El matí de Tarragona Ràdio.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
guardem altres qüestions.
Avui volem parlar, de fet, a pocs dies,
de l'inici del nou curs universitari.
De fet, hi ha un decalatge,
que van començant diferents màsters,
diferents cursos, diferents facultats,
i avui volem parlar d'aquest inici de curs universitari,
i és per això que hem convidat el rector de la Universitat de Rovira i Virgili,
amb el Francesc Xavier Grau,
amb qui volem abordar aquesta situació, aquesta arrencada de curs,
però també una mica la situació del context general,
no només de la Rovira i Virgili,
sinó també a nivell d'universitats públiques,
de com està la situació,
i una mica quin és l'horitzó que s'obrirà ara en aquest nou inici de curs.
Francesc Xavier Grau, molt bon dia,
benvingut a Matí Tarragona Ràdio.
Bon dia, gràcies.
Bé, d'entrada, així, a nivell general,
quines sensacions tenen en aquest inici de curs?
Hi ha optimisme, hi ha sensació d'optimisme,
en aquesta obertura de curs universitària?
La sensació és agredolça.
Estem, com a universitat, al llarg de la nostra trajectòria sostinguda,
estem en un bon moment científic i acadèmic,
i estem, com tota la societat,
en el pitjor moment que recordem des del punt de vista econòmic.
llavors, els resultats dels últims anys són bons,
ens porten a una bona posició,
la situació immediata és preocupant.
A nivell de recerca, estan en bona situació?
És a dir, es pot fer recerca, malgrat tot?
Fins ara, i en els últims...
Jo remunto a 30 anys, perquè cal fer justícia.
Fa 30 anys, l'estat espanyol,
abans que altres estats europeus,
va començar un programa de planes nacionales d'investigació.
I, sostingudament, aquest programa ha estat alimentant
i orientant la recerca de les universitats.
I totes les universitats,
i tots els investigadors de les universitats,
s'hi han anat apuntant i desenvolupant la seva recerca.
Sobre aquesta base i aquesta història
que per la universitat espanyola en general
té 30 anys de vida,
per nosaltres té...
Alguns van començar també fa 30 anys
com a Universitat de Barcelona,
però per la universitat en general,
la universitat té només 22 anys,
per tant, en aquests 22 anys de vida,
la universitat s'ha anat desenvolupant científicament
i ho ha fet bé.
S'ha pogut fer recerca
i cada any, diguéssim, fins al 2010,
cada any millor.
Des que s'ha oficialitzat la crisi
i s'han començat a fer retallades efectives
en finançament de la recerca,
doncs es comença a patir.
I en aquests moments hi ha preocupació,
jo tinc preocupació sobre el finançament de la recerca
d'aquests propers anys.
És molt complicada la situació?
És a dir, és molt complexa o no?
O fins a quin punt és complexa?
Ho és molt.
Ho és molt.
A veure, si ets un país que no tens la pretensió
d'aguantar-te sobre els teus peus,
anant al davant,
no necessites una recerca pròpia.
Aquesta és una decisió de país.
Fa 30 anys no la tenia al nostre país,
aquesta situació.
anava a remolc dels altres,
anava servint a l'economia productiva dels altres,
fent una economia de serveis,
una economia de sector primari, etc.
Quan ets un país que veus
que si inverteixes en recerca
pots ser més competitiu
i pots anar al davant,
si veus aquest camí,
és el camí envegat en els últims anys,
llavors la inversió en recerca
és la màquina imprescindible
perquè el teu país sigui competitiu.
Això és el que ens estem jugant.
A veure, no és una equació senzilla
que tu poses mil euros en un lloc
i en sortiran dos mil per un altre.
És una inversió a llarg termini,
una maquinària que costa desenvolupar
perquè està basada només en el talent de les persones.
Per tant, aquest talent de les persones
que desenvolupes amb la formació,
que captes també per contractació, si vols,
aquesta base és la que cal tenir sustentada
perquè segueixi treballant.
I interrompre-ho és perdre la feina,
perdre tota la inèrcia,
perdre seriositat,
perdre allò que hem guanyat fins aquí
i no sé, la veritat és que no sé com se recupera.
Per tant, el que des de les universitats
i instituts de recerca se'n diuen
és que no ho podem perdre.
Perdre no és només interrompre,
tancar i dir, ja continuaré quan pugui.
No, és tirar enrere.
I tirar enrere en un moment
on tot el món tira endavant.
Per tant, el perill és condemnar-nos
a ser un país de segona divisió.
A nivell pràctic,
han hagut de dur a terme alguna reestructuració
a nivell de recerca
per ajustar-se en aquest context del que ens parla?
Nosaltres, fins avui, com a universitat,
hem pogut seguir mantenint
el nostre esforç particular en recerca,
dels nostres pressupostos.
Tenim un programa de suport a la recerca
que fins ara l'hem pogut mantenir.
Si hi ha noves retallades
en el finançament de la universitat,
aquest programa pot patir
en la part interna de la universitat.
Per tant, nosaltres fins ara
hem mantingut aquesta aposta
que ens ha portat on ens ha portat.
Externament,
que és el finançament principal,
també fins ara hem aguantat
perquè el grup de recerca,
no la institució o la universitat,
els grups de recerca, les persones,
amb la seva competitivitat,
han complementat allò que s'ha perdut
de finançament per la reducció
del finançament a Espanya
amb un increment de finançament
del que prové d'Europa.
Fins ara ha estat així.
Això en el global.
En grups en particular,
pot haver algun grup que hagi patit
perquè se li hagi interromput
el finançament que tenia Espanya
i no hagi pogut compensar-ho a Europa.
Però en el global les xifres s'han compensat.
Per tant, he de dir,
que fins ara nosaltres no hem hagut
o no hem reduït l'activitat de recerca.
I insisteixo que és fins ara
perquè el que em preocupa és que a partir d'ara
això ho puguem encara mantenir.
Per què?
Quina xeta es podia tancar de diner,
d'entrada de diner?
Perquè a Europa de moment
l'aixeta continua oberta, no?
A nivell europeu.
A nivell de l'Estat, a nivell de la Generalitat,
hi ha algun escanyament
d'aquest aixeta de la subvenció?
Bé, el finançament de les universitats
té diferents components,
també diferents funcions.
La primera funció és fer classe cada dia,
tenir obertes les aules
i tenir un cos de professorat
per dur a terme aquesta funció docent.
Aquesta és la primera.
Després, el mateix professorat que fa això
en una universitat investigadora,
com la que és la Rovira Virgili,
al mateix temps que fa això,
ha d'investigar.
I per investigar necessites
una infraestructura d'investigació
i després projectes finançats.
Aquesta és la via.
Una part finalista que ve per projectes
i una part bàsica que financies com a universitat.
El retallar el finançament global de la universitat
no és retallar docència o recerca,
és un retall global.
Si fins ara hem pogut mantenir-ho,
perquè hi ha hagut els ajustos que hem pogut fer,
tancant la universitat a l'agost,
reduint despeses energètiques,
retallant el funcionament ordinari,
però hem mantingut el cor de l'activitat de recerca.
Si demà tenim una retallada adicional,
llavors sí que ens afectarà aquesta part estructural.
Aquesta és la preocupació d'aquest 2014.
L'estalvi d'aquest estiu ha estat important, no?,
a nivell de tancament de tots els centres
i també l'estalvi d'eficiència energètica,
també que s'ha acumulat, no?
Sí, sí, és una feina que portem fent
des que la vam planejar el 2011,
s'ha desenvolupat el 12 i el 13 s'ha seguit desenvolupant,
estem fent auditories energètiques en tots els edificis,
hi invertim per estalviar,
i els resultats són positius.
Això és un dels components que ens ha ajudat
a absorbir una retallada
que fins ara és de l'ordre del 20%,
del que teníem el 2010, diguéssim, de finançament.
Malgrat tot, és a dir, malgrat aquesta situació,
que, en fi, és la que és i la que ens explica,
han pogut mantenir posicions de lideratge
a nivell estatal i a nivell europeu, també, no?,
perquè, per exemple, coneixíem les últimes dades
que la URB està entre les universitats
més destacades de l'Estat en excel·lència
amb lideratge científic,
i crec que té noves dades també, doncs,
que també corroboran això, no?
Sí, sí, sí.
La recerca té la gran virtut
que és universal
i que es mou amb paràmetres universals.
La recerca, un pot dir, jo soc bom a això,
sí, però si no t'ho diuen fora,
no val per res,
i és fàcil que t'ho diguin fora.
La manera que t'ho diuen és
a través de la publicació científica internacional
i a través de les cites
que els altres científics fan del teu treball.
Aquests són els paràmetres
que són estandarditzats
i els fan servir a tot arreu del món.
Per això es fan rànquings mundials.
I és fàcil de fer en l'àmbit de la recerca
i és complicadíssim de fer en l'àmbit de la docència.
Fent-ho en l'àmbit de la recerca
surt, quan mesurem,
que la URB té una productivitat
més alta que la mitjana,
és a dir, fem més publicacions per professor
que la mitjana,
un 60% més que la mitjana,
i que aquesta producció científica
té més qualitat que la mitjana,
és a dir, té més cites que la mitjana.
De manera que quan es fan rànquings
i de manera recurrent
acostuma a veure's com la URB
encapçala aquests paràmetres
de productivitat i de qualitat.
D'això,
que siguem la primera universitat de l'Estat
en el paràmetre d'excel·lència científica
amb lideratge,
que vol dir publicacions fetes
liderades des de la URB
en les millors revistes del món,
que és el paràmetre aquest,
i també que
som la primera de l'Estat,
la 23a d'Europa
i la 77a del món,
dintre de les 100 primeres del món
en aquest paràmetre.
I avui mateix he conegut
que un rànquing prestigiós,
el de Times Higher Education,
ens inclou per primer cop
entre les millors 400 universitats del món
per tots els conceptes,
una barreja de tots els conceptes.
Per tant, entra, diguéssim,
l'elit mundial.
I, per referència,
hi ha un total de 9 universitats espanyoles
en aquesta llista de 400.
La URB és la sisena
de les espanyoles que hi entra.
Carai.
Aquí estan també les privades, no?
Imagino que t'arranquin
i deuen ser totes.
Públiques i privades.
Totes les mesuren
i el que surt, surt.
Surt.
Independient que sigui en públic o privada, no?
Entre les 9, que he dit,
hi ha una privada.
Hi ha molta diferència
entre la pública i la privada
a nivell universitari,
a nivell de recursos,
a nivell de tirar endavant?
Mira, la veritat és que...
Bé, la qüestió d'avui en dia
també he vist aquest matí
una altra classificació
d'universitats
per transparència.
Hi ha una classificació
també per transparència
feta a base d'estudi de les webs
i si la mirem
la podeu mirar a la web
buscar transparència a universitats
i veureu com
totes les universitats privades
de l'Estat
estan classificades
com a opaques.
Això vol dir
que és difícil conèixer
quines són les seves dades.
Això ho trec
del que he vist aquest matí.
No és pas la meva opinió
sinó un rànquing que hi ha.
mentre que la majoria
de les públiques
hi ha una classificació
que té tres nivells
transparent, translúcida
i opaca
doncs entre translúcida
i transparent
hi ha la gran majoria
de les públiques
que acostumem a la web
a donar tota la informació
que toca.
Per tant, informació
sobre pressupostos
sobre recursos
de les privades
jo no en tinc
perquè no és del domini públic.
però
en quant als resultats
que és el que es veu
quan es fan aquestes classificacions
a Espanya
ja els dic
dintre d'aquest
conjunt de 400 milions
del món
hi entra una
universitat privada
que és la de Navarra
i quan es fan
classificacions
de productivitat científica
hi entren
totes les públiques
i quatre o cinc privades
i això em sembla
que dóna una idea
que la universitat privada
d'Espanya
té més component
de docència
o
té menys component
d'investigació.
Queda
prou clarificador
ja s'entén
perfectament
ahir parlàvem
per exemple
d'un màster
nou
que comença
la setmana que ve
sobre operacions logístiques
pioner a nivell de Catalunya
que fareu
des de la Universitat
Rovira i Virgili
en col·laboració amb el Port
i altres
Sí, és un molt bon projecte
és un projecte
del qual parlàvem ahir
la setmana que ve
arrenca també l'MBA
un altre màster universitari
com teniu enguanya
des de la Universitat
l'oferta de màsters
s'ha pogut mantenir
hi ha demanda
s'ha notat un descens
de la demanda
a causa de la crisi
o això no afecta
de forma directa?
Jo necessitaré veure
els números globals
del sistema
per poder avaluar
perquè
avui no els tenim tots
tenim els de la pròpia universitat
en la universitat
hem observat
respecte a l'any passat
un lleuger
decrement
en la matriculació
dels màsters
l'han passat
van ser
crec que
1.100 estudiants
que es van matricular
en els màsters
en un any ha estat
de moment
no està tancat encara
però de moment
no arriba a 1.000
és de l'ordre de 1.000
però no arriba a 1.000
i això és un lleuger
decrement
ara
no puc avaluar
si això
és el que passa
a tot Catalunya
o el que passa
a tot Espanya
i en aquest
i en aquest sentit
seria un decrement
que podríem lligar
a la situació socioeconòmica
o hi ha hagut
alguna altra qüestió
ho poso
en reserva
especulo
però
que sí que l'efecte
crisi
existeix
malgrat
el nombre de màsters
crec que més o menys
es manté
sí
hem mantingut
una oferta
de màsters
hem introduït
algun màster nou
com aquest
d'operacions logístiques
que hem comentat
que és un màster
que veiem molt
molt interessant
des del punt de vista
de l'especialització
del territori
i necessitat
per la nostra empresa
poques variacions
en el mapa
de màsters
també poques variacions
en el mapa
de graus
encara que no zero
et mouen les coses
encara que amb prudència
si parlem
de la relació
de la universitat
amb diferents sectors
i ara això
el màster
és un bon exemple
del territori
el port
la indústria
hem vist diferents convenis
al llarg d'aquests darrers mesos
per exemple
també
no només aquí
fora d'aquí
perquè també no fa gaires mesos
també feien un conveni
amb una empresa
d'equips robòtics
d'Alemanya
de Rússia
que recordar
és a dir
que estan en permanent contacte
amb el sector empresarial
per tal de buscar sinergies
i per tal
de tirar endavant
de la mà
bé
aquest és el
això respon
al model d'universitat
aquesta és la feina
de la universitat moderna
la universitat
és una institució mil·lenària
pràcticament
va fer 900 anys
em sembla
que la de Bolònia
que és la que és més antiga d'Europa
farà 800
la de Salamanca
és una institució centenària
com a mínim
és gairebé mil·lenària
i al llarg de la història
ha passat
per moltes fases
i
com que sempre és necessària
sempre evolucionarà
en aquests moments
és necessari
que la universitat
no aquesta sinó totes
tinguin
un paper
directe
en la
generació de riquesa
a través
de la
productivitat
i competitivitat
de les empreses
com?
doncs
donant suport
a les empreses
a través de contractes
de recerca
i desenvolupament
per desenvolupar
millors productes
aquesta és la feina
nova
que no és d'avui
és de
de final del segle XX
començament de
bueno
de mitjans del segle XX
per molts països
nosaltres potser
hi hem entrat
una miqueta més tard
el que anomenem
tercera missió
de la universitat
i aquesta és molt important
no és una missió
adicional
primera
després segona
després tercera
no
és una missió transversal
que ocupa
tant la docència
com la recerca
la docència orientada
a fer uns ciutadans
emprenedors
innovadors
que quan vagin a treballar
tinguin la capacitat
d'aportar nous
noves idees
processos
productes
a les seves empreses
i en recerca
també
introduir
aquests
nous processos
i productes
a través de
la recerca fonamental
que tingui
aplicació pràctica
i això no és
ja en dic
la idea
no és
una peça
que s'afegeixi
a les altres dues
sinó que és una missió
que és transversal
a l'universitat
i això dona aquest caràcter
nosaltres com a universitat
hem nascut així
i de manera que
la relació amb el port
amb la indústria química
amb la indústria turística
amb la indústria enològica
amb la indústria agroalimentària
amb tota la indústria
és una relació molt oberta
també li volia preguntar
pel programa de beques
del Ministeri d'Educació
suposo que ja és el farol
que li preguntaria
en un moment o altre
de l'entrevista
en quina situació ens deixa
és a dir
anem cap a una situació
que al final
serà complicat
de poder accedir
a la universitat
seran uns estudis
reservats
a una minoria
de la població
mira ara
sense que serveixi
de precedent
seré políticament incorrecta
fàcil
ahir em van dir
una frase real
d'una persona
que crec que ho resumeix
d'una persona
benestant
que
diguéssim
se li va ocorrer dir
als nostres fills
de la classe benestant
com poden tenir
bon lloc de treball
si ara estudia tothom
fixi's
ja sé
és un cas
però resumeix
resumeix
amb una frase
dura
quina és la qüestió
l'accés
a l'educació superior
és clau
per la justícia social
d'un país
per l'equitat
però també per la productivitat
d'un país
perquè el talent
no el té una classe
o una altra
el té tothom
i fer un accés
universitari elitista
és condemnar-te
a la mitjania
i això no s'ho pot
permet un país
no s'ho permet
cap país del món
i el nostre país
en aquest respecte
irreflexivament
està introduint elements
que
empitjoren l'equitat
i això és el que
crec que cal
corregir ràpidament
per tant
la situació
la disminució
del nombre de beques
el fet que siguin
més exclusives
això doncs
no és el camí
diguem-ne
no?
no, no
les condicions
d'accés
a l'estudis universitaris
han de ser
les mateixes
per tothom
han de ser
les mateixes
per tothom
si a una persona
que no té
recursos econòmics
se li posa
una frontera
de rendiment
acadèmic
aquesta frontera
de rendiment
acadèmic
també ha de ser
la mateixa
pel que té
recursos econòmics
si no
no és equitatiu
aquest és el punt principal
jo no discutiré
que es demani
un rendiment
perquè
si posa recursos
es demana un rendiment
però si un 5
és un aprovat
un aprovat
és un aprovat
o és que hi ha
aprovats més bonics
que d'altres
ja sé que un 6,5
és més gran
que un 5
però si considerem
que per accedir
cal tenir un 6,5
llavors que per accedir
a la universitat
calgui tenir un 6,5
per tot
així de senzill
s'ha hagut de pujar
molt la matrícula
enguany
respecte a altres anys
per fer equilibris
enguany no s'ha pujat
la matrícula
enguany no
la universitat
no té autonomia
per fer-ho
perquè hi ha un decret
de preus
que ens ho fixa
a Catalunya
es va pujar molt
l'any anterior
i enguany
no s'ha pujat
mirem cap a Europa
també serà
que el cop més complicat
poder estudiar
en diferents universitats
des d'aquí
a Europa
en diferents projectes
que hi ha
a nivell europeu
també per aquest context
generalitzat
de crisi econòmica
Europa
Europa
és una gran esperança
per tots
i per molts motius
també per la recerca
però mentre
no hi hagi
una veritable
unió política
europea
i fins i tot
aventi una
unió política europea
però
en tot cas
mentre existeixi
la necessitat
que cada país
s'aposicione en el món
cada país
ha de tenir
la seva pròpia política
descansar
en la política europea
vol dir
no tenir
política pròpia
i no
i no lluitar
pel teu posicionament
en el món
això
amb això vull dir
que Europa
és un gran recurs
però que no ha de ser
un recurs
un recurs
en el que
suplim
el que no podem fer
a casa
a casa
hem de tenir
la nostra política
i els nostres recursos
els altres països
ho fan
clar que tots
busquen maximitzar
el retorn d'Europa
tots busquen
anar al mercat europeu
i obtenir recursos
d'Europa
però no basen
cap dels països europeus
avançat
basa
la seva política científica
amb els recursos d'Europa
la complementa
i com que són bons
n'hi capten molt
però no pots
anar a Europa
a dir-los
que et donin els recursos
que tu no hi poses
aquesta és la
la preocupació
Europa sí
però no
com a única font
i no com a font principal
sinó
com a font
específica
d'alt nivell
i complementària
a el que tu hagis fet
a casa teva
ja per acabar
quan es reuneixen
els rectors
de les universitats
públiques
suposo que en parlen
i com ho faran
o si és quan
per convèncer
doncs a qui toqui
que això que dèiem
que l'educació
és una aposta vital
de cara al futur
i el present
miri
anem a un punt clau
els rectors
podem dir
el que pensem
ho diem
però si només
ho diem
els rectors
no val per res
val per molt
això sí
els rectors
diuen tal cosa
però són
la part interessada
són els responsables
de fer funcionar
les universitats
en docència
i en recerca
són
en el sistema
global
de la nostra societat
els responsables
de la part
que es veu afectada
d'unes retallades
o pot veure afectada
de retallades
per tant
són part interessada
la cosa
serà efectiva
realment
quan qui ho digui
sigui
la societat
que sigui
les empreses
les empreses
que són
els principals beneficiaris
de la formació
dels titulats universitaris
de la recerca
que es fa
a les universitats
han de veure
haurien de veure
pel seu propi interès
que el teixit universitari
no es pot ressentir més
ja sé
tothom
tothom
lluita per lo seu
i la universitat
ha de lluitar per lo seu
però
ho va dir una vegada
el president Pujol
els rectors
quan al seu dia
els rectors
del seu dia
se li queixaven
i va dir
se'n donen compte
vostès
que només vostès
m'ha demanen això
doncs
sí
malauradament
és un problema
si només ho demanen
les universitats
i les universitats
ho demanem
Fanzi Xavier Grau
gràcies per acompanyar-nos
al matí a Tarragona Ràdio
i anirem parlant
en el curs
d'aquest nou curs universitari
i esperem que bé
que aquest
es pugui finalment
arribar a un cert optimisme
i tirar endavant
en benefici de tothom
moltes gràcies
encantat de fer-ho
i moltes gràcies