Més de 40.000 persones vindran a Tarragona el proper 27 d'octubre
per assistir a la verificació més multitudinària de la història.
En podem parlar d'aquesta i d'altres qüestions,
també segurament recordaran que no fa gaires dies us explicàvem
que les obres que estan a la segona fase de la remuneració del seminari
i que finalitzaran per visiblement al maig,
completant de fet un projecte impulsat per l'Arquivis de Tarragona.
D'aquestes i d'altres qüestions en podem parlar
i és per això que avui hem convidat l'Arquivis de Tarragona, Jaume Pujol.
Molt bon dia.
Molt bon dia, Josep. Gràcies.
Això, però també l'orga, l'orga de la catedral que està en procés d'assemblatge.
Aquest ja està en el procés de proves, de les proves.
Ja es pot sentir, de tant en tant, una mica els sons que està fent.
Ara estan arreglant cada un dels tubos, s'han d'afinar, diuen.
S'ha de fer l'afinació de l'orga.
I sona bé?
Sona bé o no?
Sona fantàstic.
O no, encara sonen poquets tubos,
perquè encara no sona tot l'orga,
perquè s'ha d'estar afinant.
Però ja l'altre dia vam fer una petita prova
i de veritat que jo estic segur que la gent quedarà molt contenta.
És fantàstic.
És un orga, recordant, que ha vingut crec que d'Holanda, no?
Venia o...
Sí, és un orga, m'agrada recordar que va ser el 2005,
l'any 2005, quan es va decidir,
junt amb l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat de Catalunya,
i també l'Arquivisbat,
i l'Ajuntament, Diputació, Arquivisbat i Generalitat de Catalunya,
que es va fer aquest gran projecte d'un orga nou,
perquè aquest orga, l'antiga, estava molt espatllat i molt dolent,
i el, diguem, el moble, que és un moble del segle XVI,
tot el moble de fusta, són quasi 30 metres,
de fusta llaurada, preciosa, hi ha coses...
Jo vaig pujar fins dalt de tot,
em vaig emparrar per les vestides,
i allò és preciós,
és a dir, està tallat fins a l'últim detall,
és molt bonic.
Doncs ens va semblar que s'havia de fer aquest projecte,
que s'ha anat retreçant la instal·lació,
perquè fins que no s'ha pogut netejar tota la catedral,
no s'ha pogut instal·lar.
I ara ja estem en aquesta fase final,
si deu vol, espero que el mes de juny es pugui fer la inauguració.
El mes de juny, eh? Per tant, podrem escoltar aquest so.
L'escoltarem, i moltes vegades,
perquè a partir de llavors jo estic segur
que a part de les grans celebracions litúrgiques,
que és per el més important que s'ha fet l'orgue,
també em faria molta il·lusió
que es poguessin fer molts concerts d'orgue a la catedral.
És a dir, fins i tot podrem entrar en un circuit de concerts no específics.
Sí, sens dubte.
Ho faríem, no? En poblet, en Montserrat,
jo estic segur que ara que s'han posat aquests nous orgues,
perquè hi ha hagut tot un moviment,
també a la pobla de Mafumet també se'n va posar un,
molt maco,
i ja després tenim orgues molt interessants,
també a la diòcesis,
i encara hi ha algunes parròquies
que gràcies a Déu es van conservar els orgues
que hi havia abans de la guerra,
que molts es van cremar,
i després uns altres que s'han anat posant en aquests anys.
Queda alguna obra pendent per fer a la catedral?
Bé, a la catedral ens queden algunes capelles,
entre elles la de Santa Tecla.
La Santa Tecla no ha pogut entrar en aquesta quarta fase,
i nosaltres parlem sempre d'una cinquena fase,
o també de la possibilitat
que algunes d'aquestes capelles,
per exemple, si un va a la catedral,
de seguida es dona compte,
que la primera, entrant a la dreta,
que és la capella Patisteri,
on ja no està encara arreglada,
la segona encara també està una mica arreglada,
però també la tercera,
que és la de Santa Tecla,
que està sense renovar,
i jo penso que seria important
poder-les anar fent,
encara que fos a poc a poc
que acabéssim de fer les capelles,
encara que certament avui dia
jo penso que l'Església
té moltes altres prioritats,
però es poden fer les dues coses a la vegada,
també hem de donar feina a la gent, no?
Quan parla d'aquestes prioritats,
suposo que se refereixen a les persones,
a les famílies,
que ho passen malament,
i que des de tots els punts de vista
sempre s'arriben notícies,
en fi,
que es multipliquen
per molt els serveis que s'ofereixen a la gent
que ho passen malament.
Jo penso que avui dia,
en primer lloc,
des d'aquí dono un agraïment,
de veritat,
molt sincer a Càritas,
i a Rosja, lògicament,
i a altres entitats, no?,
que es preocupen de la gent més pobre,
i a totes les persones
que col·laboren amb Càritas.
Pensi que a la diòcesis
tenim gaire 1.300 voluntaris de Càritas.
No hi ha parròquia,
per petita que sigui,
que no s'estigui preocupant.
Jo he anat a parròquies molt petites,
pobles petits,
no vull dir noms,
perquè he fet visita pastoral
a tots els del Baix Camp,
que són alguns pobles molt petits,
i tots em deien,
doncs aquí també ajudem a dues famílies,
aquí ajudem a tres famílies,
aquí ajudem a 60 famílies,
aquí ajudem a 100 famílies.
És a dir,
hi ha tot un treball
que avui dia s'està donant
d'una manera preciosa
i jo crec que només tenim motius
d'estar contents.
La solidaritat, de veritat,
s'ha disparat en aquests anys
i gràcies a això jo crec que
no hi ha, no sé,
altres problemes més greus.
L'ajuda, per tant,
continuarà sent necessària en aquest 2013?
Jo penso que sí
i que no sé si s'irà cada vegada més,
jo espero que no,
jo espero que això s'aturi
i que pugui haver que l'atur,
perquè tot això és producte de l'atur
i de les persones que no treballen.
Quan les persones treballen,
jo diria el 80% de les persones
que avui estem atenent
són persones que estan a l'atur,
que potser els quatre membres estan a l'atur,
que cobren molt poquet de l'atur,
i que necessiten aquests cèntims
per sobreviure,
per comprar el vestit,
i el dinar, el menjar, diguem,
els hi falta
i això és el que venen a reclamar
i que la càrita es pot donar
a aquestes persones.
És més que mai un moment
per demanar ètica
a la classe política,
però no només a la classe política,
perquè es veu en corra
aquelles grans cantitats de diners,
presumptament.
És una vergonya, això.
Jo penso que avui dia
la crisi que tenim
es va veient cada vegada més,
que també ha sigut
una crisi moral i ètica,
una crisi en la qual
les persones
no han tingut en compte
les dificultats,
cadascú ha anat al seu egoisme,
ha anat a la seva.
Mira, jo,
perdoni que digui d'aquesta manera,
però jo crec que hi ha hagut
una crisi precisament
quan s'oblida de Déu,
l'home s'oblida de l'home.
Quan ens olvidem de Déu,
també ens olvidem de l'home,
de la persona,
de la solidaritat,
de l'amor.
I és veritat
que també
hi ha una persona
que no creu en Déu,
pot ser molt solidària
i potser millor, sens dubte que Déu.
Però, en general,
precisament,
el missatge cristià
és que ens hem d'estimar uns als altres,
que ens hem de preocupar uns als altres,
i això és el primer.
I no entrar en corrupcions,
no entrar en tots aquests problemes
que avui dia són els problemes
que estem veient cada dia
als mitjans de comunicació
i que ens posen quasi vermells.
Com és possible
que aquestes persones,
que ho tenien tot,
d'alguna manera,
facin aquestes coses.
Jo crec que és un moment
de regeneració
de la societat
i que tots ens hem de pensar
quines són
les nostres opcions.
Jo des d'aquí faria una crida,
no?,
a l'honestat,
a aquestes grans virtuts
que hem tingut
al poble de Catalunya.
Les hem tingut sempre,
no?,
la veracitat,
l'honestitat,
el treball ben fet,
les coses acabades,
no enganyar les persones.
no sé,
jo crec que tot això
és el moment
de fer-ho.
Tornant a parlar una mica
de reprenc el fil,
del començament
de les actuacions
que estan d'anar a terme,
hi haurà alguna prevista
i parlo de les parròquies
al voltant
en referència,
per exemple,
a Bona Vista.
Hi ha novetats
respecte a l'esquici?
Estàvem esperant
que s'aprovés el POU
i volem
començar les obres.
Jo tinc,
ho dic de veritat,
és una de les meves il·lusions,
seria
poder inaugurar
el més aviat possible
la parròquia
de Bona Vista.
Penso que
hi ha hagut tota una sèrie
de fatalitats,
entre cometes,
que va ser,
la primera va ser això,
que no es va poder fer
en un moment
oportú
perquè no estava aprovat
el POU
i el POU
ens ha anat limitant
moltes de les coses
que es volien fer.
Es van derrocar allò,
precisament
es van derrocar
tot l'ovell
per poder començar
les obres
el més aviat possible
però llavors
no va ser el moment.
Després també
hi va haver problemes
amb els canvis
amb el moment
no va agradar
el projecte inicial
que es havia fet
i hi ha hagut
tot,
són aquests imponderables
però jo li puc assegurar
que es farà,
d'això
mai compromís jo
personalment,
que es farà
la parròquia
i espero
que es puguin començar
les obres
el més aviat possible.
Parlant de fer,
on es farà
o quines previsions
hi ha sobre la taula
de poder fer
aquesta gran via edificació
del primer 27 d'octubre?
Ho estem estudiant
lògicament
amb els tècnics
de l'Ajuntament
i amb tot l'Ajuntament
perquè de veritat
jo estic segur
que per Tarragona
serà una cosa
molt bonica
serà un record
imborrable
per les persones
perquè vindran
milers i milers
de persones
els càlculs
com vostè ha dit
al començament
estem treballant
per 40 o 50 mil persones
veurem si
després
si són 30 mil
o són 70 mil
vull dir
això
no es pot saber
fins al mes de juliol
agost
jo espero
el setembre
primer de setembre
que vostè em torni
a convidar
per vindre
una entrevista
una mica més
hi ha més dades
a la mà
vull dir
nosaltres volem informar-ho
tindrem una pàgina web
tenim una pàgina web
sobre les verificacions
tot el que vulgui
sapiguer una mica més
pot entrar
en aquesta pàgina
connectada
després
amb altres pàgines
vull dir
volem ser
volem
treballar molt
això
com es pot imaginar
un
ens porta molta fenya
i hem fet
tota una sèrie
de comissions
per treballar
el tema
d'estructures
com podem rebre la gent
i després
com podem explicar
a les persones
que vindran
exactament
què és Tarragona
els circuits
de Tarragona
i els seus voltants
també
perquè lògicament
no parlem només
de Tarragona
ens agradaria
que la gent
molta gent vindrà
de fora
d'altres
de llocs
inclús de fora
d'Espanya
vindran
perquè dels màrtirs
n'hi ha vuit
que no són espanyols
que eren religiosos
d'Amèrica
sobretot
d'Amèrica Llatina
i segur que vindrà
també gent
d'aquests països
i nosaltres voldríem
que la gent
que ve a Tarragona
a part de conèixer
ve a Tarragona
la ciutat
i totes les seves coses
però
parlem
de una
de la ruta
dels primers cristians
que la gent
pugui conèixer
i també
de la ruta
dels primers cristians
i de la capella
de Sant Pau
de la catedral
de l'amfiteatre
gràcies a Déu
estarà oberta
la necròpoli
si Déu vol
el mes d'octubre
que és quan es farà
la verificació
i per tant
ens farà molta il·lusió
que la gent pugui
anar a visitar
la necròpoli romana
i també
tots els tresors
que tenim a Tarragona
i la pròpia ciutat
les persones que ja han vingut
perquè ja han vingut
de Madrid
i han vingut diverses
i d'altres llocs
i han vingut
persones a veure
la ciutat
i això
que no la coneixen
moltes d'aquesta gent
Tarragona
per desgràcia
és una mica ignorada
per moltes persones
coneixen molt bé
Barcelona
coneixen altres llocs
de Catalunya
potser
de la Costa Brava
i els hi parles
i en canvi
Tarragona
que té aquesta quantitat
de coses boniques
i bones
bé
jo penso que
que sens dubte
serà
bueno
estem preparant
amb molta il·lusió
i li volia preguntar
perquè ja se sap
que la Tarragona
serà potser
una de les parts
d'aquesta sanificació
però clar
40.000 persones
allà no hi caben
serà part també
de l'Avinguda Catalunya
sí
nosaltres estem
és una de les opcions
no està del tot definida
però una de les opcions
jo penso
que quan un
es situa
allà al portal
del Roser
i mire
i veu
la universitat
al fons
a la dreta
i tota aquella
amplada
de carrer
plena de gent
de gom a gom
i l'altar
posat
sobre
al darrere
té
com
diguem
com lloc
tan bonic
que és
la muralla romana
del cicle primer
i després
al fons
si
es va una mica
lluny
es veu
bastant una mica
la catedral
llavors
tot això
serà
un marc
que a mi em sembla
preciós
i que portarà
a Tarragona
a tot Espanya
sobretot
perquè és
d'on venen
tots aquests màrtirs
de totes les províncies
pràcticament
o de moltes províncies
espanyoles i els màrtirs
doncs
ens posarà a Tarragona
i després
les persones
que vindran
estic segur
que tindran ganes
de tornar
com
com
es va passar
amb l'any
de Sant Fructuós
que per cert
es podran veure
també
podran veure
aquestes persones
que vinguin
la passió
de Sant Fructuós
i a més
a més en guany
ens comentava
l'altre dia
Andreu Muñot
de cara a Tarragona
també es podran
veure
amb llatí
amb el llatí original
amb el llatí
de l'època
sí
es veu que
volen fer una cosa
una mica
una mica particular
no sé
tot això
són sorpreses
que vostè em diu
ara
perquè
sé que l'Andreu Muñot
i a més
es vol juntar molt
la passió
dels primers màrtirs
perquè
com sap
Fructuós
egureològic
són els protomàrtirs
és a dir
els primers
proto vol dir
els primers màrtirs
coneguts
a la Hispània romana
diguem
a l'Hispània
d'aquells
del segle III
de l'any 259
quan van morir
doncs
vol unir
aquests màrtirs
amb els del segle XX
és a dir
que hi hagi una unió
perquè realment
hem de pensar
que el segle XX
ha sigut
el segle
amb més màrtirs
a la vida
de l'Església
nosaltres
potser hem estudiat
les persecucions romanes
els primers segles
els morts
però
s'ha de pensar
que el segle XX
ha tingut
més màrtirs
i no sols
a Espanya
la revolució
que hi va haver
l'any 36
la persecució
hem de pensar
amb els grans
per exemple
un va a Polònia
i es troba
que allí van morir
milers i milers
de mossens
i de capellans
també
pel nazisme
el comunisme
estalinista
va portar
va produir
més de
milions de morts
cristians
no tots eren
catòlics
però molts eren
ortodoxes
però també
són cristians
vull dir que
la persecució
del segle XX
és espectacular
per cert
durant l'acte
de beatificació
hi haurà la connexió
amb l'Àngelus
sí
això ho hem demanat
al Sant Pare
encara no tinc
jo la resposta
però hem demanat
que ens pugui fer
la beatificació
en principi
es faria
a les 12
del matí
per permetre
que les persones
al voltant
diguem
a 200 km
al voltant
perquè
si la gent
s'ha de llotjar
no tindrem llocs
aquí a Tarragona
per als 40 o 50 mil
llavors
que la gent
pugui vindre
de València
de Saragossa
de Barcelona
lògicament
de Lleida
bueno
dels voltants
de Tarragona
posem 100-200 km
que la gent
pugui vindre
aquí
i llavors
això és
per això
oferim
a les 12
però
sobretot
per coincidir
el Sant Pare
sempre a les 12
surt
l'Àngelus
i llavors
que ens pogués
enviar un missatge
i això
seria
jo crec
molt bonic
la necròpolis
estarà per vigilament
oberta
com dèiem
la necròpolis
estarà oberta
per tant
podrà exhibir
amb aquests visitants
però també
la remulada
al seminari
la segona fase
de la remulació
exactament
Josep
mira
el seminari
acaba la primera fase
que convido
la gent
de Tarragona
i que ens està
escoltant avui
a la ràdio
que no siguin
de Tarragona
a poder-la visitar
perquè està obert
tots els dies
es pot visitar
la capella
de Sant Pau
allí es poden
organitzar actes
també
el que
li interessi
però la segona fase
del seminari
si un mire
veu que hi ha
una gru
encara
que està allí
que jo ja
tindria ganes
que fos a fora
ja fa molt temps
les obres
s'han retrasat una mica
perquè són complexes
i allí
és
la segona fase
és la famosa
biblioteca
del seminari
que a mi em fa il·lusió
bueno em fa il·lusió
penso que és d'injustícia
que estigui oberta
també a la ciutat
i que
és una biblioteca
de més de 100.000 volums
és una biblioteca
molt bonica
que té coses
úniques
segurament
la gent
i també
que hi sigui
un lloc
un lloc
cultural
un lloc
obert
també als joves
jo tinc molta il·lusió
que molts joves
puguin anar allí
a estudiar
a la biblioteca
i entren allí dintre
i es troben
amb tot aquell ambient
tan bonic
hem de pensar
que tot aquest gran edifici
tindrà
com
té quatre coses
té per una part
l'Institut de Ciències Religioses
que és el motiu principal
pel que es va arreglar
l'edifici
perquè necessitava
unes aules
adequades
i dignes
però després
allí té
el seminari menor
que està als dos pisos superiors
té la residència
sacerdotals
en fructuós
i després hi haurà
la biblioteca
aquestes quatre grans coses
estan dintre
d'aquest edifici emblemàtic
de Tarragona
tan bonic
el servei de cafeteria
també ja està operatiu
o es posarà
bé
veurem
farem
això encara
ho estem
tot això
són coses
que encara no les tenim
del tot decidibles
però sí
allí hi haurà d'haver
algun sistema
perquè es pugui
no vull fer
jo no vull fer una cafeteria
que faci competència
sinó d'atenció
a les persones
que puguin
per exemple
allí hi ha moltes vegades
hi ha grups
hi ha entitats
que ens demanen
poder fer servir
les aules
i els espais aquells
per formació
dels seus dirigents
del seu personal
això
precisament aquest edifici
està fet
per això
no?
que sigui també
un centre cultural
però que també
sigui un centre
que es pugui
que es pugui servir
no?
per altres institucions
li volia també demanar
per mossèn
Francesc Benet
i Marimon
que es va deixar
fa poques setmanes
i que abans
vostè parlava
de les parròquies
i era per exemple
una persona
molt coneguda
i molt estimada
a la Conca Barberà
a la meitat del tallat
en fi
sí
a veure
mossèn Benet
és un home
que jo me l'estimava
moltíssim
que per mi
va ser un exemple
no sé si la gent
sap
que el tallat
el santuari del tallat
que està situat
al costat
de Rocallaure
en un lloc privilegiat
des d'allí es veu el mar
i el Pirineu
des d'aquest lloc
doncs
mossèn Benet
va ser el que va
allò era un món de runes
l'any 75
i a partir de l'any 75
ell es va
proposar
tornar a xecar allò
va comprar els terrenys
que s'havien
perquè allò
amb la desamortització
es va perdre
penseu que el tallat
va ser
durant
es va començar
cap a l'any 1493
els reis catòlics
Isabel i Fernando
hi van anar allí
van deixar una deixa
van ser ells
els que ens van promoure
que ens construís aquest
segurament hi havia altres coses
potser una ermita
altres coses
es va fer aquest gran monument
que hi va haver allí
religiosos
durant segles
a la desamortització
van haver de marxar
es va tancar
i es van derrocar
pràcticament tot
allò eren runes
mossèn
Francesc Benet
i Marimon
va agafar
i va començar
i va posar el seu patrimoni
i va posar
el seu treball
i allò s'ha aixecat
i allò és preciós
ara hi ha dos ermitants
que hi viuen allí
i jo convido la gent
i tots els pobles
i continuen ja
fent les seves peregrinacions
per tant
mossèn Benet
el vull enterrar
als peus
de la mare de Déu
del tallat
era com deia en Jaume Pujol
una persona molt coneguda
més a més i molt estimada
no només a la conca
a la conca
va ser un home
realment que es mereix
jo crec que amb el temps
la gent es donava compte
de l'esforç
que aquell home va fer
per poder aixecar
d'unes runes
que no valien res
que estaven totalment
enderrocades
ha fet un santuari
un lloc de pregària
un lloc també cultural
un lloc bonic
i que tots els pobles
hi van a fer
la preglinació
allò ha quedat preciós
una última pregunta
perquè ja se s'acaba el temps
aquest dia s'ha parlat
molt de l'aparcament
de la part alta
li he de preguntar
al camp del Roccaral
hi ha alguna possibilitat
que es pogués fer
algun ús compartit
no sé
no sé què pot ser la fórmula
jo penso que ho estan estudiant
jo en aquest moment
dic amb l'aprovació del POM
jo crec que alguns d'aquests projectes
que s'estaven
que s'estaven collent
diguem
ara s'han de concretar
i haurem d'estudiar
jo penso que sí
que allò ha de ser un lloc
que pugui ser un servei també
un servei públic
que sigui un lloc de servei
per la societat
i per la nostra
i per la part alta
de la ciutat
també lògicament
s'ha de tindre en compte
que avui dia
també allò ha de ser
de pagament
lògicament
jo no crec que pugui ser
un lloc
que avui dia
també es necessiti
es necessiti explotar les coses
perquè si no
si volem arreglar les coses
i si volem
sobretot
miri
el que he vist
va dedicar
molts mitjans
a la part social
ajudar les persones
a donar feina
a fer coses
i per tant
nosaltres també
estem recursos
no es pensi la gent
que els tenim fàcilment
els recursos
els hem de treure
també amb donatius
i amb persones generoses
que ens ajudin
a treure endavant
tots aquests grans projectes
que jo penso
que són
un gran bé
per la societat
jo sempre dic
els que van construir
el seminari
els que van fer
la catedral
els que van arreglar
tot això
nosaltres no som capaços
de tindre-ho això
amb ordre
i ben posat
si ho deixem
i ens oblidem d'això
doncs
se'ns ensorrarà tot
i al final
no servirà per res
i per altra part
també
pels ulls
han d'entrar les coses
i les coses
ben arreglades
doncs són les que
entren bé pels ulls
ara sí
última pregunta
les donacions
han baixat
en aquest context
de la gent de base
dels particulars
doncs no
sembla que
per almenys
Càritas
em diu a mi
que aquest any
ha sigut realment
particulars
i empreses
moltes empreses
s'han preocupat
vostè sap
que moltes empreses
han dit
nosaltres donem
això ha sigut molt bonic
a mi em sembla
que això
és despertar la solidaritat
el que passa
el que sí
han baixat
han sigut
les ajudes
institucionals
aquestes sí
que han baixat molt
perquè hem tingut
de retallar ells
perquè si volen
complir els seus
pressupostos
jo entenc que sí
però la gent no
la gent realment
donem les gràcies
i des d'aquí
les dono jo
a tothom
perquè
gràcies de veritat
per la vostra
generositat
i per ser sensibles
a les necessitats
dels altres
doncs acabem
amb aquest agraïment
Jaume Pujol
moltes gràcies
per acompanyar-nos
a Tarragona Ràdio
i quan vulgui
ja ho sap
això és casa seva
gràcies a vosaltres
i que tingueu tots
un bon dia