Música
Doncs com us deiem, avui volem parlar d'una escola amb solera, de la ciutat, una escola amb trajectòria,
un centre que ja porten més de 83 anys, de fet 83 anys d'experiència, formant diverses generacions aquí a la ciutat.
És una escola situada al centre, a tocar del cor de la ciutat, al Col·legi Joan Roig, que va ser fundat l'any 1930,
és a dir, com dèiem fa allà unes quantes dècades per Joan Roig i Güell, amb el nom d'Acadèmia Roig.
I avui ens acompanya el director, que és l'Enric Roig, que és una nova generació de l'escola.
Enric, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Home, 83 anys, que ja t'està dit, no?
Sí, sí.
Com va ser allò? Com van ser els inicis, la fundació de l'escola?
Bé, el senyor Roig, el Joan Roig, que era el meu avi, es dedicava als productes químics,
i tenia una fàbrica de productes químics al carrer Jaume I, i, bueno, venia i comprava molts productes a Alemanya,
i, bueno, aquest era el seu negoci.
I, bueno, un dia se li va dir que ell el seu era ensenyar, que el que volia ell era, doncs, fer una escola, formar alumnes,
i, bueno, va començar, doncs, l'any 30 amb un petit grup d'alumnes al carrer Cristofor Colom,
que és on estem, únicament als baixos, i va començar ell sol, doncs, a donar classes de repàs, de reforç a alumnes,
i, bueno, tenia un caràcter així molt fort i molt tempenta, i, bueno, a poc a poc va posar en marxa a la roda, diguéssim,
i, bueno, va anar a fer gent professorat, i l'escola es va anar ampliant, es van convertir en una acadèmia,
feien tot el que era peritatge mercantil, repassos, preparaven gent per exàmens,
i va anar fent, a nivell no només de Tarragona, sinó de les comarques,
perquè hem tingut molts alumnes i tenim de fora de la ciutat,
doncs va anar agafant coses, es va consolidar com l'Acadèmia Roig,
i, bé, van anar passant els anys, es va anar fent gran,
vam anar rebent fills d'exalumnes, ara tenim nets d'exalumnes,
i, bueno, fins avui, que som al Col·legi Joan Roig,
que l'any 2000 o 2001, em recorda amb ell, doncs, vam canviar el nom d'Acadèmia Roig
per Col·legi Joan Roig, per fer, doncs, retralir una mica d'homenatge, no?,
tot i que molta gent, sobretot a la ciutat, no?, som de tota la vida l'Acadèmia Roig.
L'Acadèmia Roig, és que això dels noms de basc costa, era...
Sí, sí, sí.
M'imagino que, clar, en matèria de química devien anar molt bé, no?,
els ensenyaments de química, els inicis, no?, devien ser un esforç, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, com a anècdota, encara, un cop a l'any o dos,
arriben cartes d'Alemanya, ja, de laboratoris, formació,
o sigui, el segon nom encara, encara arriben.
Perquè ell viatjava molt a Alemanya, feia molt de...
I anava molt, i anava sovint a...
Bueno, ell tenia, fabricaven algun, dos o tres productes,
que els exportava directament, i, bueno, crec que era un parell de naus,
el carrer Jaume Primer, o sigui, que era important la fàbrica.
I com va fer aquest canvi, tant, tant, no sé si radical o que,
però va veure que era la seva vocació, ensenyar, que era el mestre?
Ell va, bueno, es vaixer com un dia i va dir, això no m'omple,
i, bueno, el que m'omple que és el que fa poca gent, no?,
i menys avui en dia, no?, que de vegades, doncs, fem la feina que ens ha tocat,
o que, però, jo crec que és admirable la gent que la seva vocació,
doncs, que deixa una feina o un negoci que li funciona bé,
o un càrrec, i diu, a mi m'agrada fer això, doncs, bueno,
començo de zero, baixo a la persiana i a veure què passa,
i s'aventuren, i crec que, bueno, són la gent que tenen més èxit, no?,
a la vida, perquè realment fan les coses amb sentiment i el que les agrada.
I imagino que també a nivell d'escola també s'hi diu molt, no?,
en això de la vocació, no?, la part vocacional,
del que vol fer un el dia de demà, no?,
Sí, exacte.
d'ancar, diguem-ne, l'alumne, no?, cap a les seves potencialitats, no?
Nosaltres, a veure, busquem, doncs, el fet de ser una escola d'una línia,
d'una línia vol dir que tenim una classe per grup,
o sigui, som una escola entre cometes petites,
tot i que ofertem, tenim llarg d'infants, un i dos anys,
tenim educació infantil, educació primària, educació secundària
i cicles formatius a grau mitjà de gestió administrativa,
doncs, el fet de ser una escola d'una línia
ens permet tenir un tracte molt directe amb l'alumne,
estem molt al damunt, treballem com aquell que diu,
intentem donar un tracte individualitzat a cada nen,
perquè, a veure, els nens són, cada nen és tots,
tot i que tots estiguin dintre de la mateixa franja d'edat, no?,
en una classe, doncs, per exemple, de 8 anys,
però cada nen és un món, és d'una manera de ser,
té un rerefons, té uns problemes a casa,
té cada persona és d'una manera,
i intentem donar aquest tracte individualitzat, adaptat a cada nen.
I llavors, el que deies, no?, que treballem molt, molt, molt
l'educació amb valors, o sigui, abans que qualsevol contingut escolar,
doncs, creiem que és més important formar persones, no?,
que això, bueno, era un dels pilars que sempre ha sigut de l'escola,
formar persones, ensenyar valors,
ensenyar, doncs, la responsabilitat, l'esforç, el treball,
que ningú ens regalarà res a la vida,
doncs, que ens ho hem de guanyar nosaltres,
i, bueno, que un ha de ser honest amb ell mateix,
i abans que qualsevol contingut escolar,
que, evidentment, també són importants,
però intentem, doncs, donar això
i oferir-te això als nostres alumnes.
És que la cultura de l'esforç,
de vegades sembla que estiguin hores baixes, no?,
que...
Sí, sí, els darrers anys, doncs, ha estat,
ha estat molt infravalorada,
però nosaltres, a veure, no hem deixat d'apostar-hi,
perquè creiem que encara que s'hagi venut una mica,
doncs, que no, que tots som iguals,
que una mica de cafè per tothom,
cada alumne és individual, és diferent,
i s'ha de treballar, i si no t'esforces,
i si no treballes el dia de demà,
perquè ara, bueno, són nens,
i tots tenen una família al darrere,
que es protegeix, que t'ajuda,
aquest guia, però això sempre,
jo que dono classe a l'ESO, no?,
doncs, sempre els dic als alumnes,
arribarà un dia que el papa, la mama,
ja no es troben les castanyes del foc,
i sereu vosaltres els que sortireu a plaça,
que les dic jo sols,
i allí, doncs, us haureu d'espavilar sols.
Per tant, és molt important formar persones,
tenir valors, tenir clar el que vols ser,
el que esperes de la vida,
perquè a la llarga ets tu qui hauràs de guanyar-t'ho tot.
Com valora la situació actual, en general,
de l'escola com a institució social?
Està en hores baixes?
És a dir, està més que mai allò,
sota pressió del sistema, diguem-ne,
o de la situació, del context,
perquè si hi ha problemes fora,
al final els problemes venen cap a dintre, no?, imagino.
Bé, a veure, darrerament, aquí, en aquest país,
un dels grans problemes que hi ha és que constantment
se canvien les lleis d'educació.
Cada govern que arriba, doncs,
hi ha per inèrcia,
gent s'aterra la que hi ha,
i en fa una de nova,
i llavors tornen els altres,
i tornen a...
i és una guerra contínua,
llavors això, doncs,
afecta molt negativament el sistema educatiu.
és millor una llei dolenta aplicada 7, 8, 10 anys
que una lleis bones canviades cada any.
Llavors, això està afectant molt,
i es veu amb els resultats dels informes PISA,
de l'OCD,
de tots els exàmens, proves i avaluacions externes que es fan,
doncs, que els nostres alumnes
tenen unes mancances molt importants,
i un dels motius és aquest,
doncs, que no hi ha una línia durant el temps.
Hi ha algun país, no sé,
paradigma de...
en aquest sentit,
algun mirall que puguem mirar,
abans parlàvem d'Alemanya, per exemple,
doncs, en el cas de l'avi de la Fundació de l'Escola.
Hi ha algun referent que diuen,
mira, aquest és un bon referent per aprendre
com ho fan a nivell d'educació.
Es parla molt de Finlàndia,
que són els que treuen els millors resultats a nivell mundial,
s'han fet estudis,
des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat
s'han enviat persones a estudiar-ho,
i s'han fet programes de televisió,
però, clar, la diferència molt gran és la societat,
de la manera que tenim.
Allà els nens són molt, molt, molt importants,
i encara que uns pares,
doncs, les famílies se desestructurin,
doncs, els nens són el més important,
i el que es veia molt per ells
està molt al damunt,
i, bueno, estan davant de tot,
i això crec que aquí és una diferència molt gran.
De vegades, doncs, als adults no es dona la importància,
els nens, quan són nens que han de tenir.
tenim una societat, malauradament,
que vivim molt el moment, el dia a dia,
estressats, corrent,
sempre anem amb presses,
els països nordis, doncs, viuen d'una altra manera,
viuen més relaxats,
són més feliços, també, crec jo,
i potser no tenen tantes coses materials,
però, bueno, tenen, per dir-ho d'alguna manera,
una pau interior,
una manera de veure la vida,
doncs, que els fa anar molt, molt, molt relaxats,
i donar importància al que realment tenen.
I els pares sempre els hi dic que,
doncs, que valorin molt
l'edat d'infantesa dels nens,
perquè això són,
és únicament uns anys a la vida,
i no ens n'adonem i ha passat.
Llavors, aquests anys per ells són molt importants,
d'estar damunt, de recolzar-los,
de donar-los tot el que necessiten,
perquè és un període molt curt de temps
i és el que es formarà com a persones,
per quan siguin adults.
I passa molt ràpid, eh, a més a més,
quan creixen, creixen,
que, en fi, no t'enganxes,
i un dia per l'altre ja passen un pam, eh?
La figura del mestre,
perquè si també fem una mirada, no sé,
uns anys enrere,
els pobles, per exemple,
hi havia el metge i el mestre,
que eren pràcticament institucions, no?,
respectades,
i valorades.
Això també ha canviat?
És a dir, que caldria recuperar,
en certa forma,
el prestigi del col·lectiu?
Molt, caldria,
més que res perquè, doncs,
uns anys enrere
es va desvirtualitzar molt
la figura del mestre,
es va desprestigiar molt,
principalment per moltes famílies,
doncs, que no el tenien com a referent.
Els nens necessiten tenir un referent,
que a casa és el pare i la mare,
i a l'escola és el mestre,
i, doncs, amb el mestre passen més hores
que amb els pares,
i, doncs, per part de la família
això s'ha d'entendre,
i, doncs,
durant uns anys
s'ha desprestigiat.
Com es feia això?
Doncs, per exemple,
quan hi havia una cosa,
una cosa mal feta,
que li deien al nen a l'escola,
que el renyaven,
o que hi ha hagut pares
que n'han anat a l'escola
a, entre cometes,
renyar el professor.
Llavors, clar,
el professor perd tota l'autoritat
davant del nen.
El nen, si veu,
jo faig una cosa mal feta
i el pare i la mare van a l'escola
i encara renyen el professor,
doncs, encara em creixo més
i encara, doncs,
faig més el que vull,
entre cometes.
i, clar,
entre aquestes coses,
doncs,
això ha anat minvant
el prestigi del mestre
i tothom s'ha atrevit
amb els mestres
i jo crec que hauríem de
posar els peus a terra
i valorar això, no?,
que el mestre és una figura
molt important
a la vida dels nens.
La prova és que tots,
quan som adults,
sempre tenim,
recordem un mestre de referència,
quan érem petits,
doncs,
aquella persona
que ens ha marcat, no?,
en certa manera
i, doncs,
és una figura molt important
a la vida dels nens.
Tornant a la trajectòria
del col·legi,
el col·legi Joan Roig,
des d'aquests anys 30
fins a l'actualitat
hi ha hagut,
sobretot,
molts passos intermitjos
per arribar a la situació actual.
Però què destacaries?
Quins són els moments
d'aquestes vuit dècades
clau per l'escola?
O el moment en què feu
un canvi decisiu
o que comenceu a ampliar?
Bueno,
quan...
A veure,
una data molt important
és sobre l'any 82
que es fan les grans obres
perquè abans sempre
era l'edifici
del Cristòfor Colom,
però la planta baixa,
l'any 82
es fan les obres
que són quatre plantes
que pujan cap amunt,
es comunica tot
amb la part de Ramon i Cajal
perquè l'escola
té...
dona els dos carrers
i allí es van fer
les obres
molt importants,
bueno,
es va...
va ser
una obra farònica
i...
i realment
l'escola és gran,
quan venen família
sempre
i fem les portes obertes
o veu una família nova
i li ensenyem el centre
i tot,
la frase de
ostres,
no...
de fora no sembla tan gran
això ens ho diu
ens ho diu molta gent
i bé,
aquest va ser
un dels...
el moment
diguéssim
més important
dels darrers anys.
La part de l'interior
la que no es veu com és?
Perquè la dona a les carrers,
no?
Dintre hi ha pati,
ja...
Sí,
nosaltres sí,
tenim el pati
el pati
que està
entre els dos
entre les dos
sortides
perquè a Ramon i Cajal
tenim l'accés
de la llar d'infants
o sigui,
els alumnes
de la llar d'infants
accedeixen directament
a les classes,
tenen una porta directa
ja que els pares
i les mares
accedeixen tant
a deixar-los
com a recollir-los
i al costat
tenim l'entrada
que vam habilitar ara
per...
professionalment
es donen les obres
i a l'altre costat
hi ha l'entrada
que accedeix
a l'edifici gran
i a tot el que és secretari
al mig i al pati
i al pati,
doncs,
el ser un edifici
doncs
el centre de la ciutat
no és tot el que gran
que voldríem
però
com ho solucionem?
Doncs els alumnes
surten fraccionant
o sigui,
surt primer la llar d'infants
després l'educació infantil
i després surten per cicles
classes de dos en dos
amb la qual
doncs la
la relació
espai-alumne
doncs
és la mateixa
que si fos un pati gran
i surtis
tota l'escola
a la vegada.
Abans ja més o menys
ho apuntaves,
suposo que teniu
alumnes
que han passat per l'escola
en aquestes dècades
que es porten els fills
els nets fins i tot,
no?
Sí, sí, això és quan
quan rebem una família
que venen a fer l'entrevista inicial
ja t'ho diuen de seguida
quan comences a explicar una mica
el projecte educatiu de l'escola
doncs ja de seguida
no, no, que jo ja vaig a estudiar aquí
o el meu pare va estudiar aquí
i ja sé com
ja una mica
doncs ja
ja coneixen
el tarannà de l'escola
i
i això
per nosaltres
també
també és important, no?
i positiu
que
les famílies vinguin
i ens recordin
els exalumnes
venen molt
i això també és una cosa
que ens omple
sempre els diem
quan acaben
quan acaben
quart d'és
o els fem la graduació
sempre protestàveu aquí
la classe
els deures
els profes
en res
però a partir de l'any que ve
ja veureu com això canvia
i tornareu
i venen
i tu diuen
ostres com trobo falta al col·le
perquè clar
tenim alumnes
que des de
van entrar en un o dos anys
i fins
fins acabar
l'educació
obligatoria
fins als 16 anys
han estat
tota la vida
tota la vida al col·le
es troben
fent el canvi
i no es troben altres
altres realitats
sí, sí, exacte
molt bé
doncs és l'escola
l'escola Joan Roig
avui hem volgut parlar
d'aquesta trajectòria
de més de 80 anys
a nivell curricular
ja ens has comentat
que teniu
la part de l'ESO
la part de
de la llar d'infants
teniu més estudis
més disciplina
a sa banda
potser que no siguin així més
bé
toquem tota l'escolarització
obligatòria
la infantil
la primària
i l'ESO
i abans de l'obligatòria
la llar d'infants
ens agafem en un any
i llavors
quan acaba la secundària
també hi ha la possibilitat
de fer un grau
grau formatiu
de gestió administrativa
que és concertat
també
que els alumnes
doncs
durant dos anys
cursen el cicle
ja tenen la possibilitat
els hi busquem
l'empresa
per fer les pràctiques
ja tenen
unes possibilitats
molt altes
de col·locació
hi ha sortida
amb això
amb aquesta
sí
sí
molta
perquè a veure
també els darrers anys
s'ha enfocat molt
tothom cap a la universitat
tot estudis universitaris
i bueno
els estudis
demostren
que
bueno
que no
hi ha molts
molts universitaris
en natur
i doncs
per exemple
la gestió administrativa
que és
tot el que fa
administració
secretariat
doncs
és una feina
que a totes les
a totes les empreses
n'hi ha
o sigui
que és una cosa necessària
per tant
a nosaltres
les empreses
que tenim convenis
ens venen
a buscar
demanar
persones
que puguin
que puguin
omplir
aquests
buits
llavors
molta gent
si són responsables
i quan van a les pràctiques
treballen bé
i saben fer-ho bé
doncs
un percentatge molt alt
ja
surten en feina
en parlem
amb l'escola
han de parlar també
dels professors
teniu un professorat
suposo que alguns
que també porten
temps d'experiència
de trajectòria
i altres
de nova incorporació
de tenir una mica
un ventall
una mica
sí
i tenim
tots els
tots els ventalls
i intentem
intentem
combinar
l'experiència
dels anys
de professors
de fa molts anys
amb professors
tenim professors
que han acabat
fa molt poc
els estudis
i bueno
crec que aquesta barreja
és important
perquè l'experiència
dels anys
el bagatge
que et dona
però també
és molt important
i molt positiu
per una escola
professors nous
amb noves idees
amb noves metodologies
de treball
que vagin
innovant una mica
nosaltres
ja
cada any
ens formem
seguit
tot l'equip
de professors
cada any
fem formació interna
per tal
d'actualitzar-nos
perquè
el que no pot ser
és anar
a la universitat
uns anys
els estudis
i ja està
ja ho sé tot
els temps canvien
i més
els alumnes
l'educació
la formació
i per això
cada any
fem un curs
de formació
per actualitzar-nos
però tenim
sí alumnes
amb vint i poc anys
i alumnes
que
perdó
professors
i professors
que fins
fins que es jubilen
vull dir
que tenim professors
doncs
que ara
fa poc
que es van jubilar
que s'han estat
42 anys
treballant a l'escola
vull dir
i aquests sí
que han sigut
un referent
per molts alumnes
Enric
per a qui és que
pensen que
els professors
teniu moltes vacances
que els hi diries
bé
no
hi ha gent que ho diu
que teniu moltes vacances
sí
sí
a veure
més que una persona normal
sí
però
també s'ha de dir
doncs
que la feina
del mestre
és molt
és molt estressant
és molt
intensa
és molt intensa
hem de tenir en compte
aquestes sis hores
en una aula
amb 25
amb 25 marrecs
i
a veure
això
dia a dia
doncs
va
va
va carregant
i
i estressa molt
i carrega molt
sí que durant el mes de juliol
nosaltres particularment
durant el mes de juliol
també hi som
els matins
perquè fem un casal d'estiu
principalment per les famílies de l'escola
perquè entenem que
les famílies treballen
i
no tenen on col·locar els nens
llavors
doncs
des de l'escola
ofertem els matins del juliol
tot i que també està obert a alumnes de fora
però principalment ho fem per
pels nostres alumnes
i doncs
hi ha un grup que durant el juliol també estem
treballant
quan comenceu els casals d'estiu
doncs
el dia 1
sí
fem de l'1 al 31
i fem
fem un casal de 9 a 1
els matins
i intentem
fem per una banda
per infantil i primària
fan una estoneta
de treball d'estiu
de repassar
perquè a veure
ja aprofito per dir-ho
no pot ser que aquests 3 mesos
estiguin aturats
perquè això és com
com un motor
que si el deixem
parat 3 mesos
doncs
al setembre
fins que no es posa
una altra vegada
una altra vegada en marxa i funcionant
i ja estem quasi
quasi Nadal
llavors
doncs
durant una estoneta
fem una mica de feina de repàs
i la resta del matí
és tot lúdic
fem sortides culturals
juguem a la Playstation
fem
jocs de l'aigua
fem la festa de l'aigua
un cop a la setmana
activitats
manualitats
o sigui
que s'intenta fer
que els alumnes
doncs
estiguin
distrets
però que a la vegada
també puguin
treballar una mica
i pels alumnes de secundària
ja els fem
un intensiu
de 9 o 11
perquè
com que
gràcies a 10
he tornat
en els examens
de setembre
que durant uns anys
van desaparèixer
i això és una altra
de les coses
que no
estàvem gens d'acord
doncs ara
torna a haver
la possibilitat
d'avaluar
el setembre
i recuperar
les assignatures
doncs per aquest
sí que fem
un intensiu
de 9 o 11
de matemàtiques
de llengües
per
per apretar
perquè al setembre
puguin
recuperar
i aprovar
doncs avui
ho he fet
aquest retrat
de la memòria històrica
d'una part
de la ciutat
d'aquesta escola
el col·legi Joan Roig
que està
com dèiem
al centre
de la ciutat
amb el seu responsable
l'Enric Roig
i hi ha places
per cert
pel que s'ha
encara
si algú està despistat
sí
encara hi ha places
doncs ja ho sabeu
el nou col·legi Joan Roig
o si no
busqueu
que també estem
per internet
i al Facebook
també sou
i al Twitter
molt bé
doncs
Enric Roig
gràcies per acompanyar-nos
per explicar-nos la trajectòria
i que vinguin 80 anys més
vinguin molts
gràcies
Vinga
Bon dia