logo

Arxiu/ARXIU 2013/ENTREVISTES 2013/


Transcribed podcasts: 1249
Time transcribed: 15d 22h 14m 43s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Matí de Tarragona Ràdio, seguim avant desenvolupant els temes
que ens aniran desfilant per l'escenari de la ràdio
d'aquest matí de dimecres.
I és que avui us hem d'explicar que comença la vuitena edició
del festival Memory Image a Reus.
Avui en volem parlar amb l'Anna Marquès,
que és directora artística del festival.
Anna, molt bon dia.
Molt bon dia.
Teniu ja tot preparat, tot a punt per aquesta nit, per aquest vespre?
Ui, tant que sí, si no ho tinguéssim malament.
Amb què comenceu? Al Teatre Bertrina comencen ja les projeccions avui mateix, no?
Sí, inaugurem aquesta nit a les 9 al Teatre Bertrina
amb la cerimònia d'inauguració i amb una pel·lícula que se'n diu
Buda, l'illa del Delta.
En què consisteix o què podríem destacar d'aquesta projecció,
d'aquesta primera projecció del festival?
Bé, és una pel·lícula que parla d'una illa feta de residus i sediments
del Delta de l'Ebre.
Bé, és una illa que antigament vivia gent, ara no hi vivim ningú
i, bé, ha quedat així descampada.
I és una pel·lícula que parla una mica de la natura,
del Delta de l'Ebre, del riu i, bé, de la fauna, de la flora.
És una pel·lícula molt ben elaborada sobre, bé, el pas del temps a la natura.
Una pel·lícula, Anna, que imagino que s'adapta, i molt bé,
a les intencions, als objectius del Memory Image, no?
Que són projectar, doncs, pel·lícules, això, que apostin per les imatges d'arxiu,
que acostin les històries a tots els públics.
manteniu, òbviament, aquesta intenció i aquests objectius a l'edició d'en Guany, no?
Absolutament.
És que la característica i la singularitat del Memory Image
és que totes les pel·lícules tinguin material d'arxiu
per explicar la història que volem narrar.
Si no, seria un festival més.
Seria un festival més de documentals o seria un festival més de cinema.
El que fa particular i singular al Memory Image
és que realment totes les pel·lícules que van a concurs
han de contenir material d'arxiu.
Dius que les pel·lícules van a concurs.
Què és exactament el que opten aquestes projeccions?
Bé, hi ha quatre premis, que són els mateixos que van fer l'any passat.
El premi oficial de la millor pel·lícula, que és el Premi Ciutat de Reus.
El Premi Memory Reus, que és vot popular
i és la millor pel·lícula que fa ús de material d'arxiu
de temàtica del territori.
El Premi Memory Jova, que va a la pel·lícula dintre de la secció Memory Jova
i que voten els joves d'institut que venen a veure pel·lícules a aquesta secció.
I el Premi Cinema Rescat, el millor documentalista
que otorga l'Associació Cinema Rescat
i és la millor recerca documental.
Hi ha quatre premis.
Aquests premis es lliuraran a partir d'aquestes 26 produccions,
no que són les que es presenten enguany al Memory Image.
Sí, fem la cluenda el dissabte a la nit
amb una pel·lícula que és les cròniques de l'escènia
i otorguem els premis.
26 produccions, són moltes? Són poques comparat amb les anteriors edicions?
Bé, els primers anys vam tenir més, més projeccions i molta més gent aquí al festival.
Ara tenim una miqueta menys, però aquest any estem mantenint el mateix nombre de projeccions que l'any passat
i el mateix nombre de convidats, el mateix número de seccions i el mateix nombre de premis.
D'aquestes 26 produccions,
hem de comentar que una vintena són produccions catalanes
i moltes d'elles fins i tot aprofitareu per estrenar-les a nivell de l'Estat.
Suposo que això encara és un fet més per estar contents per aquest festival,
és a dir, la projecció que els hi doneu amb aquestes produccions a nivell català i la participació.
Sí, correcte.
Una de les coses bones de tenir un festival aquí
és que hi ha molta gent de Catalunya, del territori o fins i tot de l'Estat
que pot venir a presentar documentals d'aquestes característiques
perquè si tu fas un documental amb material d'arxiu
tampoc és que hi hagi molts llocs on puguis anar a presentar-los.
Clar, també tenir molta pel·lícula catalana
ens permet tenir molts directors de Catalunya aquí,
arreus, presentant les seves pel·lícules
i fent col·loquis amb el públic,
que és la gràcia d'un festival de cine.
Comentar que paral·lelament també tenim aquesta activitat al centre de lectura,
que és saber com es va fer aquestes sessions
per descobrir els secrets que hi ha darrere de la creació d'aquestes pel·lícules,
amb debats, no?
A càrrec dels creadors suposo que va una mica amb aquesta línia el que deies.
Sí, sí, totalment.
Aquesta és una secció que no va a concurs,
però des del primer any ha tingut molta acceptació
perquè presentem una pel·lícula que té material d'arxiu,
aquest any presentem dues,
perquè ho fem només dijous i divendres,
però presentem una pel·lícula amb el realitzador
o amb el protagonista o amb el documentalista
i la veritat és que ho fem al centre de lectura,
que ja havíem estat fa anys i aquest any hi tornem,
i presentem dues pel·lícules,
Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona,
amb l'Eva Martínez Corcuera,
que és la realitzadora de les pel·lícules del Lluís Permanyer,
i havia treure d'aquí amb el Ricard Belis,
la Montse Armengou i la documentalista,
que és la Montse Bailac.
És a dir, que aquesta serà també una de les projeccions
de la qual podrem gaudir aquests dies.
A banda, també durant la setmana veig que teniu,
o que s'inauguren diverses exposicions,
exposicions una mica vinculades, d'alguna manera, al festival, no?
Sí, tenim contacte amb dues exposicions.
Una és sobre el Josep Bages, l'artista,
un home polifacètic i un home que va fer pràcticament de tot,
aquarel·lista, dibuixant, dissenyador gràfic, decorador,
i va fer una pel·lícula que també metem,
va fer una pel·lícula l'any 70,
una cosa així molt esbebojarrada, amb amics,
es van disfressar,
i un dels amics era el Juanillo,
el pare de l'Andreu Bonafuente,
i presentem la pel·lícula del Josep Maria Bages
a la secció Memòria i Reus.
I, paral·lelament,
sobre aquesta exposició de Josep Maria Bages i Jansà.
I després hi ha una altra exposició,
que és la imatges de la memòria,
imatges en el mirall,
al CIMIR, que és el centre d'imatge
amb les iglesies de Reus.
Molt bé, aquestes són les dues exposicions vinculades,
i que també podrem gaudir al llarg d'aquesta setmana
als museus de Reus.
Anna, no sé si hi ha alguna altra novetat
de cara a l'edició d'enguany,
que una mica la faci encara més especial.
Bé, una de les novetats d'aquest any
és que la secció Memory Chic s'està dedicada al Charlotte,
al Charles Chaplin,
i bé, una...
Bé, diria que aquest any la programació
ha acabat per fer una mica
un recorregut sobre terres de Catalunya, no?
Hem fet una programació que conté cinc pel·lícules
que parlen del paisatge de Catalunya
de forma que aquest paisatge es converteixi
en protagonista natural de memòria imatge.
És una mica seguint la línia del que dèiem abans, eh?
Parlar del passat, del present, no?
I de l'ús de les imatges d'arxiu
i sobretot acostar la història als públics,
que és el que comentàvem,
que són els objectius del festival, no?
És a dir, que aquestes pel·lícules
totes compleixen aquestes premisses, no?,
per participar-hi i perquè vosaltres les projecteu.
Sí, sí, totalment.
Però, a més, és que hi ha molta pel·lícula sobre la natura
i, de fet, hi ha dos parcs naturals de Catalunya,
el Delta i els Aiguamolls de l'Empordà,
que, bé, hem programat casualment.
De moment ens quedem, o destaquem,
per destacar-ne alguna,
aquesta pel·lícula inaugural
de la vuitena edició del festival Memory Image,
que tindrà lloc, que s'inaugura avui mateix,
avui dimecres,
i s'allarga fins al dia nou, no?
Buda a l'Illa del Delta,
de l'Ampostí Santi Vall de Pérez
i també el Tortosi Guillermo Barberà.
Doncs, Anna Marques,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
que vagi molt bé el festival.
Imagino que ja pensen en una novena edició, no?
Encara no heu començat la vuitena,
però jo ja et pregunto,
la cosa tindrà continuïtat?
Home, esperem que sí,
però en aquests moments
vull disfrutar d'aquesta vuitena edició
i anem passant.
I després ja veurem, no?
I l'últim dia ja començarem a fer balanç
i ja pensarem en el futur,
però ara, el present.
Molt bé, doncs Anna Marques,
directora artística del festival,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquest matí
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé la inauguració i el festival.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.