel, perdona una cosa.
Sí.
Faig un incís.
I tant.
La Feli també ens podria comentar
un moment que és l'encarregada
una miqueta dels rosers de la casa.
Ah, Feli.
Doncs Feli.
Els rosers, comentim d'això,
clar que sí.
Però això no té res a veure
perquè m'agraden molt els rosers.
No té res a veure.
Bueno, però també és interessant comentar
que a banda de les activitats
que fan,
doncs cadascú continua
amb les seves aficions, no?
Com és el seu cas.
Tenim una sèrie d'activitats
que són grupals,
que són aquestes
que anem comentant ara.
Sí.
I hi ha unes altres
que són més individualitzades, no?
És mantenir activitats
de la vida diària,
interessos i aficions
que han tingut
durant tota la seva vida
i que intentem una miqueta
poder-los oferir
perquè la residència
és casa seva.
I aquest és el cas també
de la Feli,
com ens deia,
amb aquestes flors,
que porta.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies.
Felicitat.
Parlem ara,
Núria,
si et sembla,
de xifres i lletres.
que ho porta la Conxita Ribas.
Conxita, bon dia.
Bon dia.
Vostè, què ens ha d'explicar
de les xifres i lletres?
Aviam.
Les xifres i lletres
és una activitat
d'una hora
que es fa tot el dijous
a la tarda,
de 4 a 5.
I en què consisteix, Conxita?
Què hi fan allà?
En dues caixes
hi ha lletres,
vocals
i consonants.
Sí.
i s'abaguen
fins a 10.
Molt bé.
Lletres,
siguin vocals,
5.
Consonants.
Consonants.
I llavors,
la Montse,
terapeuta ocupacional,
ocupacional,
ens diu,
s'escriu
per lletres
i això
fa que nosaltres
s'agafen
i
fem paraules.
I vagin jugant
amb aquestes xifres
i amb aquestes lletres, eh?
formant paraules
o diferents coses
que els hi marqui
la terapeuta.
La terapeuta, molt bé.
Què els aporta
aquesta activitat, Conxita?
A mi m'aporta
el pensar
a escriure.
que no puc
perquè tinc
una mà
inserible
i m'ho escriu,
però
la recordo
i...
És una manera
també
d'exercitar
la memòria, no?
Memòria
i l'interès
per
per
per
per això.
Per les lletres,
per les xifres
i per la memòria.
I després
penso
me'n recordo
de les lletres
que hi havia
i busco
la...
I un cop
s'ha acabat
l'activitat
vaig...
Estic una estona...
Estic una estona
baruntant i pensant, no?
Ja va amb aquella lletra
i amb aquella xifra.
Acaba l'activitat
i continuo a pensar
a veure què podia haver fet.
Ei, amb les xifres
i les lletres.
Vostès s'ho preparen, no?
Ja per al següent dia.
Aviam si li toquen
lletres pergudes
i així ja ho he pensat.
Sí.
Conxita Ribas,
moltes gràcies
per participar, de veritat.
Gràcies a vosaltres.
Parlem ara
de la teràpia assistida
amb animals.
Ens en parlarà
l'Àngela Garcia.
Àngela, bon dia.
Bon dia.
Terapia assistida
amb animals.
Això ja sona interessant
des d'un principi.
Què hi fan allà?
Ai, de fet,
de fet,
moltes coses.
Aviam, expliqui'm.
El monitor,
que és...
Empresa...
Ai, que m'ho he de posar-me a prou.
Tranquil·la, tranquil·la.
Tranquil·la.
Cap problema.
Cap problema que això
són les coses del directe.
Vostè no es preocupi.
Empresa tan amigus.
Tenim una empresa
que col·labora amb nosaltres
que es diu
Empresa tan amigus.
Molt bé.
I què us venen a fer?
Monitor Òscar.
És la persona
que s'encarrega
d'aquesta ciutat.
Gossos.
La Dana...
Espera, espera.
Ve l'Òscar
amb dos gossos.
Sí.
Com es diuen els gossos?
Un se diu Dana
i l'altre Samba.
El petitet es diu Samba.
El gros es diu Dana.
El que més treballa
és el gros.
I què hi fan amb aquests gossos?
Els hi fa fer meravelles.
meravelles els hi fa fer.
Com per exemple?
Com per exemple
què feu amb els gossos, Àngela?
Mira,
l'Òscar
els hi tira, per exemple,
una figura
de goma
o no sé del que és allò.
Sí.
Ell els hi parla
en secret al gos.
A la Samba,
a la Dana.
I li dona una llepolia
i la Dana
se'n va cap allà.
Agafa
lo, lo, lo, lo...
La figura.
Sí, que és un plàstic.
Sí, sí.
I el porta allà
on li diu l'amo.
Molt bé.
Sense que ningú
se n'enteni.
El deixa allí.
Esta setmana passada
va fer una cosa
meravellosa.
Mira que he vist circos,
però no ho havia vist mai.
va replegar no sé quantes
trossets d'això de goma
i ho va donar
amb una noia,
tot amb una noia,
perquè li deia
l'Òscar.
I aquella noia
el muntava.
Mentre feia
altres coses,
la noia aquella
agafava
que ells t'ho veig
fins que va fer
una rodona
i se la va guardar.
I la Dana
no va fer res més
en tot el rato
amb ella,
però amb els demés
els hi portava
el que ell li deia.
Molt bé.
Però tot en secret.
No,
no m'entravem,
però venia
i la Dana cap allà,
te llepava la cara,
te feia una carícia
i esperava
i la llepolia.
A vostè li agraden
els animals o no?
Mane.
Li agraden els animals
a vostè,
dic?
Molt.
Sí, no?
Moltíssim.
Jo no he tingut.
Es nota que disfruta
amb aquestes teràpies.
Jo vaig tindre
una gosseta
17-17 anys.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Molt bé, Àngela,
doncs moltes gràcies
que vagin molt bé,
que continuïn amb bé
totes aquestes teràpies, eh?
Gràcies a vostès
per tindre esta atenció
que pugueu dir.
I tant que sí,
ens encanta visitar-los.
Gràcies.
Parlarem ara
d'una altra activitat
que ens explicarà
la Leonor Palau.
Leonor, bon dia.
Bon dia.
Parlem del bingo.
Del bingo?
Del bingo.
Què ens ha d'explicar del bingo?
Jo crec que tothom sap
com funciona un bingo, no?
Suposo.
Sí, no?
Poco menos.
I que...
I que...
com ho duen a terme
això del bingo?
Aviam,
cada quant ho fan?
Cada dimecres.
Cada dimecres és el moment
de jugar al bingo?
A la tarda.
I què?
Amb què juguen al bingo?
Com funciona això del bingo?
Aviam.
Al bingo,
usen uns cartons,
unes fitxes,
i has d'anar col·locant
el número que surt.
Molt bé.
Per exemple,
si surt una...
3, 6 segons,
és una línia.
És línia.
I et donen 4 caramels.
Ep,
aquí juguen amb caramels, eh?
No juguen amb diners
ni amb pesos ni bé.
No, és res de diners.
Si fossin diners
jo ja no hi aniria.
Jo crec que tal com està la cosa
no hi aniria cap a ningú, eh?
Si fossin diners,
amb caramels.
I quan fem bingo, què?
Te donen un regal.
Ah.
coses que elles tenen allí,
les noies.
Molt bé.
I tries el que tu vols.
I qui canta els nombres del bingo?
Els nombres del bingo?
Qui s'encarrega d'això?
De Nadia?
Una noia.
A vegades els canta la Xus.
Molt bé.
A vegades els canta la Xus,
que és l'altra animadora sociocultural
que tenim al centre,
i alguns cops,
com que tenim voluntaris,
no?
Una voluntària.
També.
Algun voluntari també col·labora
amb nosaltres.
Escolta, Leonor,
hi ha algú que sempre guanyi
o que tingui molta sort al bingo,
o no?
Tothom hem de guanyar.
Tothom hem de guanyar, eh?
Tothom no,
perquè a vegades no guanyes res.
Home, clar.
Però...
Però bueno.
Però bueno.
Vam fent, eh?
Però anem allí,
te distreus.
Sí?
Què li aporta a vostè aquesta activitat?
Entreteniment,
imagino,
se distreu,
no?
Te distreus.
Perquè si no,
tot el dia
m'avorreixo com a nostra.
A més,
això de jugar al bingo
també ja està pendent
dels números
i de l'ordre també.
Imagino que exercita la memòria,
no?
I li fa també pensar...
La que canta,
has d'estar pendent
del número que ha dit.
Has d'estar concentrada
i pendent
del número que ha dit
que no se n'hi passi cap.
Molt bé.
Lleonor Palau,
moltes gràcies.
Un moment,
Leo,
en aquests moments,
des de la setmana passada,
si no m'equivoco,
tenim uns voluntaris nous,
oi?
Sí.
Que venen d'una escola.
Sí.
Venen de l'escola Teresianes,
que també ens donen suport
en el bingo,
una tarda.
En el bingo?
Dins de l'escola
tenen un crèdit
que és de Justícia i Pau
i també venen a col·laborar
amb nosaltres.
Perquè veiem que també
els voluntaris
són molt importants.
Són molt importants.
Soin joves,
molt simpàtics
i molt carinyosos.
Molt bé.
Leo,
moltíssimes gràcies.
De res.
Gràcies a vostè.
Gràcies.
Anem amb la següent activitat,
Núria,
amb la Dolors Maior.
Dolors?
Sí.
Bon dia.
Bon dia.
Cistelleria i mandales.
Sí,
això mateix.
Cistells i mandales.
Què fan aquí,
aviam,
amb aquesta activitat?
Ah,
doncs mira,
el primer de la mandala
és que
és oriunda de la Índia
i
es representa
que és un cercle rodó.
Sí.
Llavors,
les mandales que fem
totes són així,
tant se van les més petites
com les mitjanes
com la grossa.
Totes són rodones.
Molt bé.
Però és una cosa
que ho treballes molt a gust.
I vostès s'encarreguen
de fer tot aquest treball
per fer-les, no?
Entenc?
Al centre oferim
una sèrie de mandales.
Sí.
Sí?
Unes que són
d'un tamany a tres,
perquè més petites
a vegades dificultats visuals
ens sorgem,
ho sé moltes.
I hem treballat d'a tres
fins i tot
a fer-ne una
de metro per metro.
Molt bé.
Déu-n'hi-do.
Han treballat diferents mandales.
Sí, sí.
Llavors,
treballem les mandales.
Explica'ls-hi,
què ens ofereixen
les mandales,
Dolors?
Què ens transmeten
les mandales?
A mi em transmeten
una tranquil·litat.
Allò d'estar tranquil,
d'estar quiet.
Mentre pintes la mandala
no tens ganes de res.
I mira que jo parlo.
Però vostè,
mentre pinta la mandala
està concentrada,
està quieta,
està tranquil·la.
Això mateix,
concentrada,
només penso en allò
i vaig fent,
vaig fent,
no me'n dono compte
que no parlo amb ningú.
I li passen les hores,
volant, imagino,
fent la mandala.
Sí, estaria bé,
i tant,
i tant.
Estaria rato
i no em moria.
Molt bé.
Quan és l'hora de marxar,
penso,
ja s'ha acabat.
Ja s'ha acabat.
Déu-n'hi-do.
I llavors,
Dolors,
també fem la cistelleria,
el taller de cistelleria?
També,
fem cistellets,
cistellets,
paneretes.
i passa una mica
com amb les mandales,
no?
Imagino que també
se'ls fa curt,
això.
Sí,
però el cistelleria
és diferent.
Ja no cal,
ja no requerís
tanta concentració?
No,
el cistelleria parlo.
Ah,
més,
més,
més concentració,
encara.
Més concentració,
però les boques
van més sueltes.
És a dir,
parlem més
a l'hora de cistelleria.
El cistelleria parlo
i arribo.
Ja és diferent,
eh?
Ja m'han arrit
dels altres
que s'equivoquen
i després m'equivoco jo.
Molt bé.
cada dos o tres passades
he de tornar enrere.
Déu-n'hi-do.
Però bueno,
m'ho passo bé.
I tant que sí.
Dolors Mallor,
moltes gràcies
per participar.
Parlem de manualitats
i musicoterapia relaxant
amb la Cinta Pla.
Cinta,
bon dia.
Bon dia.
Aquí tenim dues coses.
D'una banda,
les manualitats,
que vindrien una mica
amb el que ja ens explicava
la Dolors.
Sí,
n'he tenut moltes
de manualitats.
Què fan, per exemple?
Expliqui'ns algunes.
Doncs ara estem fent
els decorats
del teatro
que farem per Nadal.
Ep.
i que farem riure, eh?
Sí o no?
Sí,
que vol més riure
que plorar.
Home, i tant.
I tant que sí.
I els vindrem a veure.
Sí.
I també fem
les mandales
que dia ella.
Una de molt grossa
n'han fet.
Que també ens ha fet
passar molt bons ratos.
Llavors,
decorar
tot el que és
la residència
per a Nadal
s'estan fent
llet
d'allòs estrelles
i fan
arnelles
per a fer totes unes cadenes
i també estan
fent
fem la castanyada
també quan és la castanyada.
Fem sempre
sempre tenim festa aquí.
Sempre teniu festa
i sempre tenen feina també,
perquè manualitats
de un i do.
Però són feines agradables.
I això de la música
o teràpia relaxant?
Sí, la música.
Que després de la feina
cal relaxar-se, no?
Sí.
Després fem la música.
Aquesta és una música
així molt,
com li diria,
molt melosa.
Molt tranquil·leta.
Te fa molta tranquil·litat,
te fa sentir
una serenitat.
Veus
els fons del mar
que hi ha
aquelles flors
tan boniques,
peixos.
També trauen
muntanyes
que són
unes vistes
fantàstiques.
I
si passem
allí
quasi una hora
en la llum
una miqueta baixa
i quan acabes
el que és
jo em sento
tan relajada
i trobes
diràs que també...
Estar tranquil·la
i amb aquella pau,
no?
Sí,
i amb aquella serenitat
i amb aquella serenitat
a la persona
que té.
A mi m'agrada molt.
Molt bé.
I a més vull dir
que aquí
vaig entrar
en cadires de rodes
i ara sortiré corrent
i fa 9 anys
que hi vinc.
Mira,
doncs així que
les millores
les millores
amb vostè
estan assegurades,
eh?
Sí,
assegurades.
Potser li donaria un ensurt
a algú, eh,
si marxés corrent,
però vaja,
Déu-n'hi-déu-n'hi-do.
Aquí m'han ensenyat
un nom de coses
que no sabia
perquè només sabia
cavacols.
Bé,
doncs ara sap
moltíssimes més coses.
Sí.
I tant que sí.
Cinta Pla,
moltíssimes gràcies
per participar.
Una altra de les activitats
és l'horticultura
que ens l'explicarà
la Carme Maideu.
Carme?
Bon dia.
Bon dia.
A què ens referim
quan parlem d'horticultura?
Doncs que aquí
em van oferir
un hortet.
Un hortet.
I què hi fan allà?
Doncs mira,
de començament
hi planto
coses de la temporada.
Ah.
Per exemple,
ara...
Ara què?
Ara què és plantar ara?
Quin moment estem ara?
Doncs planto
plantes d'hivern.
Bledes,
espinacs,
cebes,
escaroles,
enciams...
Molt bé.
I alls.
Molt bé.
I després tot això,
què?
Tot això,
doncs,
quan...
A mi m'encanta
veure com creixen
les plantes aquestes,
que les planto
que són molt petites
i quan han fet el fruit,
doncs,
ho reparteixo.
Molt bé.
Per la planta que estem
o per tot,
per tots,
els enciams
i també,
doncs,
algun treballador d'aquí
us obsequi-ho
perquè molta quantitat
no en faig.
No, però vaja,
aquí l'important
és plantar-ho
i després també
és cuidar-ho
perquè surti,
que això molta gent
ho prova a casa seva
i planta una patata
i no li surt res.
dono una mica de feina
però la faig molt a gust
perquè m'encanta.
Perquè a vostè li agrada
i aquí pot continuar fent
aquest treball d'horticultura,
no?
I tant,
i tant,
i tant.
I a sobre,
doncs,
si tenim un benefici
que en aquest cas
seria el fruit
o la verdura que recollim,
doncs molt millor.
I tant.
Molt bé.
Doncs, Carme,
moltes gràcies.
A vostè.
Que continuï treballant
amb aquest hort.
Gràcies.
Abans ens ho comentava
la Cinta
que estàvem preparant ja
el tema del decorat del teatre
i del teatre
potser ens en pot parlar més
la Pepita Duc.
Pepita, bon dia.
Bon dia.
Què estan preparant per Nadal?
Què riurem tant?
Bueno,
fem els pastorets.
Ah.
Els pastorets.
Molt bé.
I com van els assajos?
Bueno,
passem a puros,
però anem.
Què vol dir
que passen a puros?
Si els ativoquem.
Ah, però això és normal,
això també els passa
a qualsevol companyia de teatre,
eh?
Sí, clar,
però nosaltres
com som aficionats
no coneixem massa bé,
però bueno,
ho anem fent.
Molt bé.
Cada quant fan aquest taller de teatre?
Doncs un cop a la setmana,
els primers.
I què els aporta?
Perquè amb això
per al teatre
s'ha de tenir molta memòria,
no?
Per aprendre's dels textos,
molta concentració.
Sí, concentració
i, bueno,
ens aporta
que ho passem molt bé
entre tots,
companyerisme
i, en fi,
bé.
I sobretot
també la satisfacció
de veure després
un cop han fet l'obra,
la satisfacció
i això de veure
la feina ben feta,
no?
La feina que ens aplaudeixen
i que tothom diu
que ho han fet molt bé.
Aquesta...
Llavors estem tots contents.
Aquesta obra dels pastorets,
quan la tindran preparada?
Quan serà l'estrena,
capita?
No sé ben bé el dia,
els voltants de Nadal.
Perdó,
el dia 19.
El dia 19, eh?
És a dir que fins al dia 19
a passar puros
i després a rebre aplaudiments,
no?
Sí, senyor.
Vita, moltíssimes gràcies
que vagi molt al teatre.
Núria,
no sé si ens queda alguna cosa.
Les activitats extraordinàries,
si la Carmen vol fer 5 cèntims
i ja estarà.
Acabem amb les activitats extraordinàries.
Quines altres activitats
ens hem deixat?
Doncs que anem,
sortim,
fem sortidetes.
Ara mateix hem anat
a la casa de la festa,
a l'estiu s'han portat a la platja,
han acabat per Sant Jordi
i hem anat a veure
les parades de Roses
i han acabat,
hem fet un passeig
amb el trenet que hi ha a Tarragona.
Un trenet turístic.
Un trenet turístic.
I així podem veure
molts racons de la ciutat,
que sí?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs jo no sé què pensaran
els nostres odians,
però vaja,
qui pensi que a la residència
no s'hi fan activitats
se'm va una mica equivocat,
perquè realment
s'hi fan moltíssimes coses.
Jo els demanaria
a tots els que estem aquí
en aquesta sala
que fem un fort aplaudiment
perquè jo crec que realment
se'l mereix
la gent de la residència
i tota la gent que hi treballa.
Núria,
nosaltres ara el que farem
és fer una petita pausa.
Molt bé.
Falten 16 minuts
per arribar a les 12 del migdia.
Acabarem parlant
de noves tecnologies
i voluntariats
i no se'ns tira massa
el temps a sobre.
De seguida tornem
des de la residència
a la Mercè.
Moltes gràcies.
i aquí seguim
a falta de 14 minuts
per les 12 del migdia
exaurint aquests darrers minuts
del programa especial
que us hem vingut a oferir
des de les instal·lacions
de la residència
de la Mercè.
Núria,
Núria Cartanyà,
si no és amb nosaltres,
no t'has separat,
no he marxat, no.
deia que per fer una mica
d'introducció del que parlarem
ara a la part final,
ho dèiem ara,
és importantíssim
el paper del voluntariat
a la residència
i en molts àmbits,
no?
I per això teniu gent
que us col·labora.
Necessitem tota
i la màxima col·laboració
per part de l'exterior
i de l'interior
perquè un sol treballador
no pot fer,
pot fer feina,
sí,
però quantes més mans som,
millor.
i el voluntariat
sempre ofereix
unes altres coses
que donen
i aporten
moltíssim
als nostres residents.
I per això
en tenim
l'Associació de Voluntaris
del Tarragonès
que col·laboren
amb vosaltres,
tenim la secretària
que és la senyora
Encarna Fernández.
Encarna, bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres com col·laboreu?
Com és aquest vincle
de col·laboració
amb la residència?
A veure,
això és una associació
de voluntaris molt petiteta
que es va crear
fa 17 anys
i el que fa és,
els socis que tenim
venen a la residència
a col·laborar
principalment
en dues vessants.
Fan activitats individuals
que les individuals
el que fan principalment
és acompanyament
d'aquelles persones
que tenen visites
però a vegades
hi ha un risc
de ser aïllament
i llavors
s'hi aporten
un benestar
en el sentit
que els fan companyia,
conversen amb elles
i llavors també
sortides a l'exterior
perquè hi ha gent
que per problemes
de seguretat,
per desorientació
o perquè no poden
moure la cadira de rodes
doncs això els facilita
poder sortir
a fer un passeig
i estar més integrada
a la comunitat.
I després
també
les activitats grupals
que el que fan
és col·laborar
en totes aquestes activitats
que s'han explicat
fins ara
doncs ells també
hi participen.
Hi ha voluntaris
que estan portant
alguna activitat concreta
com és col·laborar
en la tertúlia,
en les noves tecnologies,
en les manualitats,
en la lectura de premsa,
en poesia,
vull dir,
hi ha diferents coses
que fan els voluntaris
directament molt implicats
i després també
en les actes festius
doncs ells també
ajuden els professionals
a fer els trasllats
de canviar de planta.
Que es necessita més gent,
no?
Es necessita més gent
per mobilitzar tothom
perquè clar,
a vegades movent
doncs 70 persones
de cop en un moment
i llavors
quan més mans tinguen
doncs molt millor
i també doncs
donen aquesta part
doncs de col·laborar,
de passar-ho bé,
d'estar apoyant,
vull dir,
també s'ho passen molt bé
i a banda
doncs també
ajuden a fer tot això.
I tant que sí,
i reben gairebé
tant com donen,
eh que sí?
Doncs suposo que sí,
ells quan expliquen
doncs la veritat
és que sempre diuen
que se senten molt agraïts
perquè ells
ajuden els altres
però ells també
se senten ajudats.
Això potser li podem preguntar
des del servei
que acompanya l'Azurra Quiricó.
Azurra, bon dia.
Bon dia.
Què és exactament el que hi feu?
Com col·laboreu
amb la residència?
El Servicio Voluntario Europeo
és un gran projecte
finanzat
per l'Agencia Nacional Española
i més en gran
de la Unió Europea.
Nosaltres
treballem
amb el staff
i ajudem
en les activitats,
som un apollo més
en la residència
per la gent major
i tots els que treballen aquí.
i ajudes en les activitats
com ens comentava
també Encarnat
a llevar part.
Sí, sí.
Vosaltres
com ho recebís?
És a dir,
ajudes
però a canvi també
recebís, no?
Sí,
recebim moltes coses.
Què us aporta
a vosaltres això?
Bueno,
que la gent
pugui parlar
sobre
sus vidas
i, bueno,
aprendem ara
una mica
de català també.
També, no?
Aprovecháis
per a aprender català.
Sí,
estamos aprovechando mucho
y, bueno,
a mí me está dando muchísimo
este proyecto.
Lo aconsejo
a todos los jóvenes
de Europa
porque es muy,
muy importante.
¿Cómo pueden formar parte
de...
o com poden,
també,
Encarnat,
formar part
del voluntariat?
¿Cómo ens podem
fer voluntaris?
Això,
això és molt important
perquè l'associació
és molt petita
i totes les mans
i tota la gent
que vulgui
està benvinguda.
Simplement
han de trucar
a la residència
de la Mercè,
demanar per encarna
i llavors,
doncs, bueno,
ens posem en contacte,
expliquem una mica
com funciona
i ja podem començar.
Vull dir que,
realment,
doncs,
faig així,
aprofito
que estic a la ràdio.
I tant que sí,
per fer la crida,
clar que sí.
Per fer la crida
que ens fan falta
en voluntaris
que és molt fàcil
i que és molt profitós
i dona molta satisfacció.
Azurra,
¿cuánto tiempo llevas
siendo voluntaria?
Ahora,
seis meses,
pero hasta enero,
entonces,
i ja te queda poquito,
eh?
Sí, me queda poco.
Te va dar pena,
imagino,
dejarlo, eh?
Sí, sí.
Encarna Azurra,
moltíssimes gràcies
per participar
i per donar-los
el testimoni
dels voluntaris.
No sé, Núria,
si podem ja,
si estem en disposició
de parlar
del darrer punt del dia,
de les noves tecnologies
i sobretot
dels beneficis d'aquestes
amb les activitats
que hi fan.
Parlarem amb la responsable,
amb la persona
que va iniciar
aquesta activitat,
amb la Glòria Fredes.
Glòria, molt bon dia.
Bon dia.
Doctorant en Tecnologia Educativa
de la Universitat de Rovira i Virgili.
Sí.
Sovint parlem
dels beneficis
de les noves tecnologies
per moltíssimes persones.
Imagino que per la gent gran
doncs,
també els tenen,
també els hi produeixen, no?
Exacto.
Són los mismos
y se potencian, ya?
Porque aplicar
las tecnologías
que están en todas partes
y que lleguen a ellos,
ellos la aprovechan mucho mejor.
Es un nuevo conocimiento,
es un nuevo aprendizaje, ya?
Que amplia sus experiencias.
En Detrenca,
¿tenemos que romper
este mito
de que las personas mayores
no utilizan
las nuevas tecnologías?
¿Eso es un mito
que hay que romper?
Exacto, exacto.
Porque ellos
han aprovechado al máximo.
De hecho,
cada vez son más exigentes.
Este proyecto
comenzó
alrededor del 2010
con una experiencia
muy, muy, muy pequeña
de apenas tres días, ya?
Y ellos quedaron
muy, muy entusiasmados.
Yo empecé como voluntaria.
Sí, también, eh?
Ya, claro,
yo fui voluntaria,
entonces en el transcurso
del voluntariado
me di cuenta
y de mi doctorado
paralelamente
que había aquí
una potencialidad
en ellos, ya?
Habían algunos
que tenían celular,
algunos que por ahí
mostraban algún interés
por la tecnología.
Entonces aplicamos
y trajimos los videojuegos
y tuvimos una muy buena respuesta
que después ya
al siguiente año
ya se amplió
y se incorporó
prácticamente
en la actividad
como una actividad
nueva.
¿Cómo es
esta actividad?
en qué consiste
y qué se utiliza
y qué se utiliza
y qué tecnologías
se hacen
y se utilizan
específicamente
los videojuegos
de plataforma
de consola, ya?
Esto es
la Wii
y la Xbox
con Kinect
que es
que viene con
que te escanea
el cuerpo
y es más...
¿Pero qué
es decideixen
aquests sistemas?
¿Por qué son
mejores
aquests sistemas
que no
uns altres?
Ah, porque
resulta que esto
a diferencia,
por ejemplo,
de un ordenador
donde la persona
necesita tener
cierta motricidad
fina
que, claro,
con el tiempo
las personas mayores
van perdiendo,
esta no lo necesita,
facilita,
es mucho...
acerca,
es mucho más fácil
todo el uso,
entonces,
hace jugable
el juego,
¿ya?
y que sea jugable
el juego
significa que la persona
puede realizar
la acción
y eso para ellos
ya es un éxito,
o sea,
que ellos ya puedan
tirar una bola,
¿ya?
y cumplir con la acción
de derribar
unos...
unas pelotas,
encestar,
eso para ellos
ya es un éxito.
¿Aquí juegos
soleu...
Aquí juegos,
bueno,
están las canastas,
hay juegos de aviación,
hay juegos deportivos,
jugamos diferentes
tipos de género,
ellos tienen sus preferidos,
claro,
claro que tienen...
Ara li preguntarem,
ara li preguntarem
quins són els preferits,
sí, sí.
Pepita,
sentidora,
vostè,
el primer cop
que li van posar
el videojoc,
sí,
què va pensar?
Bueno,
que era...
em va agradar,
però, bueno,
una mica complicat.
Sí,
la primera vegada
va ser allà
una experiència
una mica agredolça,
d'una banda
li va agradar,
però de l'altra banda
sí,
li semblava complicat.
I ara què?
Pues ara,
ara la mar de bé.
Ara està encantadíssima,
no?
Molt bé,
mira,
doncs ja em pot demanar
un perreix gairebé,
no?
A quins jocs juguen?
Ara ens ho explicava
la Glòria.
Pues als bolos,
ens agrada,
i quasi bé a tots
ens agrada molt.
Quins són els preferits,
així en general?
Sí,
els bolos.
Els bolos?
Els bàsquet,
bueno,
en tenim un munt.
I què li aporta,
o sigui,
a aquesta activitat
amb la Nintendo Wii
o amb l'Xbox?
Bueno,
està més al dia,
no?
Vull dir,
està més amb la gent jove.
amb les noves tecnologies,
sinó,
doncs,
quedem una mica
separats.
Des del que deia abans,
que s'ha de trencar
aquest mite
que la gent gran
no utilitza
les noves tecnologies,
i tant que ho fan,
i gairebé tan bé
com els joves.
quan més milló.
quan més milló.
Gloria,
tenéis previsto
introducir
nuevas tecnologies,
nuevos dispositivos?
Sí,
bueno,
más adelante
pretendemos también
trabajar con tabletas,
con iPad
y todas esas cosas,
pero quería agregar algo.
Sí.
Ellos,
cuando empiezan,
en una primera instancia,
como te decía,
se conformaban solamente
con jugar,
pero ahora cada vez,
si alguien baja
una de las sesiones,
se fijan que ya no se conforman
con tirar solamente el juego,
sino que tienen,
cada vez son más exigentes
con ellos mismos
y cuando en cesta
no hacen
o tiran bolos,
ya quieren todas
que sean plenos.
Todos tienen que ser...
És cert,
això,
Pepita?
Existeix aquesta certa competitivitat
sana,
però existeix,
que si es fan les coses
s'han de fer ben fetes,
no?
Ben fetes,
quan més ben millor.
I tant que sí.
Doncs Pepita,
Gloria,
moltíssimes gràcies
també per participar
d'aquest espai
i que continuïn
amb les noves tecnologies.
Pepita,
s'atrevirà vostè
amb això de les tabletes
i els telèfons mòbils?
Sí,
i tant que sí.
Molt bé.
S'ha de provar tot,
no?
A veure si encara
podrem anar a la lluna.
Ah,
doncs miri,
escoltim això,
algun dia potser ho veurem,
eh?
I tant que sí.
Molt bé.
Pepita,
Gloria,
gràcies.
Molt bé,
gràcies.
Vull acabar aquest espai,
falten quatre minuts
per les dotze del migdia,
nosaltres anirem posant
el punt final,
però vull acabar agraïnt
la tasca de Núria Cartanyà,
Núria Cartanyà,
la animadora sociocultural
de la residència.
Núria,
moltíssimes gràcies
per haver-nos...
Moltes gràcies a vosaltres,
Miquel.
Per haver-nos obert les portes.
M'agradaria afegir
que no és gràcies a mi sola,
sinó que darrere tinc tot,
com heu sentit,
tota una sèrie de voluntariat,
una sèrie de companys,
perquè totes les residències
són una sèrie de companys
que sense ells
això no es podria fer.
Sobretot moltes gràcies
a tota la resta.
Nosaltres estarem pendents
de tots aquests projectes,
esperem que us vinguem
a visitar ben aviat,
que ens pugueu explicar
nous projectes,
també pendents
d'aquesta ampliació
o possible ampliació
de la qual parlàvem al principi
amb l'Anton.
i vaja,
doncs nosaltres només ens queda
agrair una vegada més
a tots els que han participat
també al programa
i ens despedim
des del centre,
des de la residència
Mareu de la Mercè
aquí al camí de la Cuixa.
Acabarem
amb un fort aplaudiment
i una salutació
de la persona
que us ha acompanyat,
el Miguel González
i a la part tècnica
el Joan Maria Bertrany
i als estudis també
agrair al Lluís Comés.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.