Fins demà!
Són a Refugi i és que aquest dissabte estaran a la Metropol i és que es fa el lliurament dels Premis Literaris, Ciutat de Tarragona i tindrà lloc això, en el marc d'aquest concert del projecte Refugi amb el Joan Reig, el qual ens presenta en aquesta revisió del mític disc de Lluís Llach, Viatge a Itacà. Tenim a l'altra banda del fil telefònic al Bateria dels Pets, el Joan Reig. Joan, molt bon dia.
Molt bon dia, tingueu.
Dissabte, Teatre Metropol. Escolta'm, per qui no ho conegui, què és Refugi?
Refugi és un grup que va néixer ja al 2006, a finals del 2006, amb la intenció de recuperar tot el llegat dels artistes de la nova cançó.
Tot aquest repertori importantíssim dels anys 60, dels anys 70, dels anys 80, d'aquest col·lectiu d'artistes que se'l va anomenar la nova cançó.
Així va néixer Refugi amb la voluntat d'explicar qui eren aquests artistes i quines eren aquestes cançons tan maques que feien.
Tenia la sensació que a vegades la nova cançó havia quedat estigmatitzada pels moviments polítics i socials,
com si fos només una simple banda sonora del que va passar en aquest país, a les acaballes del franquisme i els primers anys de la transició.
Jo vull reivindicar que, a part d'això, que sí que ho va ser una banda sonora,
doncs aquesta banda sonora era d'una qualitat extraordinària,
i que aquest país s'estava fent coses a l'alçada del que es podia estar fent a la cançó francesa,
a la cançó italiana o en el món del pop i del rock en els països anglosaxons.
Fins ara havíeu estat fent versions i ara us atreviu, vaja, amb aquest homenatge a Lluís Llach,
perquè és això aquest projecte.
Sí, els primers anys vam dedicar a fer cançons soltes, cançons de diferents artistes,
de fet encara ho fem, però vam decidir fer un pas endavant,
perquè després de revisionar cançons de molts artistes de la nova cançó vam dir
escolta'm, potser el pas següent seria agafar un àlbum tot sencer i fer-lo,
des de la primera cançó de la cara A fins a la darrera cançó de la cara B, i així ho vam fer.
I a l'hora de triar, doncs vam triar el viatge a Ítaca de Lluís Llach,
perquè creiem que és un disc mític d'aquella època,
i perquè també va ser una obra gairebé conceptual,
tenia tota la cara A, la cançó Ítaca,
que això en aquest país encara no es havia fet,
sí que es havia fet en el món anglosaxó,
els grups de rock sinfònic, de rock progressiu,
que feien aquestes obres conceptuals, llargues i amb molta instrumentació.
I Lluís Llach potser va ser dels primers de fer-ho,
almenys com a cantautor, i per tant aquest disc va representar una cosa molt important,
va ser molt important dins la seva carrera i també dins el moviment de la nova cançó.
Aleshores la tria ens vam decidir per aquest, pel viatge a Ítaca de Lluís Llach.
I no és arriscat, Joan, fer versions?
És a dir, perquè clar, la gent està acostumada a sentir la cançó,
en aquest cas amb la veu de Lluís Llach,
i ara, clar, canvia la instrumentació, canvia la veu,
com ho accepta això el públic?
Home, doncs sí que és arriscat, sí,
però vaja, els artistes estem per agafar aquests desafiaments, no?
Vull dir, a veure, el que fem és tractar-los d'una manera diferent.
Clar, Refugi, una mica, hi ha la instrumentació que té Refugi,
que és un piano, Joan Pau Chaves que toca el piano,
el Dani Penya que toca el contrabaix i la bateria del Pep Solar,
o sigui, aquests tres instruments ja et donen una mica el vestit
que tu hi posaràs, en aquesta obra, evidentment.
Hi ha Gita, que és una obra molt complexa,
en la qual hi ha un grup de rock sinfònic
que estava capitanitzat per el Manel Camp i el Sant Erís en aquella època.
Aleshores hi ha corals, hi ha una orquesta sinfònica,
evidentment això a Refugi no ho podem portar en directe.
Aleshores el que hem fet és al viatge a Ítaca
donar-li un tractament jazzístic,
que és el que podem fer amb els instruments que tenim a l'abast.
Aleshores, si ens mirem d'aquesta perspectiva,
doncs clar, nosaltres el que fem és posar un vestit nou
en aquestes cançons, donar-los un aire nou
i ens hi acostem des del respecte,
però també sabent que no podem imitar
el que feien els autors originals, que tampoc ho pretenem.
Aleshores el que volem és revisionar-les
i tornar-les a presentar amb aquest aire nou.
Tot i així, Joan, segur que els hi doneu un sobre en particular
que per primera vegada se sentirà amb aquest disc sencer,
perquè el proper dissabte interpretareu tot el disc al Metropol o com anirà?
Sí, sí, la primera part de l'espectacle és això, exactament,
tot el viatge a Ítaca, la cançó Ítaca,
que dura gairebé més d'un quart d'hora,
i després les quatre cançons que anaven a la cara bé,
que eren abril del 74 fins al mai, a força de nit,
i escriu-me aviat.
I després, a la segona part de l'espectacle,
farem un resum del que ja fa anys que anem fent,
que és una recopilació d'èxits,
i no tant èxits, i cançons més amagades,
de la història de la nova cançó.
De molts artistes, de Raimon, de la Maria Marbonet,
de l'Oviní Molló, del Pi de la Serra,
d'en Pau Riba, del grup Coses, etcètera, etcètera,
de molts artistes.
Òbviament, la música serà protagonista aquest dissabte,
però també serà un moment per lliurar aquests temes
de narrativa breu, tinet, de traducció,
Vidal Alcobé i també de novel·la Pini Soler.
Imagino que també us fa, doncs, això, especial il·lusió,
tocar en un acte com aquest dissabte,
que té una vessant més enllà de la música.
Sí, i més perquè la nova cançó
va tindre una càrrega literària importantíssima.
Primera, perquè molts artistes
eren molts bons lletristes,
gairebé que feien poemes,
i segon perquè, i més important, potser,
que la nova cançó va reivindicar molt
els poetes catalans, o sigui,
sort en va tindre aquest moviment musical català
de tirar la veta de Martí Pol,
de Salvador Espriu
i de tants altres poetes.
Això va fer que el moviment de la nova cançó
automàticament tingués una qualitat literària
molt important,
cosa que no es dona en altres moviments.
Per exemple, en el món anglosaxó
no és gaire comú musicar poetes.
En aquesta línia de la nova cançó
us heu plantejat de cara a un futur
reversionar altres discs,
com heu fet ara amb el cas d'Itaca,
de Viatge a Itaca, de Lluís Llach?
Sí, sí, la intenció és anar agafant clàssics
i acostar-los una mica més al nostre llenguatge,
que ja et dic, que insisteixo,
que és una mica en clau de jazz.
No és jazz estrictament,
però sí que diríem que el llenguatge que utilitzem
és el llenguatge jazz estrictament.
I sí, sí, la intenció és anar revisionant,
seguir amb això i anar revisionant cançons
i discos sencers, com fem ara, també, segurament.
Doncs ens agradarà conèixer també aquests nous projectes
del Joan Reix, dels Refugis.
De moment ens quedem amb aquest dissabte,
dos quarts de deu de la nit,
al Teatre Metropol,
amb 12 euros de preu d'entrada a aquest concert.
On podrem sentir l'àlbum sense aquesta revisió,
aquesta reinterpretació del viatge a Itaca
que ens ofereixen refugis.
Joan, que vagi molt bé dissabte.
Molt amable, moltes gràcies.
I estarem pendent de les noves reversions
que aneu traient.
Moltes gràcies, de veritat.
Gràcies, bon dia, Joan.
Adéu, bon dia.
Goberneu.
Goberneu de lladrocini.
Rapinyeu governant.
Sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar.
L'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fa.
I amb rebocer elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buita el ventre
és per manca de menjar.
Que si sentim buita el ventre
és per manca de menjar.
que no tinguérem fel de llemure
ası.
No s'ensenya a les escoles
com van escalfar un país
perquè d'aquella sembrada
continuen cullint fruits
i amb licor en la resina
dels antics olivarats
que fa tendre la memòria
i aclaret la veritat
lladres que entreu per al Mansa
no sou lladres de saqueig
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu