Aquest matí es presenta el retaule de Santa Maria dels Astres,
de la catedral que ha estat recentment restaurat.
Serà a les 11 del matí, el retaule serà benita per l'arcabisba Jaume Pujol.
En volem parlar a aquesta hora del matí i podem connectar amb l'arcabisbat.
Tenim l'arcabisba a l'altre costat de la línia de connexió de l'arcabisbat.
Jaume Pujol, molt bon dia.
Molt bon dia, Josep, i una salutació a tots els que ens esteu escoltant en aquest moment.
Jo, malgrat que ara no li puc veure el rostre, perquè ens separa la distància,
com si diguéssim, i ens uneix la línia telefònica,
però me l'imagino amb cara de felicitat, de poder inaugurar aquest retaule.
Sens dubte, serà una festeta.
Ja n'hem tingut moltes de festes, però aquesta jo crec que és la capella més bonica
que tenim a la catedral, després de Santa Tecla i el Santíssim.
Però, sobretot, és la primera que segurament es va fer després de quan es va construir la catedral.
I aquest retaule també és dels primers, el primer retaule, segons em diuen els artistes,
que l'han fet, que l'han netejat.
Veureu quina meravella.
És una preciositat.
Ha sortit tota la policromia amagada durant segles,
amagada sota la pols i sota la història de la nostra catedral
i també de les pintures, capes de pintures que se li van anar donant durant els anys,
però ara ha sortit l'autèntica.
I també s'ha posat el retaule, com ens explicaran, suposo, a les 11,
perquè s'havien canviat les peces, per exemple,
el retaule és dedicat a l'assumpció de la Mare de Déu
i s'havien canviat les peces, s'havien posat les peces que estaven al començament a baix,
a dalt de tot, per motius diversos.
És, per tant, un retaule antic, estem parlant d'un retaule a força antic.
És del 1300, calculant, des del 1350, 60,
hem passat set segles.
I fins ara no s'havia intervengut en aquesta retaula?
Bé, segurament al segle XVI es va fer una intervenció,
va ser quan es van canviar l'ordre de les peces, diguem-ho.
tot el retaule és dedicat a la Mare de Déu,
a la història de la Mare de Déu,
des de l'anunciació, el naixement, els reis, tot el que és això.
Però segurament, segons diuen els tècnics,
es va canviar, és a dir, aquestes peces, com que són peces...
Està fet en pedra, és un retaule de pedra,
tot està treballat en pedra,
doncs es van canviar l'ordre de les peces.
Al començament, les peces, diguem-ne,
l'assumpció de Maria al cel, diguem-ne,
doncs estaven a baix, eren les peces principals,
les que es veien, diguem, tocant l'altar,
i després, quan, al segle XVI, sembla que es va canviar,
es va posar les peces, es va canviar l'ordre,
es va posar a baix l'anunciació i a dalt, doncs l'assumpció, diguem-ne.
És a dir, que són maneres d'entendre també, no?
El misteri, si dones més importància al misteri de l'assumpció de Maria al cel
o dones més importància a l'encarnació, no?
I això és el que...
I segurament alguna altra vegada també,
perquè, en general, després del segle,
sempre hi ha hagut bisbes i canonges
que els ha agradat canviar les coses, no?
Jo crec que tots els homes som així, no?
També es va fer una vegada,
allí està clar que en algun moment es va aixecar una mica l'altar,
perquè, per entrar a la porta que dóna cap a, diguem,
cap a la taula principal i cap a la part principal,
doncs hi havia un desnivell massa gran
i segur que algú va fer...
i va cobrir el terra,
que és un terra molt bonic, com es pot observar.
La feina de restauració ha estat complexa?
Sí, sí, ha estat de molt de temps
i, sobretot, perquè també hem tingut de buscar la gent que ens ajudés, no?
Perquè ja els pressupostos amb aquestes coses avui dia estan molt justos, no?
I és molt difícil ja treure...
I, gràcies a Déu, s'ha pogut trobar alguns espònsors, no?
Que ens han ajudat a acabar aquest retaule,
que ha portat molts mesos, eh? Molts mesos.
Perquè s'ha fet molt bé, eh?
Realment els restauradors,
els dos restauradors són dos joves,
matrimoni jove,
Jesús i Emma,
que són realment...
Ho han fet molt bé.
Són els mateixos que van netejar tot el moble de l'orque, no?
Per tant, són gent molt entesa.
Doncs serà un motiu més per poder visitar la catedral.
Sí.
I, per cert, aquest mes d'agost coneixem
que la catedral de Tarragona està entre les 12 catedrales del món.
Sí, sí. Ha sigut una sorpresa i una alegria, eh?
Sí, sí.
Jo penso que són, no sé,
per Tarragona és molt important, no?
No li sembla, eh, Josep?
Que és un moment d'alegria, no?
I de saber que...
I segurament que molta gent
que ho llegirà a les pàgines web,
doncs vindrà a Tarragona precisament
per poder conèixer aquesta meravella.
Va ser, de fet, a la comunitat d'usuaris al Minubé,
és a dir, que això està a la xarxa, no?
Que la gent opina i deien, doncs,
que això de Tarragona està entre les 12 catedrals del món
que mereix la pena visitar.
És a dir que...
I, de fet, hem de recordar també
que es pot visitar a la catedral,
però no només per interès,
no també per dalt, eh,
des del campanar, no?
Sí, sí, sí.
Es veu que aquests els van portar al campanar,
també van veure tot el que des de dalt es pot veure.
És que s'ha de pensar que la catedral de Tarragona,
amb això, amb aquests, entre cometes,
afegits, no?,
al llarg dels segles, no?,
ja es fa la catedral que ja és ben bonica, no?,
però després s'hi afegés capelles,
hi ha una capella com és la capella renacentista,
de les poques que hi ha, com sap, a Catalunya,
n'hi ha tres o quatre de capelles renacentistes,
perquè el renaixement aquí a Catalunya
es va passar de seguida del gòtic al barroc, no?
Llavors, la capella del Santíssim, per exemple,
que és una joia, no?,
és per passar-s'hi hores fixant-se en els detalls,
com tenim la capella barroca de la Mare de Déu,
també de la Immaculada,
tenim la capella de Santa Tecla, també,
realment un barroc ben bonic,
tenim les capelles de...
Qualsevol capella que un mide,
doncs es veu que és d'un estil, no?,
i això li fa que aquesta catedral
sigui una catedral que té tots els estils
d'alguna manera, no?,
té el romànic, la capçalera romànica,
després arriba el gòtic,
després ens arriba el renaixement,
ens arriba el barroc,
bé, jo crec que això és la riquesa
que té aquesta catedral,
i que ara, neta, es veu amb aquest esplendor,
amb aquesta lluminositat, no?,
que no estàvem acostumats a veure-la així, no?,
i ara amb l'orgue, no?,
jo crec que és un regal per aquesta ciutat,
per l'exiliòcesis, per Catalunya,
i per tot el món, no?
Doncs un ordre i també aquest retau de Santa Maria dels Astres
que avui a les 11 el retau, eh?,
podrem veure...
Esteu convidats, eh?,
Tothom està convidat,
i a tothom que vulgui anar-hi.
Anava a dir que lluviant especialment, doncs,
el proper dilluns,
a l'Ira de la professora Santa Tecla,
com viu, com està viscant les festes?
Bé, amb moltíssima il·lusió.
S'ha de pensar, eh?, s'ha de pensar que la primera gran festa que jo vaig viure a Tarragona,
perquè demà farà nou anys que sóc arquebisbe de Tarragona, eh?,
demà serà, per mi, és un dia molt important,
i no sé, un dia que el visc amb, no sé, molta emoció, no?,
recordo de fa nou anys quan vaig entrar aquí a Tarragona,
em van ordenar el que visc bé,
bueno, visc bé,
i vaig prendre possessió de la seu de Fructuós.
De veritat, no sé, és un dia d'emoció,
i recordo, doncs, que al cap de dos dies, ja tres dies,
19, el 23, doncs, ja la gran festa de Santa Tecla.
Per mi va molt unida, no?,
aquesta, aquesta, la festa de Santa Tecla,
a la meva ordenació episcopal,
que va ser el dia que vaig conèixer la ciutat,
amb festa, vaig poder veure els ulls dels nens
veient pas salvades i tot el seguici,
bueno, va ser per mi, de veritat,
aquell dia dels dies més feliços de la meva vida,
puc dir de veritat,
la primera festa de Santa Tecla,
perquè el dia de l'ordenació, és veritat,
també va ser un dia molt feliç, no?,
però anaves, estaves una mica nerviós, no?,
perquè era un pas molt important a la meva vida, no?
Ja falten pocs dies per la verificació aquí a Tarragona.
Exacte, sí.
Serà el proper 13 d'octubre, aquí al complex educatiu.
Anava a dir, falten pocs dies,
jo m'imagino que els detalls,
el Sarrilla, que ho està pràcticament tots lligat, no?
Bueno, jo crec que sí, les coses,
ja tenim el pla, està tot fet,
avui surt un fulletó que el repartirem pels hotels,
el repartirem per la ciutat,
perquè la gent pugui saber exactament tot el que es farà,
sobretot a partir del dia, dos dies abans,
seria el dia divendres, dia 11, dissabte, dia 12,
i després el dia 13.
Sens dubte, el moment central és el 13.
A les 12 del migdia,
al complex educatiu,
hi ha la celebració de...
és necessari apuntar-se, diguem-ne,
perquè ningú pot entrar allí,
és un lloc tancat, no?
I necessitem que tothom vagi amb el seu bitllet,
que es pot fer a totes les parròquies,
de Tarragona i de tota la diòcesi,
estan obertes les portes perquè es puguin apuntar,
fins al dia 20,
de manera que ens queden dos o tres dies,
perquè després s'ha d'organitzar els bitllets, no?
I que tothom pugui tindre el seu lloc
i ningú es trobi, doncs, fora.
Sempre, al final, també es podrà entrar, lògicament.
No prohibim l'entrada a les persones,
però sapiguem qui entra, no?
Perquè pugui fer una cosa...
Mira, les beatificacions,
la cerimònia aquesta tan bonica,
per mi és un moment molt particular, també,
perquè he lluitat molt perquè es pogués portar a Tarragona.
He tingut de convèncer, diguem-ne, no?,
els meus germans bisbes de tota Espanya,
que Tarragona era el lloc,
perquè volíem unir els màrtirs dels primers segles,
fructuosos a un coreològic,
un dels tresors que tenim a Tarragona,
molt desconegut, per cert, per molta gent,
no sols de Tarragona,
sinó, sobretot, de la resta de Catalunya
i de la resta de l'Estat.
Doncs, aquests màrtirs, diguem,
que són gent coherent,
gent que van viure el compromís,
que van morir exclusivament, no?
són una riquesa per a tothom.
Jo diria que són una riquesa,
perquè són models, són exemples,
i avui és el que necessitem, no?,
gent que va voler viure això.
Llavors, tenim aquest acte, el dia 13,
i connectarem amb Roma,
si Déu vol,
el Sant Pare ens podrà dir unes paraules,
també, esperem, això,
tot ho estem treballant,
això sí que són aspectes que encara no
estan del tot concretats,
però que volíem fer-ho així.
però, fixi's, el dia 11,
el dia 11 ja tenim a la tarda
una gran conferència
que vindrà el fundador de Sant Isidi,
ens donarà una conferència
allà al Palau dels Congressos
sobre els màrtirs del xicle 20.
Aquesta és una personalitat, no?
i després, bé, al vespre,
tenim la representació
de la Passió Fructuosa,
allò que fem a l'amfiteàtre cada dos anys,
doncs aquest any ho farem
allí a la Tarracoplaça Arena.
És una representació preciosa
del Martí de Sant Fructuós,
ho en estan preparant molt bé.
Hi ha més de 300 actors,
entre actors, cant.
es farà a les 10 del vespre,
el divendres, dia 11,
i el dia 12,
a les dos quarts de sis,
i a les 10 del vespre,
una altra vegada.
I després tenim uns vespre solemnes.
I enmig de tot això,
hi ha quatre exposicions
a la ciutat,
que la gent pot visitar.
Després,
les cofradies de Setmana Santa
han portat els passos,
portant els passos a baix,
a Montinglau del Port.
La gent podrà veure
tots els passos de Setmana Santa
posats allí,
també perquè tots aquests visitants
que vinguin,
que esperem que siguin milers,
puguin visitar la ciutat
i al final també puguin veure
els passos de Setmana Santa.
Cada entitat de la ciutat,
jo he vist,
de l'Església,
ha anat preparant les seves coses
i exposicions.
És a dir,
jo crec que hi haurà
un ambient molt bonic a Tarragona.
Aquells dos dies
serà un ambient maco
de molta gent
que vindrà de fora
i, lògicament,
després, com se sap,
la televisió,
la TV2,
donarà l'acte
d'omplert
des de les 12
fins a les 12.
La gent
que no pot anar
o que no se seran forces
d'anar a la vitrificació
podrà seguir
per la televisió.
La televisió
està fent
un grandíssim esforç
perquè es pugui fer
una retransmissió
molt bonica.
Allí sortiran
moltes coses de Tarragona,
sortiran moltes coses,
lògicament,
de...
Bueno,
de lo que significa
el martiri,
jo crec que...
Bueno,
jo estic molt content,
no sé,
estic...
I una mica emocionat,
també,
la veritat,
hi ha molta feina,
eh?
La previsió en la que treballen
és que vinguin
unes 22.000 persones.
Això és lo que estem...
Bueno,
lo que ens sembla.
Després ja veurem,
no?
Segurament,
assegurades,
ja quasi,
hi ha més de 20.000.
Per tant,
després,
se'n poden afir-hi moltíssimes més.
a l'últim moment,
això està creixent cada dia,
no?
Tampoc que...
Clar,
el lloc és un lloc concret,
que hem volgut agafar un lloc...
Miri,
volem transformar
aquella gran plaça
del complex educatiu,
no?
De la laboral,
no?
Lo volem transformar
en un lloc de pregària,
en un lloc realment...
Com si estiguéssim a la catedral,
com si féssim una catedral,
no?
A l'aire lliure,
enmig de...
A mi em fa il·lusió,
també,
fer-ho allí,
sap per què?
Perquè estem enmig
de la part també industrial
de Tarragona,
no?
I a la vegada,
estem en un lloc,
doncs que...
Bé,
que hi ha allí 3.000 nois estudiant,
vull dir que també és un lloc viu,
no?
Allí ja també,
no sé si suposo que ho sap,
no?
Ja està a Solc,
no?
Que són aquests deficients,
no?
Nois amb dificultats,
no?
I també estan allí,
que estarem al costat
o ocupant el lloc
on habitualment
molts estudiants
i molts joves
s'estan formant,
no?
I, bueno,
jo crec que això també
li dona un to,
no sé,
diria,
molt bonic,
no?
No és Tarragona,
sí,
no estem dintre de Tarragona
perquè no hem trobat un lloc
on es poguéssim
fer-ho a Tarragona
amb tanta gent,
per això hem tingut d'anar allí
al final,
també pensant que,
i donem les gràcies,
no?
Al port de Tarragona
i a tota la gent
que ens ha ajudat
i sobretot
a l'empresa Berger
que ens ha deixat
tots els espais
perquè puguin aparcar
els 400,
500,
no sé quants autobusos
arribaran
i cotxes particulars,
no?
Per tant,
això és una gran facilitat,
no?
Per un event d'aquest estil.
La conferència episcopal
ha convidat
a la Casa Reial,
es preveu que vinguin?
Doncs de moment
no han dit res,
no?
No sé si al final,
de vegades
aquesta Casa Reial
avisa en poc temps,
no?
Però en principi
no ens han dit res,
eh?
Sí que vindrà
les Colònia de Montserrat,
no?
Que actuarà
i al cor de la Trenor.
I cantarem el Virolai
i cantarem el Virolai
i tindrem la Mareu
de Montserrat
allà al davant
i posarem
les relíquies
de Fructuós
sota l'altar.
tindrem tots uns signes
molt macos
de...
l'Escolania de Montserrat
vol cantar
alguns cants
de...
de...
Rodamilans.
Rodamilans va ser
un monjo de Montserrat,
un gran,
un grandíssim,
és el de la Salve,
la Sabatina,
la que es canta
Montserrat
és obra seva,
no?
i va ser un dels quins,
un dels màrtirs,
no?
I té unes peces precioses,
en paraules va musicar
moltes poesies
de mossèn Cinto Verdaguer
i això és realment...
serà bonic,
ja ho veurà.
Jo crec que la gent
es donarà compte
de...
de que, bueno,
de que sabem fer les coses,
espero que sí,
no?
Entre tots,
estem treballant molt,
hi ha moltíssima gent,
jo els hi agraeixo,
de cor,
ja tenim més de 700 voluntaris,
també,
molts joves
dels col·legis
que han respost
meravellosament bé
als professors
i als alumnes
per poder,
doncs,
acollir la gent
a aquesta Tarragona
tan acollidora,
no?
Per almenys
volem ser molt acollidors,
jo crec que això
és l'important
i, per tant,
escamparem
el nom de Tarragona
i escamparem també,
no?
Tot el que representa
el martiri,
la fidelitat,
enllaçant,
com deia abans,
doncs,
des del cicle tercer,
que són,
no olvidem que
fluctuós agoriològic,
són els protomàrtirs
hispànics
de la Hispània romana,
de la Hispània cristiana
d'aquells segles,
amb les persecucions
ells van ser,
són els primers,
no?,
que es coneixen
i que tenim certesa,
no?,
de què van viure,
de què,
i, a més,
com sap,
coneixem les actes
del martiri,
en fi,
és una meravella,
no?,
tindre,
perdoni,
m'emociono una mica
amb aquestes coses
perquè penso que
aquí a Tarragona
tenim tants tresors,
tan bonics,
tenim la capella
de Sant Pau,
tenim la tradició
que Pau
va predicar a Tarragona,
una tradició
que és atendible,
vull dir,
no,
és una tradició
de dir,
bueno,
ens l'han inventat
al cicle XXI,
no?,
ens inventem aquí
perquè,
dir,
és una realitat
i això és,
no sé,
ens omple d'orgull,
no?,
i a la vegada
és també com un servei,
no?,
que fem a la gent.
la gent,
jo tinc l'experiència
amb aquests mesos
que estem preparant això
perquè,
clar,
això no fem gaire res,
però aquí ha vingut
ja moltíssima gent,
han vingut tots els que porten
les causes dels Sants,
han vingut per Tarragona,
han vingut molts de periodistes,
han vingut,
i la gent descobreix Tarragona,
i és curiós,
no?,
perquè,
miri que és una ciutat important,
no?,
però descobreix
que és tan bonica
quan se la porta,
doncs,
a fer aquest tomb,
al foro,
doncs,
es va veient
tota la part antiga,
se'ls porta,
sobretot,
a l'amfiteatre,
se'ls porta
a la necròpolis,
no?,
i tot això és,
de veritat,
és posar Tarragona,
no?,
al món,
no?,
bueno,
perdoni,
que estem parlant potser massa.
No, no,
no,
no ens veiem,
i llavors,
clar,
tampoc no volia interrompre.
Tu em talles quan...
Li volia preguntar,
jo sé que vostè,
vostè,
és que per un servei considerador,
jo podria anticipar la resposta allà del que li preguntaré ara,
perquè vostè està informat i sap que hi ha un corrent contrari a aquestes verificacions,
que a més a més ahir es presentaven a la ciutat,
és una coordinadora per la laïcitat i la dignitat.
Què els diria a vostè per aquesta oposició contrària a les verificacions?
Què els diria?
Bueno, que les verificacions no la van contra ningú, no?
És una cosa positiva, eh?
Que és...
Allí no...
No fem res contra ningú,
ni volem imposar res a ningú,
volem...
Volem fer una cosa que és...
Em sembla una cosa de...
Ni de justícia, podria dir, no?
Si no, al contrari, no?
És una cosa de...
De dir, bueno,
aquestes persones han sigut coherents,
han sigut d'això,
i per nosaltres, els cristians,
perquè això, lògicament, si no es té fer,
doncs primer que si no es creu en res,
doncs ni Martí ni res,
els senyors que van morir i s'ha acabat, no?
I nosaltres pensem que ells estan al cel,
que seran beatificats,
i per tant vol dir que l'Església certifique, no?,
que aquestes persones viuen eternament amb Déu,
i per tant per nosaltres són models,
això és molt important,
són uns models...
Avui dia la societat i el jove, sobretot,
necessiten models, no?,
models de coherència,
models de compromís,
models de persones que no van renegar
de la seva fe,
van morir, precisament,
només i exclusivament per Cris,
i per això hi ha tots un judici molt llarg,
no?, que es fa un judici llarguíssim, no?
Jo els diria que coneixessin
el que suposa això,
les raons que ells donen, no?,
de... aquí no s'imposa res a ningú,
és un lloc al que vol anar,
doncs demana una entrada,
que no costa res,
això és molt important dir-ho, no?
No costa, no, no, no...
No és que...
Però es va en una entrada
perquè tothom se'l pugui acomodar
el millor possible, no?,
els que són familiars dels màrtirs,
els que són també autoritats,
persones que necessiten, doncs,
discapacitats en el seu lloc,
les persones...
M'he dit,
un advent de tanta gent s'ha de tindre...
s'ha de fer molt bé, no?,
i s'ha de cuidar molt,
col·locar la gent, etcètera...
Però allò és un lloc de pregària,
anem allí a pregar,
no anem allí ni a exaltar res,
ni anem en contra de ningú,
al contrari, no?,
anem a intentar imitar aquestes persones.
Què van fer aquestes persones?
Doncs van perdonar,
van estimar inclús els seus botxins.
nosaltres no ens recordem dels botxins,
ni els nomenem.
El bisbe Borràs, quan moria,
un d'ells va dir després,
encara ens venia,
quan s'estàvem morint,
quan l'estàvem disparant
i després el van cremar,
segurament mig viu.
Les barbaritats que es van fer,
jo animo la gent a que llegeixi, no?,
la vida d'aquests màrtirs,
que són gent de casa nostra,
són, érem mossens,
molts d'ells,
bé, joves,
nois de dos seminaristes de 18 anys
que els van també,
van ser martiritzats.
Els martiris que van patir aquesta gent,
alguns d'ells terribles, no?,
els hi van fer,
els hi van tallant tot
el que es pot tallar amb una persona, no?
I ells perdonaven,
i ells continuaven, no?,
dient que els perdonaven
i continuaven estimant Jesús.
A mi em sembla que això
és que és d'una categoria
i això és el que volem fer, no?
No volem...
Nosaltres parlem de màrtirs
de la persecució religiosa,
del segle XX,
una persecució terrible,
com no hi ha hagut un segle
amb tants màrtirs,
no sols a Espanya, eh?,
perquè els màrtirs,
si vostè va a Sant Barrússia,
es trobarà, per exemple,
a prop de Moscú,
hi ha un lloc,
hi ha una gran capella,
on hi ha enterrats 200 bisbes
van matar Estàlin,
200 bisbes,
a prop de 3.000 capellans,
30.000 seglars,
catòlics, no?,
ortodoxes en aquest cas,
eren no catòlics,
sinó ortodoxes,
però cristians.
És a dir,
nosaltres no anem en contra de ningú.
Tot i que...
vostè pot concebre que així ferides encara obertes,
no?, d'aquí temps.
Però les ferides nosaltres no les volem obrir de cap manera,
al contrari, no?
Jo crec que això és per tancar ferides, no?,
per donar honors a unes persones, no?,
que van viure, no?
Elles no van anar en contra de ningú.
Nosaltres no estem fent un judici de la guerra,
ni estem fent un judici dels botxins.
Va ser una bogeria, no?,
els que van matar,
va ser realment...
Miri, en un conflicte hi ha víctimes i hi ha màrtires.
Víctimes n'hi ha per tots cantons.
Víctimes moltíssimes.
D'un cantó, de l'altre, de la violència,
de gent que va morir, doncs, a les bombes,
gent que va morir de...
Però màrtires no.
Màrtires són aquells que exclusivament van morir per cris,
per ser cristians.
Molts d'ells els van proposar,
escupi aquesta creu, trepitgi això,
per què no es casem aquesta, la seva major dona
i nosaltres el deixem, marxam.
La gent aquest, no, jo no vull renegar-ho.
Per tant, el motiu exclusivament és,
no és ni polític, no és ni...
No, no, aquest senyor va morir exclusivament per Déu,
per amor al senyor.
I aquestes persones són les que nosaltres declarem beats,
i els posem com a exemples i també com a intercessors.
jo crec que això no va contra ningú,
al contrari, ni obre ferides, al contrari.
Això és...
Això és, no sé,
és de pau, no?
Tot això, no sé,
jo no hi veig al darrere
cap motiu polític.
Si me regem la religió amb la política,
miri, això sí que és...
Això ja és molt dolent,
perquè llavors
entrem en discussions
que no...
Jo, per tant,
respecte, lògicament,
el pensament de tothom
i respecte les persones que poden pensar
que no és convenient fer això,
doncs, bueno,
durant anys també es va pensar així, no?
Han passat 75 anys,
jo crec que ja és el moment.
Miri, els primers cristians,
l'última persecució cristiana
va ser la de Dioclèsia,
que va acabar cap al 311, més o menys,
quan hi ha el cristianisme
i després ja més endavant
hi ha la dicta de Milà,
del 325,
ja es declara
que la religió catòlica
és una religió no oficial,
perquè fins al 380
ja no es va declarar oficial
dintre de l'imperi romà, no?
Però quan es van acabar
les persecucions,
els cristians van recollir
les despulles,
les van venerar.
Qui se'n recorda
dels botxins,
d'aquells?
Doncs nosaltres,
quan llegim
la passió de Fructuosi,
de Valeriar i de Galier,
si no, no se'n recordaria ningú.
I per què van morir aquells?
No volien adorar els déus.
Doncs aquí podríem dir el mateix.
Aquestes persones
no van voler renegar de Déu,
no van voler...
Aquells que els mataven,
lògicament,
eren gent,
normalment,
eren anarquistes,
eren de la CNT,
de gent...
No tothom,
no tothom.
En aquells anys
va ser botxí,
com és lògic,
van ser uns quants,
però...
Però aquests per què?
Perquè odiaven Déu,
no?
Van destruir les esglésies,
van...
Bueno,
és que...
Diguem,
escoltem una mica,
no?,
la història,
no?
però aquests màrtirs
són exclusivament
per Déu.
No hi ha cap raó política
i si algú,
algun mossèn,
es va veure
que estava posat,
molts d'ells
no estan beatificats
i també són màrtirs,
van morir també,
martiritzats,
però no estan en aquest procés.
Jaume Pujol,
arquivis de la Tarragona,
el 13 d'octubre
serà la cita,
tot i que abans,
com ens explicava,
a partir d'un període de dies abans,
a partir d'allà tindrem...
El 12 i el 12,
60 dies molt bonics.
Molta activitat a la ciutat.
Doncs ja en parlarem,
a mesura que s'acostin
a aquestes dates
i avui que vagi molt bé,
d'aquí una hora,
exactament,
a les 11 del matí,
recordin la cita
per la benedicció
i d'aquest retau,
a la Santa Maria dels Astres,
que s'ha restaurat recentment
i que es podrà veure,
Tomi està convidat,
no imagino?
Molt bé,
sens dubte.
Moltíssimes gràcies
a tots vosaltres.
Gràcies i bona festa major.
Moltíssimes gràcies,
igualment,
ho desitjo de tot cor des d'aquí,
a tots vosaltres.
Ja ens veurem
el dia de Santa Tecla,
ens veurem
a la catedral al matí,
a l'ofici
i després al vespre,
a la tarda,
ens veurem
pels carrers de Tarragona,
estic segur que
hi xirem tots.
Doncs una forta versada
des d'aquí dels estudis
i que vagi molt bé.
Igualment.