El Teatre Tarragona ha estat l'escenari de la presentació del llibre
de la periodista Carles González sobre l'alcalde Josep Ferris Ballesteros.
Una presentació que es feia aquest dimecres al Teatre Tarragona,
el propi Ballesteros en l'acte va assegurar que en aquest treball
deixa el seu tarannà mesurat a l'hora de repassar la seva trajectòria política
i parla de la seva infantesa, de la família,
però també de les seves vivències i sentiments.
S'ha elaborat a partir de converses mantingudes
entre el periodista i l'alcalde.
De fet, en volem parlar-ne avui, Josep Ferris Ballesteros,
Home, ciutadà, polític, un llibre editat per Silva Editorial
i avui ens acompanya el seu autor, el Carles González.
Carles, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Un llibre fruit de converses reiterades amb l'alcalde,
però hem de dir que ja fa anys que us coneixeu, no? Dècades, fins i tot, no?
Sí, de fet, jo vaig començar la professió periodística fa 30 anys,
just el mateix any en què Josep Ferris Ballesteros
va ser escollit per primera vegada regidor de l'Ajuntament de Tarragona.
Per cert, hem vist imatges de dimecres i, déu-n'hi-do, no?
L'assistència, suposo que content, no?
Sí, molt content, molt content, perquè ho vam fer al Hall del Teatre Tarragona
i estava ple de gent i, sobretot, ple d'amics.
Doncs estem aquí, escoltem què va dir l'alcalde,
perquè va anar l'acompanyat a Tero Ortega
a seguir la presentació del llibre.
i ho escoltem i ho comentem?
Doncs vinga, escoltem-ho.
Explico tot el que em pregunten
i no em tallo ni un pèl,
cosa estranya amb mi,
perquè ja sabeu que soc molt mesurat
a les meves declaracions.
Parlo de coses a les que, normalment, en públic no parlo mai,
que és de la família, de les aficions, de la infantesa,
dels sentiments,
però també de política, de gestió,
de personatges,
de valoració de regidors i regidores,
que això suposo que portarà una mica de cua,
però també es tracta d'això,
que hi hagi un cert interès en mirar el llibre.
Bueno, Carles, portarà molta o poca cua,
això que diu l'alcalde?
Poca, poca cua, entre altres coses,
perquè les coses que es diuen al llibre
ell personalment ja els ha comentat.
Som reflexions que fa
de les activitats diàries dels regidors,
d'un equip que és molt ampli
i lògicament sempre és difícil conduir
un grup molt gran com és el cas.
No, no s'obtarà tant com diu l'alcalde,
però, en fi, sí, es diuen coses, sí.
Sí?
Sí.
Ell ja ens va explicar a la línia directa
que hi ha algunes...
que s'ha sincerat,
que és un llibre molt honest
i que hi ha coses que, efectivament,
que haurà potser algú que no li agradaran,
més enllà del que pugui dir els regidors.
També va per aquí,
hi ha alguna descoberta del dia a dia polític de la ciutat
que pugui explicar, per exemple, moltes coses
de les que avui passen o han passat
i que es puguin entendre des d'aquesta perspectiva.
En el llibre, lògicament,
no sent un llibre de política,
òbviament es parla de política,
perquè la persona protagonista
és qui dirigeix els destins actuals
de la nostra ciutat.
No, jo crec que ningú pot sortir molest
perquè el que es diu
són coses més o menys
que ja han anat sortint a la premsa,
altres coses, no?
Òbviament, de fet,
són reflexions per temes polèmics
com ha estat la guerra,
la batalla de les vagaries
en el seu moment,
del Fortida de la Reina,
també en el seu moment
del futur nou estadi d'anàstic
que no es va arribar a fer,
en fi, d'aquests temes ciutadans
que fa molts anys que arrosseguem
i que alguns ja s'han solucionat
i altres encara estan lluny
d'arribar a una solució.
L'alcalde també deia
que molt probablement hi haurà una segona part
del llibre,
perquè, de fet, han quedat moltes coses
al Tinté, no?,
d'aquestes converses.
Sempre, sempre queden moltíssimes coses
i més amb un personatge,
com repeteixo,
que és qui té ara mateix
el destí d'una ciutat
tan important com és Tarragona.
Òbviament,
hi haurà lectors que diran,
home, aquí no han parlat d'aquest tema
o de l'altre,
això és lògic, no?
Evidentment,
per la tasca tan important
que exerceix un polític
com el Josep Félix Ballesteros,
no es pot fer un llibre més,
es poden fer diversos llibres més, no?
Perquè jo m'he quedat absolutament sorprès
de l'agenda tan atapaïda
que pot arribar a tenir.
No para,
no para de treballar,
de rebre gent,
d'assistir a actes,
d'anar al Parlament,
d'anar a sessions del seu partit,
en fi,
és una agenda absolutament completa.
I això inclou cap a setmana, també, eh?
També, també, sí, sí.
A vegades pensem que això,
que els polítics al cap a setmana descansen
i no és ben bé així, no?
De fet,
algunes converses
les hem fet amb dissabtes
i fins i tot amb diumenges.
És a dir,
que us ha tocat
també, doncs, això, eh?
Al cap de setmana,
doncs,
a escoltar les paraules de la Cala.
Com es structureu el llibre?
Quin és el punt de partida?
És de forma cronològica?
Vas anant explicant
diferents fraccions,
fragments de temps temporals?
Com és, una mica, el relat?
No és del tot cronològic
perquè va donant bastant salts, no?
Amb el temps,
però començo a explicar-ho,
una mica,
quins són els seus inicis
en el món de la política
i la seva trajectòria
i després, de seguida,
anem a la seva infantesa.
Quan anés a l'Hospital de Santa Tecla,
viu al carrer Mallorca, etcètera,
quan va de jovenet,
que portava el cabell llarg
amb una guitarra,
doncs, a intentar tocar
o a fer veure que tocava la guitarra
al balcó del Mediterrani,
cosa que llavors era una cosa molt típica.
Després entrem a parlar
de temes d'actualitat,
alguns que segueixen oberts,
per exemple,
que ara és d'absoluta actualitat,
com el cas del Fil,
i retornem.
Després, la mateixa actualitat
ens va resituant,
per exemple,
en una conversa
parlem de la abdicació,
o sigui, es pot dir així,
del papa Venet XVI,
que ha estat una notícia importantíssima,
ja que feia sis segles
que no es produïa un fet com aquest,
i dos capítols més enllà,
doncs,
resulta que ja tenim nou papa
i parlem del nou papa,
lògicament,
però no és un capítol dedicat al papa,
ni molt menys,
sinó que va sorgint sobre la marxa,
no?
Aquell llibre ha partit
d'un petit guió
que jo tenia
més que escrit al cap,
però,
com soc periodista
i m'agrada molt
la improvisació sobre la marxa,
doncs,
han anat sorgint temes
que no estaven previstos.
Però no és transcripció
d'entrevista pura i dura,
no?
Imagino,
o sí?
Sí, sí, sí,
sí,
al contrari,
totes les paraules
que surten al llibre
són exactament,
o sigui,
les converses són clavades
a tal com es van produir
en el seu moment,
perquè personalment
penso que és la gràcia,
fins i tot,
l'alcalde a vegades
repeteix bastant
algunes paraules,
doncs,
jo les mantinc,
no?
Si ell,
per exemple,
diu,
m'agrada molt,
molt,
molt,
molt la Tarragona actual,
doncs,
jo escric molt,
molt,
molt,
molt,
encara que pugui semblar
per alguns
que és una redundància,
però és la manera
que el lector
tingui la sensació
de tenir davant d'ell
l'alcalde,
que no l'estigui la gent
que està parlant amb ell.
Tu,
tot i que faig això,
com dèiem 30 anys
que es coneixeu,
t'has sorprès
alguna faceta,
alguna,
no sé,
has fet alguna descoberta
a través del llibre
de la figura de l'alcalde,
més personal,
potser?
Sí,
home,
sí,
hi ha coses
força curioses,
per exemple,
ara no ho desvetllaré,
però quin és el primer partit
que va votar,
per exemple,
que ell,
quan era molt jove,
lògicament la gent
després va evolucionant
i sobretot políticament,
no,
doncs,
no era precisament
del PSOE,
per exemple,
les seves tendències
no anaven per aquí,
o que,
perquè ell deixa
d'estudiar
la carrera de física,
que és arreu
d'una notícia
que l'hegeix
d'una central nuclear
que s'està construint
a França.
En fi,
entrem molt
en el detall,
parlem de la seva
família,
d'aspectes d'ell,
per exemple,
quan anava
amb una tieta seva
a les barraques
que hi havia
a sota del pont
del Francolí,
que la gent gran
se'n recordarà
perfectament,
doncs,
a fer una mena
de catequesis,
no?
això devia tenir
ell 18-19 anys,
era molt jovenet,
no?
En fi,
s'expliquen coses
de la personalitat,
per això el títol
del llibre,
que és home,
és ciutadà
i és polític,
no?
Aquestes tres vessants
són les que he volgut
tocar,
perquè
la meva intenció
era,
sobretot,
que la gent
que l'agressi
al llibre
descobreixi,
descobreixi
aspectes
de la personalitat
del nostre alcalde.
Quina peça més
de les tres facetes,
home,
ciutadà o polític?
No, no,
has parlat de les tres,
jo crec que està
força equilibrat,
lògicament
sempre acaba sortint
molt
l'avançant política,
però
dins
dels capítols
en què parlem
de política
també surten aspectes,
van apareixent
aspectes
de la seva
personalitat,
del seu caràcter,
del seu caràcter
sobretot
com persona,
no tan
com polític.
Creus que és una
personalitat
poc coneguda
a la ciutat
o la gent
més o menys
en té una idea?
És a dir,
podran ampliar
a través del llibre
coneixent més
en profunditat,
això naturalment
que sí,
però diries
que es correspon
a la imatge
que has pogut
captar
i transmetre
a través del llibre
amb la que té
la ciutadania
en general
de l'alcalde de Ballesteros?
Sí,
amb independència
de la ideologia
política
que pugui tenir
qualsevol
ciutadà,
la qual cosa
sempre marca,
jo crec que
Josep Félix Ballesteros
és tal com es mostra,
és molt natural,
és una persona
molt directa,
és una persona
que li encanta
estar al carrer
i de fet,
dimecres comentava
que
després de 30 anys
la persona
que vaig conèixer
el 83
al 83
doncs és la mateixa
que la d'ara
l'única diferència
és que ara
té un càrrec
de moltíssima responsabilitat
però a nivell personal
és el mateix.
Parla només
dels regidors
del seu equip de govern
o també parla
de l'oposició
o d'altres càrrecs polítics?
No,
parla només
de les persones
que han estat
en els seus governs
tant del PSC
com d'Esquerra Republicana
Sergi de los Rios
i Rosa Maria Rossell
que els va tenir
el primer mandat.
Però se centra
en els que l'han acompanyat
com a alcalde,
diguem,
l'equip de govern
com a alcalde.
Sí, sí, sí,
parlem dels que han estat
i són els seus regidors,
també parlem
òbviament
de persones
que el van acompanyar
en els seus inicis,
òbviament
de l'alcalde
Josep Maria Racacens
que ell considera
que és el seu avi polític,
de Javier Sabaté,
de Josep Anton Borgeser,
en fi,
de gent
amb els quals
va començar
el camí
aquell llarg,
ara hi ha camí
en el món de la política.
El seu pas
per la ONCE
també queda reflectit?
I tant,
sí, sí.
Sí, sí,
de fet,
de fet,
diu que si un dia
decideix abandonar
la política,
el seu desit
és tornar,
tornar,
donar classes
a la ONCE
on diu
que s'ha sent
absolutament a gust
i que com a pedagog,
bueno,
era la seva aspiració,
i que està
molt content,
no?
diu que mai ha pensat
en viure de la política
i el dia que convingui
doncs tornar a l'ONCE
a fer el que feia
i que és el que li agrada
també.
Quan descriu
els companys de govern,
per dir-ho així,
home,
jo m'imagino
que hi ha moltes anècdotes
aquí, no?
Perquè els defineix,
defineix el caràcter,
no?
Fins a cert punt
d'aquests que l'acompanyen,
no?
Aquí que ve
descripcions,
en fi,
de tota...
sí,
aquí hi haurà
alguna petita sorpresa
i simpàtica,
fins i tot,
no?
Perquè
a l'hora de parlar
dels que són els seus companys
de l'equip de govern,
doncs pensen,
home,
doncs dirà que tot és perfecte,
que són
persones encantadores,
que sí que ho són,
òbviament,
però també
els hi fa crítiques,
unes crítiques
que a nivell personal
també els hi ha fet,
en el seu moment,
o sigui que ells
ja ho saben,
ja saben que es poden trobar,
quan les gent
siguin el llibre
ja veurem les reaccions,
però no,
són expressions
absolutament sinceres,
sí.
Però en qualsevol cas
estàs d'acord
amb el que deia
el mateix alcalde,
que no es talla un pèl,
no?
No, no, exacte, exacte.
A mi el que m'ha agradat
d'aquestes converses
és que han estat
absolutament directes,
clares,
que els dos
hem dit
el que volíem dir,
jo he preguntat
el que volia preguntar,
ell ha contestat
el que ha volgut contestar,
però sobretot
s'ha fet
des de
l'honestetat,
des de
dues persones
que es coneixen
perfectament,
no?
De fa 30 anys,
no?
No,
el llibre
reflecteix molt
la seva personalitat
i és una personalitat
més forta
a nivell interior
del que pot semblar
a nivell exterior.
té una personalitat
molt marcada,
molt marcada
i és una persona
que dona
molt gust
de conversar
amb ell
perquè
és molt nítid,
va molt directe
a les coses.
A nivell personal,
a nivell periodístic,
a nivell professional,
aquest ha portat
l'experiència
perquè, a veure,
és un fet insòlit,
no?
Sí.
No sé si hi ha precedents,
però vaja,
generalment això es fa
quan un ja no hi és
o quan deixa la carrera
la carrera política
en actiu,
no?
A nivell personal,
com està?
Per tu hi hauria escrit
sobre fets històrics
importants de la ciutat
però sobre un alcalde,
a més a més,
en carrera exercint
com a tal,
no,
no,
clar,
no,
no.
Sí,
dimecres vaig comentar
durant l'acta de presentació
del llibre
que jo com periodista
lògicament
m'agrada l'actualitat
al dia a dia.
Vaig dir,
ja que ens trobàvem
al Teatre Tarragona
que més m'estimo
fer una entrevista
amb un actor
que demà
ha d'actuar al teatre
que no pas
fer una entrevista
un cop
un cop
ja ha actuat.
Per què?
Perquè d'aquesta manera
les persones
que llegissin
la notícia
l'entrevista
doncs poden
decidir
anar al teatre.
Una mica
aquesta és la
era la filosofia
inicial
del llibre
quan se'm va
córrer la idea.
Per què no fer
un llibre
d'una persona
que està en actiu?
És a dir,
d'aquella persona
que ara està governant,
que t'està governant,
que està prenent
decisions per tu.
Per què esperar
un cop ja s'ha retirat
quan la seva incidència
ja no t'afecta a tu?
O les seves decisions
ja no t'afecten?
No, fem-ho ara.
Fem-ho ara
que la gent coneixi
qui ens està governant, no?
I la segona edició?
No, de moment no.
De moment no està prevista.
Però bueno,
això mai es pot assegurar.
Però vull dir
que hi ha material
que queda fora, eh?
És a dir,
que si convé fer
a banda d'un segon llibre
es podria fer, no?
Amb el material
que s'ha descartat o no?
No, no.
És que no s'ha descartat material, eh?
De fet,
hem anat molt al gra.
Jo tenia les idees
molt clares
de què és el que volia sortir.
La qual cosa no vol dir
que no que es pugui fer un llibre,
sinó dos, tres, quatre.
Clar,
és que l'experiència vital
i política
d'una persona
que és l'alcalde
d'una ciutat
tan important com la nostra
doncs dóna
per escriure
molt, molt, molt i molt.
Parla de futur polític
l'alcalde, no?
Sí, parla
però
no es poden
extreure conclusions.
Sí, no es poden
treure conclusions.
Una cosa, si té molt clara,
que li encantaria
ser l'alcalde de Tarragona
el 2017.
Això sí que ho diu,
perquè li fa moltíssima il·lusió
la candidatura de Tarragona
als Jocs del Mediterrani.
Però, vull dir,
que tema de política nacional
on ell també té una responsabilitat
a nivell de partit,
el partit...
No, ell diu que
de la mateixa manera
que ell va entrar
a política
per casualitat,
va ser perquè
una mica seu
tenia que anar,
això parlem
de l'any 83
o 82,
tenia que anar a formar
al Consell de la Joventut,
es va posar malalt,
li va dir
que anés ell
i a partir d'aquí
va començar
una carrera política
que ell no havia
previst mai
i el que em diuen
al llibre
és que
la mateixa política
i la mateixa vida
li anirà portant
cap als camins
que ara mateix
ell desconeix.
Alguna frase lapidària
que trobem al llibre,
no sé,
alguna sentència
d'aquelles que...
Home,
ja podem dir
quin és el seu...
la seva frase lapidària
va ser un punt a reunir.
De fet,
el llibre
acaba així,
no?
Diu,
escolta,
i quan moris
que espero que sigui
d'aquí molts anys,
què vol que et posin?
Doncs va ser
un bon Tarragona.
Sí,
tenim l'epitàfia.
L'epitàfia,
exacte,
que no et sortia la paraula.
Molt bé,
Carles,
doncs això,
Ballesteros,
Jura Félix Ballesteros,
home ciutadà polític,
un llibre de Silva Editorial
que aquest dimecres
es presentava al Teatre de Tarragona
amb una gran afluència
de personalitats,
persones,
ciutadans,
de diferents àmbits,
de l'àmbit cultural,
polític,
també econòmic
de la ciutat
i també del món
naturalment perituístic.
La margona per la feina feta.
L'alcalde que no es talla un pèl
en aquest llibre,
per tant,
trobareu aquí moltes confidències
i suposo que coses
que ell no ens ha explicat,
el Carles,
perquè segur que ell són el llibre.
Exacte.
Qui vulgui,
qui vulgui més,
doncs que busqui aquest llibre
de Silva Editorial
i trobaran tot aquestes confidències
i coneixer una mica més
en profunditat
la figura de l'alcalde
Josep Félix Ballesteros.
Carles,
Gràcies per acompanyar-nos
i la margona pel treball.
Molt bon dia
i moltes gràcies.
Gràcies.