Fins demà!
Fins demà!
En fi, per fer història del Moixiganga, jo evidentment no sóc la persona més adequada, se n'ha escrit moltíssims llibres, sí que li podríem preguntar a la Noemi Sanz, que és la responsable de la Moixiganga tarragonina.
Noemi, bon dia!
Hola, bon dia!
Parlem de vos... Digues, digues, Noemi, digues!
No, no, que tenia raó, que tenia raó, que la Moixiganga és un antecedent dels castells, l'únic que està molt sacralitzada, o sigui, hi va haver un moment en què els castells tiraven amunt i es va haver de sacralitzar tot això i va agafar la base més religiosa.
És això.
No sé si tindreu temps d'explicar molta cosa o si anireu, bàsicament, a ensenyar el que sabeu fer. La qüestió és que avui parlem amb la Moixiganga tarragonina perquè és que actueu a Boarón, a la Gran Chartres, diguem-ho així, als Alps francesos.
Us hem convidat, i no sé, Noemi, si ja hi sou.
Ja hi som, ja hi som.
Ara mateix, ara mateix, aquest matí hem visitat el monestir ja, de la Chartres, aquí als Alps. Està anavant moltíssim, està anavant moltíssim.
Està anavant?
Molt.
Ah, que xulo!
Ara mateix estem dinant i espavilarem ràpid per sortir d'aquí perquè, si no, no sabem si podrem marxar d'aquí del monestir.
Aquí fem un misteri, aquí al monestir, i demà al matí visitem les destileries i actuem al poble de Boarón, que està anunciada la nostra actuació.
Ens van convidar a la Chartres i, bueno, demà és el dia, que fem la representació sencera.
Molt bé. Escolta, com és que us han convidat? Com va anar aquest contacte?
Bueno, doncs ja fa temps que anem darrere, ja fa temps que anem darrere.
Nosaltres intentem actuar dins de les esglésies i, mira, el monestir a la Chartres era sempre una fita, no?
I, mira, ja ha arribat, ja ha arribat.
Doncs portàvem tres anys que, vinga, que sí, sí, que sí, no? Que sí, sí, que sí, no? I al final, doncs...
Perquè situens físicament, això són els francesos i per una banda...
És Boarón, Boarón és el nom del poble, no? I per una banda hi ha el monestir, per l'altra la destileria,
i vosaltres on actueu?
Mira, la ciutat més gran és Drenoble.
Ens situem a la part, a l'entrada dels francesos, llavors a una moreta, alguna cosa així, de la ciutat hi ha el monestir.
El monestir està dalt de la muntanya, o sigui, en ple Alps, o sigui, aquí està tot nevat, tot nevat encara, eh?
Molt bé.
I llavors, a baix de la vall hi ha un poble que es diu Boarón, que és on hi ha les destileries.
O sigui, el monestir està en un poble i les destileries estan en un altre.
I nosaltres estem dormint, ens quedem dos nens aquí a dormir, al poble aquest que es diu, a la ciutat que es diu Grenoble.
Molt bé, molt bé. I actuareu després a Boarón, al poble?
Actuarem, estem... Bé, avui fem aquest misteri aquí a on estic, ara després de dinar, que necessiten una mica d'escalfureta, perquè ja et dic que està anavant.
I demà estuvem aquí al poble, al poble de Boarón, que espero que hi hagi, perquè ja està més avall, no?
Molt bé. De fet, això que estem explicant, que li ha fet explicar la Noemi, potser molts de vosaltres ja ho sabeu,
perquè, clar, estem parlant de la destileria de la Xartresa, i molts tarragonins, possiblement, han anat ja a visitar-la pel fet aquest,
per l'agermanament, pel fet que el licor es va fabricar aquí, amb els monjos cartoixans, vaja, fins a l'any 89, ens consta.
Per tant, és un lloc gairebé de peregrinatge oficial pels tarragonins.
Sí, ja s'ha d'anar, almenys una vegada a la vida, no?
Quants responsables o quants moxiganguers us heu desplaçat?
Doncs mira, això també s'ha de dir, perquè són tots els membres de la moxiganga que hem pogut,
però és que hem acabat d'omplir l'autobús amb membres del Serrallonga.
Ah, mira.
Ells no actuen per temes de permisos de la pòlvora i tal,
però, bé, ens han acompanyat una quinzena de membres del Serrallonga,
el Vall de Serrallonga, estan aquí també.
Molt bé, escolta, i fins quan us hi esteu? Tot el cap de setmana, suposo, no?
Diumenge, diumenge tornem, sí.
Vam sortir ahir a la nit, eh? Hem fet viatge durant la nit,
per aprofitar el dia d'avui, ja.
Heu preparat algun tipus d'actuació especial?
Són quadres, el que feu? Com en dieu, Noemi?
Són dos misteris, són dos misteris, fem la passió de Cris,
són dos misteris, que si us anomeno una miqueta veureu la relació, no?
És l'oració, l'or, la presa, els assots, la coronació, la creu, la passió, la verònica,
la pietat, el de vallament, la figareta i la ressurrecció.
Dots misteris, amb una música que enllaça entre un misteri i l'altre,
que també portem els pertinents músics, són les palmes,
es diuen el grup d'agrallos, les palmes, i que anem al completo.
O sigui que són més de 50 persones?
Som 56, que és l'autobús.
Està bé, feu un...
I com us han... què esteu fent? Ara esteu dinant, deies?
Ara estem dinant, ara estem dinant.
Us hem preparat, doncs, un dinar de grup, diguem-ho així.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Estem dinant i després de dinar farem un misteri aquí,
en ple als Alps, que està per fer la foto,
per fer la foto aquí al monestir, a una neu.
Molt bé.
A quin tipus de públic espereu?
Què en sap la gent d'aquí, de la Moixiganga?
No sé si us pregunten molt, si se sorprenen.
No ho sé, de moment, com va?
Bé, no ho entenen molt, eh?
O sigui, clar, la paraula Moixiganga ja és prou complexa, no?
Per intentar explicar-ho a algú de fora,
però, bueno, ara que saps, els ensenyes alguna foto,
els expliques el que és, doncs, ja...
Aquí hi ha molta devoció i ho entenen ràpidament.
O sigui, ho agafen més aviat per la banda religiosa?
Sí.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè per la de seguir, sí, et dic que no té res a veure.
No, no.
Val.
Visitareu, suposo, també la destileria,
us ensenyaran la producció de Chartres, sí?
Tot això està planificat ja.
I tant, i tant.
I tant, s'han convidat també a dinar ja mateix a les destileries.
Molt bé.
En canvi de l'actuació, molt bé, que no t'entens.
Molt bé, doncs, escolta, no ho sé,
jo crec que és ideal, a més, molt buscat,
pel que ens deies, Noemi,
teníeu ganes de fer aquest viatge.
Sí, sí.
Evidentment, no es coneixien d'aquí de...
de la vostra participació a Santa Tecla, no?
Vull dir, d'aquí va venir el primer contacte.
Tenim, bueno, tenim molt bona relació
amb la gent de la Chartres de Tarragona.
Clar.
Si volven a relació des de fa temps,
també col·laboren amb nosaltres
en un petit acte que fem per Santa Tecla fora de programa,
que, bueno, li posem al mocador de les festes
a la capelleta que hi ha sota el Consell Comarcal,
a la capelleta de Santa Tecla.
És el mocador de Santa Tecla
i la Chartres sempre ha col·laborat.
Des que ho fem, si deu fer, no sé si 10 anys,
doncs des que ho fem sempre ha col·laborat amb nosaltres.
Molt bé.
De moment, pel que m'has dit, si no ho he entès malament, Noemi,
ja he actuat una vegada en aquest viatge.
Ara, després de dinar.
Ah, després de dinar.
Serà la primera.
Hi ha alguna cosa que us faci preveure, doncs, algun canvi?
Alguna cosa de dir, aquí ha de ser diferent per l'espai o per això,
aquí no podem fer aquesta cosa, haurem de fer l'altra.
Hi ha alguna cosa diferent?
No, no, perquè teníem previst actuar així amb l'obardet i els arbres verds i els prats verds,
però bueno, està ple, però ho farem igualment a fora.
Ho fareu a fora?
Sí, sí, sí.
Ah, jo us imaginàvem un recinte tancat, com que m'has dit que nevava, no, no, sota la neu, però escolta't.
No, a fora, a fora, perquè el monestir, ara estem a la zona del monestir de la Txar 3,
i el monestir de la Txar 3 és dels monges cartoixants,
si no poden tenir contacte, no es pot entrar al monestir realment.
Val.
Tu pots entrar al museu, però bueno, per fer un museu ho fem aquí als voltants, que és molt bonic.
Però llavors serà de postal, eh, nena? Serà de foto, fotopost, val?
Sí, sí, sí, de foto, foto, foto.
Perquè clar, estem acostumat...
Això no tornarà a passar a la vida, saps?
O sigui, la foto de la Moixigang, actuant per Santa Tecla, la tenim tots al cap.
però clar, veure-us amb un paisatge nevat i que ja l'aneu fins i tot, això no ho hem vist mai encara.
No, no, a més amb aquestes èpoques de l'any, que no ho sé.
O sigui, a l'hivern a la Txar 3 està tancat, el monestir està tancat perquè hi ha neu.
I clar, els venen, no, no, millor cap a finals de maig, que ja no hi ha neu,
que tot està verdet, el solet i la primavera, i no.
I no.
Per això que és una oportunitat única i fotogràfica, segur, vamos.
No hi ha cap perill de relliscada ni res, no us pot afectar això.
No, no, no, no.
Està controlat.
No, no, com a molt, ja afonsarem a la neu i punta.
Molt bé, que haureu tovet.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs, Noemi Sanz, escolta, que vagi molt bé, que us acabi d'anar molt bé aquest viatge
i, sobretot, en fi, que ens agrada molt fer-ho com de veixadors, eh?
Explicareu una cosa que tenim molt assumida aquí a Tarragona,
doncs l'explicareu en un petit trosset també de Tarragona,
que és aquest monestir, o Boron, o aquesta destileria de la Xertrès.
Que us vagi molt bé, Noemi, una abraçada.
Molt bé, moltes gràcies, eh?
A vosaltres, adeu, adeu.
És la Moixiganga tarragonina, que avui hem volgut acompanyar,
ja sonar a Boron.
Bé, concretament, doncs, no vam bé a Boron, sinó a dalt de tot, ens deia, no?
On està el monestir, ara estan dinant i després actuen.
Doncs, se'n van aquest cap de setmana, estan allí,
amb aquest acord de germanament o de col·laboració,
la Moixiganga de Tarragona, exhibint-se,
exhibint els seus misteris, allà, a la destileria
i també al monestir de la Xertrès, als Alps Francesos.
Encara tenim una proposta, bé, això és una proposta d'ells,
ells ja són, però si us quedeu aquí a Tarragona,
si no els haureu a veure allà, doncs, podeu passar pel teatre.
Per exemple, per la Sala Trono, què us sembla?
Tant avui com demà, a les 9 de la nit,
us presentem Improdway, improvisació i musical.
Parlem amb un dels responsables, un dels actors d'aquest espectacle,
és el Rai Borrell. Rai, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia o bona tarda, t'anava a dir que ja has dinat.
No, encara.
Així és bon dia, encara.
Encara és bon dia, doncs.
Rai, així ràpidament, perquè tenim 5 minutets,
explica'ns de què va l'Improdway,
que em sembla que ja en tenim una mica d'idea,
perquè vosaltres veniu de l'Impromptu.
I tant, i tant, i tant.
Bé, com bé dius, nosaltres ja hem passat per Tarragona
i hem tingut el plaer de trepitjar la Trono,
que sempre, sempre ens obre les portes.
I bé, en aquest cas,
havíeu vist a la Sala Trono ja fa alguns anys
l'Impromptu, que era un espectacle d'improvisació.
i en línia de la improvisació,
després de 10 anys de picar pedra i d'una guerra amb l'impromptu,
volem anar un pas més enllà i volem fer l'improdway.
A l'improdway incorporem, doncs, músic.
Un músic en directe i una miqueta,
la volta i mitja que hi farem de més,
és que hi haurà música en directe, improvisada,
i quan dic improvisada vull dir que ja veureu si veniu
que bé, la triarà el públic, la triarem entre tots
i en aquell mateix moment ens cantarem
i farem improvisació teatral i musical amb diferents gèneres.
Mare de Déu, o sigui, no només serà el músic,
no només serà el músic que improvisi la música.
No, no, el públic, el públic.
El públic també el farem...
El fareu cantar?
Bé, el farem que es mulli,
farem que ens doni pistes de quina música tocarem
i com ho farem tot això.
Clar, perquè a veure, l'impromptu, la cosa era que entrava amb el públic
a la sala i tal com entràvem, us havíem d'omplir un paper
amb una frase, una paraula, un títol, no?
Tot això anava amb una capsa
i vosaltres, consistia l'espectacle en què d'aquesta capsa
vosaltres en treieu un paper
i mira el que hi posava, doncs a partir d'aquí
elaborava un esqueig, una petita obra.
Exactament.
I ara com ho feu?
El principi és el mateix, val?
El públic segueix escrivint els títols
que la gent escriu i deixa a l'urna,
segueixen sent el motor
i l'argument de les improvisacions diferents que farem,
però l'afegit és que passarem a cada improvisació
per un gènere musical diferent.
Us farem anar des del musical de Broadway fins a l'òpera,
passarem pel western
i farem altres modalitats
de teatre d'avantguarda musical
i propostes una miqueta que neixen de la nostra inquietud
i això ho farem amb música.
És a dir, en totes les impros,
a més d'haver-hi la dificultat
que ja suposa improvisar amb un títol,
ho contextualitzem en un estil musical
i durant aquella improvisació,
duri el que duri,
doncs ja et dic,
explorarem també el tema de la cançó
i la música en directe.
Duri el que duri,
però en feu vàries d'improvisacions,
vull dir que...
En fem vàries, sí.
Sí, eh?
Són sketchos curts.
No sabem,
pensa una cosa,
quan et dic que no està preparat
és que no està preparat,
jo no tinc la més remota idea.
El que sí que sé,
doncs és que segurament
una improvisació serà l'estil òpera
i l'altre serà un altre estil musical,
en tenim diversos
i depèn de la nit
ens en posem sis, set,
el que dongui, no?
Tot això ho fem amb un músic
que és un monstre,
que és el Roger Julià,
que ens acompanya
i que s'ha tirat de la moto
amb aquesta bogeria
perquè t'asseguro que no molts músics
s'atreveixen a improvisar des de zero, no?
I amb el company,
el José Malaguilla,
l'altre actor,
que juntament amb mi
compartim escenes.
Som dos actors i un músic.
Val.
Tota la peça que improviseu,
tota la improvisació és cantada
o no?
No, no, no.
A veure,
us heu de fer la idea
que això serà
improvisació teatral
on també hi ha música
en directe.
Això no vol dir
que tota l'estona estem cantant
ni molt menys.
Val.
Val?
Tenim la possibilitat
de fer una miqueta
el que sorgeixi
en aquell moment,
però sí que t'avanço
que hi ha de tot.
Hi ha escenes,
a veure,
tot des de l'humor,
evidentment,
les ganes són que vingueu a riure,
a passar-vos-ho exactament
tan bé com puguem,
val?
Ens deixarem l'ànima,
però cantarem,
i a dir que tot plegat
vol ser un petit
refregit
de teatre
i de música.
Molt bé.
A veure,
tot això sí que està improvisat,
però està molt, molt, molt assajat,
perquè treballeu sobre uns patrons,
sobre uns esquemes generals
que després, clar,
heu d'anar omplint,
però el margui és...
Nosaltres treballem estil,
ho diem així,
amb tota franquesa,
és un estil.
Per nosaltres el western
és un estil,
l'òpera és un estil musical,
el musical de Broadway
és un estil musical,
evidentment n'hi ha molts
i molt diferents,
però diguem que,
bueno,
la nostra tasca,
la nostra feina,
el nostre entrenament diari
consisteix en agafar
i fer un mínim comú denominador
de cada estil,
no?
I amb aquesta idea
i amb aquest entrenament
el que intentem després
és presentar, doncs,
aquesta categoria,
no?, musical,
perquè és diferent
que una altra.
I llavors,
depenent del títol
que traieu a l'atzar,
doncs mireu en quin estil
us hi pot quadrar millor.
Sí, exactament,
o no,
o a vegades triem,
bueno,
avui quins estils
ve de gust fer?
Doncs escolta,
em fa dies que no fem,
jo què sé,
el teatre musical vanguardista.
Va, doncs avui la posarem,
la posarem la primera,
sí,
perquè per un tema ritme
la gent,
doncs així s'anima més.
Vinga, va,
doncs posem la primera,
amb el títol que surti,
és igual.
Déu n'hi do,
escolta,
escolta,
quin instrument tocarà el vostre músic?
Guitarra?
Bueno,
el Roger és un monstre,
el Roger tocarà teclat avui,
perquè pensa que també
anem amb la motxilla
i a vegades no.
Clar,
és que per això t'ho pregunto,
que no sé si tindreu molt d'espai.
Avui tindrem,
bueno,
com a mínim tindrem
la guitarra,
el baix,
el piano
i alguna sorpreseta més.
Ostres,
Déu n'hi do,
doncs, eh?
Sí,
el Roger ho toca tot,
eh?
Ho toca tot.
I a més,
el Roger esector
i canta
i ho fa tot,
no?
Llavors,
doncs,
sí que és evident
que cada cop,
pensa que nosaltres estrenem
avui oficialment
a la Trono,
però tenim la intenció
de tirar moltes milles
amb això de la música
i cada cop arriba
un instrument nou
a la sala d'assaig.
Ai,
molt bé.
Sostenim alguna màquina
de loops,
és que no vull donar
moltes pistes
però fareixo que tinguem.
Mare de Déu!
Sí, sí.
Serà divertit.
En Rai,
ja per acabar l'entrevista,
escolta,
per fer una clocada d'ull,
no?,
amb aquells oients
que ens escoltin
i que després
vinguin a la Trono,
quina és la paraula
que t'agradaria
que posessin?
Va.
Ja no tinc una frase,
però una paraula
que dius,
va,
poseu això.
I si surt,
riurem.
Si surt,
riurem.
Clar,
això teòricament
va en contra
del que jo faig,
que és el que llegiré.
Jo què sé,
digue-me-la tu,
la que tu vulguis.
Ai,
no ho sé.
Peix?
Peix.
Peix?
Peix?
Vinga,
doncs va,
peix.
Vinga,
si esteu escoltant això,
si aneu a veure l'improdway
i poseu peix,
i a més surt la vostra peix,
o qualsevol refrase
en què hi hagi peix,
i surt la vostra butlleta,
penseu en nosaltres.
Us farem una clocada d'ull,
si s'ha de dir.
Ah, val.
Ja hi pots comptar,
i us espero, eh?
Doncs sí.
L'improdway
no us deixarà indiferents,
i ho dic de debò, eh?
Si us va agradar l'impromptu,
això és un tom més encara,
i si no ho heu provat mai
al teatre d'improvisació,
xalereu molt,
de veritat.
A més sou professionals del tema.
Moltes gràcies.
Raï Borrell,
avui i demà dissabte també a les 9
a la sala Trono,
i en protway.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
i us espero.
Déu-n'hi-do,
la de propostes que us hem fet avui,
més...