Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del treball
immediat. En aquest cas, per tant,
els drets d'autonom no són un impediment,
no ho són. Jo penso que
amb aquests més antics, segurament que no,
amb els més moderns, probablement
s'hauria de revisar bé
si és que tenen hereu,
si hi ha
algun document en què s'acrediti
i tal. De fet,
ara hi ha un cert
interès d'algunes
persones d'estudiar
música d'aquesta
antiga, del dibuix amb el
cas nostre, i fins i tot
d'editar-la, és a dir, que torni
a sonar aquesta música, no?
Perquè estem molt acostumats a escoltar
música barroca
de llocs de molt lluny
i algunes de les peces que tenim
més pròximes, doncs probablement
siguin de qualitat.
Aleshores en parlem
amb el doctor Gregori, ell ens explicarà
això, aquest que tenim exactament aquí.
El farà millor que jo. Perquè ell està en procés
de saber que hi ha, no? Exactament.
de catalogar totes les peces
musicals, fer ja un
catàleg definitiu, saber
exactament quantes n'hi ha,
de qui són, alguns dels autors, com ell
deurà explicar, ja hi ha hagut
alguna publicació, alguna tesi
feta sobre algun d'aquests autors, que
també han treballat amb altres parts del
Principat de Catalunya, i per tant
penso que serà una aportació
important. També mirarem
que es publiqui un llibre amb el
catàleg. Hi ha algun
autor conegut, destacat?
No et sabria què dir, perquè
perquè tampoc el món de la música no
és exactament el meu. En el segle XVI hi havia
hagut, el que passa és que nosaltres no tenim
partitures aquí, hi havia hagut un autor important que havia estat també a Saragossa i a València, que es deia Melcho Robledo, però a Tarragona no n'ha quedat cap partitura. En altres llocs sí que diuen que són de Tarragona. Els altres, la veritat és que no els conec.
Si anem al que ens ocupa, que és el principal d'avui, la presentació d'aquesta primera fase de catalogació i digitalització, quan neix la idea de tirar endavant aquest projecte i com ha anat fins ara? Perquè això crec que arrenca el 2011, no?
Sí, el projecte neix d'alguna manera a pari amb el projecte que també vam iniciar el 2008 de catalogació i digitalització dels fons de l'arxiu històric a Judesa de Tarragona, justament en el lloc que com tu bé deies ens trobem.
Aleshores, en el cas de l'arxiu de la catedral, es tractava de poder-lo catalogar de nou, però hi havia una catalogació antiga parcial i després de catalogar-lo intentar posar a l'abast del major nombre d'usuaris, de posar a l'abast la documentació.
Per tant, es tractava de poder-ho digitalitzar. Per fer-ho, fonamentalment, el que cal és tecnologia, la tecnologia és a l'abast i és fàcil d'obtenir i el que costa més, com sempre, és el finançament.
Si aconsegueixes tecnologia, finançament i voluntat de difusió i de democratització de la cultura, la cosa és fàcil.
Això és el que vam començar el 2011. Vam aconseguir que l'autoritat portuària fer un conveni perquè ens ajudés en aquesta primera fase i ens hi hem posat ràpidament en marxa.
En el moment també que una persona, en aquest cas la Neus, doncs s'ha brindat i és la que dirigeix i fa la catalogació, que era l'altra peça que calia a algú que d'una manera especial i amb coneixements pogués fer la feina.
I la feina, Neus, ha estat, imagino que no, arrencar, no, començar, no està fàcil, no? És a dir, clar, per on comences?
Bona pregunta. Bé, en aquest cas els va decidir començar, tant en la catalogació com en la digitalització, per les sèries més importants o si més no més consultades,
que han sigut les quatre que en aquests moments ja estan penjades al web, que són les sèries de les actes capitulars, la sèrie de l'obreria, la sèrie de la fàbrica i la carteria.
Aquí tenim, darrere del Joan, ja un parell per entendre'ns, perquè ens entenguin els oients, de feixos de documents.
Aquí hi ha una cata de cada...
Explica'ns, explica'ns el que tenim aquí davant, perquè això és el que ara està digitalitzat, és una part, el que està digitalitzat.
Exacte.
Clar, quan obres aquests documents, aquest per exemple, quin any és? Del mil...
Aquest és de 1811 a 1813, són els actes capitulars que es van fer durant el setge i l'ocupació de Tarragona durant la Guerra del Francesc.
I la preguntes, tu tens que digitalitzar això?
Jo tinc a catalogar això.
Primer catalogar-ho.
Digitalitzar, hi ha una empresa externa que ha fet tant l'arxiu capitular com l'arxiu Arxidiocesa.
Per catalogar-lo, com ho fas? Com és el procés de catalogar un document tan antic?
Bé, és mecànic.
Nosaltres i la majoria d'arxius catalans es basen en la normativa NODAC, que és la normativa pels arxius catalans.
Aquesta ja proporciona uns ítems bàsics per a cada document que genera una fitxa.
Aquests ítems bàsics poden ser, per exemple, la cronologia extrema de cada document, el títol que té, si és original, si no, si és posterior, l'estat de conservació, l'enumeració de les pàgines, etcètera, etcètera.
Hi ha una sèrie d'ítems que s'han d'anar omplint.
Tot això, el programa de gestió que utilitzem nosaltres, ja genera una fitxa que posa a l'abast de l'usuari la informació necessària per a cada document.
Una fitxa informàtica o fitxa...
Informàtica i després la imprimim.
Perquè estigui aquí a la sala a l'abast de cada usuari, amb els inventaris que...
La gent no veu, però tu pots veure allà l'estanteria d'allà.
Si tot allò que veiem allà, que són una bona pila de carpetes, encadernats, és l'inventari de la feina que s'ha fet, eh?
Sí, allà el del capitular i els inventaris de l'Arxiu Històric Arxidiu Sosà i altres.
No tens curiositat per llegir els textos?
Sí, molt clar.
Perquè, clar, és que estem parlant de documents amb informació transcendental, no?, amb molts punts.
Ara estem veient per aquí també els altres documents que més porten, Manel, com s'hi diu, el seixell.
Aquest cas és la carteria, és un volum de cartes rebudes pel capítol, de cartes sovint reials o de cartes dels papes o d'altres governants o de persones també privades.
i al darrere hi portaven un segell de cera, que normalment, com es pot veure aquí, és el que s'ha perdut, no?
Perquè la cera anava protegida d'un paper, com aquí tenim un, el paper de vegades ha caigut i la cera ha anat caient.
Aleshores hi havia el costum, les cartes, amb el pas del temps, perquè no es perdessin justament de catalogar-les juntes en forma d'un llibre.
És llatí el que estem allà d'aquí, oi?
Aquest és en llatí, n'hi ha en llatí, en català i algunes en castellà, en castellà encara no,
perquè aquesta que diu jo el rei, aquest és Felip, deu ser Felip II, és 1585,
el rei hi poden ser nomenaments o altres documents.
En tant això són les cartes, aquí es veu com l'estaven plegades en forma més petita i en un extrem
i posaven justament a qui anaven dirigides i el contingut de les mateixes després.
Digues neu, digues.
No, volia dir que la particularitat d'aquest volum també és que el primer acte que es conserva és de 1260
i és un dels que estarà i que ja està a l'abast de tothom al nostre web.
Perquè és clar, si imaginem, ahir o demà hi ha un investigador i vol tenir accés a aquest document,
en aquest mateix, en concret, físicament hi pot accedir o no?
La normativa que seguim és que un cop digitalitzem la documentació,
la retirem de l'accés al públic, almenys físicament,
perquè un dels principals motius de la digitalització és la conservació d'aquest document.
També el que facilitem bastant és, si es necessita una imatge per alguna publicació
o per qualsevol cosa, ja facilitem la feina als investigadors,
ja proporcionem l'accés d'alguna altra manera.
Clar, perquè és el que diu Emanuel, que un dels objectius és que tot això no es perdi.
Perquè clar, això està en un procés, a mesura que passa el temps, de degradació, no?
Sí.
Malgrat que vulguem preservar-ho, és inevitable, no?
Hi ha un moment que això s'hi integra.
Sí, perquè el paper, que és orgànic per ell mateix, la humitat,
al llarg del temps també de vegades els animalons, tan petits com més grossos,
la incúria, les guerres i tantes altres coses han afectat,
o la mateixa tinta, com podem veure aquí amb algunes cartes del segle XVI,
doncs es rovella per la seva composició.
I la digitalització permet, per una banda, una còpia de la documentació.
Si mai passés alguna cosa amb la documentació original, confiem que no,
ja que s'ho ha viscut a tantíssimes coses, doncs tindríem una còpia.
i, per altra banda, el poder-la difondre a través de la xarxa,
la possibilitat que, al mateix moment, durant totes les hores de l'any,
des de llocs ben diversos del món, no només des d'aquí,
doncs s'hi pugui accedir.
Això vol dir que també aquesta documentació,
que correspon a institucions i a persones més de caire local, més nostre,
de sobte són protagonistes arreu del món.
Penseu que, ja ho havíem dit en una altra ocasió,
que en el cas de la documentació digitalitzada i penjada
de l'Arxiu Està Arquets de Tarragona,
hi ha una mitjana, uns 200 persones cada dia,
d'arreu del món, de més de 80 països, que hi entren,
que la consulten, com ara ens comentarà el Joan.
I, per tant, bé, la difusió és absoluta.
Efectivament, el Joan Maria Quijara, que està aquí també,
que encara no l'havíem saludat, però no hagués sentit la seva veu.
És així, no? És a dir, no és només investigadors,
com els que puguin venir aquí en el dia a dia,
sinó a nivell internacional.
Per tot el món, sí.
Com diria el Manel, l'experiència de l'Arxiu Està Arquets de Tarragona
ens mostra que la consulta és general,
principalment de Catalunya i d'Espanya,
llavors estem cap a Sud-amèrica i països d'Europa,
però tothom pot accedir a qualsevol hora del dia,
a qualsevol moment, a consultar la documentació.
Mira, 1.468, estem veient ara,
el Manel està passant el full d'un d'aquests documents.
Sí, segons les nostres estadístiques,
de la pàgina de l'Arxiu de l'Espanya,
tenim visites de 90 països, del reu del món.
I, com diu ell, 200 persones cada dia
entren a consultar alguna cosa.
Esperem que l'Arxiu Capitular també tingui aquesta...
no sé si arribem a aquesta xifra perquè la documentació és més local,
però esperem que sí.
Com hi podem accedir per internet?
Ho dic perquè si algun dels ullens que ens escolta
vol entrar-hi ara mateix a Neus, com ho ha de fer?
Quina és l'adreça?
El web és www.acct.cat.
Aquí, un cop s'hi accedeix,
al menú de l'esquerra i a l'apartat d'Arxiu en línia,
i metgeixant un registre gratuït i prou ràpid,
ja pots accedir a la documentació.
Ara el linkarem també al perfil de Twitter de Tarragona Ràdio
per si voleu entrar-hi en aquests moments
i veure alguns d'aquests documents.
Aquí deu haver-hi documents que han marcat
la història de la ciutat, no, Maneu?
Sí.
La història i el devenir, fins i tot, de la ciutat.
El capítol catedral de Tarragona,
fundat el 1154,
intervindrà d'una manera decisiva
amb la marxa de la ciutat
i del camp de Tarragona, on en moltes poblacions era el senyor.
Per altra banda, com segur que ens explicarà la doctora Serra,
va ser també promotor de moltes obres artístiques
a la mateixa catedral
i d'altres obres de tipus cultural.
Per tant, al llarg de la història,
ha marcat i s'ha fet present en moltes ocasions.
Amb la mateixa guerra del francès,
finalment, l'interlocutor únic i vàlid
que va quedar amb el general francès
van ser justament quatre canonges
que no van abandonar la ciutat.
És a dir, hi ha hagut sempre una presència
important i rellevant
i per això em sembla que la documentació
ha de ser important
per la mateixa història de la ciutat
del camp de Tarragona.
Torno a Neus, perquè abans ho deia,
tu estàs catalogant
i és inevitable, no?
I així encara ni que siguin entre línies, no?
Exacte.
I què hi trobes quan estàs allò
amb tot aquest volum d'informació?
D'estegries, segons no sé,
algun fet singular a banda d'aquests aixells
que vèiem ara, de Serra o...?
Bé, ara no em ve cap al cap,
però amb la mateixa acta que miràvem abans,
cada entrada la informació és brutal,
del dia a dia d'una ciutat.
Tot i que siguin actes capitulars,
és en el dia a dia d'una ciutat,
de com s'estava vivint en aquell moment,
tant el setge com l'ocupació, és...
La manera d'escriure tampoc no tenia res a veure, no?
Amb la d'avui, eh?
Per això, en aquest sentit,
l'arxiu ha patrocinat un curs de paleografia
que vam començar la setmana passada,
que fem durant els mesos d'aquests dos mesos,
els dilluns i els dijous,
justament per ensenyar i donar instruments
perquè la gent pugui llegir.
Ens va sorprendre una cosa,
ara suposo que algú dels meus companys
ho remarcarà més,
va sorprendre que el dia que vam obrir
la matrícula per internet,
que era un dilluns,
abans de migdia ja s'havien omplert
les 25 places,
de manera que ho vam ampliar fins a 30
i encara hi havia més de 10 persones
que es volien apuntar.
Vol dir que al territori, en aquests moments,
hi ha molt poca oferta,
però que en canvi hi ha molta demanda,
tenint en compte que en guany no ho hem fet
com a crèdits de lliure elecció,
sinó que és barra lliure,
significa que és important.
Però potser la Neus ens pot afegir
alguna explicació més.
Bé, a part d'això que ja hem dit,
estàvem comentant el fet
que hi hagi a disposició dels investigadors
documentació digitalitzada.
Per accedir a aquesta documentació
s'ha de saber llegir.
Per poder-la saber llegir
o has d'haver estudiat història
o has de tenir l'interès
per aquesta informació,
per aquest camp, etcètera.
El que hem fet a això
és proporcionar eines,
perquè el curs és d'introducció a la pal·ligrafia,
és proporcionar eines
per iniciar-te en el món de la investigació,
dels arxius, etcètera.
Perquè és molt complex
de llegir aquesta cal·ligrafia antiga o...?
És pràctica.
És saber quatre nocions.
És quatre normes i pràctica.
Jo sempre explico el meu cas.
De petit, jo soc de Bellman del Pirorat,
a casa hi havia, a la golfe,
hi havia una caixa amb escriptures.
I jo sempre tenia ganes de remenar-les.
A la meva padrina, a la meva àvia,
no li agradava que les toqués
perquè com que no s'entenien.
Però a mi em va vindre justament
del fet de tenir-ho a prop.
I a partir d'aquí, després de la pràctica,
algunes regles, ajuda.
Per això que jo soc de l'opinió
que, per una banda,
acostant a la gent la documentació,
es pot desvetllar l'interès
i després s'han d'aconseguir mitjans
perquè les persones ho puguin fer.
Jo animo a qualsevol persona
que tingui interès per la història,
l'animo a fer-ho.
a tenir una experiència que és única
i és important i que serveix per a la vida.
A banda del que t'aporten els altres,
de vegades més qualificats que tu,
l'experiència en primera persona
d'acostar-te amb un document
com d'acostar-te amb una persona
o una institució,
no te la pot treure ningú.
Per tant, jo us animo.
Des d'aquest punt de vista, Manel,
perquè estem parlant d'investigadors,
de documents,
però fem també una crida
a aquells que no són investigadors,
a aquells que no...
que en el seu dia a dia
potser no tinguin el cuc,
el neguit d'ampliar informació
o coneixements a través d'aquests documents,
però que puguin fer-ho
i què els aportaria això, fer-ho?
És a dir, poder accedir, per exemple,
a un fons digitalitzat
a una persona que en principi no sigui historiadora,
que sigui una persona
que tingui interès per la vida, no?
Què li pot aportar?
Bé, suposo que després
la doctora Serra repetirà una cosa
que ha dit ara amb micròfon tancat
i que jo li me'n llevo,
però espero que ho repeteixi.
La primera cosa que porta és felicitat.
És a dir, l'experiència
que en un moment determinat
una sèrie de coses que busques
sembla que cadascú ocupa el seu lloc
i tot lliga, és important.
L'experiència de poder accedir
en primera persona
a la vida, als esdeveniments,
a les circumstàncies
d'una persona d'una institució
és realment alguna cosa
que no t'aporta
el llibre que llegeixes
que ja està escrit.
Però jo ho aproximaria
d'una manera més clara.
Amb aquests documents,
certament són antics,
molt antics,
i demanen una formació més gran.
Però si ho acostem més cap a nosaltres,
doncs qualsevol noi o noia
que ens escolti,
que pugui tindre 16 o 17 anys,
que hagi parlat
o que parli amb els seus avis
sobre l'experiència
de la seva pròpia vida,
sobre com vivien,
què passaven,
perquè van reaccionar
d'una manera o d'una altra
davant dels esdeveniments,
tot això que és una experiència pròxima,
la història,
amb la recerca dels documents
que puguin tenir
o que puguin haver
resseguint la seva vida
amb altres arxius,
llegint bibliografia,
t'ajuda a conèixer
molt més les persones pròximes
i, per tant,
t'ajuda a conèixer
a tu mateix.
Al capdavall,
després d'haver mirat
molts documents,
llegint moltes coses,
de moltes èpoques,
de veure moltes coses,
la història és un instrument
profundament, diria jo,
humanístic
que ajuda sobretot
a conèixer l'home i la dona.
Per tant,
t'ajuda a conèixer-te a tu mateix,
perquè és ben cert
que les respostes
a les circumstàncies
varien segons el temps,
però, en el fons,
les preguntes
i el que batega al darrere de tots
són sempre les mateixes.
Per tant,
t'ajuda a arreglar-te
profundament amb el teu present,
t'ajuda a saber
que no ets el primer,
sinó que n'hi ha hagut altres
i, sobretot,
t'ajuda a aixecar el vol,
el salvol,
més enllà
del que ara estàs vivint,
perquè, de vegades,
la societat en què vivim,
fins i tot el mateix sistema educatiu
i tot plegat,
ens retalla tant les ales
que no ens ajuda
a recordar
que hem nascut amb ales
i que, per tant,
estem aquí
per poder volar.
La història
ajuda a poder volar.
No és una cosa
que lligui al passat
i que t'impedeix
ser conscient del present
i esperançat amb el futur
o no en la història,
justament
te'n recorda
que ets un ésser
amb el temps
i amb l'espai
i que, per tant,
no vas sol,
sinó que has de tindre
compromís amb els altres
i que aquest món
el pots transformar.
Carai.
Neus,
Joana,
heu d'afegir una cosa
ara,
hem de fer el colofó,
eh, va.
No ho portava preparat, eh.
És que sempre
ens deixa llista molt ara.
No, però
es parla sovint,
ja en debat engega,
hi ha un debat obert,
diguem-ne,
des del punt de vista sociològic,
sobre el paper
de les institucions,
l'adoptimament
de la societat en definitiva,
de la conducta,
fins i tot,
en molts casos,
institucions,
algunes que estan a les baixes,
altres que, en fi,
que també es discuteixen
el paper,
fins a quin punt arriben,
no,
per exemple,
mitjançant de comunicació,
com a institucions social,
a la gent,
a la gent,
no,
que està a l'altra banda,
hi ha també un tema,
ara ho deies,
no,
el grau de llibertat,
no,
és a dir,
tu tens més informació
i, per tant,
si tens més informació
tens més llibertat,
no,
i pots estar,
diguem-ne,
a conduir la teva pròpia
existència, no,
sense que tinguis allò
una influència clara
i determinada
o marcada, no,
per una institució.
Normalment es parla
que la informació
és poder,
jo diria que la informació
és llibertat,
que és l'altra manera
de veure-ho.
O sigui,
tu pots utilitzar
la informació
per controlar la gent,
però justament,
si permets l'accés
a la informació,
els ajudes a alliberar-se,
els ajudes a alliberar-se.
Alliberar-se,
jo diria,
no a desentendre's
de la comunitat,
és a dir,
del grup,
de la col·lectivitat,
però sí viurem
primera persona
de manera personal,
que no és el mateix
que individual,
el personal,
amb un compromís
amb els altres.
els ajudes també
a conèixer
que en el món
en què vivim,
en qualsevol dels mons
en què vivim,
hi ha una sèrie
de condicionants
que de vegades
et marquen,
però que no ens en podem sortir
si no ens en sortim
al costat dels altres
i que som nosaltres
molt més grans
que els condicionants
i que sobretot
mai no poden
aixafar totalment
la teva llibertat,
perquè la teva llibertat
ets tu mateix.
Per tant,
això és el que ensenya
la història.
De vegades això
ho hem après
amb els grans personatges
que d'una manera
molt èpica
doncs potser
fins i tot
els han ensucrat
molt,
però amb els personatges
anònims
que apareixen
en tots aquests llibres,
amb les persones
que miraven
de sobreviure
en circumstàncies diverses,
sempre es mostra
el mateix,
que som alguna cosa
més que una cosa
i que per tant
el compromís
és l'únic
que ens fa lliures.
amb aquest camí
de la llibertat
a través d'aquests coneixements
que estan ja
a l'accés
per tant oberts.
Neus,
l'estat de la qüestió
és que avui presenteu
però aquí
la feina no s'acaba, no?
No, ni s'acaba,
ni s'ha d'acabar.
Continua,
que hi ha molta feina
per fer
i esperem
poder
seguir endavant
amb aquest projecte.
Perquè si ara
miréssim un formatge
allò en porcions,
quina porcció
també hem feta
i quina part
del formatge es queda?
La petita és la que està feta.
Queda feina, eh?
Queda molta feina.
Estem parlant
que ara són
uns 140 unitats
com aquestes
d'aquí, no?
141 digitalitzades,
catalogades
unes 1.412.
I per fer?
Potser el triple.
El triple, no n'hi do,
s'ha de dir que encara...
O més, no?
O més.
Bé, però
agafem pel costat bloc.
Hi ha previsió
de poder fer-ho,
de continuar
amb aquesta feina
amb un futur proper?
Joan?
Bé, esperem.
trobar un altre
font de finançament
per anar seguint
el treball
perquè la feina
com ve de jo
la Neus
no s'acaba,
hi ha molta de feina.
Però bé,
anirem a poc a poc
i si tenim finançament
doncs anirem digitalitzant
que és una de les funcions
de l'arxiu
difondre el patrimoni
que té.
La nostra il·lusió
evidentment
és de poder continuar
i si pot ser
perquè n'estem contents
doncs
amb l'autoritat portuària
que és qui
financia
aquest conveni.
El Port de Tarragona
té una projecció
molt gran
arreu.
El fet, penso jo,
de patrocinar justament
la digitalització
i la catalogació
d'una documentació
com aquesta
que també es difondrà
arreu,
difond també
una vegada més
el nom de la ciutat
i per tant
també directament
el del Port.
Em sembla que
va una mica
amb la línia
del que es fa
però
marcat més
aquest aspecte
cultural
que també està bé
que les institucions
tan privades
com públiques
com semipúbliques
els interessi
doncs
promoure
aquests aspectes
que l'única
barrera
que tenen
al capdavall
no és altra
que l'econòmica.
No n'hi ha d'altre.
Hi ha un tema
que no hem tractat
i és que
hi ha informació
part d'aquesta informació
que avui
està digitalitzada
que
entre cometes
en tenien accés
fins ara
investigadors
o una part
molt determinada
de la societat
les èlits
fins i tot
segons com
i ara s'ha obert
de tothom
i això s'ha obert
de pata a pata.
Sí, tothom
abans també podien accedir
el que passa
que suposo
per por
o per
mancança
de saber llegeixer
la documentació
no accedien
a venir aquí
a l'arxiu
però ara des de casa
poden practicar
poden fer
pel·legrafia
poden anar aprenent
pren el cal
o estudiar història
per fer història.
Hi ha gent
que és amateur
com el mateix
exalcalde
Requesans
que ell
ha fet
molt lliures d'història
i em sembla
que no té
la carrera d'història
vull dir que
es pot
fer història
només és pràctica
anar llegint
anar formant-te
com a persona
i publicar.
Hi ha diferents
que la Josep
tinc ara mateix
obert
a l'arxiu
a capitular
a la pàgina d'internet
hi ha diferents
neus calaixos
no?
Diferents fons
Explica'ns una miqueta
Una de les primeres coses
que vam haver de fer
a l'hora d'iniciar el projecte
va ser la creació
d'un quadre de classificació
Aquest quadre de classificació
és el que veus
es basa en quatre fons
principals
que són aquests
el de la catedral
el del capítol
de la catedral
els fons de la comunitat
de Preveres
i els fons musical
fins ara
els que porten
més feina avançada
són el de la catedral
i el del capítol
i són els dos
els dos fons
que tenen sèrie digitalitzada
el fons musical
és el que hem dit
que s'està catalogant
i que després parlareu
amb el professor
amb el Josep Maria Gregori
i anar fent
hi ha una part
que es diu carnisseria
a la part del catedral
què és això?
el capítol
tenia
el carrer
que és el carrer
del Maredeu del Claustre
que es diu ara
que abans es deia
de les carnisseries
tenia
carnisseries
a la ciutat
i hi havia una pleta
hi havia un remar
el de la carnisseria
és important
perquè
abans
com ara
com sempre
els ajuntaments
han buscat
finançament
i els animals
que entraven
com el vi
que entrava
cotitzava
i pagava
però
el capítol
tenia dret
a tindre
carnisseria pròpia
per tant
els animals
no pagaven
i podia vendre
la carn
amb un preu
més competitiu
com una gran
superfície d'ara
i evidentment
a la ciutat
que arrendava
les carnisseries
de la ciutat
i els que pagaven
l'arrendament
doncs a vegades
els era difícil
competir
i això sempre
creava conflictes
al cap de vall
per el mateix
per si havia dret
a cobrar
menys o més
el preu
que hi havia
jo voldria
fer-hi una cosa
perquè la gent
comprengui
una mica
el de l'arxiu
un munt de papers
no és un arxiu
de vegades
els arxius
són un munt
de papers
i la gent
no aprecia
la tasca
dels arxivers
un munt de papers
és
un mar
i una muntanya
de documents
que no serveixen
per a res
perquè no hi pots entrar
no els pots utilitzar
per tant
la tasca
de l'arxiv
i de l'arxiu
justament
és ordenar
d'una manera
lògica
tot aquest munt
de papers
que és
el que deia abans
la Neus
del quadre
de classificació
de manera
que a través
d'aquesta ordenació
tu puguis
comprendre
i conèixer
com actuava
i com funcionava
aquella institució
o aquella persona
això és important
per tant
explica
que el primer pas
era evidentment
fer aquest quadre
de classificació
que és com una mena
de guia
com una mena
de menú
que t'ajuda
a anar sabent
d'alguna manera
què trobaràs
a la documentació
perquè la van generar
com la van generar
que és el que buscaven
perquè els hi servia
és una feina
important
que s'ha fet
seguim endavant
amb aquest programa especial
recordeu avui som
a l'arxiu
Arxidio Sassà
de fet estem parlant
d'aquest procés
de digitalització
catalogació primer
i digitalització
posterior
del fons
del llegat
d'aquest arxiu
capitular
avui som aquí
i des d'aquí també
volem obrir una finestra
cap a l'exterior
volem parlar
amb un investigador
ens acompanyaran
més investigadors
i de fet també tenim
per aquí
la doctora Serra
amb qui parlem
de seguida
també
el Jordi Rovira
però ara volem saludar
el Jordi Maria Gregori
ell és professor
de l'Autònoma
de Barcelona
i és l'encarregat
de catalogar
oferant un futur
el fons musical
d'aquest arxiu
capitular
abans hem vist
una partitura
del segle XVIII
una partitura
que està
és una de les que
forma part
d'aquest llegat
i ell tindrà
té l'encàrrec
de saber exactament
què és el que hi ha
en aquest fons
doctor Gregori
molt bon dia
bon dia
com estem?
molt bé
gràcies
i vostès?
la mar de bé
estem avui
doncs aquí
veiem molts documents
històrics
ara ens ensenyava
el Manel Fuentes
una partitura
molt antiga
què trobarem
o què és el que hem pogut
veure allà
que hi ha
en aquest fons
musical
o què és el que
pot sortir
d'aquest fons?
mira, ara
en aquest moment
estem
tenim pràcticament
ja catalogat
el 70%
del fons
sabem que hi ha
un còmput total
d'uns
1.200
1.200
obres
manuscrites
de les quals
912
són obres
d'autor
obres signades
i 305
són obres
anònimes
i
dins del que seria
diríem
l'àmbit
diríem
cronològic
de les obres
una part molt important
de l'arxiu
la forma
manuscrits
del segle
XVIII
XVIII
i XIX
però el XVIII
és molt important
aquí a Tarrona
per què?
per què és molt important?
home, perquè tenim
és un fons
que ha conservat
obres
dels autors
que van treballar
que van ser mestres
de capella
i organistes
de la catedral
pràcticament
des de principis
del segle XVIII
i d'una forma
gairebé
ininterrompuda
fins a finals
del segle XIX
fins abans
de la guerra civil
pràcticament
és a dir, que és un fons
molt interessant
en aquest sentit
ja no solament té riquesa
per la pròpia producció
diríem
autòctona
dels seus mestres
de capella
sinó que també recull
obres de compositors
catalans
importants
que van treballar
en llocs com
la catedral de Barcelona
catedrals com
València
Toledo
i altres llocs
vull dir que
és un fons
realment interessant
dels més interessants
que tenim
del segle XVIII
a Catalunya
actualment
Tenim aquí el Manel Fuentes
eh Manel
si vol
saludar el doctor Gregori
Hola bon dia
Hola bon dia
doctor Gregori
què tal?
Què tal?
Com estem?
Molt bé
Bé home mira
aquí intentant de difondre
la tasca que fem
entre tots plegats
es tracta d'això
exactament
abans dèiem
també apuntava
més o menys
a quins autors
i podria haver
doncs
amb aquest
fons musical
i es deia ara
del doctor Gregori
que això
alguns dels importants
d'aquestes èpoques
que no que hi han deixat enrere
exacte
autors tarragonins
que val la pena esmentar
per exemple tenim
en Francesc Freixas
en Joan Cris del Somripollès
que té 25 obres
és un autor
que és fill de Torreblanca
de Castelló
però va estar aquí
treballant
durant bastants
anys
de fet tota la seva vida
professional
la va desenvolupar
a Tarragona
tenim en Joan Rossell
que també és un músic
important
Malsió Juncà
Antoni Milà
alguns d'aquests músics
han estat ja objecte
de primers treballs
de recerca
alguns han sigut
fins i tot objecte
de teses doctorals
ara actualment
precisament
en l'equip
que jo estic portant
a terme aquest treball
i col·labora
la Montserrat Canela
que és tarragonina
i que està fent
la tesa doctoral
sobre Antoni Milà
que és un dels músics
importants
de la Casa de Tarragona
de la segona part
diríem
de la segona meitat
del segle XVIII
Està fent la partida
una cosa
que hem pogut veure
fa no, Manel
la que hem pogut veure
fa pocs minuts
Sí, exacte
hem agafat un a l'atzar
i és un motet
a duo
a la verge
amb violí
corda
i a tànimo
del maestro Milà
de 1759
Exacte
Antoni Milà
Sí, sí
és un dels
importants
Hem agafat un així
a l'atzar
Exacte
Saps què passa
que d'an Toni Milà
hi ha bastant obres
i en total
tenim localitzades
237 obres
és potser
dels altres
més prolífics
del segle XVIII
dels quals
s'ha conservat
l'obra
aquí a la catedral
Josep Maria
quin diries
que és el valor
i no parlo
des del punt de vista
econòmic
el valor
d'aquestes partitures
d'aquest llegat musical
Home, mira
aquest valor
és immens
és com si et digués
que imagina
que demà
obres la premsa
i et surt
la notícia
que s'han trobat
100 obres
de Goya
100 obres
de Calderón
de la Barca
t'imagines
la base
que això tindria
en els mitjans
culturals
doncs
és el mateix
podríem dir
d'aquest fons
com el de Tarragona
és a dir
que hi ha obres
de primera qualitat
dels músics
del segle XVII
hi ha molt poca cosa
però sobretot
del segle XVIII
i del segle XIX
que són
doncs
els equivalents
dels artistes
dels pintors
dels escultors
literats
d'aquestes èpoques
en tots els àmbits
de la creació
per tant
la música
sempre ha sigut
una mica
la més desatesa
o la que ens hem mirat
menys
a l'hora
de reconstruir
i recuperar
la història cultural
del nostre país
i això ho acusem
encara
a hores d'ara
estem amb aquesta mena
de procés
dient
gairebé
arqueològic
de recuperar
rescatar
per això estem catalogant
amb l'objectiu final
de poder
doncs
tornar a sentir
poder tornar
a valorar
realment
aquesta música
en programacions
de consells
en CDs
etc.
i l'objectiu
és que l'intèrpret
pugui tornar
a tenir
en les seves mans
aquesta música
i la pugui tornar
a interpretar
i retornar
a la societat
per la qual va ser escrita
no?
també
imagino que
algun d'aquests autors
no sé si
fins a quin punt
però
han estat
en certa forma
tractats
injustament
per la història
o no han tingut
el prou reconeixement
que haurien d'haver tingut
en el seu moment
home
això és evident
és a dir
que aquests músics
a mesura que
puguem tornar a ser
un país normal
entre cometes
com ho són
doncs
la majoria
dels països centroeuropeus
que ja tenen el seu
repertori
doncs
ha recuperat
doncs
aquests músics nostres
han estat oblidats
a
baixa
des de
pràcticament
l'endemà de la seva mort
és a dir que
perquè
també era un fenomen
també és un fenomen
diríem
propi
de l'estament
d'aquesta època
és a dir que
quan un músic
o un mestre de capella
doncs
marxava d'aquest món
de seguida
la necessitat
imperiosa
de trobar-la
una altra
feia que
no es mirés més
al passat
sinó que es mirés ja
al nou mestre
i la nova producció
i les noves obres
que aquest compositor
havia de
de compondre
doncs
pels serveis litúrgics
i religiosos
de la catedral
no?
el que passa que
ja dic
retornant al que deia abans
la nostra història
encara està en deute
en tot aquest llegat
dels nostres avantpassats
dels quals
tots
en som hereus
no?
en el sentit
no només artístic
sinó també espiritual
no?
perquè aquests músics
estaven tots
doncs vinculats
amb les funcions
eclesiàstiques
eren persones
d'una formació
molt sòlida
a nivell teològic
a nivell
no només musical
sinó a nivell
retòric
etcètera
i per tant
doncs
val la pena
mirar-se'ls
recuperar-los
i poder tornar
a gaudir
de la seva
producció
la feina
del mestre
de capella
que cobraven
o no?
bueno sí
clar
cobraven
però cobraven
d'una manera
o sigui
cobraven
perquè
eren eclesiàstics
havien de ser
ordenats
i llavors
tenien
doncs
un sou
que estipulava
el capítol
del catedral
i també
tenien
un sou
afegit
podien dir
en funció
doncs
de la seva
participació
en els actes
en les
distribucions
que se'n deia
no?
dels oficis
que es feien
doncs
dins de l'església
però no era un sou
era un sou
humil
era un sou
senzill
a més a més
el mestre de capella
havia de tenir cura
també
del manteniment
dels escolans
per la qual cosa
ell tenia
doncs
un sobresou
destinat
doncs
a el que era
l'alimentació
el calçat
la vestimenta
etcètera
etcètera
dels quatre escolanets
que normalment
vivien amb ell
i que ell
tenia a casa seva
i que per tant
doncs havia de tenir
doncs la responsabilitat
diríem
total
sobre aquests nens
no?
sobre la seva formació
a tots nivells
no?
sí
hi ha només partitures
o també hi ha arxius
sonors?
no, no, no
aquí estem parlant
de manuscrits
manuscrits partitures
i de manuscrits
ni tan sols
impresos
estem parlant només
d'obres escrites a mà
que s'han conservat
en bastant bon estat
s'ha de dir
és un dels arxius
que jo he vist
del país
que estan més ben conservats
no?
no hi ha hagut problemes
d'humitats
ni de fongs
ni d'alteracions
del material
del suport
gràfic
sí
com ha dit
el doctor Gregori
la veritat
és que
si en general
amb els fons documentals
han experimentat
doncs
les dificultats
i els estalls
del pas del temps
a vegades
inclús la incúria
en el cas
dels fons musicals
d'una manera
més gran
perquè quan
recollim
doncs
per les parròquies
el que resta
dels fons musicals
normalment
són els més
escassos
i més maltractats
hi ha hagut
sempre potser
menys interès
en recollir
i en guardar
la música
de fet
en tenim
d'una sèrie
d'autors
de mestres
molt més
moderns
també ho tenim
manuscrit
també tenim coses
impreses
que hem anat recollint
i tenim alguna cosa sonora
però no hi és
de la catedral
sinó molt més
més contemporània
la idea
doncs
fora també
que dintre de l'arxiu
tot el que és musical
a poc a poc
ho poguéssim catalogar
poguessin haver uns inventaris
doncs homologats
com cal
com el que fa el doctor Gregori
i per tant
s'hi pugui
accedir
perquè també
aquesta part
tan important
del llegat
cultural
que és la música
doncs
no quedi
oblidada
sinó que
que estigui
disposició
en aquest cas
també
d'aquells
que
en molts casos
poden interpretar-la
novament
amb això
hi estem posats
per això
malgrat les dificultats
que hi ha
i que han augmentat
amb el pas del temps
la nostra idea
fora que
es pogués
també editar
en el seu moment
doncs
l'inventari
que la catalogació
que està fent
el doctor Gregori
veurem
de quina manera
ho podem fer
i com ho fem
i amb les condicions
que permet el temps
però certament
l'interès
és que
tot això
pugui aflorar
i pugui
d'alguna manera
retornar
a les oïdes
i a les mans
doncs
d'aquells
que ho poden tocar
i d'aquells
que ho poden escoltar
la pesta més antiga
que s'ha trobat
fins ara
doctor Gregori
a quina
a quina època
correspon?
bé
jo la que tinc
aquí
en el
el que jo conec
eh
vol dir que no
en pugui sortir
que una altra
és una obra
de Geroni
de la Torra
que era un mestre
de capella
dels anys
1670
aproximadament
que va estar
a Tarragona
uns quants anys
n'hi ha dues obres
d'ell
això és la part
més antiga
d'aquest fons
diguem històric
de la catedral
no
la cosa no vol dir
que n'hi hagi
obres més antigues
per exemple
en l'arxiu
això
mossèn
Manuel Fuentes
li explicarà molt bé
aquí en l'arxiu
diguem
arxiu
Cesà
es considera fragments
d'algun manuscrit
del segle XV
també
inclús més antics
si no recordo malament
hi ha una
una còpia
d'una obra
que està també
en el llibre vermell
de Montserrat
que pertany
a finals del XIV
o a principis del XV
i tenim fragments
de llibres litúrgics
amb música
nitrines del segle XI
també
per tant
del 900
però són fragments
pàgines de llibres
diguem que
com a partitures
i com a gruix
certament és aquest fons
de la catedral
que és el que
el doctor Gravari
està catalogant
però
fragments musicals
anteriors
des del segle XI
n'hi ha molts diversos
de tota l'edat mitjana
que s'ha anat conservant
tant
el patrimoni
en conjunt
musical
suposo que és
important
sí, sí, sí
sense dubte
clar, són peces
que s'han escoltat
en el seu moment
no
i que
i que ja no s'han escoltat més
no, algunes celles
no
sí, la majoria
vaja
aquestes obres
haurien de
en tot cas
de remeter-nos als goig
o obres de tradició
popular
o de caràcter traducional
que potser
hagin pogut
sobreviure
en algunes conrades
en algunes parròquies
però en general
el que és el fons
del qual estem parlant
no hi ha
no hi ha
no s'ha viscut res
pensi també
que quan la guerra
va fer molt mal
la música
perquè
normalment
els orgues
que es van cremar
els cremaven
precisament
amb els papers
de música
que estaven
en el petit armari
que tenia anex
a la cadireta
de l'orga
on l'organista
guardava les partitures
i això ha fet
que es perdés
molta música
encara és una sort
podíem dir
entre cometes
que tot i els estralls
que hem sofert
a Catalunya
haguem pogut
conservar
doncs
podíem dir
que som dels països
que té més patrimoni
documental
i patrimoni musical
i una part
està aquí a Tarragona
una part
la tenim aquí a Tarragona
certament
doncs
doctor Gregori
moltes gràcies
per acompanyar-nos
també
en aquest programa especial
avui des de l'arxiu
esperem poder escoltar-ho
ben aviat
tot plegat
sí
jo també
ha estat un plaer
moltes gràcies
una forta abraçada
igualment
a reveure
doncs
deu dir quina feina
està fet
no
el doctor Gregori
certament
sí
és una feina
que s'havia començat
ja
a la dècada del 70
després
s'havia
aturat
després
ho havien continuat
dos
dos sacerdots
i
ha continuat ell
dècada del 70