Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
I seguim en directe des de l'estam de les festes, després d'un tema a l'altre que hem de parlar de la Caimada Popular del Centro Gallego.
I ara canviem totalment de tema, us convidem a un acte, home, que se surt potser de la part més festiva, també de la part tradicional.
Estem parlant de la presentació d'una publicació, número 47, de la revista QS, editada per la Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver.
Ens n'ha pot parlar d'aquest número QS carregat de continguts de Santa Tecla, en Jordi Piqué, responsable de l'Arxiu Municipal.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Això has d'explicar tot de nou, eh? A veure, per qui no coneixem la revista QS, anem pel 47 número, el presenteu ara perquè té molt de continguts de Santa Tecla, però quina història hi ha?
A veure, potser per començar s'hauria d'explicar que el Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver és una entitat que es va crear l'any 90, ja portem gairebé 24 anys,
i que cada any hem anat publicant un llibre, que ara ja en tenim 20, i normalment dos números de la revista QS, que ara en tenim 47.
A partir d'aquest número, però, la revista passarà a ser anual, hem ampliat el nombre de pàgines, però serà ja amb una periodicitat anual.
Normalment, sempre, tant els continguts dels llibres com els de les revistes, estan tractant temes relacionats amb l'àmbit de les humanitats i de les ciències socials,
relacionats directament amb Tarragona i el Camp de Tarragona, i en aquest cas, el dossier d'aquesta revista l'hem dedicat gairebé exclusivament, íntegrament, a Santa Tecla.
Aleshores, aquí en aquesta revista, que té 8 articles, 7 estan directament o indirectament relacionats amb Santa Tecla.
En moltes vessants diferents, no?, amb la Santa Tecla festiva, tradicional, també la històrica.
Exacte. Els primers 5 articles, diguem-ne que tracten la gènesi i la consolidació del culte de Santa Tecla aquí a Tarragona.
Quan va començar tot en els segles X i XI, el per què, què va significar, perquè va tenir també tota una sèrie de connotacions polítiques, no només socials.
Després hi ha allà quan ve la consolidació del culte a Santa Tecla a partir del segle XIV amb l'arribada de les relíquies, del braç.
I després hi ha els altres dos articles, ja són molt més contemporanis.
Explica'ns, en fi, clar, el seu és, evidentment, aconseguir la revista llegir els articles perquè hi ha molt de transfons històric,
però alguna de les curiositats a les que ara fes referència, Jordi, i que quedin desvetllades en aquests diferents articles,
parlaves de la connotació també política, part de religiosa, de la celebració.
Algun dels articles, doncs, potser més novedosos són que en els segles X i XI, quan Tarragona encara està en mans dels àrabs,
no està ni reconquerida pel Comptat de Barcelona,
Una mica per independitzar-se de l'Arcabisbat de Narbona,
el Sant Pare el que fa és que es compromet amb Ramon Berenguer que si conquereix Tarragona
reestablirà la seu arcabisbal i el reconeixement eclesiàstic de la ciutat.
El rei ho fa, conquereix Tarragona, l'entrega a mans del bisbe Oleguer,
com havia promès, es reestableix la capitalitat eclesiàstica de la ciutat que havia tingut en l'època romana
i a partir d'aquí comencen a haver-hi tots els conflictes que hi haurà entre de qui és la ciutat,
si del rei o de l'arcabisbe.
Per aconseguir aquest reconeixement de capitalitat eclesiàstica,
tenir o posar la ciutat sota l'advocació d'una santa com Santa Tecla,
que era deixable predilecte de Sant Pau,
situava Tarragona dintre d'aquelles ciutats en les quals Sant Pau havia fet la seva tasca apostòlica.
És a dir, la posava en un rànquing molt elevat.
Després, quan hi ha més a més, ja arriben les relíquies,
per tots els oients que han llegit els pilars de la terra, del Ken Follet...
A quin segle arriben les relíquies?
Perdona?
Quin segle arriben les relíquies aquí a Tarragona?
El segle XIV, que és una mica quan s'aconsagra també la catedral,
coincideix paral·lelament, no?
Doncs, deia que per qui ha llegit els pilars de la terra,
que és un llibre, doncs, un bestseller,
recordarà la importància que té per una ciutat o per un poble
disposar d'unes relíquies d'un sant.
Doncs, esclar, tenir que arribessin a Tarragona les relíquies de Santa Tecla,
la convertia, és a dir, posava Tarragona en el mapa del món del segle XIV.
Estem parlant de les relíquies del Brás?
Del Brás, sí.
Bàsicament.
Que venen d'Armènia, no?
Sí, sí.
Clar, això serà el moment en el qual aquell culte que hi havia hagut a Santa Tecla,
aquí a Tarragona, que era un culte, doncs, més aviat elitista,
de les jerarquies eclesiàstiques, passa allà a ser un culte molt més popular.
Aquest serà el gran pas que hi haurà.
Els altres articles que deia que tracten també de Santa Tecla,
però d'una manera més indirecta, és un de més contemporani,
que el que fa és un repàs o una comparació de la celebració
de la Diada de Santa Tecla, de les festes de Santa Tecla, de l'any 1963,
és a dir, ens situem només 50 anys enrere,
i podem comparar aquella festa d'un règim dictatorial,
grisa, fosca, avorrida, que només durava dos dies,
en la qual la preeminència de la banda del regimiento
doncs gairebé sortia dia sí, dia també,
que eren uns moments en què molts tarragonins aprofitaven la Diada de Santa Tecla
per anar a Barcelona a fer compres al corte inglés,
i ningú no se n'amagava d'estar i de dir-ho,
perquè era una cosa molt avorrida i ensupida,
doncs la comparació, hem volgut explicar una mica com era fa 50 anys
per comparar, cadascú ja treurà les seves pròpies conclusions
amb aquesta festa activa, participativa, amb color, amb llum, la que tenim ara.
L'altre article que també es relaciona amb Santa Tecla,
però també d'una manera indirecta,
és que entre els anys 1985 i 1986
va haver les primeres emissions d'un experiment que va haver aquí a Tarragona
que va ser la televisió municipal de Tarragona.
Els 85 i 86, eh?
Un experiment de telemunicipal.
Només va emetre durant les diades de les tres o quatre dies de les festes de Santa Tecla.
Clar, ens hem de situar en aquells anys en què hi havia la situació de les televisions locals,
era una situació encara al·legal, no il·legal, però al·legal,
que des de l'Estat i des de la Generalitat només es vetllava
perquè es pogués emetre a la televisió espanyola i TV3.
I aquí a Tarragona, doncs, es pot dir que amb una mà al davant i una altra al darrere,
amb una sabata i una esperdenya, però amb molta il·lusió,
van tirar endavant aquest projecte de fer aquestes emissions.
L'any 2005, des de l'arxiu, vam intentar recuperar el màxim de les emissions que es van fer,
ho vam aconseguir, en bona part en col·laboració amb el Ramon Torrents de l'Enfoc,
que en aquell moment era el tècnic de la televisió,
les vam digitalitzar, ara estan conservades a l'arxiu
i un petit recull d'aquelles imatges serà el que avui passarem
tot just després d'haver presentat la revista.
Clar, ara entrarem a parlar de com serà l'acte d'aquest vespre.
Més a qüestions, clar, quin és el pes de l'arxiu municipal
en la publicació en general de la revista QS
i concretament amb aquest número dedicat a Santa Tecla?
Bé, el pes de l'arxiu municipal, en aquest cas, és la seu
on el cercle té...
És a dir, l'espai on el cercle té la seva seu, millor dit, no?
El cercle Guillem Oliver té un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona
per poder tenir la seva seu de manera permanent
dintre de les instal·lacions de l'arxiu.
Es nodreix també moltíssim de la informació que allí...
Esclar, això són com a basos comunicants, no?
Per exemple, molts dels articles que a vegades es publiquen
en la nostra línia editorial, tant en els llibres com en les revistes,
no deixen de ser investigadors que estan fent tasques de recerca
en el propi arxiu.
Tal com ho expliques, intueixo que part dels articles que llegirem
sobre Santa Tecla i del material que aquí s'exposa i d'on s'ha de treure la informació
encara no s'havia utilitzat mai o no s'havia presentat encara mai?
Hi ha articles que són de difusió i divulgació, de coses que ja se sabien,
n'hi ha d'altres que sí que aporten algun tipus de recerques noves, no?
Sobretot aquest plantejament que apuntava abans aquella importància
que tindrà el culte Santa Tecla per enfortir políticament i eclesiàsticament
i religiosament la ciutat a partir del segle XI.
Després també, al final, ja per tancar la revista,
l'article número 8 no té res a veure aquest amb Santa Tecla,
és un número més salànic perquè normalment en cada revista
sempre a part del dossier hi ha altres números,
però que és també molt interessant,
està fet per una professora de la Universitat Internacional de Catalunya,
que és sobre el projecte de restauració de la catedral
que es va encarregar l'arquitecte Font i que no es va arribar a fer, no?
Hi ha una reproducció de la imatge del plànol del projecte
que es veu com hauria quedat la catedral
si s'hagués acabat de fer en aquest projecte del segle XIX,
de finals del segle XIX.
Val, que no té a veure o sí amb la restauració que s'ha dut a terme?
No, no té res a veure.
Aquest és un projecte de tres volums que es va encarregar
a finals del segle XIX,
però que al final no es va arribar a fer.
sortosament penso que no es va arribar a fer.
I després també aquest mateix article
recull un altre encàrrec que sí que se li va fer
a l'arquitecte aquest al Font,
que va ser el del seminari, l'edifici del seminari.
L'actual edifici del seminari el va fer ell.
A qui heu participat?
Qui escriu?
Qui fa les fotografies?
Qui sou els responsables d'aquest número 47 de la revista QS?
Bé, jo vinc com a president de l'entitat,
però el director de la revista és l'Esteva Masalles.
Aleshores, hi ha articles de la Maritxell Ferrer,
de la Maritxell Pérez Martínez,
l'Anna Rosa Pinya Soler,
la Brigitte Morós Òdena,
l'Eduard Juncosa Bonet,
un article molt curiós sobre Santa Tegla i el rei Pere el Cerimoniós.
Perquè aquí el que s'explica és que el rei Pere el Cerimoniós
va fer tota una sèrie d'accions
en les quals li va aconseguir prendre el poder
sobre la ciutat de Tarragona al bisbe.
I ho va aconseguir.
Però, quan ja era molt gran i estava un dia dormint,
se li va aparèixer Santa Tegla.
El va bufetejar.
Alguna llegenda diu que a partir d'aquell bufetejament va morir,
però la conseqüència d'aquell bufetejament a la nit en somnis,
o amb els somnis, millor dit,
que se t'aparegui la santa i et comenci a donar bufetades,
va fer que canviés el testament
i que els seus hereus retornessin a la ciutat un altre cop al bisbe.
Escolta, això és gairebé com de pel·lícula, la telenovela, eh?
Sí.
És curiós. Tot això està documentat, eh?
Aquí es barreja...
Es barreja...
El que és llegenda és que va morir al cap de quatre dies.
I que està documentat, doncs sí, històricament està documentat.
I que va canviar el testament perquè se li va aparèixer la santa a la nit
i va sentir...
En foradeta.
Doncs és cert.
Molt bé.
Després hi ha l'article de la Maria Antonia Elzina Elzina,
que és sobre el frontal de marbre que hi ha en l'apsis de la catedral
i que va explicant cada un d'aquests apartats del frontal,
d'aquests quadres del frontal,
que va recorrent la vida i l'agenda de la santa.
Ah, Blanca Gas també.
Hi ha el de la televisió de Blanca Gas Sancho,
el de les festes de l'any 63, que és un article que vaig escriure allò,
i finalment l'article sobre el seminari pontifici
i el projecte de restauració no executat de la catedral de Tarragona
de la Judit Urbano.
Com serà la presentació aquest vespre?
Recorda'ns l'hora.
Serà allà a l'arxem municipal?
A les 7, eh?
A les 7.
I s'ha de rectificar perquè crec que el programa apareix més tard.
No, no, el programa surt a les 7,
però la invitació equivocadament va sortir a les 8.
Però és a les 7.
A les 7.
A l'arxiu municipal.
A l'arxiu hi ha l'Avinguda Vidal i Barraquer,
el magatgem 2, la planta segona,
la sala d'actes de l'arxiu.
Com serà l'acte?
Perquè vas fer referència a aquest audiovisual.
Bé, doncs hi haurà la presentació del contingut de la revista
a càrrec del Javi González Pere Arnau,
el tècnic de festes de l'Ajuntament de Tarragona,
una de les persones que més coneixen la festa tarragonina.
Aquest serà l'encarregat de dissertar i de presentar tots els articles.
Una participació del director de la revista,
de l'Esteva Massalles, la meva.
I després passarem tot seguit a projectar
aquest audiovisual que hem fet de l'arxiu
amb tota la recuperació de les emissions
que es van fer entre el 1985 i 1986,
on apareix gent coneguda, popular, actual.
Ara t'anava a dir alguna sorpresa
que ens pogués desvetllar d'aquest audiovisual.
Bé, per exemple, qui tanca les emissions
i encara, doncs, de pena,
perquè ja veu que probablement no es rependran,
és l'Oriel Grau.
Ostres!
Però, òbviament, doncs, 30 anys més jove.
Ah, doncs mira, sí, que serà curiós.
A veure, la revista QS,
a partir que es presenti aquesta tarda,
on la trobarem?
La revista QS es troba a les llibreries,
a la Capona, a la llibreria de la Rambla,
després en el propi arxiu,
i després s'envia a tots els socis del cercle,
que en aquests moments som uns docents.
A la Santa de les Festes no la tindreu?
No.
Per ser que és un número especial dedicat a Santa Tecla.
Sí, sí.
I l'audiovisual?
Què en farem d'aquest audiovisual que passareu a voler?
De l'audiovisual el penjarem al web de l'arxiu,
un cop com fem amb tots els audiovisuals que anem preparant,
i que, clar, serà un audiovisual que, a més a més,
anirà lligat amb l'article de la Blanca,
que parla sobre tot el que va significar
aquest experiment de televisió municipal en aquests anys.
Hi ha alguna manera de consultar digitalment la revista?
No sé si algun article o alguna...
Sí, sí, la revista i els llibres es poden consultar
al web de l'arxiu, no, perdó, al web del cercle,
que és www.guillemoliver.com.
Molt bé.
Doncs, en fi, si en voleu saber més,
jo us recomano que passeu avui a la set,
a l'arxiu municipal,
en què hi haurà la presentació d'aquest número concret,
el 47, de la revista QS,
editada pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials a Guillem Oliver,
un número especial, vaja,
i que es presenta durant aquestes festes
perquè està gairebé íntegrament dedicat a Santa Tecla,
com la seva visió religiosa, també, en fi, festiva,
de tot una miqueta.
Jordi Piqué, moltíssimes gràcies
i felicitats per la feina feta.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.