Cada dimecres sant, Altafulla recrea a través d'una sèrie d'escenes teatralitzades
diversos episodis dels darrers moments de Jesucrist a la Terra.
El Camí de la Creu d'Altafulla és un viacrucis vivent,
amb narració dramatitzada a partir d'un text dels Evangelis.
Demà dimecres sant tindrà lloc la tretzena edició d'aquest Camí de la Creu,
aquest viacrucis vivent d'Altafulla, que se celebra a l'entorn incomparable de la Vilaclosa.
De la Vilaclosa, volem dir.
L'acte està organitzat per la Comissió del Camí de la Creu
i també l'Ajuntament d'Altafulla.
En volem parlar tot seguit amb la seva directora, Joana Badia,
a qui saludem a través del telèfon.
Joana, molt bon dia.
Hola, bon dia, Miquel, per tu i tots els oients de Tarragona.
Moltíssimes gràcies.
Benvinguda al matí de Tarragona Ràdio.
Volem parlar amb tu, de fet, com ho fem cada any,
per conèixer les interioritats d'aquest Camí de la Creu d'Altafulla.
Per qui encara no el conegui,
com neix aquesta idea de crear el Camí de la Creu d'Altafulla?
Amb la versió directa de Sanificació neix el...
Però en projecte, amb la meva inspiració de fa, de l'any 81,
va ser exactament quan vaig conèixer la Vilaclosa,
amb el dia a dia,
era enamorada, com tothom que ve al nostre poble,
però per damunt de tot una nit de carnes saltes
que van començar a sortir de totes les portes
sense que jo sabés, per sorpresa, persones disfressades.
Jo, com a directora de teatre de feia tants anys,
vaig començar a pensar que era una escena màgica,
veure sortir aquells personatges barrejats
amb aquells carrers estrets,
amb aquella delícia de Vilaclosa,
i així vaig començar a pensar
un dels espectacles que es podria fer aquí a Tarragona,
tenint en compte que ja hi ha un Via Crucis
i ben preciós a la poble,
i que ja tenim altres espectacles als carrers,
era l'únic que a mi em quedava per poder-hi afegir.
Però, vas allà, ja et va venir la inspiració,
imagino que una mica et vas imaginar
aquestes escenes,
o una mica tot el que anys després
es devindria realitat amb aquest camí de la Creu.
Ben cert, Miquel, ben cert.
Fem un repàs.
Quines escenes, conte, què hi podrem veure?
Vaja, no ens ho expliquis tot,
perquè així ens quedarà allò,
la mel als llavis per poder venir,
però una mica...
Sí, mira, sí, com has dit també,
es reflecteix tot l'argument,
és ja escrit de fa molts anys a l'Evangèlit,
i ens ha centret ben bé
en les 24 hores abans de la mort de Jesús.
Llavors, ens comencem amb el Cenacle,
el Sant Sopar, la plaça del Pou,
i seguim com si fos un Via Crucis vivent
fins aquest any, justament,
fins a la tercera caiguda, al carrer Lleó.
Perquè aquest any,
la crucifixió s'ha hagut d'ajornar
amb motiu de dol per la mort d'un apòstol.
Llavors, nosaltres,
amb aquesta plaça que t'he comentat,
que comencem al Cenacle,
hi afegim un quadre infantil,
perquè els petits del poble
hi puguin apartar,
i no seguir directament els quadres
tan cruents de la mort de Jesús.
I llavors,
ens fan el miracle de la Samaritana,
aprofitant l'espai del Pou,
i així, sense moure'ns tots de la plaça,
participem petits i grans.
També així s'adapta una mica
als més petits, eh?
Sí, això mateix.
Totes les passions ho fan.
El que a nosaltres,
a no ser una passió,
són Via Crucis,
semblava que el Sant Sopar
i aquest quadre no hi lligava.
Però resulta que la gent
l'han acceptat tan estupendament.
I a més,
el maco és que així els actors
poden lligar una mica
amb els de baix,
els de dalt,
que actuen per tota la vila,
que no veuen gaire,
esclar,
les escenes de baix,
la vila és tan gran,
la vila closa,
per actuar és gran,
saps?
És com a petita,
com a poble,
però com a escenari,
imagina't,
8 escenaris naturals,
i tots pels carrers,
és gran,
per els actors és molt fort.
I, de fet,
vosaltres porteu des del mateix 2001,
aneu incorporant noves escenes
anys rere any,
no?
Sí, sí,
aquí es va començar.
Molt bé,
van començar els petits,
amb el pou de la samaritana,
vaig començar infantil,
perquè això van ser les catequistes
el primer any,
llavors ho érem totes,
el 99,
i l'Ajuntament em va comprometre,
quan vaig dir el pregó,
del 2000,
em va comprometre des del balcó.
Va dir ja fa molts anys
que la Joana
està preparant això,
va dir,
llavors el ball,
a Manel Fuentes,
i suposem
que serà el moment
ara de lligar-ho.
I així es va fer,
hi havia regidor de cultura,
el Fonja Blanc,
va veure aquell quadre,
se'n va enamorar
amb aquella música a la plaça,
i va dir,
Joan,
això ho hem de tirar endavant
i salvar-ho.
Les dones del poble
ja estaven implicades,
ja feia temps que cosien
i feien vestits
per veure si podíem començar
amb els 12 postos justos,
només vam començar
els petits i el Sant Senacle,
llavors,
desagint cada quadre.
I portem ja 13 edicions
i imagino,
Joana,
que contenta de formar part
i d'haver creat
aquesta,
ja ho podem dir,
tradició
a Altafulla,
perquè,
vaja,
això es va repetint
anys rere any.
Sí,
però més que contenta,
estic molt orgullosa
de tota la col·laboració
del poble,
tant actors
com ajudant,
no cal dir-ho,
com les entitats,
i per damunt de tot
dels voluntaris
i els veïns
de la Vila Closa,
per la paciència
que ells menten
tots plegats,
perquè,
esclar,
la comissió
a mi em reforça
i confia en mi,
amb la meva experiència
teatral,
però si jo no em veigués
humanament recolzada
pels homes
i les dones,
tant si actuen
com si no,
perquè hi ha moltes
persones anònimes
que no les veureu mai
ni els hi veureu la cara,
però que em fan
una labor molt positiva
quan passen
tots els grans espectacles.
Sí,
l'allò de la gent,
la típica gent
que no es veu,
que hi ha el darrere
però que sense ells
és impossible.
Que a les 11 de la nit
et passen uns e-mails
en un diari
o que,
no sé,
per dir-te,
o que a les 9 del dematí
lleven,
ja s'han llevat d'hora,
però vull dir,
abans d'anar
a portar col·legi
dels nens
et deixen passades
unes partitures
perquè a l'escola de música
tractar la coral
que està ensejant
les caramelles
i fora d'hora
fan uns ensajos
del Pare Nostre
meravellós
que ens canten
en directe.
La soprano,
l'Eva Naia,
que pobreta,
treballa fora
i s'esforça moltíssim
per encaixar
amb els músics
i ensejar.
Vull dir,
és una dificultat humana
que és el que jo
veritablement crec
que té mèrit
del valor
del Camí de la Creu.
I tot aquest esforç
segur que es veurà recompensat
demà
amb aquesta 13 edició
del Camí de la Creu.
Qui participa?
Quants actors?
Perquè a banda dels actors
hi ha,
com deies,
moltes entitats
d'Altafolla,
és a dir,
no només són els actors.
No, no, sí.
Però, esclar,
van començar
que totes aquestes senyores
i persones
que et deia que ajudaven
venien com a voluntaris.
Molts eren tan tímids
que semblava increïble
que mai poguéssim ser un paper
perquè deien
jo no he actuat mai
i jo pels carrers.
Jo crec a fred
comptant la dificultat
que té
actuar entre les persones
que els venen a veure
perquè,
com pots veure,
Miquel,
és barrejat.
Actors i públic
van barrejat.
El públic
amb màxim silenci,
respecte,
però ells ho fan
entre els seus amics,
familiars,
parents,
fills,
amics,
nets,
i, esclar,
van barrejat.
no hi ha aquella barrera espiritual
que dic jo
d'una professora
que és espiritual,
si va per la fe,
llavors això crea
una autèntica barrera
que ningú s'hi fica allà
ni molesta la professora.
Però, esclar,
actuant
centremig
de tots els amics
i tota la gent...
I encara més dificultat,
no?
És molt dur,
és molt dur
tots els carrers.
Llavors,
digue-te-te.
No, anava a dir,
estaríem parlant
d'uns 300 actors
que hi participen?
No, no, no,
300 no.
D'actors directes,
el que jo considero
que tenen personatges
de l'Evangeli,
són uns 70...
de 70 a 75.
Llavors, esclar,
aquí haurà comptat
voluntaris,
ajudants i tot això.
Sí,
després ja has d'afegir
els voluntaris,
tots els voluntaris,
ja has d'afegir la coral,
que ja són 50 i escaig de persones,
no cal dir-ho,
llavors has d'afegir-hi
els tambors,
has d'afegir-hi els armats,
has d'afegir-hi
tots els que,
bé, esclar,
tots els que bonament
estan als voltants
i que no hi són directament,
però els tècnics de so,
esclar,
els que col·laboren
des de dins de l'Ajuntament,
des de fora,
vull dir,
és tanta cosa
que hi ha
en aquell moment
per una vila petita
com la nostra,
que dius,
quasi,
diria que hi ha
una petita representació
de 10 entitats segures,
que no te les podria dir
totes ara,
això sí,
els castellers,
no cal dir-ho,
dels diables,
els pobrets,
l'escola de música,
aquest any
s'han ja afegit
la seva col·laboració
a la jazz-orquestra
de l'institut,
vull dir,
han tornat dos
de les persones
que em van ajudar
a fundar
el Camí de la Creu,
que ara ja feia 6 anys
que no hi podien ser,
aquest any
un toca la flauta
i l'altre clarinet
per acompanyar
la Soprano,
vull dir que,
esclar,
és viu,
és un espectacle viu,
s'ha de veure en directe
per poder captar
les dificultats
que en tingueu tots
en un moment donat
per ser-hi.
De cara a aquest any,
imagino que ja esteu
amb els preparatius
allò de
darreríssima hora,
hi ha alguna novetat?
Ens comentaves abans,
malauradament,
que hi ha hagut
una escena
que s'ha hagut
que en guany
no...
Sí,
no la fem,
però perquè
cada cop
que per desgràcia
la pèrdua natural
d'alguna persona
ens ha afectat
directament
al camí de la creu,
hem deixat aquell quadro
com a senyal de dol,
quan ens va morir
el pare del Jesús Montlló,
el Josep Maria Montlló,
precisament de Tarragona,
doncs aquell dia,
aquell any,
d'aquell quadro de Pilatus
es va suprimir
amb el seu dol.
L'any que se'ns va morir
l'Agustí de la ràdio,
el director de la nostra,
el que fulla
tan estimada ràdio,
doncs també
vam haver d'anul·lar
aquell quadro
perquè ell ens feia
el paper de Malcom,
era el criat
que li tallen l'orella.
Llavors,
és clar,
doncs aquest any
vam tingut
aquesta baixa tan forta
del Josep,
que nosaltres li diem
el Pepe,
el Pepe de l'estanc,
que tots coneixien
i era el somriure
i l'alegria
del camí de la creu,
tants els apòstols
van dir,
per fer dol uns
i els altres no,
no, fem el rader acte,
que és aquest,
el rader quadro
que et deia
que és la crucifixió,
queda ajornat
per l'any que ve,
si Déu vol,
amb senyal del dol.
Però com a novetat
sí que n'hi ha forces
també,
perquè cada any
l'enriquim
tant com podem,
dintre de l'ànim
tan trist que tenim
de la frustració
que l'any passat,
no sé si saps,
Miquel,
que l'any passat
no el vam poder fer,
perquè va a ploure.
Per les inclemències meteorològiques
t'ho anava a dir,
t'imagino que en guany
estareu tots pendents
del temps,
sabíem què passa.
Sí, però això és natural
a tot Catalunya
i a tot Espanya.
I a totes les Setmanes Santes,
jo crec.
Jo és el que dic,
ens hem de solidaritzar
amb tothom
que fa un acte,
no som nosaltres solts,
no sols que tenen sort
de fer-ho dins d'un teatre,
tot el que es fa
a l'aire lliure
estem tot a Espanya
i Catalunya
i tot el món
i jo
està mirant al cel.
Perquè el que té restaurant,
perquè té restaurant,
el que té d'anar a la platja,
perquè té d'anar a la platja,
el que té un dia de vacances,
perquè té un dia de vacances.
És cert o no, Miquel?
És cert, és cert.
I tant.
El que fa una professora
perquè la nostra...
Tots pendents del cel.
Clar, tots estem pendents
de la gota.
Ara, digues, digues.
Sí, no n'anava a dir
que de fet en guany
sí que es disposarà
doncs això
de tots els altres
quadres escènics
que fins ara
s'havien interpretat.
Tots els altres
i en riquits
estan al màxim, sí.
I alguna novetat
que sigui digna
de destacar
Tu ens has d'explicar
fins on t'ho puguis
i si no, doncs escolta'm.
Si no, al contrari.
Ho vindrem a veure.
No té cap secret
perquè ho veureu igual
ja ho saps
que ho fem cara a cara
amb cara descoberta.
Per tant, et dic
que l'altre dia
vam venir-ho gravar
a la televisió
i ni tan sols
les voluntàries
i les actrius
que feien substitucions
els que no hi podien fer
perquè el diumenge
sempre falla gent
pels hostals
i pels hotels.
Doncs no es posen
ni la pasmina al cap
per tapar-se la cara.
Vull dir que treballem tots
a cara descoberta.
ens veieu totes les bronces
Tal com raja, eh?
Tal com raja.
Doncs t'ho comento
perquè aquest any
ja la substitució del PP
el cel sigui
que aquesta és irreparable.
Aquesta no...
Aquesta és irreparable.
I a part
que hi ha un dels joves
de la cantera
que nosaltres
aquesta cantera
que et dic
el Pou de la Samaritana
un nen que ja feia 10 anys
que actuava des de petit a net
que ja tenia 3
ja tenia 4 anyets
quan va començar
doncs aquest any
ja entra a formar
a part de la taula
del Sant Senacle d'Apòstols
i llavors ja incorporem
7 dels que nosaltres
consideràvem petits
després ja l'un
ja fa de timbaler
ja reforçant
els diables infantils
els altres fan ja de portant
per això ja ho havíem incorporat
l'any passat
i llavors
les noies
i les nenes
que ja ara ja en tinc
de dir noies
perquè quan els dic nenes
em miren malament
doncs sí
per mi són nenes
són nois i noies
que ja actuem amb els grans
és que sí
són nois i noies
que han anat creixent
al mateix moment
que el Camí de la Creu
sí sí
i esclar
les dones de l'Ateneu
que diem sempre
les dones de l'Ateneu
perquè són un puntal
saps
com tothom
però elles
esclar
estan il·lusionades
per reforçar-me
a veure si un any
podem arribar
a estrenar
que ja es va començar
a sentir
ja fa 3 anys
que se sent
la música
d'en Sergi Moller
el saps
que ens ha escrit
un concert
que es diu
el concert
del Camí de la Creu
d'Altafulla
llavors com que hem aconseguit
que la taula
sigui tota
la taula
és tota exacta
menys aquests dos apòstols
saps
que són un per tristesa
i l'altre per alegria
i llavors
que esclar
aquest any
ja s'incorporen
molts nets
dels persones més grans
que jo anava frenant
això
perquè eren molt petits
i aquest any
ja entren nets
d'apòstols
nets de les serventes
dels Sanedrins
que ja entren
i la petitoneta
més petita
que aquest any
m'han dit
que és la més petita
de totes
que no els havia tingut
mai més petita
de 3 anys
que n'hi ha una
que ha fet dos anyets
i que diu
que ja la volen portar
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Sí
fa il·lusió
veure que tenim
gent de 80 anys
i gent de dos anyets
que hi hagi gent
de totes les generacions
Joana
Sí
jo trobo que és molt
molt plural
i ja que la globalització
ha arribat a tot arreu
que arribi també al camí de la creu
Sí que respectem això
Doncs Joana
no tenim més temps
ens estem apropant
cap a dos quarts de dues
simplement acabar
ràpidament
doncs això
amb la gent que ho vulgui veure
el dia és demà
aquest dimecres
i on hem de fer cap
a quina hora
i a quin lloc
Mira
és demà
per concretar
demà dimecres sant
a dos quarts de nou
a la plaça del Pou
us convidem
i us esperem
no heu de treure entrada
ja ho saps
que és entrada lliure
i tant
només els demanem
com a entrada
el vostre silenci
i el vostre plouament
i per damunt de tot
desitjar-vos
una bona setmana santa
i recordar-vos
si plou
sobretot
que si plou
o fa un temps
molt inclement
que no es fa
és l'única
l'única cosa
que us podem demanar
que comprengueu
que es té d'anul·lar
fins l'any que ve
Segur que
tothom ho comprendrà
i esperem
que no calgui
que no calgui comprendre-ho
perquè es faci
és a dir
perquè faci bo
i es comprengui
Joana Badia
directora del Camí de la Creu
moltíssimes gràcies
gràcies a tu
i els teus oients
i sobretot
que tingueu una bona setmana santa
i aquesta professor
tan preciosa que feu
de divendres
com tot el que feu
sigui ben numerosa
com sempre la feu
i pugueu després
venir la nostra
que comença a les 10 del vespre
de divendres santa
doncs compartim el desig
Joana
moltes gràcies
Gràcies