Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llavors, els truquen de Buenos Aires per anar a fer temporada al Teatre Nacional d'allà, a partir del 28, és a dir, passat demà, no, o sigui, divendres, estan a Argentina ja actuant.
Llavors van dir, bueno, doncs veniu a inaugurar, per favor, perquè volem que hi sigueu, i s'ho han combinat per venir, per venir aquí.
Molt bé. Això serà un dels plats forts, però és que cada peça, no? Parlem amb tots de les companyies, que ho sapigueu, totes passaran per aquí, però cada peça és especial. Ens vols fer una mica de pinzellada de cada una?
Home, clar, és que jo me les estimo molt a totes, eh?
I a més parlem també dels escenaris, no passarà a la Trono, eh?
No, no, no, no, la Trono la tenim com a base de logística i d'operacions, perquè allà tenim l'oficina i estaran també les companyies per poder, doncs, consultar el correu, xatejar, entrar a Twitter, parlar amb la gent que vulgui, parlar amb les companyies, i serà això un centre d'operacions, i per tant, hem dit, doncs enguany a la sala Trono no l'utilitzem, perquè a més a més agafarem els focus de la sala, el material tècnic, les cadires, per omplir aquests espais tan espectaculars que hem escollit, no?
No, no, on veurem teatre, imagineu-vos, eh?
Clar, és que, per exemple, a la volta del Pallol, on sempre hi ha hagut la maqueta romana, o sigui, s'obre per perferir teatre, a més d'un espectacle que es diu El Loco i la Camisa, que és brutal, dintre d'aquell espai, és a dir, allà dins pot passar una catarsia, perquè la gent que hi vagi pot trobar alguna cosa realment molt xulo.
Un altre espai que enguany inaugurem respecte a la primera edició és la Casa Canals, els jardins de la Casa Canals, que és un lloc com romàntic, no?, de finals del 18, començaments del 19, tal i qual, i col·loquem una companyia anglesa d'un concert de rock gòtic, com molt potent, com una barreja molt forta, que la companyia estan encantades amb aquest espai.
Acabo de parlar ara amb elles per Skype i estan realment amb moltes ganes de venir, que arriben demà pel matí ja elles, les primeres, i faran un concert teatral superxulo sobre Clitamnestra, aquest mite de la tragèdia grega, i amb unes veus que són realment tres noies que canten d'una forma espectacular, amb música en directe, amb bateria, amb baix, amb guitarra acústica, amb piano, i serà molt, molt xulo, serà una festassa.
Clar, vull dir, aquests contrasts són els que ens interessen, no?, un espai que realment no està pensat per fer-hi teatre, col·locar-hi alguna cosa realment que pugui ser trencador i que li doni una altra dimensió a aquest espai, no?, i això passarà, doncs, aquí.
I llavors també en guany i a mi incorporem el Col·legi d'Equitectes, que tenen una sala d'actes preciosa, amb mur romà, amb dues parets, brutal, i ja hi haurà uns uruguais, que es diuen el col·lectiu Teatre La Morena, que faran Les Julietes, un espectacle amb quatre homes, només, que es diuen Les Julietes, divertidíssims sobre el personatge
de Shakespeare, molt, molt, molt divertit, ballen un tango al mig de la funció, fan molt riure, són quatre tipus realment espectaculars i molt, molt bons.
I aquests són els espais que són diferents respecte al primer any.
Però són interiors tot, eh?
Bueno, Casa Canals, el jardí de la Casa Canals, clar, ja patirem perquè, com ploga, ja l'hem cagat, diguéssim, però no, esperem que no.
I després, tornem a agafar el conservatori, el hall només, on el primer any van fer aquella Dignitat Autonomèdia i Prostitucione,
que va anar tan, tan bé i que la gent tan se'ns recorda de lo xulo que va ser, i col·loquem els cuentos cruentos.
És un musical amb un quartet de corda preciós, amb quatre músiques, músics femenines, dones, no sé com es diuen,
que toquen el violí i són de Nova Zelanda, de Canadà, de França.
I tres actors, cantants, que canten històries que tothom coneixem.
contes, per exemple, jo que sé, La Caputxeta Vermella, Els Tres Porquets, fins a, jo que sé,
Que Fue de Baby Jane, o El Quadre, o no sé, o Van Gogh, per exemple, no?
T'expliquen una història sobre allò actualitzada amb ironia molt àcida, cínica.
Gore, molt gore.
Molt gore, no, però és molt xulo, és com entranyable, en el fons, perquè és actualitzada,
però d'una forma molt, molt, molt xula.
En musical, canten tota l'estona, però amb unes llows espectaculars i serà un lloc molt maco.
Escolta, però heu apostat molt, doncs, pel tema musical, no?
Per no deixar el teatre...
Vull dir, l'acompanyament musical és important en aquest fit?
Ho he fet vulguer? No me fa a mi la impressió, tal com ho expliques?
Bueno, no, perquè, home, de sis...
Bueno, sí, clar, ara que ho dius tu, no hi havia pensat...
De sis, tres tenen música, sí.
No, no, no, no.
Pensa que, au, us heu complicat la vida, perquè ara heu de sonoritzar.
Home, exactament, sí, sí.
Digue'ns a nosaltres que estem allà amb el pobre Ramon carregant un munt de material tècnic,
perquè és brutal, això, però, bueno, perquè sigui ben xulo, volem que hi hagi el millor
i estem amb els millors equips tècnics perquè soni realment espectacular.
Però sí, realment, i l'última, perdó, que hi vaia Bonito, el diumenge, també hi ha música,
també hi ha un baix, estic pensant ara, que toca al final de l'espectacle una mica d'una cançó.
Potser és que, bé, no sé, potser és casualitat, potser és que n'hi ha moltes obres que hauria de acompanyar.
Suposo, perquè tinc una certa sensibilitat musico-teatral.
Jo també crec que el teatre sempre ha anat acompanyat de la música i penso que la música
és un vehicle, vehiculador de les emocions i que en el teatre és molt necessari que hi hagi.
Se fa difícil triar, eh? Com heu triat vosaltres?
És que heu de venir a totes, és que jo sempre dic, hem fet un abonament per 90 euros,
per veure 6 funcions, perquè realment passarà com el primer any.
És que m'han parlat també d'aquells italians del conservatori, tothom,
i al final no m'ho vaig perdre, doncs no us ho perdeu, heu de venir a totes les 6 funcions.
Com ho fem per venir a totes? Va a nivell pràctic abonaments?
Clar, doncs un abonament...
A veure, el Vercami ja està tancat, eh?, al micromecenatge i amb bons xifres.
Sí, sí, sí, vam aconseguir-ho molt contents, sí, sí.
Una altra cosa que també ens fa supercontents, perquè molta gent va apostar per nosaltres
comprant entrades anticipades sense tenir la programació publicada,
no la vam llençar encara i ja hi havia 50 i escaig obercamistes,
és a dir, que això és brutal, no?
Però ara hi ha l'opció de comprar entrades per Tarracotíquet.cat
o al Metropol, en horari de taquilles,
i allà van comprar un abonament per tot el festival,
que són 6 obres per 90 euros, surten a 15 euros,
cada espectacle, que està molt, molt i molt bé,
de veure com estan anant les coses.
Jo us recomano que us ho fàssim perquè realment
totes, totes, totes valen molt la pena.
Si no, a l'entrada individual...
Val 16 euros.
16.
Exacte.
Però en aquest cas, clar, t'estalvies com 6 euros, no?
Sí, no, i més que res que les veus totes,
que és que totes són pròpides...
Exacte, t'assegures la plaça,
perquè ja està, l'anticipada va molt, molt bé,
estem molt contents per com està anant,
i a més a més, és que ho dic sincerament,
perquè és que totes estem, o sigui, enamorats de totes,
vull dir, no, jo no podria triar cap,
jo estaré a totes les funcions i totes les hores,
perquè realment valen molt, molt, molt la pena.
Una única representació de cada obra?
Excepte i l'oco i la camisa, que estaran 3 dies.
Al Pallol.
Estaran divendres, dissabte i diumenge,
divendres i dissabte a les 8.30,
i diumenge a les 7.30.
Tot combinat perquè a l'acabar una funció
puguis anar a veure l'altra funció de les 10.30 de la nit.
perquè durà una hora, acabarà a les 9.30,
i l'altra comença a les 10.30,
a la Casa Canals,
el dissabte,
o els arquitectes diumenge.
Molt bé.
Escolta, i estic pedint per aquí sopar fet.
Exactament.
Sopar, també.
Una altra cosa que sí, sí,
perquè és que nosaltres el que volem fer en aquest festival
no és només que la gent sorti de casa
per anar a un teatre,
o a un lloc a veure teatre i torni cap a casa,
sinó que es crea un ambient de festival, no?
Llavors, per exemple, el divendres,
el Bar House del Col·legi d'Arquitectes
ens ofereix per 3 euros
i amb l'entrada de l'espectacle, clar,
una beguda i una tapa selecta super, super bona
perquè puguis tu entrar a veure la funció
i a sopadet, no?
I això també fa que es creïa com un ambient de festival,
a l'acabar la companyia també sortirà,
poderàs fer l'etapa i la copa amb la companyia,
parlar amb ells,
i també volem avisar que això aquí el programa no hi és,
a tota la gent que ens escolti,
que cada dia després de la funció hi haurà festa.
Cada dia.
A on?
Cada dia a un lloc diferent.
És a dir, el que volem fer o no és que tothom,
tothom, tothom s'ajunti,
les companyies, l'organització, els voluntaris i el públic,
que puguem anar junts a celebrar allò que hem vist
en un espai no teatral, no?
I cada dia estarà molt diferent.
Un dia anirem a la plaça de la Font,
un altre dia a la Copa, un altre dia a la platja,
però que tothom, la gent que vingui a veure la funció,
sabrà després de la funció
on serem tota la companyia i l'organització.
Molt bé.
Ai, escolta, pinta molt bé.
Quantes edicions portem del feed?
Dos, dos, la segona.
Però, esclar, és un salt de la primera brutal, eh?
Jo crec que sí, eh?
Molt, molt, molt, molt.
A tots els nivells, jo diria.
A tots els nivells, de qualitat, d'organització,
de dinamisme, de capacitat, de coordinació.
Estem supercontents.
És molt difícil, eh?
Coordinar una cosa així.
Primer és triar i després contactar amb les companyies,
lligar dates i després allotjar-los aquí.
Molt, molt, molt.
És molt difícil.
I sobretot cuidar-los,
que és una cosa que jo he anat a alguns festivals,
m'he trobat, no?
Que quan et sents ben cuidat per l'organització o per la ciutat,
te'n recordes molt d'aquell festival.
I aquí és el que volem fer.
A la Sala de Trona ja ho hem fet sempre
amb les companyies que veien anar a la sala,
però al festival també volem seguir aquesta dinàmica.
Les companyies s'han de sentir còmodes,
a gust, aquí a Tarragona,
i que en parlin bé del festival i també de la ciutat, clar.
Que feu samarretes.
Sí.
On les podem comprar?
Home, el Metropol.
Són superxules.
Són xulíssimes, les samarretes.
És que clar, estem superemocionats amb tot.
Tenim, és que m'oblido de tot.
Merci, Núria,
perquè tenim samarretes superxules, grogues,
però molt, molt maques,
que serà el color de l'estiu,
que estaran demà al Metropol al hall
perquè les puguin comprar la gent que vingui a l'espectacle
i, si no, a la Sala Trono
o ens envien un correu i els hi portem a casa seva.
És la punta, així més lleuger, si voleu,
de tot el que representa això
que a Tarragona té un festival internacional de teatre.
Sí, sí, sí.
Organitzat per la Sala Trono.
N'anirem parlant amb les diferents companyies
i intentarem que passin totes per aquí,
que cadascun expliqui el seu projecte
i, sobretot, us convidem a anar-hi
i a fer-vos d'aquest abonament que deia el Joan
perquè no us en perdeu cap.
Festival de teatre des d'avui i fins a diumenge.
Exactament.
Joan Agria, felicitats i que us vagi bé.
Gràcies, moltes gràcies.
Gràcies.