Aquesta part és romànica, acabada en època gòtica,
és a dir, estem parlant 1.190-1.200, aquesta part ja està acabada,
tant l'Apsis com les capelles laterals, s'hi van fer molta manya,
i es veu molt bé que és un mur molt massís, però molt estilitzat,
o sigui, el romànic que tenim aquí, és igual que sigui burros,
com que sigui el Pirineu, és un romànic baixet, poqueta cosa,
i aquí tenim un romànic molt estilitzat amb uns rosatons enormes,
que són aquests que veiem als laterals, els vitralls són més moderns,
però el que és la finestra és del segle XII, només cal anar a taull i comparar-ho,
a taull no té res a veure amb això d'aquí, això és un romànic europeu.
Aquí l'artista, evidentment no sabem el nom de l'arquitecte,
però o era de fora, o havia anat d'Erasmus, o havia anat a tenir amunt,
perquè està clar que això és una cosa que no té res a veure amb el romànic peninsular.
Ara que sortirem per la capella lateral, la capella de Sant Oleguer,
i pujarem, per no pujar de cop, la visita, en lloc de pujar els 150 i escaig,
190 i escaig graons que hi ha de cop, per no matar ningú més que res,
farem una parada intermitja en aquelles finestres que veuen al lateral,
amb unes campanetes, ho veuen?
Allò és la sala dels monjos, d'acord?
Per accedir-hi haurem de passar per l'exterior de la catedral,
però ja veuran que és molt segur, unes baranes de ferro,
i no res, és un dos metres i mig exterior per tornar a entrar, d'acord?
Passo, obro i com sempre, compta els graons,
tot i que és molt ample,
veuran que si m'han passat la mà per la barana els agrirem,
perquè així també de pas traien la pols, d'acord?
I una altra cosa que no em cansaré de repetir,
que és compta el cap,
perquè poden acabar amb un nyenyo bastant històric, d'acord?
Som-hi?
Aquestes són les indicacions prèvies del Pocotovar, el guia d'Argos.
Just des de davant de l'altar de la catedral
i abans de començar l'ascensió, cap al campanar.
Indicacions que dia rere dia,
amb els molts grups de visitants,
aquests són d'aquí de casa nostra,
però vaja, també ve gent de fora,
doncs la gent d'Argos va donant una visita a la catedral,
que es pot realitzar des de finals de l'any passat,
un cop ja ha estat restaurada,
amb l'afegitó d'aquesta pujada al campanar.
Comencem l'ascensió.
Compte amb el cap, a poc a poc, i anar fent parades.
Com que jo ets a tancar la porta abans de seguir pujant,
pugin uns quants graons i m'esperen així en pla en Guàrdia d'Honor,
que després passo davant.
Després li preguntarem el número exacte.
Em sembla que ha dit uns 160 graons.
I comencem l'ascensió.
Aquí és fosc, evidentment, només hi ha unes escletxes.
Compte amb el cap, ens diuen.
Doncs després d'uns quants graons no els he comptat,
però tampoc eren massa.
Fem la primera parada.
Això vol dir que sortim per una mena de porteta,
gairebé una escletxa que ens queda a la dreta.
I entrem a un altre recinte,
després d'haver passat un momentet per l'exterior.
Ens obren una porta.
Esperem que passi la gent.
I, compte amb el cap, és la premissa que sempre s'ha de tenir en compte.
Arribem a una sala buida i certament habilitada
per poder-hi, doncs, evitar.
Primera parada.
Primera parada, perquè agafen una miqueta d'aire,
la sala anomenada Sala dels Monjos.
Aquí és on vivien els que treballaven per la catedral.
Feien de porters, feien de campaners,
no de campaner oficial, de campanar de dalt de tot,
sinó els que tocaven a l'hora dels oficis.
Per això hi ha les campanes aquestes internes.
Una cosa és la campana que veurem a l'exterior,
que anunciava per la ciutat les hores litúrgiques,
a més a més de la Capona, que és la campana cívica,
i una altra és la campana, les campanes, que hi ha aquí dins,
que anunciava les hores dins de la catedral
i que són les que sonaven quan la consegració.
O sigui, que era una altra història.
Això està restaurat dels anys 90.
Som a la sala romànica,
perquè el campanal van començar a fer al segle XIII.
O sigui, la catedral és del XII.
Això què vol dir?
Que van començar a fer la catedral i es van obrir del campanar.
Jo m'imagino el mestre d'obres mirant-se a la catedral
pensant que falta alguna cosa i no sé què és.
Van fer la catedral a un costat
i el campanar el tenim mogut.
O sigui, no estem damunt de l'altar major,
no estem al sostre,
estem en un lateral.
Per això aquesta part és quadrada,
de fet es veuen els murs.
Des de l'exterior també es veu molt bé,
que són dos tipus de pedra molt diferents.
Aquesta més grisosa i l'altra, la part superior,
que és l'aranisca típica de l'antiga tàrraco,
d'aquesta pedra romana reaprofitada.
I això és la part romànica.
I la part superior, octogonal, que és gòtica.
O sigui, és un campanar que s'anomena de dos cossos.
El quadrat més antic i el gòtic,
fet a fer per diversos arcabisbes i canonges,
un de Cervelló o Robert de Rocavertí,
ja és la part gòtica, que és la part superior.
El Cervelló és família,
aquest Uc de Cervelló és família d'un altre Uc de Cervelló,
com a ser l'arcabisbe,
que va pagar l'inici de la construcció de les obres de la catedral,
i del qual veurem el seu escut d'armes al campanar,
que és un cèrbol,
amb unes banyes bastant prominents, el cèrbol.
I aquí tenim un rincarous,
que correspon al que hi ha dalt de tot,
que és la sala de les campanes,
que les veurem després.
Això és el contrapès del rellotge del segle XIX,
que és el que veurem a continuació.
Val?
Va quedant clar alguna pregunta?
No?
Si volen fer una ullada per les finestres,
veuran el retaule.
Sortim d'aquesta sala i tornem a pujar.
Continuem l'ascensió,
a veure quina serà la propera parada.
Si us sembla bonic,
que esperin a veure-ho des de dalt,
que és encara més bonic.
Tenim una visió primer a la geada
de la ciutat de Tarragona,
amb el mar de fons.
I després d'aquesta sortida,
que gairebé semblen gats,
perquè tenim la taulada aquí mateix,
tornem a entrar per un altre arc,
ben baixet,
i arribem a la sala del rellotge,
segons ens ha dit el Paco.
Una sala en què es veu una maquinària,
entenem, de rellotges,
museïlitzada.
Ara ens ho explicarà el Paco Tobar.
L'arcabisbe Pedro de Urrea,
era l'arcabisbe de Tarragona,
a més a més,
l'arcabisbe de Tarragona,
era un senyor polori empleado,
i era el mirall general
de l'armada pontificia.
I va ser el primer
que va derrotar els turcs,
que deu anys abans
havien conquerit Constantinople,
que havien derribat
l'imperi bizantí,
i, per tant, cristià.
El primer que derrota els turcs
era una batalla naval,
que tampoc és que fos res
de l'altre món,
però a nivell moral
als cristians els hi va anar molt bé,
veure que els turcs
no eren tan imparables.
I el papa Calixta III,
el primer papa Borges,
famós és el seu nebot,
Alexandre VI,
li va donar el privilegi
que la bandera vaticana
unegés a la nau central
de Tarragona,
que això ara està retirada,
ja no es veu,
però fins fa no reba,
i el 2004 penjava de la nau central.
Aquests frescos d'aquí,
d'aquesta flota de guerra,
sembla que sigui flota vista,
més que flota imaginada,
des d'aquí dalt,
doncs es podien veure perfectament
les banderes unejant
els vaixells atracats al port,
que fet i fet el port de Tarragona
segueix a estar al mateix lloc
que fa 2.000 anys.
Vull dir, en aquest sentit,
no l'hem mogut gaire.
Sala de campaners,
que també serà la sala
de la maquinària,
de les campanes.
L'original és la que hi ha
darrere meu,
que és el segle XVI,
que va estar en ús fins al 1882,
que van posar aquesta
que veiem dins de la vitrina,
que si l'arreglessin
es tornava a funcionar,
però aquesta no funciona
no perquè s'espatllés,
sinó perquè la van deixar
de fer servir.
Va estar en ús fins al 1983
que es va jubilar
el rellotger
que s'encarregava
del manteniment.
Del 83 al 96
les campanes van estar mudes.
Aleshores,
el 96 es va recuperar,
el 94,
el 96 es van recuperar
amb aquest cremi
de campaners,
de voluntaris,
que en moments d'ofí,
en els oficis solemnes
i en moments així més assenyalats,
pugen el campanar
i toquen les campanes manuals.
Actualment és tot elèctric,
funciona molt,
està centralitzat.
Està funcionant?
No, no.
Aquesta fa bonic.
O la maquinària?
La maquinària,
jo crec que canviant-li
un parell de coses,
això funcionava.
La maquinària elèctrica
la que està funcionant
on té la maquinària?
La maquinària està,
ja ho veurà,
quan arribem a les campanes,
ja veurà que a cada campana
hi ha un martellet
amb la maquinària
i uns cables
que està centralitzat
tot en un ordinador,
que és el que marca les hores,
que està conjuminat
diguem-ne
amb l'ordinador
que,
bé,
amb l'ordinador,
amb qui marca les hores
en aquest país?
Vostès saben
qui marca l'hora a Espanya?
No?
No,
no l'hora econòmica,
dic l'hora real.
L'hora real,
per saber quina hora és de debò,
vostès han d'anar
a la pàgina web
de l'armada.
O sigui,
encara ara,
això,
des dels temps
segles XVI-XVII,
clar,
l'armada,
sempre el tema dels horaris
ho ha tingut claríssim
perquè hem de fer
els canvis de guàrdia
i l'armada
és la que fa encara ara
l'hora oficial a Espanya.
Bé,
sí,
aquí hi ha un cartell
que posa a Madrid
20 minuts de retracció
i París
4 minuts d'adalento.
Clar,
a nivell,
bueno,
ara ho farem,
en fi,
les circumstàncies polítiques
són les que són
i tampoc cal d'allències,
no?
Però és que fins fa dos dies
l'horari no estava unificat.
O sigui,
la gent feia l'horari
de casa seva.
Aleshores,
clar,
el migdia de Tarragona
no és el migdia de Madrid,
tampoc és el migdia de París.
De fet,
fins fa quatre dies,
encara la Primera Guerra Mundial
encara hi ha cròniques
que diuen
les quatre a la matinada
van atacar
horari de Londres
o horari de París
o horari de Berlín
perquè hi havia
aquest desfaci horaris.
Ara està tot
tot més
marcat,
no?
Això són auriculars.
Aquí
en falten dos més
i hi hauria
a dalt de tot
el miliciano
que es devia
amb uns prismàtics
i amb una espècie
d'auriculars
enganxats
a aquestes trompetilles
de Trece Rue
del Percebe
que sembla
dels trompetejos
escoltant
a veure
quan venien
els avions
de Mallorca.
L'aviació
espirigionària italiana
de la rege aeronàutica
els italians
en els que bombardejaven
no era l'Aleja
on Conto
els italians
en els que bombardejaven
durant la guerra
a Barcelona
doncs home
com dèiem el meu avi
i ho bombardejaven
anant
i per si no
ens havíem oblidat
bombardejaven
a tornar.
Aleshores,
clar,
això des d'aquí dalt
s'havia de sentir
el zunzun
dels avions
i això feia
que el miliciat
toqués la campana
toqués la campona
i aleshores d'allí
amb el sol de la campona
s'avisés
a base de la sirena
a la població
per anar
cap als refugis
a més a més
que se sentia
la veu
del 9
mecànic
aquelles coses
dels anys 30
de Ciutadans
de Tarragona
l'aviació feixista
està bombardejant
correu cap als refugis
mantingueu la calma
la Generalitat de Catalunya
vetlla per vosaltres
no deien a ment
perquè no eren èpoques
però segur que algú ho pensava
sortim
i anem
aquest és l'escut
del cervelló
que també el veuran aquí
a la porta
en compta al cap
i aquí hi ha un forat
que comunica amb les campanes
perquè clar
la maquinària
anava amb una corda
per poder aturar
les campanes
d'acord
primer farem parada
a la sala de campana
i després cap a la capona
ja hem arribat
a la sala de les campanes
físicament ens podríem
posar fins i tot sota
diuen de les campanes
jo no em veig
si sí
una, dues, tres
ara som a la sala
de les campanes
els fustots
que estem veient
són moderns
els del segle XIX
els van retirar
com van restaurar
el campana
als anys 90
el que no és modern
i és autènticament antic
són les campanes
la gràcia és que
com que a la guerra civil
no es van fondre
per fer artilleria
ni per fer res
les campanes
són totes originals
la més antiga
de la més antiga
a la més moderna
són totes de l'època
la més moderna
és de l'any 1926
tenim campanes
el XIX
les pomeroles
que estan al segon pis
del 1859
que es diuen pomeroles
campanes
com els vaixells
tenen nom
les pomeroles
es diuen pomeroles
perquè les va fondre
una companyia
fonadora de campanes
de José Pomerol
a Reus
després tenim
les rocobertines
que són del segle XIV
que també estan dalt
que són de l'època
de l'arcabisbe
rocobertí
també en tenim
la Maria Bàrbara
que està fora
la veurem des de dalt
que és el XVIII
la Vedada
que també és el XVI
i la campana aquesta
que veuen tan gran al mig
que aquesta
és la més espectacular
però és la més antiga
és la fructuosa
de fructuós
femenines
les campanes
noms generalment
sempre molt poc
bé, molt poc
generalment sempre noms femenins
fructuosa
de 1313
o sigui que en guanya
estem de celebració
perquè fa
no sé si són 700 anys
jo soc de lletres
més o menys
1313
aleshores clar
el divertit d'aquestes campanes
quan es fan voltar
perquè toca el repic general
que es fa a mà
en casos excepcionals
ja dic
dissabte de glòria
corpus
setmana santa
santa tecla
quan si no
es toquen automàtiques
però si no
es toquen a mà
aquestes d'aquí
es toquen
i es fan
el que s'anomena
se les posen a seure
és a dir
no donen el tomb sencer
sinó que es posen
cap per avall
o cap per amunt
segons com ho vulguin
veure
i clar
la gràcia és que
has d'anar-ho
espitzant amb les cordes
i has d'anar fent
voltar la campana
aleshores
quan es fa el repic general
es fa l'estravada forta
d'aquesta
les altres ja sonen
més fàcilment
i aleshores
es fa voltar
i es posa cap per amunt
però no dona el tomb sencer
sinó que torna a baixar
aprofitant la inèrcia
del propi pes
clar
això és un esforç
perquè has d'espitzar la campana
l'has d'aguantar cap per amunt
amb el contrapès
que és de fusta
que has de fer-ho
agafant-ho amb la corda
i amb un peu
contra el contrapès
aleshores deixar-ho anar
i que faci el tomb
clar
dit ara
és complicat
i és difícil
i pesa
però és que fins fa quatre dies
moltes campanes
estaven traient el nas
per les finestres
o sigui
clar
ser campaner
tenia un avantatge
que és que tenies feina
i a més a més feina remunerada
amb un lloc per viure
i a més
el desvantatge
és que tenies un risc laboral
bastant complicat
perquè clar
feies un saltet
i potser et regeneraves
amb un bol
i ja s'havia acabat el bròquil
hauran vist
i si no
ara en pujar
o en tornar a baixar
ho tornarem a veure
hi ha marques
dels picapedrers
dels blocs
hi ha també
grafiti a les parets
dels campaners
aquí a l'esquerra
com si fos una lletra d'impremta
José Espinac
Campanero
1888
després aquí a la porta
un altre de l'any 18
o sigui
ja de diverses èpoques
i ara passarem
al segon nivell
de campanes
que és allà dalt
però passarem d'allà
i anirem cap a la Capona
d'acord
que veuen
que avui és un dia ventilat
per tant
els recubano
que posin pedres
a les butxaques
aquestes escales
aquestes que són modernes
cal
truco
jo els explico
per pujar-les
cal pujar-les
rotllo
i pòpins
amb els peus
ben oberts
i per baixar-les
en pla vedet
de costat
d'acord
jo ara els ensenyo
com fer-ho
tant d'anada
com de tornada
aquí les escales
ja són més estratetes
i passo jo primer
perquè els ets obri la porta
que si no
no s'hi veu
d'acord
i insisteixo
compta el cap
perquè si fer-se un nyenyo
amb una pedra
del segle XIV
fa mal
amb una campana
del 1300
ferrofós
més encara
d'acord?
Uf!
Doncs després de pujar
el que sembla
van mil escales
ja som aquí dalt
al costat de la Capona
el problema és que avui
fa una avantada
impressionant
ens hem de recolzar
a les 4 columnes
perquè si no
tinc la sensació
una mica
que se'ns emportaria
sota la Capona
i sota la Capona
d'aquí 10 minuts
això s'ho anirà
oi?
oi?
si no m'enrotllaré tant
és l'única campana cívica
per això està fora del campanar
perquè aquesta marca
a les zones
aquesta la va pagar
a l'Ajuntament
veurà aquí
al costat
a la paret
que hi ha
esculpida la pedra
dos escuts
el de Tarragona
i la tau
del Capitul
val?
no hi ha un escut
d'un ercamisme
o d'un canonge
perquè això
ho va pagar
al Capitul
no ho va pagar
al Capitul
ho va pagar
a la ciutat
doncs des d'aquí
es pot veure perfectament
a més avui
que fa tant de vent
i que està tan ventilat
es pot veure perfectament
tot el que és Tarragona
Reus al fons
totes les muntanyes de Prades
la petroquímica
Port Aventura
la desembocadura
del Francolí
tota la ciutat
els nostres peus
aquí el museu
aquí enganxat
al Palau Arquebisbal
enganxat a la muralla
d'acord
al fons el port
es veu tota la ciutat
es veu
el passeig Sant Antoni
que seria
el museu arqueològic
i de més
el Mediterrani
la punta del Miracle
la punta de la Mora
el fons de tot
les muntanyes
que us veuen
el fons
el fons
allò és el Garraf
darrere
Barcelona
i a més a més
el que està ventilat
ara dins el que estic
jo no ho veig gaire bé
però segurament
es veurà
es veurà
la xameneia
de la tèrmica
de Covelles
i també es pot veure
l'estadi del Nàstic
si algú és futbolero
molt aparaullada
fer quatre fotos
d'aquí d'un minut
serà la capona
hem coincidit amb aquesta visita
total agradable
ja podem parlar
perquè ja hem acabat
de baixar totes les escales
amb un grup de visitants
jo diria que sou uns vuit
més o menys
parlem per exemple
amb tu mateixa
com et dius?
Assumpción
d'on sou a Assumpción?
Visc a Tarragona
però sóc de Barcelona
i a tot aquest grup també?
de Barcelona
els has portat tu?
sí
com és això?
com és que heu fet aquesta visita?
doncs és que
són una colla
que els agrada molt
les calçotades
i hem aprofitat
abans d'anar a la calçotada
de fer una miqueta
ensenyar
el que és la Tarragona monumental
i ens hem sorprès
que aquesta visita
es podia fer
i ens hem esperat
per poder-la fer
la de la campanà
evidentment
volíeu fer alguna visita
per Tarragona
de monuments
i us heu esperat expressament
perquè us ha cridat l'atenció
això del campanà
sí
exactament
tu ets de Tarragona
em dius
no ets de Barcelona
però vius aquí
sí
des de fa 37 anys
t'imaginaves ja aquesta visió
o què és el que m'està sorprès
de tot plegat
de tota la visita?
evidentment
la monumentalitat
del campanà
i les campanes
la catedral ja la coneixia
ja l'havia vist remodelada
i la trobo preciosa
però
la capacitat
de veure
els murs
per darrere
de lo que era
la muralla romana
això
m'ha emocionat
trobat preciós
i del final
del camí
de la vista
de dalt
de tot
ja t'imaginaves
la ciutat així?
al final
és la cluenda
impressionant
perquè
veus a prop
el que estàs acostumat
a veure
és de més o menys lluny
ho veus a prop
i a més a més
tot
en rodó
no hi ha racó
que no quedi
i gràcies al vent
que hem tingut avui
hem pogut veure
fins al garraf
i
bueno
unes vistes
que
ho haguessin netejat
amb un pinzell
Assumpció presenta'm
algú d'aquest grup
de Barcelona
que anirem a preguntar
a veure
què els ha semblat
això de Tarragona
qui tu creguis
Carme
havies vingut ja a Tarragona
ui
fa un munt d'anys
fa molts anys
que bueno
havia estat a casa d'ells
però passejant per la ciutat
i això doncs
no ho havia fet
sí
fa molts anys
què és el que
més te'n sorpràs
d'aquesta visita
o més t'ha agradat?
bueno
m'ha agradat molt
la barreja
del que és el romà
i el gòtic
sobretot
això m'ha sorprès molt
i després
bueno
pujar a dalt de tot
la visió de Tarragona
és espectacular
ja t'imaginaves
no ho sé
quina concepció
tenies de la ciutat
suposo que ha sigut
tot nou per tu
doncs sí
la veritat és que
ja et dic
fa molts anys
que a Nomania
l'he trobat molt canviada
molt neta
molt maca
molt bé
molt moderna
molt bé
aquí hi ha una persona
que deia
jo tornaré
no?
oi que sí que ho deies
jo això he de tornar
que ets d'aquí a Tarragona
sí
soc de Barcelona
però ja soc més de Tarragona
que de Barcelona
sí
per tant tu
si ja vivies aquí
més o menys
et podies esperar el què
o no?
ha sigut tot sorpresa
bueno
la rehabilitació
de la catedral
m'ha sorprès
perquè no
no ho sabia
sabia que ho estaven arreglant
i no l'havia vist per dins
i després la pujada
al campanar
realment és espectacular
ho recomanes
tu dius que has de tornar
per què?
per què?
perquè això en un sol moment
no es veu
o s'ha d'acabar una altra vegada?
perquè era un dia
de vent
i potser feia una mica
més incòmodo
perquè era un vent
d'aquests potents
que tenim de tan en tan a Tarragona
que neteja tot
i fa gràcia
potser veure'm
més tranquil·litat
un dia potser
amb una mica
mesos de pressa
escolteu
les escales
que no espantin a ningú
no?
com et dius?
perdona?
bé
Fernando
és que ja li pregunto
a tothom
les escales
que no espantin
no?
quantes escales
han pujat?
no, no
no he comptat
no
Paco, Paco
quantes han pujat?
va, confessa
jo a mi em semblen mil
però no, no
jo no les compto
per no cansar-me
però són 192 de nada
i altres tantes de vuelta
s'ha de dir
que amb les parades
no es nota
que no?
no
porta bé
això sí
desaconsellable
venir amb nens
pel tema de les
nens molt petits
ni parlar-ne
a partir de 7-8 anyets
i ben arremats
els pares
senyors
algú vol destacar
alguna altra cosa
que li hagi cridat l'atenció?
a mi m'agrada
molt, molt, molt
el passeig
és fantàstic
i una altra cosa
el Paco
molt bé
os felicito
el Paco
home, Paco
fixa't que
el primer que ha dit la gent
quan els preguntes
què és el que més t'agrada
les vistes sí
però també destaquen molt
tota la visita
de peu de terra
això és mèrit teu?
bueno, es fa el que es pot
no deixa de ser un ofici
una miqueta peculiar
al meu
aleshores la qüestió
és que la gent s'ho passi bé
i per fer conferències
ja hi ha masses coses
a la vida
aquí
anem a passar-nos-ho bé
i a saber una miqueta de tot
i ara ja
per acabar l'entrevista
i aquesta connexió
des d'aquí
des de la catedral
que estem just a la catedral
ara ja sí
Paco, quin és el raconet
de tota aquesta visita
que tu fas
que fas a diari
amb molts grups
del raconet que més t'agrada
que potser no sempre
el pots explicar
perquè no hi ha temps
però dius
ai, és que és mono això
és una pregunta difícil
de contestar
perquè em sembla
que hauríem de fer
servir els plurals
quins són els raconets
perquè és que
de la catedral
tot és molt bonic
o aquella curiositat
aquest grafit
aquella cosa
a veure
a nivell curiositat
a nivell racó
que m'agradi
espectacular
la capilla
de la Santa Tecla
i la del Santíssim
a nivell raconet
agradable
el claustre
i del claustre
destacaria
l'home de les Tres Cares
perquè tothom coneix
la processó
de les rates
però jo destacaria
l'home de les Tres Cares
que està en un racó
del claustre
algú el vol veure
només cal que s'apunti
a la visita
moltes gràcies
que vagi molt bé
la calçotada
que va de gaudir-la el dia
gràcies
Paco Tovar
moltíssimes gràcies
per fer-nos passar
aquesta boníssima estona
descobrint una joia
que tenim aquí
molt a prop a la ciutat
gràcies Paco
a valdre'ns per venir
gràcies
val molt la pena
espero que us haguem posat
el caramelet a la boca
és una visita
que va fer
fa uns mesos
ja tot s'ha de dir
era un dia
molt molt ventós
en què clar
el vent era una mica
de dificultat
quan estàvem dalt
de tot el campanar
però tenia la gràcia
que el cel
estava totalment lliure
totalment blau
i hi havia una vista
nítida i clara
de tota la ciutat
i pare
també de la demarcació
si voleu assistir
a aquestes visites
guiades al campanar
perdoneu
sapigueu que
la vostra guia
serà possiblement
el Paco Tovar
un encant de persona
i a més un guia
professional
i en fi
que et fa sentir
la història
et fa reviure
les pedres
les visites
les fan de dilluns
a dissabte
diumenge
no
que diumenge
la catedral
està reservada
pels oficis
de dilluns
a dissabte
en horari de 10 del matí
11.30
1 del migdia
i a la tarda
a les 4
i a dos quarts de 6
això sí
heu de reservar
prèviament
ho podeu fer
trucant al telèfon
d'Argos
serveis culturals
al 977
101 800
o a la mateixa
guiixeta de la catedral
que per cert
des de fa només una setmana
la guiixeta de la catedral
la trobareu
al mateix pla de la seu
allí tots us pugeu
les escales
doncs al pla de la seu
una de les portes
no sé si m'han dit
la porta de la dreta
o la de l'esquerra
però vaja
a la mateixa façana central
de la catedral
el preu d'aquestes visites
són de 15 euros
per adults
i 10 euros
per a nens
nens que han de ser
a partir de 7 anys
i també
un preu reduït
de 10 euros
per a jubilats
els drups són
de 15 persones
aproximadament
i en fi
jo crec que és una boníssima
activitat
si us quedeu a Tarragona
aquest estiu
o també a la llarga
passat l'estiu
per la tardor
però vaja
per a aquella gent
que no puguin marxar
que no facin vacances
que dius
home
jo vacances no en puc fer
o no en tinc
aquest estiu
per fer
una activitat ben diferent
sense sortir de la ciutat
visitar la catedral de Tarragona
gràcies als especialistes
als guies professionals
d'argos serveis culturals