I ara al matí a Tarragona Ràdio volem parlar
amb l'escriptora tarragonina Tecla Martorell
perquè porta un any que, Déu di Déu,
estem a punt de tancar l'any
i aquest 2013 ja ha aconseguit
tres premis, a més a més, premis
importants i el darrer aquest mateix cap de setmana
quan es recollia el premi a la Casa Museu
de Carles Aparral de la Calafell
un premi de contes de Nadal entre 62
obres a contes d'arreu dels països
de Parla Catalana i el seu
la Cabreta Clapada ha estat el guanyador.
Tecla Martorell, que tal, molt bon dia.
Hola, bon dia. I enhorabona.
Gràcies.
De recollir un premi sempre és agradable, no?
Sempre és una bona manera d'arribar a final d'any, no?
Home, doncs sí, la veritat és que és un any
que he fet una mica el ple i estic molt contenta, sí, sí.
Aquest és l'últim, aquest conte
d'aquest cap de setmana, però n'hi ha hagut altres, no?
Perquè vas recollir el premi
també de dones, no?, en guany
i recentment també un altre premi, la Conca de Barberà
i en Budí, no?, en concret. S'ha dit tres, eh?
Hat-trick, eh? Literari.
Sí, sí, sí, sí, he estat.
Ja ho he comentat, que era
un ple, no?, m'he presentat
tres contes i tres contes que han estat
permeats. El primer aquest
que dius del relat
de dones, que ja en van parlar
i el de Bimbudí, bé,
m'agrada perquè són
tres temàtiques molt diferents, que no tenen res
a veure una amb l'altra i, bé, per mi
ha estat una mica repte, també, no?
Perquè el de Bimbudí quin premi va ser en concret?
Va ser el primer premi
que van organitzar de relats curts
que el vaig veure per internet i, mira,
vaig enviar un compte
que li tenia molt d'apreci
i, bé, em van trucar
dient que havia estat.
Amb aquest vaig fer el segon premi, eh?
Amb els altres dos vaig fer
i he fet el primer.
I em sap greu, eh?
Perquè aquest que ha fet el segon
per mi és el milloret de tots tres,
però, bé, que tothom es mira les coses
des de la mateixa perspectiva, no?
Però li tinc un apreci
molt especial amb aquest de Bimbudí.
Ara en parlarem, eh?
Perquè aquest de Bimbudí, doncs, potser,
no sé si serà un dels que formarà part
a partir del març de l'any vinent
del llibre que trauràs, no?
Un llibre de recopilació d'aquests diferents contes
que s'han anat fent al llarg del temps.
Sí, sí que formarà part.
Els tres, els tres en formaran part
perquè en tinc...
Home, Déu-n'hi-do els que tinc, no?
Però alguns estan molt preparats
per poder veure la llum, no?
Estan bastant dignes,
o molt dignes, perquè si no, no els trauria, no?
I aquests tres, sí, sí,
en formaran part d'aquest recull
que seran 14 contes.
14 contes.
N'hi ha més curtets,
però n'hi ha, doncs, que hi ha...
Bueno, entre 10 i 12 planes
ja és un conte llarguet, no?
I d'altres d'un parell,
que és el que acostumeix fer la gent
quan diu que escriu contes, normalment.
El procés de creació no deu parar mai, no?
És a dir, que constantment
deu estar creant nous contes, noves històries, no?
La veritat és que sí,
és que no és que sempre estigui escrivint,
perquè no sempre tinc coses...
Ara sí, tinc moltes coses obertes,
però no m'agrada.
M'agrada acabar-ne una,
començar-ne una altra,
però bé, ara, per tal com han anat les coses,
en tinc bastantes d'encetades i de pensades,
però encara que no escrigui,
mentalment sempre estic fent alguna cosa,
inventant-me la vida de la gent que conec,
o refent les coses,
o pensant que en lloc d'així
havien de ser aixà,
perquè, bueno,
jo em munto unes pel·lícules
que no totes s'escriuen, esclar.
Però sí, em costa poc a mi imaginar-me coses.
Quina idea tens, tecla, per al llibre?
Hi haurà...
No sé si ho has pensat ja.
Hi haurà il·lustracions?
Sí, sí que hi haurà il·lustracions, sí.
Hi haurà il·lustracions petitetes
que facin a cada conte,
facin una mica al·lusió
del que es parlarà, no?
I sí, sí, tinc ganes.
I de fet ja he parlat
amb un noi que és...
Bueno, diguem que no és conegut,
però sí que ho fa molt bé
i m'inspira molta confiança.
I, bueno, ho tenim molt parlat
i molt engegat, sí, sí.
Doncs ho hem d'esperar al març.
Hi ha títol ja o encara no?
Sí, em penso que sí que ja tinc títol,
però per si de cas el toco una miqueta
m'esperaré.
Però sí, sí que tinc títol, sí.
Bueno, espera'm al març,
que tampoc no falta tant.
No, no falta massa.
El que tenim aquí a la cantonada
per veure aquest llibre
de recopidació de contes
de Tecla Martorell.
I parlem d'aquest,
de la cabreta clapada
del cap de setmana,
d'aquest diumenge,
aquest premi que recollies
a la Casa Museu de Carles Barral
de Calafell,
aquí a tocar de casa nostra.
Com va anar l'acte?
Com el vas viure?
Perquè va haver-hi una part de l'acte
amb el que vas recitar, no?,
el conte,
o si més en van veure recitar, no?,
a través de...
Bueno, el vaig llegir, sí.
El que passa que qualsevol que és un conte
que té un tarannà
que sembla infantil,
doncs sí que requereix
una entonació una miqueta especial, no?
Perquè està escrit una mica
com els contes aquests
de la vora del foc.
És un conte de Nadal,
per tant, diguem que no té
un punt ni massa fosc,
ni massa reivindicatiu,
ni punyent,
però bé, sempre té un rerefons
perquè es tracta d'un
d'un pessebre
on les figures
quan prenen vida,
que és un recurs
que és bastant habitual,
vull dir,
en aquest sentit,
no era massa original,
però el que sí que tenia
el punt d'originalitat
és que
es qüestionen una mica
els papers que els hi toques ser
i els únics que els hi agrada
el paper que els hi toques
són els reis
i els altres,
doncs, bueno,
hi ha alguna petita sorpresa, no?
I la Cabreta
és la, diríem,
l'excusa
per poder explicar la història, no?
És una història molt propera
on els personatges
estan
dins de la Mare de Déu
que és envejada
per totes les pastores,
menys el marit, eh?
El marit no li envejen
perquè el veuen
un pèl gran
i li veuen
alguna cosa rareta,
però
llevat
d'això,
d'alguna
personalitat
més
rellevant
del pessebre,
tots es comporten
d'una manera molt humana
i molt propera.
M'ha agradat escriure
l'estat, és simpàtic.
De fet, quan em van trucar
per dir-me
que me l'havien donat
em van dir
que això,
que una de les coses
que més els hi hauria
de cridar l'atenció
era precisament això,
que era un conte
molt simpàtic, no?
Per què dorm
la Cabreta?
Perquè està clapada?
No, no,
no està clapada
perquè dormi,
està clapada
perquè està cada.
Està clapada
de negre
o de...
Bueno,
no he posat
de quin color,
però...
No va pel tema
de la sort.
No, no és que dormi,
no,
és que
és una Cabreta
una mica aventurera
i toca el dos
i llavors es perd
i, bueno,
munten un sarau
amb aquell pessebre
perquè l'han de trobar,
no?
Perquè imagina
que la trobi
una criatura
i el posa
amb una nau especial,
no?
Llavors ja no se sabria
mai més res
d'aquella Cabreta.
Llavors hi ha tota
una sèrie de,
diríem,
d'estratègies
més o menys sofisticades
per poder-la arribar a trobar.
I, bueno,
no és cap sorpresa
dir que la troben
perquè la sorpresa
del conte
és una altra.
Que no desvetllarem,
eh?
No, no, no.
Doncs,
quan entra,
a veure,
si gent tenia de contes
a nivell de tota la geografia
de Parla Catalana
perquè em comentaves
que el segon,
el que va quedar segona,
el que va quedar segona
en aquest premi
de contes
és de la franja,
no?
Tocant ja pràcticament
a Castelló
o al País Valencià,
no?
Bueno,
d'Ibi van dir que era.
Per tant,
és de la Cant,
de molt avall
de la Cant,
sí, sí.
Però vull dir que
de tot arreu
de la Parla.
De tot arreu,
de tot arreu,
sí, sí.
Jo amb l'altre
que em vaig presentar
també em vaig quedar
parada de gent
de la franja,
de l'Alguer,
de molts llocs
que dius,
ostres,
de fet,
això d'internet,
clar,
és una gran sort
perquè te n'enteres
només posant
allò on vols
el que vols saber
i et surten
com a bolets,
el que passa.
Que no tots els
premis literaris
tenen un format
amb el que tu tinguis
una obra
que s'hi pugui encabir,
no?
Però és fàcil,
avui en dia,
trobar llocs
per que facin
concursos literaris
no és complicat.
De tota manera,
i ara que ho dius,
és cert,
que amb el gènere
en concret aquest
del conte
sí que n'hi ha menys.
N'hi ha narrativa curta
si potser sí que n'hi ha més,
no?
Però de conte en concret
no n'hi ha gaires,
n'hi ha,
però no gaires,
no tant com de narrativa curta,
no?
Potser?
O què?
Doncs no sabria massa
què dir-te.
Jo,
quan m'he presentat a conte
m'ha semblat
que també em presentava
narrativa curta,
perquè
el llindar,
no?,
la narrativa curta
al conte,
home,
potser necessitaríem
un...
No sé,
no sé si el sabríem
marcar massa,
no?
Potser el fil conductor
seria el que ens diferenciaria
més una mica
el gènere
d'un altre,
no?
En principi,
n'hi ha.
El que passa
que no tots
et donen la confiança,
diríem,
de que
serà valorat,
no?
Vull dir,
quan presentes
un conte
en un lloc
que tens números
per poder guanyar,
no?
Perquè si et presentes
ho fas amb aquesta il·lusió,
no?
En el fons
és com
deixar una criatura
en mans d'una altra,
no?
I llavors
sempre mires
que sigui un lloc
que tingui cara i ulls,
que et sàpiguen
valorar l'obra,
que...
A veure,
que hi hagi un reconeixement
i que sigui digne,
no?
I vull dir,
que d'haver-n'hi ha de tot,
hi ha de tot.
Què ho determina,
això?
Els integrants del lliurat?
Qui organitza?
Perquè en aquest cas
els organitzadors
és l'Ajuntament
de Calafell,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Bé,
a mi sí que m'ho determina
una mica,
jo pregunto,
miro,
busco per internet
qui havia guanyat els antics,
quanta gent
de costum de presentar-s'hi,
qui forma part del jurat,
sí,
miro que tingui un,
a veure,
no sé,
una certa garantia
que la gent
que organitza això
s'ho pren en sèrio,
no?
Perquè ja inclosa la publicació
en aquest premi de...
A la pàgina web
de l'Ajuntament,
sí, sí, sí.
No sé si en capa
tenen idea,
no ho vaig preguntar,
si tenen idea
de fer un recull,
com hi ha llocs
que sí que fan,
d'entrada està
a la pàgina web,
van dir que hi seria,
no ho he mirat avui,
però això ho van dir,
doncs ho han hagut fer.
Sí.
Tres contes presentats,
tres contes guanyats,
home,
acabarem bé l'any,
és a dir que contenta,
no, en aquest sentit?
Molt, molt, molt contenta
i contenta més que res
per això,
perquè són tres estils
molt diferents
de conte
i, bueno,
és una satisfacció,
dir,
ara tinc ganes
de parlar d'això,
a veure si me'n sortiré,
no?
I, bueno,
doncs si t'ho reconeixen
vol dir que
poc o molt
te n'ha sortit,
no?
Des d'ara i fins al març,
quan treguis el llibre
de recopilació,
en faràs a nous o no?
O ja tens una tria feta?
Sí,
i tinc molta cosa,
eh?
El passa que això
d'haver d'anar a treballar
et treu molt de temps,
no?
Però afortunadament
hi ha gent que treballem,
no?
Anar a treballar,
vols dir?
No, no, no.
Anar a treballar a la feina,
eh?
Anar a treballar a la feina,
sí.
Jo ara
m'aniria bé
no anar-hi una temporada,
però, bueno,
si hi ha d'anar...
La Martorella és mestra,
per qui no ho sàpiga,
és mestra.
Sí, sí, sí.
Però bé,
s'hi ha d'anar
i afortunadament,
doncs,
els que tenim feina
ens n'hem d'alegrar
i més,
en el meu cas,
que tinc una feina
que m'agrada molt.
Però, bueno,
quan tens moltes coses al cap,
te n'hauries de deixar alguna
i aquesta no me la puc deixar,
però avui,
però avui,
si hagués de triar,
seria la que deixaria.
Perquè sí que tinc idees,
tinc una cosa acabada,
tinc una mitges
i, a veure,
tinc al cap
una gent molt interessant
que he conegut,
que ha viscut una història,
no sé,
històries personals,
home,
jo crec que bastant frapants
i m'agradaria
arribar a un acord amb ells
i poder fer,
poder deixar-ho escrit,
això, no?
Per una banda,
hi ha una part
que és vist
dins dels records
que tenen aquestes persones
de criatures
com han viscut
experiències
no molt agradables,
però crec que molt interessants
i molt alliçonadores
i els altres
que d'adults,
doncs, bueno,
han viscut
això,
històries dures,
veritablement dures
que a mi m'han
cridat l'atenció
i crec que val la pena
que algú les deixi per escrit,
potser no sóc jo
perquè quan els hi proposi,
bueno,
jo crec que ens entendrem
perquè una miqueta l'AM
també me'l van llançar,
però m'agradaria.
Per exemple,
parlem d'una novel·la aquí,
no?
Sí, sí,
a mi és que el conte m'agrada,
però m'agrada
quan estic de vacances,
no?
Quan escric,
per mi escriure
és quan faig una cosa
que va creixent
i va creixent
i, bueno,
i que acaba
siguent una novel·la,
no?
No li trec mèrit al conte,
que m'agrada molt
escriure contes,
però, bueno,
és més una distracció,
l'altre és més
una qüestió
més personal,
no?
No seria
la teva primera novel·la
perquè ja vas escriure
dels sols i les llunes
publicada per Arola,
que parlava d'aquella noia
del poble,
que vivia experiències,
que fan part d'una família
marcada per la Guerra Civil.
Sí, sí.
És a dir,
que ja no seria
la teva primera incursió.
No, no, no.
Bueno,
i descrita seria la tercera,
perquè l'altra encara
la tinc en un calaix,
però,
vaja,
n'estic segura
que l'altra obrera
no sé quan,
però n'estic convençuda
que vull que es llegeixi,
doncs m'he d'espavilar
per tirar-la endavant,
no ho he fet
per deixar-la en un calaix,
no?
Però això no treu
que el cap me vagi
i, clar,
me va rodant
moltes coses,
sí.
Quina és la història
d'aquesta que està al calaix
que hi ha en aquesta novel·la?
Bueno, penso que vam comentar
una vegada,
aquestes són dues dones
que pertanyen al món
de la migració
que han viscut,
bueno,
han tingut que marxar
dels seus llocs d'origen
i han aterrat casualment
a Tarragona
com haguéssim pogut
aterrar en un altre lloc
i expliquen una mica
la duresa de...
Bueno,
jo m'ho veig
com una cosa molt dura,
no?,
haver de deixar casa teva,
muntar-te una casa nova,
haver d'entrar en contacte
amb una cultura diferent,
conèixer gent nova,
però que per ells
forma part de la seva quotidianitat,
perquè,
esclar,
era...
era això
o res,
no?,
vull dir que
o tornar altra vegada al poble
i amb aquesta sensació
de fracàs,
que no m'he sortit,
de què...
I,
bueno,
a mi m'agraden molt
les històries
de la gent anònima,
d'aquesta que fa història,
que,
que,
que,
bueno,
que quan,
quan expliques,
no?,
característiques d'aquesta època,
doncs la gent feia això,
els hi va passar allò,
doncs, bueno,
a mi m'agrada
explicar coses
d'aquesta gent,
que es diu la gent,
no?,
doncs va posar-los nom i cognom,
no?,
i ja dic,
són històries reals totes,
el que passa,
clar,
totes barrejades,
doncs acaben sient una mentida
com una casa,
no?,
però,
però,
però sí tenen un,
un origen real.
Quan fas compte,
com ara,
aquesta de la cabreta clapada,
hi ha alguna pretensió
de fer també un reflex
a l'hora d'alguna part
concreta de la realitat,
o simplement és un divertiment
d'aquell conte
que parla d'aquella cosa en concret,
d'aquella acció en concret,
i que no hi trobaries cap paral·lelisme
amb la realitat
que ens envolta?
No,
no,
si jo sempre tinc intenció
que hi hagi,
un rerefons,
no?,
més o menys,
punyent,
jo és que sóc bastant crítica
amb tot,
no ho puc evitar,
que no vol dir
que tot ho vegi malament,
perquè criticar
només vol dir
capacitat de tenir criteris
sobre alguna cosa,
per tant,
vull dir,
tant pot ser bo com dolent,
però no m'agrada escriure
perquè sí,
m'agrada que hi hagi
una mica darrerefons,
que a veure,
no tothom el veu,
potser no el veu,
però la meva intenció
sí que hi és.
Amb aquest,
he de dir que potser
és el que he escrit
en menys darrerefons,
en el sentit
que jo volia treure
un llibre
i em feia falta
un conte de Nadal,
no?
Em semblava que és obligació
tenir un conte de Nadal
i llavors vaig començar
a rumiar
i vaig pensar
que, bueno,
que una figura de pessebre
en l'última estada
li toca ser el que li han dit
que ha de ser,
el que renta, renta,
el que gané,
el que gané,
el que gané,
el bou i la mula,
allí el corral,
el portal,
els altres,
a veure món,
els cavells,
vull dir,
vaig pensar que distribuïen papers
i que tampoc
s'ha diferenciat tant
del que ens toca
als mortals,
no?,
que quan naixem,
a veure,
sí que podem canviar
moltes coses,
però tenim bastants números
per que ens toqui el camí,
per seguir el camí
que ens veu una mica traçat,
no?,
si no hi ha un esperit
de rebel·lia particular
i, evidentment,
de societat,
no?,
les coses no es canvien,
no?,
i és una miqueta
el que passa
amb aquest pessebre,
no?,
que, bueno,
que la cabra aquesta
vol veure món
i, clar,
llavors es qüestionen,
no?,
què hi ha fora
d'aquest pessebre,
què hi pot haver,
però tot és molt simpàtic,
vull dir,
no és un,
diríem,
un Seijhof,
no?,
una cosa,
és una cosa molt simple,
però sí,
sí que hi ha aquest rerefons
i al final,
doncs,
bueno,
he agafat una mica
els tòpics
dels personatges
una mica més rarets
de dintre del pessebre,
doncs els he acabat
de fer rarets del tot,
no?,
bueno,
no rarets,
no sé com dir-ho,
si tenen fama d'això,
doncs va,
doncs que ho siguin,
si tenen fama d'allò,
doncs va,
no he donat segones oportunitats,
sinó que les segones oportunitats
són allò que tothom
diu que són,
però no s'atreveixen a dir-ho,
no ho sé,
ara ho he fet molt complicat,
això,
però és molt simple,
el conte és molt simple.
El caganer és tradicional o no?
El caganer,
és un caganer tradicional o...?
Sí,
no,
el caganer té molt poc,
molt poc,
sí,
sí,
perquè és real com la vida mateixa,
aquí els que tallen el bacallà
són els reis,
són,
vull dir,
els que els altres segueixen,
segueixen fins que arriba un moment
que diuen,
bueno,
doncs,
no sé,
els àngels n'hi ha que llencen la trompeta,
ja n'estan cansats de...
se'n van a festejar les pastores,
no?
No sé,
és simpàtic,
ja he dit que és simpàtic,
però no és re excessivament transcendent,
eh?
Per allò que deia,
se fa una estona d'opinar
o d'escriure,
de tenir criteri,
suposo que estarà d'acord
amb el que ja va dir en el seu moment
el Josep Pla,
que és més difícil
d'escriure que opinar,
no?
És molt més complex
d'escriure
una situació,
un rostre d'algú
marcat per la seva vida,
no?
Per exemple,
que opinar,
també deia que per això tothom opina,
no?
Sí.
Quan escrius,
has de descriure molt,
no?
Allò que t'imagines,
allò que has vist,
no?
Sí, sí.
A mi m'agrada molt
descriure,
molt.
Sí, sí.
Sí.
Home,
no sabia que el Pla
hagués dit això,
però té raó
que tothom
opina,
no?
Però potser faltaria
afegir darrere
que a veure
que no tothom
que opina,
està considerat
opinador,
no?
Vull dir,
a veure,
que opini,
que opini,
n'hi ha poca de gent,
crec jo,
no?
Que faci escola,
no?
Que digui alguna cosa
que no és el que diu tothom
o el que tothom vol sentir.
Per tant,
jo en aquest sentit,
sí,
tothom opina,
però
veritablement
crec que no.
El que opina
és la poca gent
que té el sentit comú
i és valenta
de dir
el que pensa
que en trobem pocs,
avui en dia,
no?
Perquè,
no sé,
tu t'hi dediques
a això,
però normalment
tothom diu el mateix,
no?
Poses les tertúlies
de l'ara ràdio
o de la televisió
i veus,
bueno,
ja ho tenen repartiret
d'aquesta manera,
no?
Una cosa que dius,
no sé,
és com a poca interessant,
ja no?
Em sap greu
haver dit això
perquè jo
sóc una gran escoltadora
de ràdio,
eh?
Les coses que dius,
però a vegades
tens les sensacions
que no li deus,
ostres,
allò a casa meva
deien,
quan aixeques la cua
veus si es mascle o femella,
no?
Vull dir que
tothom veu coses
quan ja han passat
i dius,
va,
doncs,
sí,
no?
Deixeu.
Jo t'ho deia
en el sentit
que quan escrius
de vegades
tens que escriure
coses que són
difícilment explicables,
ni que sigui per escrit,
eh?
Vull dir que,
clar,
has de trobar
aquells adjectius,
aquella paraula,
aquella...
Clar,
a vegades tens que descriure
sentiments,
no?
O un rostre
amb una persona,
com deia,
marcada,
no?
Per la vida,
això és complicat de fer,
no?
Sí que és complicat de fer.
El que passa
que,
almenys en el meu cas,
eh?
Que normalment
quan escric una cosa,
bueno,
no sé que sigui una novela,
una novel·la dura molt de temps,
no?
Però, bueno,
et poses com una fita,
no?
Amb el conte curt,
si no el començo,
l'acabo,
aquell conte és possible
que ja el deixi.
Però començar
i acabar
vol dir la idea,
no?
Començar a escriure
i acabar
potser estar,
doncs,
dos mesos retocant-se
això que dius tu,
no?
Home,
aquí potser hi hauria
d'afegir allò
o aquesta paraula
no acaba de dir
el que volia dir
o m'he deixat
d'afegir-hi aquesta idea,
però vull dir,
la vomitada,
no sé,
si no surt
tota seguideta,
a mi em costa
acabar a lligar
una història,
no?
A vegades,
fins i tot començo
pel títol,
vull dir,
abans d'escriure,
la síntesi,
no?
Amb això en tinc
bastanta de capacitat
de síntesi,
no?
De resumir.
Llavors,
a vegades començo,
el primer,
la primera idea
que tinc
moltes vegades
és el títol
que poso,
ja,
no?
De,
el que passa
és que això no vol dir
que estigui a punt
per veure la llum
un escrit,
no?
Llavors,
això ha de descansar,
ho has de tornar a llegir,
veus que dius,
ui,
això no casa,
o això ho he repetit,
o això no vol dir
el que vull dir,
ho he de retocar,
llavors hi ha un procés
que no és fàcil,
no?
que no és fàcil,
però jo crec que
escriure per escriure,
a mi personalment
no em surt allò de dir,
posar-me,
em vaig posar davant
d'un full en blanc,
el mànys posa molt
un full en blanc,
eh?
Si no saps
a què hi vols posar,
no?
Tampoc,
no et surt
tot d'una tirada,
però les bós,
sí,
en el meu cas,
eh?
Bé,
ja diuen que
la creativitat
s'ha de treballar,
no apareix,
eh?
No,
no,
no,
no apareix,
per una inspiració.
t'ha de trobar treballant,
no?
Exacte.
Sí, sí, sí.
Doncs tec,
l'esperem al març,
a veure si passarem les festes,
no?
I al març,
amb atença,
a veure aquesta recopilació,
aquest llibre,
no?
Sí, sí, sí.
I que en fi,
ja en parlarem quan surti
i quan el tinguem,
tot i que el títol ja està al cap.
Tec, la Marturell,
sí, el títol ja el tinc al cap.
El títol ja el té al cap.
És molt simple, eh?
Però, bueno,
per si de casa el que envio
ja no ho avenço.
Tec, la Marturell,
enhorabona per aquest
hat-trick literari
d'enguany
i que l'any que ve
també vinguin molts èxits.
Doncs moltes gràcies
per comptar amb mi
i donar-nos un copet de bar
a la gent local
que escrivim
i, bueno,
per donar-nos a difusió i veu.
Moltes gràcies.