Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La nit del dissabte
La ràdio de les festes
La ràdio de les festes
La nostra ballada
de Sant Atec
La plaça de la Font
Ahir dijous
fem
Santa Atec la Petita
i avui divendres
ja retaula
i seguim
Ja seguim
De moment
esteu contents
amb la participació
del públic
No ens falta gent
per veure els actes
No, no, no
no falta mai gent
Esteu contents
Sí, sí
Hi ha molta gent
per tot arreu
En la majoria d'actes
o pràcticament
a tots els actes
hi ha moltíssima gent
Què tal la presentació
d'onades
que, home, era un repte
en el sentit
que plaça de la Font
primera vegada
que el traïeu fora
No, no, molt bé, molt bé. Va ser un èxit, la gent també va aguantar molt bé la plaça,
pensàvem que seria molt, perquè hi havia molt de xivarri per la plaça i tal,
però no, la gent va respectar molt l'espectacle, per tant vol dir que l'espectacle va agradar.
Arriba aquesta nit a la catedral, al retaule de Santa Tegla.
Quantes edicions portem?
Des de l'any 91. Són 22 anys que són 23 Santa Tegla.
Ui, que ens en falten dos per ser un número rodó.
Sí, recordem, home, què és, quina és la tradició del retaule.
Ja sé que és el de cada any, però és que dic jo que és un dels actes més esperats de la festa.
És el que dona el dret més tradicional a la part de Santa Tegla,
que a partir d'aquí ja ve tota la part dels seguissis, baixades de l'àliga,
tota la part més tradicional, més d'elements festius.
I bé, simplement és la representació de la vida de la santa,
de la gent d'aura de la santa a través d'una sèrie de quadres que van enllaçats per un ritornelo.
Ah, la representació, però sempre d'una manera molt alegòrica,
amb uns elements de dansa, com diem.
Sí.
Com ho descriuríeu vosaltres, que teniu les paraules de protocolari?
Bueno, és l'estil, o sigui, és una moxiganga de la Catalunya Nova.
Val.
I és la representació alegòrica de la santa en si.
Són diferents quadres,
o sigui, una diferència de les comptes del Mèxic que es va parlant,
aquí no s'explica res,
és només els quadres el que es sanifica de la vida de la santa.
Val.
Quants quadres, quants retaules trobem?
Tres, sis, vuit quadres.
Digue'ns el titular de cada un.
Sí, tenen un nom molt concret.
La conversió de Santa Tecla, el baptisme, la presó, judici i sentència,
martiri i el foc, martiri i les feres, la roca i la glorificació.
Tot això en forma, per si no ho heu vist mai,
que jo dubto que hi hagi algú a Tarragona que no ho hagi vist,
però tot això en forma de moxiganga, com dieu,
amb un vestuari fet després,
amb tota una alegoria que, clar, no es parla.
Llavors, aquí hi juguen moltíssim
i fa amb un gran paper l'atmosfera dintre de la catedral,
amb la música, també.
Sí.
La música, fem els honors.
La música és la principal del Llobregat.
Us acompanyaran directe?
Ens acompanyarà la principal del Llobregat,
dirigida pel Jordi Núñez
i acompanyada en la percussió pels germans Armengol.
En el seu dia, quan es va configurar aquest retaule,
Ja Maguàs va ser qui va fer la coreografia, no?
Sí.
La música?
La música va ser de Francesc Assú.
La va fer espessament.
De quin any estem parlant?
Quan es va recuperar tot això, el 91, dia?
Això es va crear el 91, però ja portaven l'estudi del retaule
11 d'anys abans,
que es va començar a estudiar tota la història de la Santa,
el retaule que tenim a la catedral,
perquè el retaule que fem nosaltres
és extret del retaule que tenim nosaltres a la catedral,
de tots els quadres que tenim.
Si vosaltres teniu la sort d'acostar-vos al retaule
del que hi ha darrere l'alta major,
podria veure que hi ha totes les escenes
que nosaltres representem al retaule de Santa Tegla.
Això serà dos quarts d'onze a la catedral.
No ho sé, què més podem explicar?
Jo és que ho tinc tan interioritzat...
Abans deies que hi ha gent que potser...
que és impossible que ningú no ho hagi,
que jo encara sento gent que no.
Encara no he pogut venir mai a veure el retaule.
A mi m'hi van portar, jo us ho explico el meu cas,
a mi m'hi van portar.
És un acte que té un cert punt com a litúrgic,
com a... ja sé que no és això,
però home està dins de la catedral, té un punt tradicional...
Potser no és un acte que de bones a primeres diries
va per mi, però m'hi van portar.
No, però hi ha gent que no sap ben bé tampoc què ve a veure.
Hi ha gent que no l'ha vist i nosaltres...
I queden sorpresos.
Sí, sí, els hi dien que vinguin,
que dura només mitja hora,
que no els donen el temps a cansar-se si és que no els agrada,
perquè també pot ser que a algú no li agradi
i que millora tota la llest.
Es crea tota una atmosfera.
El que passa és que hi havia cua, eh?
Quan jo vaig anar, encara passa, no?
Sempre hi ha cua.
Habitualment hi ha.
Sempre hi ha cua, si hi ha d'anar ben d'hora.
Sí, perquè si no...
Què et recomanem, a veure?
Hi ha cua i corredisses.
Nosaltres fem un assaig de les 8
i quan sortim que anem a menjar alguna cosa,
ja hi ha gent.
Sí.
Sí, i en guany que els divendres és probable que hi hagi més gent.
Ja hi ha la cuafera baixa.
Vull dir, ja hi ha moltes coses en aquella zona
i pensem que ja hi haurà cua,
però és que tampoc no podem dir res,
perquè encara nosaltres no ho veiem.
A veure, hi pot entrar la capacitat que tinc a la catedral,
ni cap molta de gent,
el que passa és que clar, bona visibilitat ja ha segut,
i ja és una altra història, no?
Sí, crec que fins a 2.000 persones.
Bueno, i dret encara...
Sí, veus que dret has d'anar buscant el forat
per anar veient alguna cosa.
Perquè les col·lumnes petites no són,
no és de la catedral, així que...
No, no, clar.
Això no ho vam poder treure,
perquè la van arreglar.
Nois, alguna interioritat que ens pugueu explicar
és que cada any amb la mateixa entrevista,
és que val la pena, de veritat,
però alguna cosa que no haguem dit mai,
alguna interioritat,
o alguna novetat d'enguany?
No sé si teniu algun canvi en guany destacable.
No, canvis no.
No en té mai el retable
i no en podeu tenir mai de canvis.
Canviarà la gent amb un i avall,
però com a retable coreogràficament
no podem canviar-lo.
Vestuari, tot segueix.
El va-ho renovar fa relativament poc record,
pot ser?
Vam fer alguns arreglos,
però no vam renovar el vestuari.
El vestuari és el mateix,
s'ha arreglat,
però és el mateix de fa 22 anys.
Com és, aquest edat especial.
A més, ho dic perquè també,
és que clar, estem parlant,
de tota l'atmosfera del catedral,
que s'ajunta amb el son directe,
amb tot el retrò,
tota la sonoritat del catedral,
i amb una imatge visual.
Vull dir, la part visual és essencial també,
i el vestuari jo ajuda molt
a fer-se la configuració.
Com és el vestuari?
Uf, com te l'explico, el vestuari?
Uf, com te l'explico, el vestuari?
I com a molt sobri...
Molt, molt sobri, molt sobri.
És molt neutre,
perquè són figures que simbolitzen
que és la gent del mateix retaula de l'alta major,
que surt a explicar el retaula.
I és un vestuari molt neutre,
de cara al públic.
Què és el més difícil del retaula,
des del punt de vista de qui ho organitza?
No sé si hi ha una figura d'un dels quadres
especialment difícil.
No, jo penso que és que...
Fa tants anys que el fem,
és a dir, que el retaula va rodat,
i al final ja és la mateixa tensió
de fer un retaula,
de fer el retaula a la centetecla
dintre la catedral,
que ja tens aquella tensió
que ningú pensa en res,
que és això més difícil,
comence i acaba.
Però la dificultat rau, no en la coordinació,
entenc jo, sinó més aviat en les figures que feu,
amb la força o l'equilibri que heu d'aplicar,
on estaria el punt més intens?
Bàsicament la concentració,
perquè tot i haver-ne fet més de 20,
la gent segueix pujant a l'escenari nerviós,
concentrat, i és bàsic.
Que no facis el pas cap a la dreta
quan l'has de fer cap a l'esquerra.
La concentració és bàsica,
és importantíssima.
I el punt estel·lar el més espectacular,
el de pell de gallina.
El de la...
Suposo que la glorificació,
fem el pilar de 3 aixecat per sota,
tipus casteller,
en què aixequem Santa Tecla,
representa la glorificació que puja al cel.
Quant de temps porteu assajant
per aquest retaula?
Després de 20 anys,
encara segeu molt sovint o...?
Sí, bueno,
anem alternant entre unes coses i altres,
perquè clar,
també tenim actuacions a l'estiu i tal,
i llavors comencem una mica aviat
cap a finals de juny i juliol,
llavors comencem a fer algun assaig
per anar fent recordatoris,
i llavors a partir de Sant Magí
és quan ja apretem la màquina...
Ja tot té.
Fins al final.
Sempre hi ha algú que s'incorpora de nou
i s'ha d'apretar més, clar.
Doncs no ho sé,
jo crec que més o menys hem picat el coquet.
Qui ja coneix el retaula
no necessita massa més explicació,
i qui no el coneix,
de veritat,
hi haureu d'anar una mica aviat
per trobar lloc,
ja està comodament asseguts,
que val la pena,
però a dos quarts d'11 comença la catedral,
vaja, tindre lloc a la catedral
una nova edició del retaula de Santa Tecla.
Abans de tancava,
per preguntar-vos alguna cosa diferent,
teniu algun protocol abans de començar
allò com els futbolistes,
no alguna moleta,
alguna cosa que us doni sort,
feu el vostre content de xartre,
sopeu abans, sopeu després...
No, eh?
No, però bé...
Alguna abraçada que altra cau de molta merda,
però...
De l'atenció, no?
Sí, doncs l'atenció aquella
que quan comença la presentació del retaula
està tot en sèrio.
Que pot ser que quan acabi
algú plori fins i tot de l'emoció.
I tant, cada any, cada any, cada any.
Ah, que s'hi plieu.
Cada any algú o altre, sempre, segur, segur.
De l'atenció i de l'emoció.
És allò que el silenci es pot callar, no?
I l'atenció sobretot,
i és abans de començar,
perquè sobretot amb els nois
ens vestim de tal manera
que aleshores ens han de recosir el vestit,
una vegada vestits.
I les senyores de vestuari
se'n van a ocupar els seus llocs
i estem ben bé un quart d'hora
o 20 minuts per allà a punt
i esperant que sigui l'hora.
Aquest moment és...
Sí, això ho recordo també que ho deia,
que us poseu el vestit
i us l'han de acabar de fixar.
Com és això?
Perquè agafem pila, sent figures,
sinó els tirants que portem
es mouen i desquadran el vestit també.
A part que pot ser incòmode,
perquè si et cau el tirant
no es pot tornar a ficar,
perquè és molt llet.
Visualment, encara...
De caberatera, una mica, eh?
Clar, quan estàs en un escenari
no pots recol·locar-te el vestit.
Ja estupego.
I més el retaule, per tant,
te'l recusen,
t'hi fa un quatre punts
i ja no es mou.
Però s'ha de posar,
un cop ja el porteu posat.
Sí, sí, un cop el portem tot vestit,
tot vestit, ja...
Com els models de les grans passarel·les.
I tant, sí, això diuen que...
Qui us fa guany els honors
de fer-vos la presentació?
Doncs...
Ara mateix no t'ho sabria dir, eh?
Em sembla que guardo el secret, avui.
Val, val.
Ah, ho saps, però no ho pots dir.
No, ara no t'ho sé dir.
No, no, no, no, no, no.
Per tant, guardarem el secret.
El Miguel potser sí que ho sàpi,
però això ho ha preguntat, no?
No, no, no, no, no ho sé.
Ah, val, val, val, doncs re, re.
Guardem el secret.
Mira, la incògnita que tindrem avui del retaule és aquesta.
Aneu a sopar després del retaule?
No, després de l'assaig, abans del retaule.
Val.
Teniu un protocol d'anar a sopar sempre de tots junts el mateix.
Sí, bé, bé, marxem una mica,
desboirem la boira
i llavors ja tornem i ja estem més centrats.
Sí, fem un assaig a la tarda amb la cobla,
quan arriba anem a menjar alguna cosa
i després ja concentrats.
Molt bé.
21 d'ençaires, em sembla, no?
21 d'ençaires.
Molt bé.
Nois, doncs ja està.
La recomanació queda feta.
Avui és el dia, i això ho posen al programa de festes,
avui és el dia del retaule.
El dia 20, que jo abans m'he equivocat de dir.
El dia 20.
El dia 20 és el dia del retaule.
Ja està.
Ens han acompanyat a les bars Santa Tegla un cop més,
Jordi Pus i Jaume Guas.
Felicitats, que vagi bé al retaule
i que acabin de provar les festes.
Moltes gràcies, igualment.
Gràcies, igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.