I ara al matí a Tarragona Ràdio ens volem explicar la història d'un tarragoní, el Ramon Pastor.
Ell té una filla que es diu Xohana, Xohana Pastor Martín,
una filla que compartia amb una noia alemanya, de no mulla, la seva exparella.
La seva filla té actualment 3 anys i tot va començar quan en tenia un.
És a dir que ja fa un parell tant això que estem explicant.
Aquesta filla només l'ha vist als judicis a Alemanya i només unes poques hores.
Ell ara reclama perquè de fet la seva filla tenia custòdia compartida amb aquesta exparella,
però l'exparella va marxar d'on vivien, que era la mella de mar, un bon dia,
va marxar a Alemanya i llavors ja no se n'ha sabut res més.
Ara està en cerca, a nivell internacional, perquè clar, la custòdia, com deia, és compartida.
Ramon Pastor, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, la història és llarga, l'història no...
Tu portes aquests dos anys de periple judicial perquè els fets són aquests.
Tu tens una custòdia compartida, et separes de la companya, d'aquesta noia que és a Alemanya,
ella se'n va, no?, malgrat tenir la custòdia compartida i ja no en sap res més, no?
Exacte, sí.
Per dir-ho així curt i res, no?
Sí, sí, sí, així tal qual.
Ara els teus amics han iniciat una campanya perquè, clar, tot això implica judicis,
implica advocats, implica diners, implica viatges, anar allà a Alemanya, no?,
buscar perquè ella, de fet, ara actualment no sabeu on està, no?
No, la s'està buscant.
Se suposa que la Interpol està buscant a veure si la podem trobar,
però no tinc notícies, ni ningú em diu res, no sé mai res, res de res del que està passant.
Com arrencat el plegat? A partir del moment que us separeu com a parella o quan arrencat el plegat?
Bueno, quan ens vam separar, ella va agafar, primer va marxar a viure en un altre pis allà al poble mateix.
A l'Amella, eh?
A l'Amella mateix, sí.
I em va fer arribar una demanda que volia marxar a viure a Alemanya i prendre la nena.
I jo li vaig dir que, home, com havia de fer això?
I doncs jo, que no soc un pare que tenia que estar amb la nena, no?
També.
I llavors, per a que es decidís sobre com quedava la cosa amb la nena, vam anar a judici, allà a Tortosa,
i ens van donar la custòdia compartida.
Teníem que tindre la nena una setmana cadascú, de llum a diumenge,
amb la possibilitat dels dimecres o els dijous, la podíem veure.
És que això no s'ha complert mai, vull dir, és que no ho vam fer mai.
I, bueno, vam agafar, surt això, ella fa una apel·lació,
perquè no li interessa la sentència,
perquè, clar, si hem de tindre una setmana cadascú,
ha de marxar a viure a Alemanya, que és el que ella demanava.
Doncs llavors va fer l'apel·lació i li van tornar a dir,
la jutge li va dir que d'això res de res,
que la custòdia compartida i que no podia anar-se'n a Alemanya.
Doncs, bueno, doncs...
Li retiren el passaport, no?
Li van retirar el passaport, sí.
La jutge li va retirar el passaport i va dir que fins que no sortís la sentència no li tornaven.
La sentència no va tardar molt en sortir, va tardar 15 dies,
i se li va tornar al passaport i va marxar.
I, bueno, després, clar, quan va passar això,
jo ràpid vaig posar-me amb l'abogada a dir
quins passos havia de continuar fent,
que és el que havia de fer per recuperar la nena.
I em va dir que això ho posa a través del Ministeri d'Interior,
ho havíem de fer a través del conveni de l'AIA,
que és el conveni entre països,
per poder, doncs, convalidar una sentència d'un país a un altre país,
perquè, si no, cadascú podria fer el que vulgués a un país
i marxar a l'altre ja no tindria cap sentit.
i, bueno, doncs, a través de l'Interpol, també,
la van localitzar.
La van localitzar en un poble d'Alemanya,
on ella també té família, que és Kempten,
això és de Bavària i al sur.
I, bueno, doncs, la van trobar,
la van citar per a judici,
va ser molt difícil citar-la,
perquè va anar canviant de casa,
no la trobava, no la podíem localitzar,
al final sí se la aconsegueix.
Que és una ciutat gran o un poble petit?
No, és un poble, però és un poble,
bueno, mitjanet, no et sabria dir,
vaig estar ara amb el judici,
però vaig anar pel judici i fora,
no vaig tenir temps tampoc.
No vas poder veure massa el poble, no?
Ella, a canvi de domicili, no?,
va canviant d'habitatge,
per tant, va costar que arribés a judici.
Una vegada localitzat,
doncs, anem a judici, allí, a Múnich, no?
I a Múnich, doncs, el mateix,
una jutja,
una jutja que, la veritat, es va portar a Mar de B,
perquè li va obligar a portar la nena,
perquè jo la pogués veure,
va voler veure la nena a soles,
amb mi, en una habitació,
i amb la mare,
per poder veure les reaccions de la nena,
com eren,
i va ser una passada,
perquè la nena em va reconèixer,
la nena em va reconèixer,
la nena volia anar amb mi,
la nena m'agafava de la mà,
la nena em deia papa,
i, clar,
doncs, la jutja va dir,
bueno, quin problema,
per què aquest noi no pot estar amb la seva filla,
si, a més, hi ha una sentència de tortosa
que li dóna la custodia compartida,
no té per què no pugui estar amb la nena.
I, bueno, doncs, hi va haver el judici,
i no res,
que tenia que complir.
Ella va tornar a fer una apel·lació.
Això va ser el desembre de l'any passat, parlem.
2012.
Sí, 2012.
I, llavors, torna a fer,
o sigui, fa l'apel·lació,
i va sortir pel gener,
bastant ràpidat,
amb 15 dies de diferència,
ja està feta l'apel·lació.
Va anar al judici, i res,
li van dir que no,
que tenia que tornar,
jo, inclús, li vaig arribar a oferir...
Que ella havia de tornar aquí a l'ametlla.
Clar, per complir la sentència,
que s'ha dictat a tortosa.
D'acord?
Llavors, inclús, li vaig dir,
que si ella era perquè no tenia feina,
doncs jo li seguia mantent encara la...
Perquè jo li estic ingressant uns diners.
Jo tinc que passar-li una pensió pels nens.
Que és perquè jo he volgut aguantar-la,
perquè al tenir la custòdia compartida,
jo simplement m'hauria de fer càrrec
de la setmana que la tinc jo,
i ella la setmana que té ella.
Però com que jo no tenia feina,
jo vaig acceptar estar pagant-li uns diners
perquè pogués mantenir bé la nena.
I li vaig oferir hasta la moca,
a casa de la meva mar.
Jo ja m'hagués anat a casa amb uns pares
on n'hagués sigut,
que no tingués cap excusa de dir,
no, és que no puc anar allí
perquè no tinc res, que és el que ve.
La custòdia és tu poder veure la teva filla,
la Johanna.
Pues res, va agafat i no va tornar.
Tenia que haver tornat...
Després del 13 de febrer
tenia que haver ja estat aquí.
D'enguany, eh?
D'enguany, això ja d'enguany, sí.
I res de res.
Vaig demanar que es fessi
una ejecució forçosa de sentència,
que anessin i que li agafessin la nena.
Estava ja tot preparat.
Me'n van enviar l'adreça d'on tenia que anar,
la dona que m'estaria esperant,
que era algú de la protecció del menor,
el cap de la policia de no sé on,
i que se faria això.
Se n'aniria, s'agafaria la nena,
i perquè no es quedés la nena penjada,
seria agafar-la de la mare
i donar-me-la a mi, entregar-me-la a mi,
i jo ja podia marxar, i punto.
I la mare era el seu problema.
Si volia seguir, seguir.
I si no, doncs no.
I dos o tres dies abans
de la data que m'havien donat,
doncs me van enviar una carta
a través de l'abogada que jo tenia a Alemanya,
que una altra vegada havia desaparegut,
que no la localitzaven
i que no es podia fer l'execució forçosa de sentència.
I així estic.
En teoria s'està fent alguna cosa per trobar-la,
però jo, clar, jo no sé mai el que s'està fent.
Clar, a tu no truca l'Interpol, no?
I diu, mira, doncs, Ramon,
estem buscant-ne de un un i de l'altre...
Jo no crec que hi hagi algú
que pel matí s'aixeca i va a buscar la meva filla,
perquè això no ho faran.
Llavors, com que ja no puc fer res,
intentaré a partir d'ara començar a fer-ho jo, les coses.
I una de les coses és la pàgina que hem fet del Facebook,
de Johanna, volem que tornis,
però que com que més gent ho sàpigui,
doncs, no sé...
Fes pressió, no?, a nivell social,
fes pressió mediàtica...
Exacte, ara farem un concert, també.
Explica'm això del concert,
perquè no ho hem dit fins ara, eh?
Sí, el concert és el dia 29...
El concert és el dia 29...
El 29 d'aquest mes, eh?
El 29 d'aquest mes, a la sala 0, a Tarragona,
tocaran els tuiris,
Satriales, Kultrum i Trilita.
I, bueno, doncs, els diners que es recaudaran
serà per invertir,
per poder viatjar a Alemanya
o poder agafar un detectiu si fa falta,
poder fer, doncs,
tenir un matalàs per poder-nos moure, no?,
tenir alguna cosa de diners guardats per a fer coses,
perquè és tot supercar i està molt lluny.
Tu tens algun indici d'on pot estar, eh?,
ella, l'agullà?
A mi m'agradaria pensar que està a Alemanya,
però, per molt que pensi,
no podré saber mai on està.
Ella havia viatjat molt,
ella ha viatjat per Cuba,
ella ha estat en els països de Sud-amèrica,
jo què sé, coneix gent de fora,
no sé si la poden estar amagant o no ho sé,
la veritat no ho sé.
Suns pares no diuen res,
no tinc un telèfon per poder parlar amb ella.
Primer no tenia telèfon i el judici,
el segon judici,
després de l'apel·lació,
els jutges,
que ja era un tribunal de tres jutges,
li van obligar a dir,
però com pot ser que ell no tingui un telèfon teu?
Perquè el tenia i mai més va contestar.
Aleshores va dir,
no, és que l'he canviat el telèfon.
I li van dir, bueno,
doncs dona-li el telèfon,
que aquesta persona té que sàpiga
on està la seva filla
i té que parlar amb sa filla i tal.
I me'l va donar.
I va estar contestant
els missatges que jo li anava enviant.
I si el trucava,
m'ho contestava,
però fins que la surti la sentència.
Quan la sentència li va tornar a dir,
no, que tenia que tornar cap aquí
per complir la sentència,
ja mai més va sonar,
aquell telèfon mai més me'l va agafar.
I així estic.
I tu amb la seva família
pots parlar-hi o no?
Tens contacte amb la família?
Tinc uns telèfonos.
Sempre que s'ha trucat a aquests telèfonos
m'han dit que res de res,
els primers dies,
perquè ara ja ni es contesten...
Perquè són alemanys els pares.
Sí, sí, són alemanys.
I comencem a dir,
no, no, només SMS,
només SMS,
però jo escrivia SMS
i a mi mai m'hi contestava ningú.
Tinc la sort,
la sort que la meva germana gran
està casada amb un noi alemán
i ha pogut hasta parlar directament amb ell,
perquè dius, bueno,
serà potser que no ens entenem,
no?
Però no, no,
hem parlat amb ells
i li diuen que res de res,
que ells no saben res
i que no és...
Bueno, van arribar a dir,
el pare va arribar a dir
que no sabien ni que la seva filla,
que s'havia enterat feia poc
que tenia una filla,
o sigui, la meua filla.
Però això és mentida,
perquè aquest home va estar a casa meva,
va viatjar a la meva mare
i va estar dormint a casa meva
quan ella estava embarassada.
Vull dir,
no ho sé, fatal.
Jo crec que la encobreixen.
Però es parla per parlar.
No puc per moltes coses que pensi
mai saber el que està passant.
No ho sé.
Això és especular per especular.
Ja arriba un moment que no penso.
I quan vaig fer el dia a dia
el que em vagin dient
i el que vagi passant.
El tema judicial,
el tema recorregut o no?
Ja està tot, diguem-ne...
En principi està tot acabat.
Ara,
el que he demanat
és una modificació de la sentència,
de la sentència de Tortosa,
que és la que mana,
és la del 5 de març del 2012.
que, doncs clar,
perquè qualsevol sentència
que no es compleix,
tu pots demanar
una modificació d'aquesta sentència,
ja que no s'ha complert mai.
En principi,
en principi,
ara ja tinc una altra abogada
i, bueno,
en breu tindrien
que avisar-me
per anar a judici,
per veure si la podem modificar
i jo crec que sí,
perquè la jutja està molt
per aquest cas,
està sorprès molt en sèrio
i, bueno,
a veure amb què passarà.
Això és una mica la història.
Doni,
la justícia alemanya
no l'hi retireu per sa por
amb ella?
No.
No,
allà és diferent,
no?
Que aquí no...
Doncs devien pensar
que no hi havia risc de fuga,
no sé.
La de Tortosa
va veure ràpid,
només amb el comportament d'ella
allà a la sala
es va posar tot histèrica,
va fer fora
estar el seu advocat
en el primer judici,
no sé,
a la jutja
va veure alguna cosa rara.
Allà a Alemanya,
no sé,
potser,
no sé,
la seva compatriota
vam pensar
que no marxaria,
però, hòstia,
ja veus,
ja va marxar.
I ara,
és a dir,
ara fareu aquest concert solidari,
recordem,
el 29,
hem dit,
el 29,
el 29,
que,
deixa'm mirar el calendari,
però el 29 això és...
Divendres.
És divendres,
això és aquest divendres,
no l'altre,
que és 23,
tampoc,
el següent.
Perdó,
si aquest és dia 15,
el 22,
que és el següent,
no l'altre divendres,
29,
l'últim divendres de mes,
a la sala 0.
I a partir d'aquí,
doncs,
començar a caminar altra vegada,
no?
És a dir,
que,
tira endavant.
Sí,
esclar,
no m'ho pararé,
a tope,
hauré d'anar.
Veus opcions,
no sé,
amb un detectiu,
perquè,
és que aquí,
suposo que s'ha de començar de 0,
no?
Un detectiu,
ja en vaig,
inclús,
agafar un,
però era un detectiu
que eren d'aquí,
no?
Treballaven d'aquí
amb gent que coneixien ells allà
i no van poder trobar res
com per poder anar tirant de fil
i arribar
a alguna nova adreça,
alguna història nova,
alguna cosa que el pogués portar
a trobar-la, no?
res de res.
I ara potser una de les coses
sí seria,
doncs,
un detectiu,
però allí,
algú que coneixi la gent,
el terreno,
la zona,
que sàpiguin el que,
una miqueta més,
no?
No sé,
d'allí,
dic jo.
T'ha passat pel cap trucar a l'Interpol,
no sé,
per dir,
pel cas que em truques,
no?
És que clar,
jo,
ara no he de trucar,
si tu parles amb l'abogada
que tenia allà a Alemanya,
em deien,
no, no,
qualsevol cosa,
ells ja m'avisen a mi,
a través del Ministeri de Justícia,
en fi,
quan sabien alguna coseta
m'ho enviaven,
avui hem anat a casa dels pares
i no sabem res,
avui hem parlat amb la germana
i sembla ser que no sabem res,
això és el que a mi se m'informa,
res més.
Tu no és a faltar
aquesta informació fresca,
no?,
del que està passant.
Clar.
Si és que el que deies abans,
si és que hi ha algú
que s'aixeca al matí,
algú de l'Interpol
i va buscar,
doncs,
té aquest cas sobre la taula,
no?,
i va buscar a la Johanna,
no?
Exacte,
jo crec que això no s'està fent
i com que tampoc se m'informa,
doncs,
no,
és que és,
no,
pensar per pensar,
jo ja fa dies que no penso,
saps?
I penses molt amb ella?
Home,
clar,
cada dia,
clar que sí,
la meva filla,
la única filla que tinc.
Com la recordes?
Molt guapa,
molt guapa
i sempre riem,
sant?
Això m'han dit que és molt riallera,
no?
Molt,
molt,
li agraden molt les floretes
i els gossos
i és com son pare,
una mica.
Tu també tens gossos,
eh?
Sí,
tinc gossos.
Perquè si entreu al perfil
del Facebook,
aquest veureu per allà,
que si està allà el Ramon,
veure clic,
li agraden els gossos,
t'agraden els gossos de...
Sí,
sí,
i la muntanya.
I la muntanya també,
eh?
Molt.
El pinisme,
no?
De fet,
la mare també era una aficionada
per això,
vam començar a estar junts,
el que passa,
no sé,
arrel de tenir la nena,
doncs es va,
es va com a obsessionar
amb la seva nena,
es va nena,
es va nena
i,
bueno,
la seva nena és per ella,
es veu només i ja està.
Doncs tothom que entengui el cas
i que vulgui doncs acostar-se
i col·laborar,
doncs ja ho sabeu,
aquest 29 d'aquest mes de novembre
en aquest concert,
que serà un concert solidari
a la Sala Cero
per tal que puguin
recaptar diners
i que bé,
que es puguin fer fora
doncs les diferents despeses
que vindran,
per tot això,
clar,
tot el que deies,
no?
viatjar,
lletrats,
buscar-la,
no tens cap,
cap indici,
cap mena d'indici
d'on pot,
on creus que pot estar?
Res,
de res,
de res,
jo ja et dic,
jo vull pensar que està per Alemanya,
perquè si s'està centrant
la busca d'Alemanya,
encara que l'ordre
és internacional,
però,
si a Alemanya ja no ho han fet,
imagina't a nivell internacional,
és molt difícil,
però,
si una persona no vol
que la trobin,
clar,
la nena també,
si només té 3 anys,
no s'ho obligat,
encara que vagi al col·legi,
si la nena es posa malalta,
la pot portar pagant
a qualsevol lloc,
sense entrar a la Seguritat Social,
ni res,
és fàcil no deixar rastre,
clar,
quan la nena es faci més gran,
la cosa es complicarà,
no entens?
Però clar,
que hi ha d'esperar,
que la nena es faci 6 anys
perquè el col·legi sigui obligatori,
sí,
perquè ens deies,
ella no tenia treball,
no sé si en deu tenir ara,
però,
no,
en principi no,
algú la deu estar recolzant,
no?
Jo crec que serà la família,
ella allí va aconseguir una ajuda
de 900 euros,
però quan va...
Allò està millor allà que aquí,
això,
eh?
Sí,
no,
però li van tallar,
clar,
quan se sabia que aquesta persona
l'estaven buscant
i la van trobar
i tot això,
l'ajuda que té
li van tallar
i,
i,
bueno,
potser treballa
en qualsevol llibre,
negre i ja està,
no cal,
no deixa rastre a cap banda
i ja està.
El que passa és que,
bueno,
la nena creix ara
i que nena tindrà que anar a algun col·le,
hi haurà algun rastre,
ara,
li pot haver canviat el nom,
jo què sé,
qualsevol cosa,
ja que tenen el seu llibre família,
la nena és de la mella de mar,
és d'aquí,
és una nena d'aquí.
Com se pot fer això?
Canviar noms,
desaparèixer...
Que tinguis molta sort
a veure si,
si mira,
pots arribar a localitzar-la,
clar,
aquí hi ha un altre tema,
quan la localitzem,
o sigui,
quan la localitzem,
què passarà?
És que aquí,
aquesta és una altra qüestió,
no?
Bueno,
ràpidament trucar...
Però,
és clar,
amb el tema de la sentència,
aquella que deies d'inicial,
doncs clar,
s'hauria de fer efectiva,
no?
Un cop localitzada,
s'hauria de tornar a cap aquí.
I immediatament,
la nena tindria que vindre cap aquí
amb fa un pare,
amb mi.
I ara ja,
per incompliment d'ella,
ella,
si com ara,
com tot això que la trobin,
passi després
que hagi modificat la sentència,
és que ella no tindrà ni la custòdia
ni la pàtria potestat de la nena.
Vull dir,
que s'està jugant tot.
Després jo ja veurem què faré.
Estic segur que li deixaria veure la nena.
Però ella ha d'aparèixer.
Has conegut arran del cas
altres pares
que es trobin en situacions com la teva o no?
Conegut personalment no,
però n'hi ha moltíssimes persones,
perquè només cal que
vas al jutjat de Tortosa
i t'hi diuen,
ah, saps aquest noi?
Doncs aquest noi també estava així.
N'hi ha moltes coses així.
Però tot se soluciona
molt més aviat que el meu.
Per exemple,
normalment,
quan arriba l'apel·lació,
normalment s'assusten
i tornen a apuesto
i comencen a compartir el crió amb la parella
i tot això.
Per exemple,
la meva abogada alemana em va dir
que era la primera vegada.
No sé quants anys porta.
Treballant d'advocada
era la primera vegada
que no li tornava.
La persona ha apuesto
a través d'això de l'AIA.
L'abogada que vaig tenir aquí a Tarragona,
aquella,
vamo,
jo és que aquella
ni ho havia vist mai.
Es va quedar assustada
de com una persona
podia xulejar d'aquesta manera
a la justícia
i passar de tot.
I la que tinc ara nova,
doncs no ho sé,
de moment
l'acabem de començar.
Ja veurem com anirà.
modificarem la sentència
i a veure què passa.
Espero que m'ho coincideixin.
Ramon Pastó,
que tingueu molta sort
que pugueu localitzar
la teva filla,
la Johanna,
que la puguis veure somriure
i emportar-te a la muntanya
i que baixi tot molt bé.
A veure si és veritat.
I recordeu,
concert dia 29 d'aquest mes,
el darrer de 10 xous d'aquest mes,
a la Sala Cero.
La pàgina de Facebook,
recorda'm el nom,
és, busquem...
Johanna, volem que tornis.
Johanna, volem que tornis.
Ramon, vols agrair a algú
perquè t'estan ajudant molta gent, no?
Bueno, agrair a tothom
que s'ha interessat,
que em truca,
que m'envien missatges
de suport,
gent que no sé ni qui són,
però, clar,
són amics dels amics,
amics amics,
i, bueno,
ha sigut una passada
perquè enseguida
s'ha volcat tothom, no?
També m'agradaria agrair
a la gent de la taverneta
del carrer La Unió número 20
que han deixat
que allí posem a la venda
les entrades.
Si algú voleu anar al concert,
doncs ja sabeu,
allí podeu comprar les entrades.
Doncs aquí a la taverneta,
aquí a Tarragona,
podreu trobar aquestes entrades
pel concert del 29.
Ramon, gràcies i molta sort.
a vosaltres.