Doncs avui tancem el cicle d'entrevistes amb els grups municipals
i ho fem en conversa amb el diputat de Madrid i regidor,
també portaveu del grup municipal del Partit Popular, Alejandro Fernández.
Alejandro Fernández, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
Avui, a més a més, ha coincidit que avui mateix, fa 10 anys,
que va entrar com a regidor a l'Ajuntament de Tarragona.
Sí, he vist un reportatge, es pot dir, amb el diari de Tarragona,
molt simpàtic, on sortim el Carlos Castillo i la Carme Crespo,
el Pau Pérez i un servidor, si no recordo malament,
com els quatre regidors que avui fa 10 anys que hi som,
i que ja som veterans.
Surt al diari, precisament, que només l'Albert Vallès, que porta 14,
i l'alcalde Ballesteros, que porta 30,
són els únics que ens superen.
O sigui, que ja som regidors veterans.
Però bé, com sempre dic, ser regidor de la teva ciutat,
si tens vocació política, és l'honor més gran que pots tenir.
Per tant, avui és un dia d'aquells per recordar que estàs al servei de la teva ciutat
i molt content.
Quan va entrar, li faltaven pocs dies per complir els 27 anys.
27, no?
Efectivament.
I ara, de fet, aquesta setmana...
En faré 37.
Complirà els dixous, no?
Efectivament, el dijous.
Aprofita'm per felicitar-lo, per si no els veiem.
Accepto regals.
Sí?
Sí, sí, sí.
Si et fa il·lusió, jo te l'accepto.
El dijous, eh?
Dijous, sí, 37 anys.
Doncs deixa, aprofita'm per felicitar-lo, per si no els veiem d'aquí.
Moltíssimes gràcies.
S'imaginava una dècada a l'Ajuntament, quan va entrar ara fa 10 anys?
Quin era el panorama que recorda llavors d'aquí entrar a l'Ajuntament?
Jo no m'ho esperava perquè, bé, la veritat és que quan inicies una etapa
depèn molt també de les circumstàncies.
En aquell moment jo era un jove amb vocació política.
Quan entres és perquè algú et dona la confiança.
En el meu cas va ser el Quico Ricomà, que em va animar
i que va dipositar la seva confiança en mi per ser regidor.
I, clar, quan inicies una etapa així, el més normal és tancar l'etapa
quan la persona que ha dipositat aquesta confiança ho deixa.
Però en el meu cas va ser parcialment diferent
perquè és que quan el Quico Ricomà va deixar l'Ajuntament 4 anys després,
el que va fer és demanar-me, convèncer-me,
que agafés el lideratge del partit de la ciutat de Tarragona.
I a partir d'aquí, jo sempre dic una cosa,
en polítiques de tenir sempre les maletes preparades,
sobretot si la gent es retira la confiança.
Jo he tingut la sort de tenir un gran recolzament de la ciutadania
en la meva ciutat, tant en eleccions municipals com en eleccions generals,
i per tant al servei de la ciutat, que és el que han votat els tarragonins.
Però no m'ho esperava, no tenia especial...
El dia que vaig entrar no m'imaginava que estigués...
una etapa concreta, ni 4, ni 8, ni 10, ni els que fos.
Va assumir llavors a promoció econòmica, no?
Si no vaig haver de fer de l'acord entre Convergència i Néu i Partit Popular,
vostè va assumir això a promoció econòmica.
Era una cartera complicada?
O en aquests temps hi havia altres, naturalment, altres factors, no?
Més bonança a nivell econòmic, no?
En aquell moment era una cartera que, en termes polítics,
alguns li podien dir cartera Maria,
perquè en un ajuntament l'ocupació no sempre és...
Sembla ser que és una competència sempre més del govern central
de generar ocupació.
I en aquell moment Tarragona estava pràcticament en nivells de plena ocupació.
Eren els temps en els que el govern del Partit Popular,
el conjunt d'Espanya, això era l'any 2003,
d'on s'havia generat 5 milions de llocs de treball a Espanya.
Aleshores, el que nosaltres vam fer en aquell moment
era centrar-nos en col·lectius molt concrets.
Per exemple, d'aquella temporada que va durar 4 anys,
recordo la Constitució dels Premis Tarragón Presa Jove,
que encara són vigents.
Vam fer 3 escoles taller.
Una d'elles molt important, la del Pont del Diable,
perquè no només va donar feina a joves que tenien problemes d'inclusió laboral,
alguns amb discapacitat, per exemple,
d'altres que havien tingut d'altres problemàtiques,
sinó que va servir per arrenjar el Pont del Diable,
que en aquell moment estava fet un autèntic desastre.
Vam també constituir la Tàrraco Film Office,
que això va ser el darrer any,
i encara és vigent també,
és un projecte que encara és vigent,
així com la societat promotora del Partit Econològic,
que la vam constituir també el darrer any,
que em va tocar a mi aquesta responsabilitat.
Per tant, era una regidoria
que el que havies d'aplicar sobretot era imaginació,
perquè la gran demanda de feina no hi era en aquell moment.
T'havies d'adreçar a col·lectius molt concrets
o, com deia abans, buscar projectes que encaixessin.
Projectes com les escoles taller,
que a la vegada donaven feina,
però resolien algun problema de tipus públic,
com era en aquest cas el mal estat del Pont del Diable.
Una etapa d'aprenentatge
i de la que estic molt satisfet.
Avui dia han canviat molt les regles del joc,
a nivell econòmic.
El panorama ha canviat moltíssim en aquesta dècada.
Es pot fer promoció econòmica de la ciutat, creu?
Hi ha potencial per poder desenvolupar aquesta àrea
i atraure, en definitiva,
economia, tal i empreses?
Jo crec que les coses han canviat, efectivament.
Ara mateix la primera prioritat ja no és,
com deia fa un moment,
generar instruments imaginatius
que puguin obrir noves expectatives,
sinó que aquí ara tenim un problema del dia a dia
que és milers de tarragonins a l'atur.
Per tant, aquesta ha de ser la prioritat.
No és que l'Ajuntament, el govern actual,
s'hagi destacat massa
per aconseguir aquest tipus de polítiques.
I després el que has d'intentar fer
és dinamitzar la ciutat
i convertir-la en un pols d'atracció d'inversions
a l'exterior.
És a dir, crec que l'etapa actual
és bastant diferent d'aquella
que era una etapa de millor situació econòmica.
Hi ha potencial, però?
Potencial el tenim tot.
Aquesta ciutat ho té tot, absolutament tot.
Jo sé que la gent,
quan dic allò que Tarragona
té potencial per ser millor que Sant Sebastià,
la Sant Sebastià de la Mediterrània,
alguns diuen que soc un exagerat,
però ho dic amb convenciment.
Jo, de fet, crec que tenim més possibilitats,
fins i tot, que Sant Sebastià,
perquè tenim millor clima, per exemple.
Cosa que Sant Sebastià no ho té.
I, en canvi, Sant Sebastià ha sigut una ciutat que...
O Santander, dos ciutats que han sigut capaços,
amb menys potencial que Tarragona,
a treure més inversions,
tenir millors equipaments.
Per això me les agafo una mica com a exemple.
Ciutats que tenen menys possibilitats que Tarragona,
però que, en canvi, a dia d'avui,
han aconseguit més coses.
Tarragona pot fer molt més.
Això és evident.
La marca, és a dir, la marca Tarragona,
vostè ja ha fet diferents comparecences i emocions al penari
perquè es potenciï encara més, no?
Aquesta marca es pot caminar més.
Efectivament.
Alguns, des de l'esquerra ideològica,
fan un discurs una mica,
i se'n perdonarà l'expressió,
una mica papanata.
Quan diuen allò de
no, és que no es pot...
Les ciutats són persones,
no es pot parlar de marca de ciutat.
Mira, això és ridícul.
Les ciutats també tenen una marca.
Si la gent pensa en Nissa o en Canes,
això és una marca de ciutat.
Què significa?
Doncs, en el cas de Canes,
significa cinema, significa cultura,
significa una ciutat extraordinària.
Aquesta és la marca,
el valor de marca de la seva ciutat.
Tarragona no té encara una marca consolidada.
Per això insistim tant.
La gent, tu vas a l'estranger
i parles de Tarragona,
dius que ets de Tarragona,
i de vegades,
cosa que em fa especial ràbia,
com ja es pot imaginar la gent,
t'acaba dient Barcelona, no?
I, bueno, sí,
perdoni, però és que Tarragona
té personalitat,
té caràcter propi més que suficient
per no haver d'estar
depenent mediàticament de Barcelona.
Abans he parlat de ciutats
que no són especialment grans.
Algunes són més grans que Tarragona,
però no tant,
i tenen marca pròpia de ciutat.
Per tant,
és un altre aspecte
en el que hem de millorar.
Aquest mateix cap de setmana,
el govern del Partit Popular,
que vostè representa aquí a Tarragona,
ha anunciat,
a través del ministre Montoro,
un seguit de mesures
perquè les comunitats autónomes
puguin pagar els ajuntaments.
A Tarragona,
en concret,
ens deuen 18 milions d'euros,
una mica més,
si no ho vaig errat.
Què li sembla la mesura?
Perquè, a més a més,
podria estar en vigor,
segons diu el mateix Montoro,
en poques setmanes.
Bé,
després ja veurem el que fa la Generalitat,
perquè la Generalitat
s'ha especialitzat
en fer-se insubmissa
de les ordres del govern d'Espanya,
però hem de recordar una cosa.
La Generalitat
li deu a la ciutat de Tarragona
19 milions d'euros.
L'any passat,
el govern d'Espanya
ens va donar 20 milions d'euros
per pagar els proveïdors
que feia fins i tot
dos anys i mig
que no cobraven
per part de l'Ajuntament.
Per tant,
el govern d'Espanya
va complir.
Ara,
el govern d'Espanya
el que farà
és facilitar
que les comunitats autònomes
paguin
a les ciutats
a les quals
deuen diners.
Casualitats de la vida,
casualitats de la vida,
però la ciutat catalana
que proporcionalment
pitjor ha estat tractada
per aquest govern
que de vegades
no sembla de Catalunya
sinó de Barcelona,
la ciutat pitjor tractada
és Tarragona,
que ens deuen
allò,
19 milions d'euros.
Doncs bé,
aquesta mesura
del govern d'Espanya
el que farà
és obligar
a la Generalitat
a pagar
el que ens deu
a nosaltres.
Perquè és que
en el cas concret
de Tarragona
és molt difícil
veure una ciutat
pitjor tractada.
Ni ciutat judicial,
ni equipament Sant Jordi,
ni la ciutat residencial
abandonada.
la Universitat Laboral
si traiem
l'institut
que funciona
la resta
de l'equipament
pràcticament
en inanició.
I a més
ens deuen
19 milions d'euros.
Jo no sé
ja què li passa
al govern de Catalunya
què tenen
contra Tarragona,
per què ens ho dien tant.
Ells sabran
i algun dia
ho hauran d'explicar.
En qualsevol cas
crec que la mesura
del govern Rajoy
d'obligar
les comunitats
a pagar
el que deuen
està molt bé.
Entre altres coses
perquè el govern d'Espanya
jo sempre ho reconec.
No són temps
per anar presumint
de grans infraestructures
ni coses així.
A mi quan em demanen
segons quines coses
li dic
mira
durant aquesta legislatura
ja es pot oblidar.
El que està fent
el govern d'Espanya
és una cosa molt important
amb els temps que corren
que és
pagar el que es deu
i facilitar i ajudar
els altres
que paguin
el que deuen.
És a dir
l'Ajuntament de Tarragona
li devia
20 milions d'euros
als proveïdors.
Doncs el govern d'Espanya
ha facilitat els diners.
El govern d'Espanya
li deu
20 milions d'euros
encara
als expropiats
de les carreteres.
Doncs l'any passat
es van pagar 12.
12
que no està
gens malament.
El govern de Catalunya
li deu
19 milions d'euros
a l'Ajuntament de Tarragona.
Doncs ara
el govern d'Espanya
obligarà
el govern de la Generalitat
a pagar el que ens deu.
Ha sigut
una etapa
d'endeutament irresponsable
per part de tothom
i el que està fent
el govern d'Espanya
és posar
una miqueta d'ordre
en el que
en fi
era un autèntic caos.
I només acabam
un raonament.
Miri
una de les coses
més sorprenents
que estan passant
en els darrers temps
és que
alguns polítics
quan resulta
que el gran problema
que té l'economia espanyola
l'economia catalana
i l'economia tarragonina
és l'endeutament brutal
l'altre dia
va sortir a expansió
en què Tarragona
és la ciutat catalana
amb un deute més gran
resulta que el que demanen
és que la gent
es pugui endeutar més.
que continuïn fent carreteres
que continuïn fent
amb diners
que no es tenen.
Jo crec que
el més important
per tornar
a l'estabilitat
és pagar
el que es deu
i aquesta és la prioritat
que té
el Partit Popular
i el govern d'Espanya.
Feia referència
a aquest article
d'expansió
que també feien referència
perquè
agafaven declaracions
de Pau Pérez
que deia que
el Parc de Jaume I
ha tingut
molt a veure
amb aquest increment
amb aquest deute
que té l'Ajuntament
el llegat
de Jaume I.
Sí, el que passa
és que el tema
del Jaume I
han passat sis anys ja.
És que l'alcalde Ballesteros
i el seu equip
de vegades
parlen com si estiguessin
l'any 2007 encara
com si haguessin guanyat
les eleccions
les primeres
fa dos dies.
Aquest problema
ja l'haurien d'haver
resolt ells.
En qualsevol cas
estem parlant
és que clar
del deute
que té
l'Ajuntament
de Tarragona
el Parc de Jaume I
és una part
molt petita
i ells
continuen dient
el Parc de Jaume I.
De tota manera
jo sempre he dit
el mateix
sobre el cas
Jaume I
que si ha de caure
qui sigui
que caigui
però que es moguin.
Perquè el govern
Ballesteros
sembla ser que
li va molt bé
dir que el Parc de Jaume I
que això
ja porten sis anys
però després
no se'ls veu
que es moguin en cap sentit
doncs que siguin valents
i que es moguin
no sé si és que els fa por
que el senyor
Ballesteros
doncs era membre
del Consell d'Administració
d'aquella empresa
quan es van prendre
les grans decisions
no sé si és això
el que els fa por
però crec que
posar com a excusa
aquest pàrquing
i a la vegada
no fer res
perquè
el que han de fer
és anar per totes
i que caigui
qui hagi de caure
però és que sembla ser
que no es mouen.
Vostè va ser
el primer
en fer balanç
d'aquests dos anys
de mandat
de passar la qual
d'aquest mandat municipal
aquest segon mandat socialista
va dir
ho va dir el dilluns passat
va parlar
doncs
d'etapa finiquitada
va parlar doncs
de fet
d'un final d'etapa
i també
va dir que
l'alcalde estava amortitzat
manté aquestes paraules?
Sí, clar
jo sé que
al senyor Ballesteros
no li ha acabat
d'agradar
l'expressió
jo he de dir
que
quan dic que està amortitzat
ho dic en termes
estrictament polítics
la relació
tant personal
com dialèctica
entre el senyor Ballesteros
i jo
jo ho reconec
i em consta
que ell ho ha reconegut
moltes vegades
és exquisida
per tant
jo mai
ens hem faltat
el respecte
ni molt menys
jo el que sí que dic
és que
tinc la sensació
que
per molts símptomes
que
sembla ser
que aquest mandat
és com un mandat
de final d'etapa
i que l'any 2015
s'estan donant
els condicionants
per obrir-ne una de nova
en la roda de premsa
de balanç del mandat
per intentar justificar això
vaig plantejar
una sèrie de reflexions
i vaig fer servir
una referència bibliogràfica
que és
la història
de la ciutat de Tarragona
del gran historiador
tarragoní Anton Jordà
on fa una valoració
ho resumiré
no recordo la cita textual
ara mateix
perquè és llarga
però
intenta definir
en grans línies
els mandats
dels dos alcaldes
anteriors
en democràcia
que
anteriors a Ballesteros
va parlar de Requesens
i el que deia
en la seva història
de la ciutat de Tarragona
és que Requesens
va ser un alcalde
que en els 10 anys
que va ser alcalde
bàsicament
es pot destacar
que va posar equipaments
en uns barris perifèrics
que no tenien
i que feia molts anys
que aquests barris
s'havien construït
en bona part
per tant
eren uns barris
que semblaven com illes
abandonades
això se li ha de reconèixer
se li ha de reconèixer
malgrat que
en algunes coses
es va equivocar
que com a mínim
va prendre consciència
que la part alta
necessitava una remodelació
que va ser el famós Pepa
i també
es va adonar
que per primera vegada
en molts anys
que el patrimoni
de Tarragona
la muralla
la capçalera del circ
necessitaven reformes
urbanístiques
per donar
lluantor
a la seva capacitat
com a atracció
del mandat
de Joan Miquel Nadal
que va fer
en aquests temes
de Requesens
va fer un cert continuisme
és a dir
va continuar posant
equipaments als barris
va continuar
tenint cura
del patrimoni
el que es pot destacar
és que
pràcticament
es van crear
tres barris nous
països catalans
la zona de Joan XXIII
i la vall de la Rebassada
es van crear
tres equipaments comercials
com són
el Corte Inglés
el Parc Central
i les Gavarres
que van donar
una nova dimensió
a aquesta ciutat
és a dir
la ciutat de Nadal
comença a ser
una petita ciutat
gairebé una capital
una mica provinciana
de petita
i quan plega Nadal
és una ciutat
de mida mitjana
amb una projecció
el problema
que està tenint
Ballesteros
després de fer
aquestes reflexions
és que
els seus tres
grans projectes
aquells
pels quals
un futur historiador
hauria de
donar
doncs
fer
del seu mandat
s'estan diluint
i potser
tindrà problemes
en aquest sentit
en el seu llegat
el primer gran projecte
era el pla estratègic
2022
ja ningú no se'n recorda
això està mort
liquidat
després està el projecte
de les Smart Cities
que jo no l'he criticat
ell diu que
jo no critico aquest projecte
el que dic és que
a dia d'avui
ningú no sap exactament
què és
sí
les ciutats intel·ligents
són ciutats
que han de
gestionar millor
els seus recursos
de manera més sostenible
que han de funcionar millor
però no s'acaba de veure
i només queden dos anys de mandat
i després
els jocs del Mediterrani
que potser sí que serà
el projecte
més rellevant
però que
neix amb un pecat original
i aquest
els està costant molt
rectificar
i és que
va ser un projecte
que en la seva etapa inicial
va ser dissenyat
no al servei de la ciutat
sinó al servei
d'un projecte polític
que era el del PSC
i això fa
que la gent
no s'hagi acabat
d'implicar
i quan es va aconseguir
la nominació
com a ciutat
organitzadora
a la celebració
al carrer
hi havia 40 persones
és a dir
es van equivocar
en el plantejament
jo espero que tot això
es pugui corregir
però tinc la sensació
que per l'energia
per les forces
i pel caràcter
a dia d'avui
el projecte Ballesteros
que ha tingut
les seves coses positives
no diré que no
però crec que està entrant
en una etapa final
i ho remarco
i em ratifico
quines han sigut
aquestes etapes positives
que vostè creu que veu
en aquests dos anys
per exemple
en vista el final
del pla d'organització urbana
municipal
tot i que venia
també de molts anys
l'escola oficial d'idiomes
el teat de Tarragona
no sé
en positiu
què veu d'aquests dos anys
jo crec que primer
l'escola oficial d'idiomes
no es pot
parlar d'un èxit
perquè
per això no és culpa
del senyor Ballesteros
aquí
ha sigut
culpa exclusiva
del govern de Catalunya
que suposadament
ens estima
no ens estima
tot el contrari
abans he parlat
de cinc equipaments més
aquest és un altre exemple
de com triguen
el teatre de Tarragona
era un projecte
que es va iniciar
amb l'etapa anterior
per tant
tampoc es pot atribuir
al senyor Ballesteros
un gran èxit
en aquesta qüestió
com a molt
el que es pot atribuir
és un retard
important
i jo crec
sincerament
que el pla general
s'hauria d'haver aprovat
molt abans
i ho he explicat
moltes vegades
al plenari
crec que
es podia haver fet
simplement
acceptar
les alegacions
d'aquells
que estaven
o anaven a ser
expropiats
i no tornar a fer
una aprovació inicial
que va retardar
el procés
quatre anys més
i què és el que passa ara
que ara tenim
pla general
però no tenim
instruments
per posar-lo en marxa
perquè la situació
econòmica
és la que és
per tant
la ciutat
que deixarà Ballesteros
serà
en termes urbanístics
pràcticament
idèntica
a la que va agafar
si això és un èxit
que vingui Déu
i que ho vegi
perquè francament
no es pot parlar
d'un èxit
què és el que jo
destacaria
jo crec que
després
de l'etapa
de la darrera etapa
de Joan Miquel Nadal
Ballesteros
i és cert
va
va portar
a una etapa
d'una
d'una certa
pacificació
de la vida municipal
això és important
en termes polítics
crec que la seva personalitat
i amb això
sempre ho he dit
com sempre dic
per mi és una gran persona
no un gran alcalde
però és una bona persona
doncs
va
va
va fer que la tensió
política que s'havia viscut
en la darrera etapa
doncs
s'amortaïs una mica
i que es poguessin
desenvolupar els debats
amb més serenor
i això sempre és positiu
de cara
a una ciutat
hi ha alguns aspectes
de política social
que fins i tot
una persona
de
de
de dreta
com és el meu cas
pot interpretar
que són correctes
fins que va sortir
el cas
Inipro
que ha sigut
una decepció brutal
perquè amb els diners
que es dediquen
a polítiques socials
s'ha de ser més curós
que mai
més curós que mai
perquè
això és com
allò que va passar
del cas
Pallerols
que eren
eren diners
pels desocupats
els diners
del cas Inipro
eren
suposadament
havien d'anar
per col·lectius socials
desafavorits
i miri com
les
crec que
hi han hagut coses
en política social positiva
fins que ha arribat
aquest cas Inipro
que ha sigut
una autèntica decepció
per tant
en termes de política social
i en termes de convivència
jo crec que
l'etapa del senyor Ballesteros
no és una etapa
ha sigut una etapa
raonablement positiva
però crec que
en termes de
desenvolupament de ciutat
ha sigut francament
decebadora
i crec que es necessita
una de nova
en qualsevol cas
potser d'aquest
no sé
clima que vostè
parlava
d'abonança
o de no sé
de bona relació
si la consistori
es van aprovar
els pressupostos
amb el suport
de tots els grups
una cosa que m'havia passat
des de feia molt de temps
en aquests propers dos anys
també estaran al costat
de temes importants
de ciutat
és que si no
aviam
en el fons
també s'han de dir
les coses com són
es van aprovar
amb l'abstenció
dels partits de l'oposició
entre altres coses
perquè si no
no hauríem tingut
pressupostos
i la ciutat
estaria paralitzada
aquí s'ha donat
una circumstància
i és que
el senyor Ballester
es governa en minoria
i això no havia passat
a Tarragona
ha tret una petita
etapa de Nadal
que no sé si va arribar
a durar vuit mesos
una cosa així
Tarragona no havia estat
governada en minoria
per tant
clar
és que aquí tens dues opcions
jo sempre ho dic
o intentes
que els grans temes
surtin endavant
o presentes
una moció de censura
i per tant
l'opció que
que ha tingut
el Partit Popular
a la ciutat
és garantir
l'estabilitat
perquè
un escenari
d'emoció de censura
és un escenari
d'inestabilitat
que francament
creiem
que la ciutadania
no entendria
tret que passi
alguna cosa
molt molt molt
més greu
d'algunes que han passat
i que com
abans parlava
del Casinipro
que ha sigut
una cosa
greu
però crec que
no prou greu
com per justificar
una moció de censura
Fa un any i mig
que és diputat a Madrid
vostè
el tem tan molt
a Madrid
o li pregunto
una altra manera
vostè seguirà aspirant
a ser alcalde
per Tarragona
d'aquí dos anys?
Sí, sí
jo ja he dit que sí
que la meva predisposició
és total
això evidentment
ho han de decidir
els meus companys
però la meva predisposició
és absoluta
sempre em fa
molta gràcia
alguns dels meus
adversaris
m'acusen
d'una cosa
i de la contrària
cosa que és bastant
al·lucinant
de vegades diuen
que vull fer
carrera a Madrid
i l'endemà
diuen que estic
obsessionat
amb ser alcalde
que es posin d'acord
no estic ni obsessionat
ni per una cosa
ni per una altra
crec sincerament
i s'ha demostrat
en les darreres
convocatòries electorals
que el Partit Popular
que ha quedat
segon
en autonòmiques
i municipals
i primer en generals
avui és un partit
gran a Tarragona
fort
i que a dia d'avui
per molts tarragonins
representa el tarragonisme
polític
i això és la centralitat
política
i això significa
que som alternativa
i que podem arribar
a tenir un projecte
de futur
guanyador
a la ciutat de Tarragona
i això és el que més
il·lusió em fa
de qualsevol
possibilitat política
perquè a més
parteix d'una cosa
que per mi
és extraordinària
que és
construir un projecte
polític
que tu et nomenin
per qualsevol cosa
al final
no deixa de ser
una decisió
d'un superior
que et pot fer
director general
secretari d'Estat
ministre
el que tu vulguis
però ser capaços
d'agafar un projecte
polític
a Tarragona
i fer-lo
un partit polític
guanyador
això és
a la teva ciutat
a la ciutat
que estimes
això és el més
satisfactori
que un es pot imaginar
Aprofito per preguntar-li
també pel tercer fil
hi ha novetats?
No, novetats no n'hi ha
no n'hi ha
però sí que és veritat
que s'està
s'està obrint
alguna via
de
internament
alguna via
de
en fi
d'alternativa
de la possibilitat
de la recuperació
de la Reu Roda
però això
és el
el subdelegat
del govern
el més sedient
per plantejar-ho
Aquests dies
hem sentit
algunes veus
que diuen
que amb l'actual mapa
del corredor
i del tercer fil
que s'aprioritza
mercaderies
en deteniment
de tràfic de passatgers
per aquí
per la línia de la costa
Això és
una frase meva
Sí
Sí, sí
però també ho hem recollit
la petàfona
PDFK
per exemple
no hi ha altres sectors
Veritalment serà així
és a dir
perdrà
per exemple
la connexió
a Tortosa
a Barcelona
es desviaran
per Pere Forost
Una de les raons
per les quals
jo em vaig oposar
i em continuo
oposant
al tercer fil
és primer
que això
mai havia
mai podia ser
provisional
una de les hipocresies
més grans
dels promotors
del tercer fil
que són
per aquest ordre
Port de Tarragona
Indústria
Convergència
Unió
i Ballesteros
i Cambra de Comerç
és dir que això
pot ser provisional
les infraestructures
no són provisionals
això és ridícul
és a dir
ells saben perfectament
que no és provisional
i
que això provocava
doncs
que Tarragona
es convertís
en l'única ciutat
del món
vaja
un rècord guinis
de la ridiculesa
en la qual
les persones
haurien d'anar
agafar el tren
als afores
i les mercaderies
serien pel centre
això és
la meva crítica
fonamental
al tercer fil
què és el que passa
que tot aquest lobby
Indústria
Port
Convergència
Unió
i Ballesteros
han anat
a demanar
el tercer fil
i al final
semblava
que els que estiguéssim
en solitari
fóssim els del PP
de Tarragona
i de moment
insisteixo
de moment
el Ministeri
els ha donat
la raó
amb ells
però de moment
aquestes coses
fins que no
s'acaba la partida
no s'acaba
es podria perdre
per exemple
el pas
de l'Euromet
per aquí
per Tarragona
amb el tracet actual
amb els mapes
que tenim actualment
sobre la taula
si es fa
el tercer fil
pot passar de tot
i tot negatiu
clar
és que
això fa molt de temps
que ho aviso
però clar
sembla que a alguns
només els importa
una cosa
i jo crec que hem de fer
compatibles totes
la sortida del transport
de mercaderies
és important
i tant que ho és
però també d'altres coses
són importants
com és
que l'alta velocitat
pugui passar
pel centre de Tarragona
que l'Euromet
continuï passant per Tarragona
és a dir
s'han de buscar alternatives
i per això
jo defensava
la línia Reu Roda
que puguin garantir
totes dues coses
primer
el transport
de mercaderies
i també
el de passatgers
Alejandro Fernández
gràcies per acompanyar-nos
a Matí Tarragona Ràdio
per molts anys
dijous
dijous
avui és dilluns
si el peu no ho podem facilitar
perquè farà anys
i avui que també he fet
aquests deu anys
que va entrar com a regidor
de l'Ajuntament
gràcies i fins la propera
doncs moltíssimes gràcies a vosaltres
una versada
que no
es
a
la