La societat arqueològica de Tarraconense
La societat arqueològica de Tarraconense
i aquí ens hem adorat fa uns mesos incloure pràcticament tot el que hi havia fins a aquell moment de patrimoni que calgui divulgar.
No és una guia estrictament per a turistes, és una guia que té una certa densitat perquè són 350 pàgines, 1.100 il·lustracions,
però una guia analítica, una guia que intenta fer un repàs general a museus, monuments, entorn monumental
i també amb un afegit que és singular que expliquem monuments que ja no hi són.
Expliquem també monuments que s'haguessin pogut conservar i que o no són visibles o estan ocults o directament van ser destruïts.
Ho analitzem d'una forma directa perquè ho entengui el públic, posant creuetes.
Una creueta vermella vol dir que el monument no existeix, no és visitable.
Una creueta negra vol dir que el monument va desaparèixer.
Surt el sector d'equaducte romà del camí de l'Àngel?
Surt el sector, sí.
Com està? Està molt amagat allò?
Allò està amagat, hi ha una part visible que està al costat de Vingú de Catalunya.
Hem de pensar que els traçats d'equaducte de Tarragona són sorprenents encara i estan conservats en algun sector fins a uns 45 quilòmetres de longitud.
És a dir, que quan diem monuments grans romans a Tarragona ens solem oblidar que encara hi ha un traçat de canal que portava aigua a Tàrraco
que pot arribar a fer fins a aquests 45 quilòmetres que passa desapercebut entre marges, a vegades sota de boscos, a vegades per sota d'erra directament a l'entorn de la ciutat
i comarques veïnes i que realment és un monument molt important i que encara no ha merescut un estudi prou profund.
És a dir, que encara desconeixem bastant com funcionava el sistema, tot aquest entramat d'equaductes que com a mínim eren tres que duien l'aigua a Tarragona.
El que sí que sobressurt naturalment és l'equaducte del Pont del Diable, aquest el coneixem sobradament,
però tot el que eren els canals que portaven l'aigua per allí i per altres bandes a l'entorn de la ciutat és el que no coneixem tan bé.
A l'Aguia surt la necròpolis?
Naturalment surt la necròpolis i té una creueta d'aquelles de color vermell que vol dir que no és visitable encara.
Com valoreu des de l'arqueològica que finalment hagin començat les actuacions, les obres de la recuperació de l'espai?
És una mostra de valentia per part del govern de la Generalitat, perquè aquest tema s'havia demorat inexplicablement durant masses anys
i per fi hi ha un govern de la Generalitat que es planteja resoldre'l, sigui com sigui, i afrontar el problema.
Això realment jo crec que és un aspecte que hem de valorar, perquè hi ha hagut molts governs i moltes promeses anteriors,
hi ha hagut governs municipals, hi ha hagut governs de la Generalitat que han donat ultimàtums, han posat dates, han dit coses però no s'han posat a treballar i no ho han resolt.
Per fi veiem que sí que s'hi està treballant, veiem que hi ha una dotació econòmica que en aquests moments tan difícils s'ha pogut articular perquè vingui a Tarragona
i que això és bo perquè entenem que des del govern de la Generalitat com a mínim es prioritza per fi un monument que havia quedat oblidat
i que corria risc, perquè també hi ha perill quan els monuments es tanquen, doncs no hi ha de vegades la visualització d'aquell entorn i no saps què ja està passant exactament.
Per fi podem veure l'inici d'una recuperació.
No és tan ràpida com voldríem, perquè això va per fases també, però si més no el que és important és que ens podem tornar dintre d'un breu temps
a retrobar amb aquelles restes tan venerables, amb el que és el conjunt de tombes d'enterraments romans,
un dels més importants d'Europa, és a dir, no és qualsevol cosa, no estem parlant que reobrin un monumentet dels típics,
sinó que en aquest cas és excepcional i doncs esperem que això en aquest termini de breus mesos ja podrem els tarragonins com a mínim
a tornar a passejar per aquell entorn que ha estat sostret ja a més d'una generació, que això és molt greus d'haver-ho de dir.
Què creus que pot significar, des del punt de vista patrimonial, la reobertura d'aquest conjunt funerari?
Pot atreure un tipus de client o de turista que fins ara no venia?
A veure, el gran jaciment de Tàrraco és un jaciment que no és per fer una visita de migdia
i això és el que han d'entendre no tant les entitats que es cuiden del patrimoni directament,
sinó que es cuiden de la promoció del patrimoni.
És a dir, aquí la feina a fer està sobretot en l'àmbit turístic
i el que cal fer és fer entendre als tuoperadors, als agents turístics de qualsevol mena
que a Tarragona tenim un destí turístic molt complex, molt gran, que té una oferta enorme,
que la té bàsicament de l'àmbit de la cultura i del patrimoni,
però que també la té en altres aspectes, la té en medi natural,
i també en altres àmbits que són com el folclore, com qüestions puntuals al llarg del calendari anual,
i que el que seria molt important és que aquest ingredient de més ens serveixi com revulsiu un cop més
per fer que la gent vingui i que, òbviament, no vinguin a fer una visita únicament a l'anacròpoli,
sinó que vinguin a fer una visita completa a la ciutat.
Per tant, sempre que Tarragona és notícia perquè hi ha algun moviment en l'àmbit del patrimoni,
notem de seguida que ve més gent, i ve més gent perquè, si Tarragona surt als mitjans,
perquè té algun valor important a oferir en el públic en general, en el turisme,
però també en els visitants d'un àmbit potser més immediat,
doncs això en fa ressò la gent i realment actua.
Aprofitar aquesta sinergia és el que s'ha de fer des de Tarragona, des de sempre,
i per tant això veurem que és el nostre gran actiu, l'actiu número 1 i en aquests temps més complicats,
doncs és el millor que podem oferir perquè també hi hagi una dinamització inclús comercial
i, evidentment, en els àmbits més propers a la hosteleria, restauració i similars.
Ja la necròpoli s'emporta, diguéssim, la part gran del pastís,
hi ha també petita intervenció a les ascipions i una part del tema del teatre,
Tarragona, una part petita, de fet, què era allò que s'hauria de fer allà del teatre?
El teatre és un problema endèmic també,
és a dir que per fi també ens alegrem que hi hagi moviment allà on hi ha hagut
aquest electrocardiograma pla durant 30 anys, gairebé 30 anys.
Això és dramàtic, és a dir, que no s'hagi pogut destinar més recursos
perquè en el seu moment es va fer una transferència a Estat Generalitat
que no va ser favorable perquè va ser una transferència sense diners al costat
i per tant el tema, doncs, la Generalitat l'havia d'afrontar des del punt de vista només d'expropiacions
i seguir pagant interessos d'un deute que hi havia, doncs, contret anteriorment.
Que si comenci a treballar, doncs, és bo.
Estem al centre urbà, el centre urbà no pot tenir solars de la forma que ha estat
durant tants anys al teatre, ara ja no és així.
Es va fer una intervenció cosmètica, si hi ha cas, que va ser l'entorn de la tanca
que està prou bé, com a mínim dignifica una mica ja aquest espai des de l'entorn exterior,
ja no el fa opac, ja no és, doncs, tot un solar tancat, és visible com a mínim.
Ara el que estaria bé és que la gent de Tarahona pugui participar directament d'aquest teatre,
que els veïns immediats, per començar, ja puguin entrar-hi i que puguin gaudir-ne
d'aquell entorn arqueològic, però que també pot tindre una funció, creiem,
de lloc d'esbarjo, verd, urbà, a Tarragona, en necessitem tot el que puguem,
si el combinem amb restes arqueològiques és perfecte i, per tant, doncs, aquell entorn,
si es pot obrir, de la forma que sigui el públic, quan abans millor,
doncs serà bo per poder, doncs, també fer que formi part d'aquesta trama urbana
de la ciutat i que la gent s'ho estimi.
Parlant de llocs tancats, hem de recordar que des de divendres passat
també s'ha tancat el Mèdol, la cantera romana del Mèdol.
És una intervenció, hem de dir-ho, el becàrrec de la Fundació Bertis,
que és la propietària dels terrenys, estarà tancat durant quatre mesos,
el que passa és que no sabem exactament què s'hi fa, tot i que ja fa,
crec que va ser fa tres, quatre anys, tres anys, diria,
es va presentar un projecte de museïtgació, arran de l'incendi que va haver-hi l'estiu,
perquè van quedar unes pedres al descobert.
Sí que ens han dit que no serà tan, diguéssim, ambiciosa com la que es havia prevista en l'època,
a l'actuació, però deu anar per aquesta línia, tot i que insistim, no ho sabem,
no tenim informació oficial del que es farà allò, no sé si a l'arqueològic en sabeu més que nosaltres.
A l'arqueològic en sabeu més que nosaltres. A l'arqueològic en sabeu alguna cosa,
és un projecte ambiciós, jo no crec que estigui en el segon nivell respecte al que podríem voler fer abans,
crec que és un projecte important per al Mèdol, que fa una cosa molt important,
que ja ens constava que ho faria, perquè ho van dir des del primer dia,
no és una novetat, sinó que és recuperar aquest espai on el Mèdol ha crescut.
És a dir, quan parlem del Mèdol a Tarragona molt sovint pensàvem només en el clot del Mèdol i l'agulla,
doncs no, al voltant del Mèdol hi ha sectors en els quals hi tenim unes restes
que seran molt útils per entendre bé com es treballava l'extracció de la pedra en època romana.
Per fer il·lustratiu d'una forma directa com era una pedrera romana,
com era el seu treball, pensar que allí van aparèixer sectors gairebé intactes d'explotació d'una pedrera,
amb les pedres, doncs que es van quedar a mig tallar i que sembla que els obrers sobtadament haguessin hagut de marxar.
És a dir, que és una mica l'efecte Pompeia, allò que en un moment s'interromp, es congela el temps
i allí tenim algun sector que realment, si volem que la gent entengui que, evidentment,
els infants, estudiants, joves puguin entendre-ho en primera instància i després tota la resta de la població pugui entendre
com era el treball en una pedra romana, afegir aquests sectors al Mèdol serà fonamental.
El Mèdol també és una de les petites grans joies que tenim a l'entorn de Tarragona,
un entorn que també combina molt bé el que és el treball de l'home en una pedrera amb l'entorn natural.
Són dos valors a protegir i aquests dos valors, doncs, allí agafen la seva millor síntesi a l'entorn de l'antiga Tàrraco.
Per tant, també és un monument que una mica el que hem de procurar és que el puguem compartir amb quanta més gent millor.
Si hi ha des de, doncs, l'entorn de l'àrea de servei que sembla que, doncs, és allí on també començaria a articular ja
el funcionament d'aquesta nova visita del monument i es pot ser factible i fàcil pel visitant que pugui entrar
i que ja se senti atret perquè hi ha una cosa important a veure, però serà fenomenal.
Aquest és un valor a afegir.
Sempre creiem que el que s'ha d'apostar és per donar a conèixer aquest gran patrimoni que tenim.
És a dir, que es farà un nou portal d'accés o un nou portal, seria ben bé, potser una guixeta de promoció.
Crec que també volen portar-hi serveis, que això no n'hi ha, ni aigua ni llum.
Però llavors allò de museitzar, seria això, entorn al voltant del que seria la vida diària d'una pedrera romana.
A veure, museitzar i també fer-ho comprensible i accessible.
És a dir, la pedrera, doncs, probablement s'articularà un recorregut que serà al voltant de la pedrera
i el que fins ara era una visita breu, podem dir, perquè visitar el mèdol era baixar el clot i poca cosa més,
en canvi ara es podrà convertir en una visita molt més complexa, una visita també molt més interessant
a nivell de continguts, perquè podrà explicar-se molt bé realment això.
I això ha estat en virtut dels treballs que es van fer ja posteriors a l'incendi que hi va haver,
que llavors va fer aquesta neteja primera d'Arbrat que s'havia cremat,
i aprofitant aquella vinentesa, que és una ocasió sempre trista, en aquest cas,
doncs hi hem pogut treure un valor positiu de tot allò.
S'haurà de fer també accessible, perquè ara per ara no és accessible.
Aquests sectors nous no són accessibles fàcilment, per això m'imagino que voldran fer
algun tipus de passarel·les o d'elements de camins de comunicació
que ja estaran ordenats dintre d'aquell entorn.
Hi ha el tema també del cirque romà, la setmana passant ens anunciaven des de l'Ajuntament
la possibilitat que el cirque, el tram que allà l'ha passat als Sedasos,
es mosseïtzi també, recuperem un fil per tant d'aquest projecte,
recuperant una part de la graderia amb un projecte que es finançaria,
i es presentaria, de fet, al Fons FEDER europeus abans de l'estiu.
Des de l'arqueològica, recordem que són 335.000 euros,
que és una intervenció també important.
Com ho veieu?
Veieu un bon sull?
Veieu i plantegeu una alternativa a aquest projecte?
Aquest projecte és un projecte que ja existia des de fa uns anys,
i ara s'actualitza, evidentment.
és un projecte que incideix en un espai que l'Ajuntament de Tarragona,
amb molt d'esforç, va aconseguir alliberar de construccions que haguessin pogut ser modernes,
que es volien fer allà, que uns pocs habitatges anaven a tapar aquest sector de circ,
i també creiem que són d'aquells temes que no és lògic que s'hagi mantingut tants anys
simplement inactiu, perquè allò es podia fer visitable.
La forma exacta en què es vol fer visitable, que és recrear grades de fusta,
en aquest cas això podria ser discutible.
Creiem que el millor que s'ha de fer al circ és fer una intervenció
que se sotmeti a normes d'un pla director
que apliqui a circ romà per tot arreu les mateixes solucions.
És a dir, que si tens un tros de circ romà que l'has de restaurar,
restaure'l sempre, o amb fusta, com aquí volen fer, o amb pedra,
o el restaures amb elements moderns que n'hi ha de molts tipus.
És a dir, el problema és que simplement,
el que no podem estar fent és cada tros de circ recuperar-lo d'una forma diferent,
o no recuperar-lo.
Fins ara, doncs, aquest havia estat un sector inactiu,
tant de bo hi hagi aquesta aportació econòmica des d'Europa
que pugui fer factible que s'hi treballi.
Aquí creiem que el que s'hauria de fer primer que res
és habilitar per la visita, és a dir, unes passarel·les,
una escala que permeti accedir a l'altra volta llarga del circ,
perquè allí hi ha una volta llarga de 60 metres de longitud
que els tarragonins no han pogut veure.
És un enllumenat que necessitem, és una escala metàl·lica,
és...
Allí vols dir des dels sedassos, eh?
En aquests sedassos.
És a dir, pots entrar cap a dins?
Pots entrar cap a dins del fons,
i pujant en una escala que ara no existeix,
que s'hauria de fer de nou,
això sí que és una inversió que caldria fer.
Nosaltres ja feia temps que això ho demanàvem, evidentment.
Això s'havia demanat en governs municipals anteriors,
i em sembla estrany que,
amb el relativament petit cos que tindria això,
doncs no s'hagi fet abans.
També aquesta volta romana dona una altra oportunitat,
és que des de casa a Castellarnau
es podria habilitar un accés.
i, doncs a veure,
això que els tècnics ho acabessin de mirar,
perquè no és de l'amplada potser suficient
per passar-hi molt còmodament grups almenys,
però sí que estaria bé que es plantegés un projecte d'unió,
com passa amb altres recintes
que no estaven del tot units en el passat,
com són Pretori Circ,
i sort d'aquella obertura de Pretori Circ
que hem salvat el Circ,
en la zona més immediata del Pretori Romà.
Aquí creiem que una intervenció semblant
podria ser molt sensata,
si és que ho permet el monument,
i si és que els tècnics ho consideren viable,
i ajudaria a potenciar la visita també de casa a Castellarnau.
Com s'imagineu,
des de l'arqueològica tot el tram,
que allà d'aquell antic accés a la ciutat,
davant mateix de la tabacadera,
es va fer una intervenció,
recordem ara fa alguns anys,
crec que n'hi ha una segona pendent també de dotació,
no sé com estava en concret,
com s'imagineu aquella zona?
Podria ser també?
Es podria reconvertir una mena de nou atractiu,
també lligant-ho amb el complex tabacalera,
que podria ser una bona...
Efectivament,
ara creiem que s'han perdut algunes oportunitats
de no programar una miqueta de sensatesa
tot l'entorn dels peris que hi ha hagut
al voltant de tabacalera,
perquè allí teníem un enorme jaciment arqueològic.
Aquest jaciment arqueològic
es va anar edificant per parts
sense fer el que faria una junta de compensació normal,
diguem, és a dir,
si veiem que s'escava
i apareixen coses interessants,
intentem salvar aquelles coses,
i ni que després el cúbic a construir
s'hagi d'acumular en una altra banda,
òbviament també es fan carrers,
òbviament també es fan zones verdes,
òbviament també es fan equipaments,
doncs,
haver acumulat aquest cúbic en els llocs més oportuns.
Ara tenim el jaciment sota de cases,
amb aquelles cases tan peculiars,
doncs,
que tenen el pàrquing en primer pis i segon pis,
a veure,
llàstima perquè aquest sacrifici,
aquest reordenament dintre de cada edifici
no ha estat el més sensat,
el més sensat era simplement veure què hi havia
i en els llocs on el jaciment arqueològic
era més fèrtil,
era més important,
doncs,
haver-lo deixat visible.
Es va produir la paradoxa
que la fonda dels llons
queda sota de la casa,
mentre al costat queda una zona enorme
sense edificar.
Quina llàstima
no haver programat això
d'una forma madura
i dir,
doncs,
va,
no cobrirem
l'entorn monumental
que hem trobat
i deixarem just al costat
la casa
que s'ha de construir igual
i que evidentment
no hi ha cap impediment
en seguir edificant
en l'entorn urbà.
Creiem que aquesta zona,
Tabacalera,
Necròpolis,
doncs,
amb tots els jaciments que hi ha
per sota la torre del vapor,
el jaciment que tenim,
doncs,
entre els carrers
Vidal i Barraquei,
Pere Martell,
doncs,
tota aquella zona
seguint fins a Chartres,
i anant
a les termes romanes
del carrer Sant Miquel
i fins al teatre romà,
això ja té un projecte fet,
un projecte fantàstic
que és encoratjador
i que és el que
es va anomenar
la Rambla Tàrraco.
Aquí podria haver
una mena de passatge
que podria anar seguint
entre zones verdes,
que podria anar seguint
entre immobles més moderns,
no hi ha cap problema amb això,
i que podria rescatar
tot un sector
d'elements arqueològics
molt singulars.
això a l'Ajuntament
és una documentació
que la té a l'abast,
i jo crec que estaria molt bé
fer la lectura
d'aquest document,
que és un document
que va redactar
en primera instància
el Salvador Tarragó,
que és un professor
ja a mèrit
de la Politécnica
de Barcelona,
i aquest projecte
ens obre els ulls
realment
del enorme potencial
arqueològic
que té la part
que en diem
baixa
de Tarragona.
Aquesta part
des del teatre
fins a la necròpolis
de Bacalera.
És molt antic
aquest projecte,
fa molt que es va fer,
o no?
Aquest projecte
tindrà uns 15 anys
o una mica més.
És a dir,
que deu ser el calaix encara,
no?
Sí, sí.
Deu estar localitzable,
eh?
Sí, sí, sí.
La Rambla,
la Rambla?
La Rambla Tàrraco.
Ni deien Rambla Tàrraco.
Era la forma d'articular,
no era una Rambla,
era simplement
una connexió
de diversos espais,
que a més a més,
en el moment
en què es redacta
el projecte
encara hi havia
alguna casa
que s'ha edificat
molt recentment
que no era obstacle.
En qualsevol cas
no hi ha
massa obstacles encara,
és a dir,
aquest entorn
on canvia el nivell
del turó de Tarragona
al voltant
de les 100 escales
i similars,
tot això,
tot aquest entorn
per connectar-lo
fins a Tàrraco
encara no és difícil.
Doncs és aquest projecte,
Rambla Tàrraco,
que allà està.
En el punt de mira,
ja anem acabant,
Jordi,
en el punt de mira
de l'arqueològica
teniu un monument
ara mateix
que li convingui
una ITV ràpida?
El monument pendent
que s'hi està treballant,
tot s'ha de dir,
evidentment,
i ho reconeixem
quan hi ha treball
en un monument important,
és la muralla.
La muralla té
patologies molt diverses,
la muralla té zones
amb situació
potser no de perill imminent,
però sí que cal tindre
molt, molt controlada.
La murallada
s'hi està treballant
a la zona de l'Estonac,
al Col·legi de l'Ensenyança.
Hi ha una part
del passeig arqueològic
que està afectat per això,
per aquests treballs
que l'estan fent
a dia d'avui,
però creiem que hi ha
zones de la muralla
que no s'hi ha intervingut encara
i que seria molt important
ja començar
a posar fil a l'agulla,
com per exemple
la zona del portal
de Sant Antoni,
aquella zona
necessita realment
alguna revisió,
algun replanteig,
perquè la muralla
està perdent
blocs de pedra
en la part baixa,
és una muralla
que està molt refeta,
però que,
a més a més,
hi ha vivendes dintre
i això podria significar
més d'un problema.
Creiem que això sí que és
un dels temes urgents
a resoldre la ciutat.
Ja dic que s'hi ha treballat
o s'hi està treballant
i, com a mínim,
hi ha intervenció vigent
aquests dies.
S'ha plantejat mai
recuperar aquestes vivendes?
És a dir,
com s'ha fet a Montblanc,
no inventem res.
Creiem que el projecte
de Montblanc
és realment
un d'aquells projectes
que fan ciutat,
és a dir,
a Montblanc sí que han sabut
articular un missatge
a tota la ciutadania,
inclús els que,
en principi,
podien quedar
de vegades
una mica
lesionats
amb els seus interessos,
perquè si algú té una casa
a mi li sap greu
haver de perdre
ni que sigui una part
del seu immoble,
però que és un projecte
de ciutat,
que és un projecte
que es fa durant dècades,
ja,
i que, doncs,
encoratja,
perquè vas veient com
hi ha uns resultats.
En el cas de Tarragona,
la muralla té moltes
afectacions
de propietat
modernes,
però el que creiem
és que aquests projectes
el que s'han de fer
és, doncs,
establir-los
amb una periodització
molt llarga,
és a dir,
que directament
es notés poc,
és a dir,
que l'Ajuntament
simplement
que aprofités
l'ocasió
de quan hi ha
algun immoble
res,
és a dir,
que només que fes això
amb una visió
molt d'unyana,
és a dir,
ja no podem parlar
ni de crisi,
és a dir,
que quan els terminis
es dilaten,
doncs,
el que vas fent és,
i tens un projecte
ben definit,
el pots fer a realitat,
ni que sigui per parts.
Per ser,
ja per anar acabant,
l'Operatori s'està fent alguna cosa,
no?,
ara mateix,
o fa algunes setmanes,
l'Operatori,
la part de la Passador Rei?
l'Operatori es va fer
una repressió,
que és el que s'ha de fer,
és a dir,
el manteniment petit
que es necessita fer
en els monuments,
doncs,
en l'Operatori s'hi han fet
dues intervencions
que són molt, molt bones,
hi havia unes pedres
que semblava que
podien bellugar una mica
d'una de les portes d'entrada
entrant per dins
de la plaça del Rei,
d'aquell sector de passarela,
doncs,
una fantàstica intervenció,
s'han portat unes grapes metàl·liques
per aguantar
unes pedres
que tenen el seu valor,
perquè són unes pedres
que formen part
d'una porta antiga,
i també en places
va fer una petita intervenció,
això és el que ens agrada,
que hi hagi aquestes pedres intervencions
que després faciliten
el fet
que no hi pugui haver
un mal major,
que si es va fent
un bon manteniment
els monuments
ho agraeixen.
Em parla poc de la guia,
si vols un dia venir
i en parlem,
o sigui,
si vols un dia tornes
i en parlem
amb més extensió,
però no,
perquè val la pena,
perquè és una guia
que està molt,
entra molt bé per l'ull,
a més a més
de la informació
que és renovada
i actualitzada
i a més a més
amb aportació
de molts experts
a la matèria
i aquesta tàrrec
de la guia arqueològica
on la podem trobar,
per cert?
Això és de les llibreries habituals
de la ciutat.
La Tarragona Romana,
Monuments,
Museus,
Art, Història,
un llibre de l'arqueològica
avui hem pogut parlar
amb el seu president,
amb en Jordi Rovira.
Si vols,
venim un dia,
tornem i parlem de la guia.
Quan vulgueu.
Moltes gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé.
A vosaltres.