logo

Arxiu/ARXIU 2013/ENTREVISTES 2013/


Transcribed podcasts: 1249
Time transcribed: 15d 22h 14m 43s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tres minuts passen ara mateix de les 11 del matí.
Esteu a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Moment de parlar d'aquesta tragèdia ferroviària a Galícia.
Un tren àlvia de llarga distància
que cobria la ruta Madrid-Ferrol.
Descarrilava ahir al vespre,
pocs minuts abans de les 9 del vespre.
De moment, comptabilitzades 78 persones mortes
i més de 150 ferits.
Sembla que hi ha actes també a la ciutat de Tarragona.
Un minut de silenci a partir de les 12 del migdia.
Ens amplia de seguida la informació Teresa Ortega.
Tere, bon dia.
Hola, bon dia, Miquel.
Sí, a les 12 acaba de convocar l'Ajuntament de Tarragona
aquesta concentració a la plaça de la Font,
a la porta de l'Ajuntament.
D'aquesta manera farà públic el condol de la ciutat
respecte a les víctimes,
famílies de les víctimes d'aquest accident en un tren a Galícia.
També l'Ajuntament de Tarragona
ha expressat a través d'una nota de premsa
el seu condol per víctimes i familiars de l'accident ferroviari.
La Corporació Municipal diu
que aquesta nota s'afegeix d'aquesta manera
al dolor dels veïns d'aquesta ciutat de Santiago.
Recorda que és com Tarragona, patrimoni de la humanitat,
i vol tenir un especial record per tots els gallecs
que viuen a la ciutat de Tarragona.
Déu-n'hi-do a la gent procedent, nascuda a Galícia,
que viu a la ciutat de Tarragona.
Les mostres des de la ciutat de Condol
cap a les víctimes de l'accident ferroviari.
Se n'ha anat succeint en les últimes hores.
A través de les xarxes socials hem recuperat, per exemple,
una piulada de l'alcalde Ballesteros
que donava a conèixer la seva consternació.
Escrivia, tràgic, no hi ha paraules en aquests moments.
Ânimo Galicia, aquest era el hashtag que utilitzava l'alcalde.
També el director esportiu del Nàstic, Emilio Viqueira,
és natural de Santiago, diu que els seus pares viuen a 300 metres
d'on ha succeït aquest tràgic accident.
Expressava la seva tristesa pel descarrilament.
Deia a través del Twitter que era un dia molt trist,
difícil per aquest accident.
A casa seva encara no puc creure que puguin passar aquestes tragèdies.
Aquest matí hem tingut l'oportunitat de parlar directament
amb Emilio Viqueira, el director esportiu del Nàstic de Tarragona,
i ell ens comentava en aquesta mini-entrevista
quin era el sentiment que els quedava de consternació
davant d'aquest tràgic accident.
Escoltem si et sembla una mica l'entrevista.
És un poc que imagino que consternació
després de l'accident d'aquest tren a Santiago.
Per a una persona d'allí,
qual ha sigut la reacció?
¿Cuáles són les palabras per definir el que ha passat?
Bueno, pues, al final me enteré
a los 5 minuters del passat.
Mis padres viven cerca,
a 300 metres d'allí,
y bueno, la verdad que sorprendido
y muy dolido, porque al final
es algo que nunca esperas,
lo ves en la televisión y que te pasa al lado de casa,
pues es complicado y difícil.
Se ha destacado la solidaridad de toda la gente
de cerca del accidente, de Galicia en general.
Me imagino que esto es importante en momentos así,
que la gente participe, colabore
en todo lo que pueda hacer.
Sí, bueno, es que al final no te queda otra, ¿no?
Te ves tanta la magnitud del accidente y todo esto,
pues la verdad que yo creo que
toda la gente de allí se volcó en el accidente,
se volcó en ayudar a todo el mundo,
pero, bueno, fue un desastre grande
y ya complicado.
¿Has podido hablar con tus familiares
o con gente de allí? No sé cuál es la sensación
o el sentimiento que les queda.
No, la sensación es de shock, totalmente, ¿no?
De que, lo que te digo,
parecía que eso no podía pasar aquí al lado de casa
y al final te pasa
y te quedas un poco en shock, triste.
Empezaban las fiestas del apóstol también,
que era un día especial para Santiago
y bueno, y todo se vuelve negro.
Y última cosa, si quieres transmitir un mensaje
desde Tarragona para los afectados,
familiares, víctimas...
No, es difícil, ¿no?
Que está con mucha ánimo, mucha fuerza
y bueno, y poco más se puede decir, ¿no?
Les paraules d'Emilio Viqueira,
el director esportiu del Nàstic de Tarragona,
com escoltàvem, amb els seus pares,
la seva casa familiar,
a 200, 300 metres d'aquest accident,
també mostrant la seva consternació
des de la ciutat de Tarragona
pel que va succeir ahir al vespre.
Doncs gràcies a terra,
ampliarem aquesta informació al butlletí informatiu
de dos quarts de dues.
Fins ara.
Doncs ja ho veuen,
algunes personalitats polítiques també
donant el seu condol a través de les xarxes socials,
com és el cas de l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros.
També escoltàvem aquest testimoni
que ens portava la nostra companya,
des d'Ortega, minut de silenci a partir de les 12 a l'Ajuntament.
I ara també és moment de sentir un dels altres testimonis
que ens acompanya casualment als estudis de Tarragona Ràdio.
Ella era a prop d'aquí
i s'ha volgut apropar també per donar-nos el seu testimoni.
És la Conxita Sauner,
la secretària del Centro Gallego a la ciutat de Tarragona.
Conxita, bon dia.
Hola, bon dia.
No gaire bon dia, però vaja.
El bon dia es queda amb una formalitat, no?
Sí, sí, sí.
En dies com avui.
Imagino que moments durs, moments tràgics,
els que està vivint el poble gallec ara mateix.
Molt, molt, perquè a més aquí hi ha molts gallecs,
molts són de Santiago, de la zona,
i lògicament encara no sabem res,
però és terrible.
Quantes famílies poden haver a Tarragona?
Famílies gallegues?
Com a 250.
Tarragona i província, eh?
Tarragona i demarcació, no?
Famílies, sí.
Com és el moment en què us n'assabenteu ahir al vespre?
Com heu viscut aquesta nit?
Imagino que una nit llarga, una nit amb preocupació.
Bueno, jo personalment hi he estat tota la santa nit
enganxada a la ràdio, eh?
Per veure com.
Perquè és que no hi havia manera ni de dormir ni de tranquil·litzar.
Llavors, doncs, ha sigut terrible
i suposo que tots els gallecs i no gallecs
els hi haurà passat més o menys igual.
Tens constància que alguna de les famílies de la demarcació
tingués alguna persona entre els afectats d'aquesta tragèdia?
Algun familiar, algun conegut?
No, no, però segur que hi ha alguna persona afectada
perquè és que són molts i molts són els que viuen a Santiago.
Llavors, doncs, clar, de totes maneres el tren venia de Madrid.
Se suposa que no hi ha ningú que hagi anat a Madrid a agafar el tren
puguen agafar d'aquí.
Però, de totes maneres, ho sabrem més aquesta tarda, per exemple,
que ens trobarem al centre.
Heu preparat una reunió de cara a la tarda, imagino,
per trobar-vos, per valorar, per fer balans.
Sí, el que passa és que molta gent de la Junta està de vacances,
molts socis també, i a veure els que trobarem,
però, des de lloc, a mi ja m'està trucant molta gent,
o sigui que sí, que ens trobarem allí i alguna cosa farem.
Coneixes la zona, aquesta curva, on s'ha patit?
La zona no, a Santiago sí que la coneixo, perquè hi anem molt,
però aquesta zona no, ara per la vista és perillosa.
Jo el que no entenc és que si era una zona de l'AVE,
el que ha tingut l'accident no era l'AVE, era l'Àlvia.
No sé per què.
És l'Àlvia, en aquest cas, amb aquestes línies d'alta velocitat,
amb aquests punts.
Vaja, de moment hi ha hipòtesi sobre la taula,
caldrà esperar que les informacions es vagin esclarint
per fer un balans més acurat.
Tot i així, una vegada més, es fa palesa i es veu la solidaritat
del poble gallec, no?
Ahir fins i tot a la televisió vèiem que es començaven a demanar
donacions de sang, en pocs minuts es col·lapsaven els hospitals,
els propis veïns de la zona ajudaven amb aquestes tasques.
És a dir, que la solidaritat del poble gallec és vigent, no?
Més que mai.
Sí, no, des de lloc es veia la gent portant mantes,
portant, oferint-se, ajudant.
Sí, no, no, no, des de lloc es veia, es veia, jo crec que es veia.
I, a més, és que és normal.
Una cosa així, els gallecs i els no gallecs.
Teniu prevista, des del centro gallego,
algun acte de cara al d'avui, recordem que és el dia de l'Apostos,
és el dia de Galícia?
Sí, però com avui aquí es treballa,
nosaltres ho vam celebrar dissabte i diumenge passat.
És a dir, que no he hagut de suspendre res, vaja.
No.
Doncs, tragèdia ferroviària a Galícia,
un tren àlvia de llarga distància,
que cobria la ruta Madrid-Ferrol,
descarrilava poc abans de les 9 del vespre d'aquest dimecres,
molt a prop de l'estació de Santiago de Compostela,
en el que és el primer accident a Espanya
d'un tren considerat de velocitat alta.
L'accident ha causat, de moment,
les xifres que estan sobre la taula ara mateix
parlen de 78 morts i més de 140 ferits.
D'aquests, sembla que 20 es trobarien en estat crític
i dos encara no s'han pogut identificar.
Segons el darrer balanç fet públic
pel delegat del govern espanyol a Galícia,
Samuel Juárez,
que ha acudit a l'Hospital Clínic de Santiago,
on hi ha els ferits més greus.
No es descarta, però,
que la xifra augmenti pel gran nombre de ferits crítics
i perquè els equips de rescat encara treballen
en lloc de l'accident buscant víctimes.
Testimonis ja que comencen a aparèixer
i el balanç a hores d'ara és el que dèiem,
78 víctimes mortals,
unes víctimes que podrien anar augmentant.
En principi es parla d'excés de velocitat
amb aquest tram de la línia,
però tot això cal ser acurat amb aquestes informacions,
l'excés de velocitat que es postula
com a principal causa.
Conxita, el nostre suport i el nostre condol
al poble gallec,
moltíssimes gràcies per apropar-te a l'emissora.
A vosaltres,
per estar tan atents
i, a més, el que puguem correspondre.
Conxita Sauner,
secretària del Centro Gallego Tarragona,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.