I aquesta música de piano i violoncel
no és el duet Hidra, de qui ara parlarem,
però sí que ens serveix per il·lustrar l'entrevista
amb la qual tancarem el matí de Tarragona Ràdio.
I és que no ens movem del magatzem
perquè també ens proposa anar a escoltar aquest duet de piano i violoncel.
El duet Hidra serà aquest divendres,
a partir de dos quarts de deu de la nit,
quan la violoncelista Marta Molero
i la pianista Jordina Setó arribaran a Tarragona.
Avui podem parlar amb la primera, amb la violoncelista,
la Marta Molero, a qui ja saludem.
La tenim conduint. Marta, molt bon dia.
Bon dia, què tal? Com estem?
Doncs bé, bé, bé.
T'escoltem d'aquella manera, amb alguna dificultat,
però intentarem, en tot cas, dur a terme l'entrevista.
Explica'ns, Marta, com neix aquest duet Hidra,
perquè no porteu tant de temps.
Ho porteu des del 2011 amb el duet.
Imagino que tocant portareu molt més temps, clar.
Bé, de fet, tocant, portem cada una
des dels vuit o nou anys, més o menys,
i vam coincidir durant un període dels nostres estudis
al Conservatori de Vilaseca.
Però no anàvem ni al mateix curs,
ni vam coincidir llavors.
Cadascuna va seguir el seu camí,
jo vaig marxar a estudiar a Saragossa,
la Jordina se'n va anar a estudiar a Barcelona,
posteriorment ella va anar a Holanda,
i tornant jo de Saragossa, doncs, a través d'una amiga on comú vam tornar a coincidir.
Va ser quan vam començar a tocar com a duet i va ser quan va néixer el duet Hidra.
I per què Hidra, Marta?
Doncs, bé, de fet, vam estar buscant diversos noms i potser el més habitual és que sigui el nom d'un compositor,
inclús d'un pintor, i no n'hi havia cap que ens acabés de convèncer,
potser a vegades és un pes de molta responsabilitat, portar segons quin nom.
Llavors, a les dues ens crida molt l'atenció el tema de les constel·lacions,
relacionat amb la mitologia grega,
i buscant, buscant, buscant, vam trobar aquesta, la constel·lació Hidra,
que és una constel·lació que és una de les més grans,
i, a més a més, estar relacionada amb un ésser mitològic,
amb molts caps i també amb un organisme,
una espècie de bactèria també semblant així, com amb moltes ramificacions.
Ens va agradar el nom, ens va semblar que era molt internacional,
de fet, ens podíem dir d'aquí a Catalunya, fora de Catalunya i fora d'Espanya, inclús.
Suposo que des que us heu format heu anat explorant, heu anat veient
quines possibilitats teniu, les possibilitats que ofereix, no?
Imagino barrejar piano i violoncel.
No sé què ens teniu preparat de cara al repertori d'aquest divendres.
Doncs, a veure, des que vam començar ens ha agradat molt expandir horitzons.
De fet, hem tocat des de música barroca, clàssica, romàntica, contemporània,
i fins i tot, moltes vegades ens agrada fer versions de música actual.
Pel concert del divendres hem escollit un repertori folklòric
que passa a diferents països.
Tocarem de bici la sonata per violoncel i piano,
que parlem de l'impressionisme francès.
Llavors passarem a Janacek, que va ser un compositor txec,
un dels més representatius del segle XX,
amb una música molt colorista.
La veritat és que enganxa molt bé amb aquest impressionisme francès.
Posteriorment seguirem amb la suït espanyola de Falla,
amb un instrument que ja es va fer de les 7 canciones en estilopopular,
de les que se n'interpreten sí,
i acabarem amb el tango per violoncel i piano de Piatzola, el gran tango.
És a dir, que anirem viatjant allò per diferents cultures
i fins i tot per diferents regions, en diferents països.
Això és. I tot, sí, amb una música molt folklòrica,
molt mena i molt escoltable.
Llavors, la idea nostra, a més a més de fer aquest concert,
és introduir el públic en el concert,
és a dir, fent unes petites, molt breus explicacions sobre curiositat.
Com per exemple que el Falla, que és molt, molt conegut
i molt, molt, molt tocat avui en dia,
quan es va estrenar, va ser un fracàs estrepitós.
Vull dir, gairebé, com si diguéssim, ni el van aplaudir.
I avui en dia és molt, molt famós.
Busqueu la complicitat també entre el públic
i la música de formació més clàssica, no?,
també per donar a conèixer aquestes curiositats
i també per crear aquesta complicitat amb el públic
a banda que vinguin a escoltar-vos.
Ahà, això és.
A banda d'aquest concert, comentaves també que feu,
m'ha sobtat, no?,
perquè feu versions d'algunes cançons actuals,
imagina't, doncs això, amb piano i violoncel, eh?,
com per exemple.
Sí, el que es diuen els acústics, versions acústiques, els covers.
Sí, moltes vegades, inclús, a vegades, d'avisos finals
o si toquem amb altre tipus d'ambient.
Tot, molt depèn d'on ens sigui a tocar, no?
De fet, tenim més concerts programats,
també fem concerts didàctics, per exemple,
que actuarem al Covert,
també, doncs, actuarem al Vendrell, al nou Auditori.
Llavors, el nostre repertori s'ajusta una miqueta
a les necessitats del públic
i també, vull dir, per ampliar horitzons,
ja que amb dues seguim estudiant.
La Jordina està fent ara un postgrau de música barroca
a l'ESMUC, a Barcelona,
i jo estic estudiant a Madrid, la càtedra de violoncel,
i així, doncs, anem intercalant amb la nostra vida,
com a professores, també,
perquè amb dues també som professores.
Marta, com a professora,
com veus la gent que avui dia vol estudiar,
doncs, aquests instruments més clàssics, no?
Perquè sembla que, vaja, que sí que tenen el seu públic,
però dona aquesta sensació, no?,
de que cada dia la gent es va dedicant més
a tocar aquests instruments, o no?
Sí, de fet, vull dir, la idea i el més interessant
és enfocar una nova pedagogia cap a la música d'avui en dia, no?
Vull dir, per almenys la meva idea amb els alumnes,
ja que porto una escola de violoncel de Salou
i l'escola de la Selva del Camp,
i també porto l'orquestra dels petits,
és, sí, acostar-los, potser, a la música clàssica,
però també que, doncs, es diverteixin tocant música actual.
Jo, sobretot amb l'orquestra,
que potser amb la que dona més joc a fer versions,
és una manera d'enganxar-los amb aquests instruments
i que ells disfrutin de la música que senten,
la puguin interpretar amb un instrument
que sembla que hagi de ser pròpiament clàssic,
però que avui en dia està evolucionant moltíssim.
De fet, mira, hi ha un grup, per exemple,
que es diu Apocalíptica,
que toquen heavy amb el meu musical.
Sí, sí, cert, és veritat.
O molts grups incorporen, no?,
aquests elements més de la música clàssica
o fins i tot aquests instruments
que podrien semblar més clàssics,
doncs des de grups de pop a grups de rock
o, com tu dins, no?,
en el cas de l'Apocalíptica que toquen heavy.
Això, és obrir les fronteres, no?,
perquè, de fet, els nens en pic s'enganxen a l'instrument,
els agrada la música clàssica,
vull dir, és automàtic, és molt curiós, no?,
els hi pots posar un buggy-buggy
o un estàndard del jazz
i després els hi pots posar un concert clàssic
i llavors, en fi,
si mantens un equilibri entre la música que ells escolten
i la que els agrada,
doncs al final s'enganxen, vull dir.
De moment nosaltres el que voldrem és escoltar-vos
aquest divendres 5 d'abril a les...
a dos quarts de 10 de la nit
al Teatre El Magatzem de la Cooperativa Obrera,
al carrer Reding 14 de Tarragona,
doncs amb aquest concert.
Les entrades, ho recordem,
a la taquilla del Teatre 1 a l'abans de l'espectacle,
al preu de 8 euros,
amb aquesta actuació del duet Hidrat
dins de la temporada d'hivern-primavera 2013.
Doncs Marta, moltíssimes gràcies.
Records també la Jordina,
havíem de parlar amb les dues,
però finalment no ha estat possible.
Gràcies per atendre'ns en aquesta estoneta
i que vagi molt bé divendres.
D'acord, moltíssimes gràcies a vosaltres.