Doncs, tal com us deia, en volem parlar amb el president de la Càmera de Comerç,
Albert Aballó, volem parlar del Tarragona de Tapes,
un certamen que segurament enguany tornarà a batre rècords.
De fet, ja n'ha abatut alguns pel que fa a l'aplicació,
l'AP del programa del Tarragona de Tapes,
que els està batent pràcticament tots.
Albert Aballó, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Una aplicació que, no sé, ha tingut molt d'èxit, no?
Eren les novetats d'enguany, no? I estan molt, molt bé.
Sí, sí, un espectacle. Ha estat una sorpresa.
La veritat és que nosaltres pensàvem que aquesta aplicació
que han fet expressament pel Tarragona de Tapes funcionaria,
perquè no deixa de ser una eina tecnològica,
diguéssim, amb dispositius mòbils que avui ja tothom n'aporta,
però ha estat una sorpresa el fet que a data d'avui
hi ha més d'11.000 descàrregues d'aquesta aplicació.
Això, aquí a Tarragona, és l'aplicació que més vegades s'ha descarregat de la història.
Fins al moment, clar.
Una aplicació que, a més a més, és molt pràctica,
perquè també ho hem vist en alguns restaurants
que els usuaris van amb el telèfon mòbil, no?
Sí.
I poden votar in situ, no?, poden fer comentaris, compartir...
Exacte, poden seleccionar les tapes que han vist,
les que han provat, les que no han provat,
poden geolocalitzar-se ràpidament i marcar-se les millors rutes,
poden fer comentaris, dient si els agrada o no els agrada la tapa...
Una eina extremadament útil, sí, sí.
Els seus creadors ja van tenir en compte el fet que es pogués compartir
a través de les xarxes amb un premi, que és un iPad mini, no?
Imagino que també hi ha hagut moltes comparticions, no?,
a nivell de xarxes.
Sí, hi ha hagut, no sé si en saps, més de 60.000 comparticions.
Clar, nosaltres vam fer una campanya, un pèl agressiva,
que va ser, doncs, sortejar cada dia,
bé, em sembla que ja s'ha acabat, un iPad mini diari,
durant 10 dies, i això, doncs, ha portat també que la gent,
abans de començar el telèfon d'etapes,
ja hi haguessin 6 o 7.000 descargues fetes,
ha facilitat molt que després de l'ús.
Per la informació que arriba dels restauradors,
com està anant la campanya?
Perquè estem pràcticament a la recta final.
Queda una setmana fins diumenge.
Com ha anat en guany?
Sí, molt bé, molt bé.
En guany hi ha establiments que a dia d'avui
ja porten les mateixes tapes que tot el certamen de l'any passat.
Ha estat un èxit extraordinari.
Els restauradors estan molt contents,
s'estan servint milers de tapes,
però el més important és que s'estan servint ben servides.
En la major part dels casos,
els restaurants estan fent una feina molt bona,
i per una altra banda les tapes són d'una qualitat també molt important.
Per tant, contents, eh?
Imagina'm satisfets, no?
Encara queda una setmana, queda molt de camí per recórrer, no?
Sí, encara queden uns dies, fins al setmana,
fins al diumenge, dia 12,
hauran estat 17 dies a tutiplènic,
la gent ha regut,
que veus gent al carrer i en grups,
això habitualment no passa a la nostra ciutat,
veure colles d'amics de 7, 8, 10 persones
bellugant-se per la ciutat de Tarragona,
milers i milers de persones,
i també pensem que avui, dimecres i demà dijous,
també tenim l'etapa simpa del mercat,
si se'n recordeu,
aquelles tapes que regalen els paradistes
del mercat central de Tarragona a canvi de les compres,
que també seran donant milers
i que entre avui dimecres, avui dimecres i demà dijous,
continuen fent aquesta promoció.
Era una altra de les novetats d'aquest any,
també la aplicació del mercat amb aquesta forma simpàtica, no?
Sí, l'etapa simpa del mercat,
amb els show cookies que han fet allà al mateix mercat,
amb els cuiners que han guanyat la forquilla d'hort,
amb altres edicions,
convertir el mercat en l'epicentre
d'aquesta activitat gastronòmica,
doncs diu molt del mercat,
perquè en definitiva la major part dels productes frescos
de qualitat a la nostra ciutat surten del mercat.
És una manera, aquesta Tarragona d'etapes,
de veure el que deia abans,
la qualitat i la bona feina, no?,
els restauradors,
perquè també no hem d'oblidar un esperit competitiu, no?,
entre ells,
són 40 elements,
però clar, també hi ha una mica de piquesa,
entre ells, no?,
a veure qui guanya.
Però això és molt bo que sigui, eh?
Això és com jo sempre dic,
que és com una prova d'estrès,
recordes allò que deien abans,
les proves d'estrès dels bancs,
doncs som un restaurador d'aquestos
que en 17 dies li entri 10.000 persones,
10.000 persones,
és una prova d'estrès brutal
per l'establiment,
pels treballadors,
per tot,
pels productes que venen.
Llavors,
si són capaços de passar aquesta prova d'estrès amb nota,
vol dir que han fet una acció promocional molt bona,
que els servirà en un futur,
perquè molta d'aquesta gent tornarà al seu establiment,
si ho han fet malament,
doncs serà l'efecte contrari.
Jo he de dir que la major part dels casos,
la major amb diferència,
abrumadorament,
doncs el servei és molt bo.
Perquè recordem, eh?
Són 43 propostes gastronòmiques,
43 tapes, no?
Però n'hi ha moltes que han quedat fora.
És a dir,
van haver de fer una tria, no?
Sí, sí, sí.
De qualitat.
I és una mica dur,
perquè segurament s'han quedat fora restauradors
que haguessin pogut fer una bona proposta,
però Podem en aquell moment no tenia el nivell suficient
i nosaltres el que hem fet ha sigut triar les millors de la part alta,
del centre, del Serrallo,
i l'any que veu tornarem a fer així.
Perquè és molt important que estiguin aquests 40 establiments,
molt concentrats,
que la gent hagués de bellugar-se poc per la ciutat,
vull dir,
que piques-te's a la part alta en un parell de dies,
o tres dies,
puguis fer-te la major part d'etapes,
igual que el Serrallo del centre,
i aquesta competitivitat és sana,
perquè al final entre ells hi ha un gran respecte,
però tothom mira de fer-ho el millor possible,
i això és bo per la promoció,
i és molt bo per la iniciativa.
A l'aplicació del telèfon mòbil,
a l'APA hi ha un rànquing ja,
de les millors de cada sector,
del centre, per tal, del Serrallo,
i la general.
Sí, allí hi ha una selecció
que a mesura que la gent va puntuant,
doncs se van ordenant,
el que passa és que hi ha un problema
que amb l'iPhone s'ordena per número d'etapa,
vull dir que si allí surten les sis millors de la part alta,
no és que la primera, o del Serrallo,
no és que la primera sigui la millor,
sinó que la primera és una de les sis millors.
Això és de la cada any que ho farem.
Però allí, doncs,
la gent pot fer-se una idea
del que la gent està dient,
que és el millorat que hi ha en cada una de les zones.
Però, de totes maneres,
la puntuació per decidir la tapejada d'or,
en guany encara ho farem via analògica,
que vol dir que tots aquells tapejadors
que hagin complementat més de deu tapes,
crec que són,
doncs poden anar al mercat central,
allí se'ls hi farà un obsequi,
i podran decidir,
perquè podran donar la seva votació,
de quines han estat les millors tapes.
I a partir d'aquí decidirem els tapejadors,
les forquilles de plata de cada zona
i la forquilla d'or.
Per tant, seran els premis com els de l'any passat,
o sigui, la forquilla d'or, no?
Sí, el millor de tots és la forquilla d'or.
I llavors cada zona té la forquilla de plata.
Cada zona, que en són tres,
per alta, centre i serrallo,
hi ha una forquilla de plata a cada lloc,
i després el que decideix el públic,
que és soberà,
que no s'equivoca mai,
la gent no s'equivoquen,
i decideixin quina és la millor tapa de totes plegades.
I aquesta s'emportarà a la forquilla d'or.
La cinquena forquilla d'or.
La cinquena.
De fet, a veure,
el fet de compartir a nivell de xarxes socials,
els comentaris dels usuaris,
dels que han fet el circuit,
ja es comença a despuntar, no?
Sí, sí.
Perquè la gent comenta, no?
És a dir, que van fent comentaris.
Clar, la gent, doncs,
si tu agafes l'app i veus els comentaris de la gent,
veieu clarament que a cada lloc hi ha unes tapes que destaquen, no?
Per què?
Perquè són restauradors que han apretat l'accelerador
i han fet un producte de molta qualitat
i han anat a guanyar, no?
Aquí, el que va guanyar es nota de seguida,
perquè aquest es passa, no?
El restaurant que vol quedar molt bé.
I n'hi ha dels altres, doncs,
que fan un bon producte de molta qualitat,
però, diguéssim,
està entre uns paràmetres previsibles.
I sempre n'hi ha tres o quatre
que són extraordinàries,
que aquest any les tenim.
Per cert, ha passat el que passa cada any,
que han vist també com els voltants,
l'entorn, altres ciutats també,
s'han apuntat amb altres campanyes semblants
o iguals, pràcticament aquestes, no?
Sí, sí, sí.
No, però això és una bona notícia.
El fet que hi hagi poblacions del voltant,
però no del voltant, sinó de Catalunya sencera.
Avui en dia hi ha més de 60 poblacions de Catalunya
que estan fent un de tapes, no?,
a la seva població.
I nosaltres som referència.
Ens hem copiat, amb el bon sentit de la paraula,
moltíssimes de les coses que nosaltres fem.
però bé, nosaltres de cara a l'any que ve
tenim pensades unes novetats molt interessants,
o sigui que volem continuar sent un referent.
Ja que vam ser la primera ciutat de Catalunya
a fer aquesta iniciativa,
volem continuar sent un referent també al país.
És possible reinventar-se una vegada més l'any que ve?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Sempre, sempre.
I a més s'ha de fer, eh?
No et pots quedar-te quiet.
Sempre hem de pensar alguna aportació
que sigui innovadora,
que interessi sobretot pensar en clau públic,
que els agradi a la gent.
Al final, la gent el que volen és sortir al carrer,
passar-ho bé i menjar bones tapes.
No ho portem de vista, això.
Però si, a més a més,
hi pots posar un element
que també pugui seduir,
que pugui ser atractiu,
millor que millor, clar que sí.
Per tant, tindrem nova edició,
si serà una edició.
Sí, sí.
Jo acabaré la meva presidència segurament l'any que ve.
Serà l'última edició.
A partir d'allí, suposo que
qui vingui després a la Cambra de Comerç
podrà, si vol fer-ho,
ho continuarem fent.
i si no, doncs ja ho veurem.
Però no crec que s'acabi l'any que ve, només.
De totes maneres,
l'any que ve està assegurat
perquè, si Déu vol,
doncs estarem allí
i farem la sisena edició.
De fet, vostè ja ho va dir,
que no repetiríem el càrrec, no?
Marxa content, però,
satisfet de la feina feta?
Sí, sí, molt, molt satisfet.
La veritat és que ha estat
una carrera d'aquestes,
un màster fantàstic
que m'he pres
durant aquests sis anys,
set anys que porto ara, no?
i que, doncs,
hi he deprès moltíssimes coses
ocupant aquest càrrec.
Aquesta responsabilitat
ha estat un honor
i la veritat és que
quan marxi
estic segur que marxaré molt content, no?
Però dels llocs
s'ha d'entrar,
però també s'ha de saber sortir.
Si et passes massa temps,
després ja no és el mateix.
De fet,
el Tarragona d'etapes
va néixer en aquest mandat, eh?
Sí, sí.
L'any 2008.
Jo vaig començar
el maig del 2006
i el maig del 2008
feia la primera edició
del Tarragona d'etapes.
La consolidació
a nivell del territori nacional
també de les diferents missions
a l'Àfrica
també, clar,
han estat en aquest període, no?
Sí.
De potenciació màxima.
Sí, nosaltres hem apretat molt
durant aquests sis anys
a dir
som bons fent comerç exterior,
però el món és molt gran
i, com totes les coses,
doncs ens hem de especialitzar.
I ens hem de especialitzar en què?
En el que més coneixem.
I a més en un indret
que és complex,
que la gent, si vol anar,
ha d'anar acompanyada
i aquest és el continent africà.
I des de fa ja uns quants anys
nosaltres som la...
en diferència,
en diferència de la Cambra de Comerç
o la institució a nivell d'Espanya
referent en quant al comerç exterior a Àfrica.
Ara mateix,
el nostre tècnic
amb una missió comercial
amb diferents empreses
està a Moçambic,
Sàmbia i Tanzània.
Però ja et dic que l'any
fem 12 missions
en països que no hi aniríem,
com moltes vegades ho he dit aquí,
ni de vacances, no?
Com és Somàlia,
Sud-en del Sud...
Bé, hi ha països que hi ha grans possibilitats,
però que...
però que, bé,
s'hi ha d'anar
una mica amb compte, no?
I per això tenim tècnics molt bons
que estan molt preparats
per fer aquesta feina.
Què demanen a aquests països?
Quins sectors són els que...
els que poden tenir futur
en un país com aquest,
com tant Sàmbia o Moçambic?
Demanen de tot.
Tu pensa que Àfrica
és un continent
que encara que no us sembli,
doncs hi ha diners
i sobretot hi ha moltes necessitats
d'obtindre coses, no?
De serveis, de productes,
de menjar, de vins, de tot.
I en canvi, doncs no fabriquen
gairebé res.
Tot ho han de comprar de fora.
Llavors, doncs es presenta
com un espai realment atractiu
per aquest motiu,
perquè hi ha diners,
necessiten coses
i no les tenen.
I qui primer arriba
i els ofereix,
doncs aquest guanya.
I a més a més són països
que evidentment paguen el comptat
i s'ha d'anar molt en tanto.
Àfrica és un gran espai de futur.
És un lloc amb molta potencialitat
però també, com deia,
cal conèixer-lo, no?
Cal anar-hi de la mà d'algú
que el conegui, eh?
És a dir, que això és vital, no?
Clar, qualsevol empresari
agafa la maleta
i se'n va als Estats Units
o se'n va a Austràlia
o se'n va a on sigui,
però anar-te'n a Guinea-Conakry
o anar-te'n a Somàlia
o anar-te'n a Gabon
o anar-te'n a segons quins llocs
en Sudán del Sud
o Nigèria
si no vas allí acompanyat
amb persones que te preparin l'agenda
que sàpigues
que t'ensenyin per on has de bellugar-te
són molt difícils.
Per a qui és que no volem marxar,
que es volen quedar aquí,
demà hi ha una jornada interessant
de Júlia Prats
a la Cambra de Comerç.
Ella és professora de negocis
d'IESC
però també és doctora
en matèria d'empresa
per Harvard,
per l'Incestat de Harvard.
Ella parlarà de créixer,
de voler créixer
en l'àmbit empresarial,
d'innovar
però també d'explicar una mica
les eines per innovar.
Això es farà demà.
Sí, nosaltres demà
amb un altre Bon Dia a Tarragona
que també és una activitat
que no parem,
vindrà aquesta professora,
una persona realment extraordinària,
Júlia Prats,
que ens farà un Bon Dia a Tarragona
basat amb això,
amb la creativitat i la innovació.
Bé, són conceptes
que estan inerents
a la nostra societat
i que poder a vegades
parlar d'elles
de la creativitat
o innovació
semblen una mica absurd,
però fa falta
que una persona
com aquesta,
com la Júlia,
d'una manera molt estructurada,
expliqui quines són
les fórmules
per intentar aprofitar
al màxim
les nostres característiques,
la nostra creativitat
i innovacions
i en aquest sentit
tindrem molts empresaris.
Jo convido tothom
que vulgui assistir
en aquest acte,
com tots els de la Cambra
són gratuïts,
demà Bon Dia a Tarragona
a les 9 del matí
en Júlia Prats.
Pot ser un bon dia
molt profitós.
Podem fer-ho ja
per anar acabant,
podem fer-ho molt bé,
però si no tenim allò,
una de les potes importants
com poden ser les infraestructures
que ens acompanyin,
feina rai, no?
I parlo, no sé,
de la 27,
parlo del tercer fil,
parlo de moltes coses.
A mi l'altre dia
em va passar allò
que van sortir
les dades de l'atur
de Catalunya
i sortia
de la província de Tarragona
com la més castigada
de totes
amb un nivell d'atur
espectacular.
Un dels motius
pels quals nosaltres
tenim més atur que ningú
és perquè som la província
amb menys inversions
que ningú
durant molts i molts anys
per tant de tota la vida, no?
Aquí no ens ha tocat mai la loteria,
això saps, no?
Però a més a més
que no ens ha tocat mai la loteria
tampoc ens han passat
fent inversions
en infraestructures.
Això ni el govern central
ni la Generalitat.
I això
any rere d'any
suposa un dèficit
que això a final
també va amb
la nostra menys competitivitat
i dona lloc
amb aquest increment
d'atur
també tan important.
Hem de continuar insistint
perquè els nostres polítics
treballin d'allò més bé
tant a Barcelona
com a Madrid
i que aquestes infraestructures
tan importants
es facin realitat
d'una manera immediata.
El tema 27
en fi
és un clàssic, eh?
La 27
o ara també
un grup d'alcaldes
del que ja demanà
la gratuïtat
de la P7
no?
Del tren de la P7
no sé
són qüestions
d'aquelles
que se'n continuarà parlant
quan vostè
ja no hi sigui
la presidència
de la Càmera
no s'ha de parlar, no?
Sí, desgraciadament
hi ha coses
que hi pot incidir directament
no?
Totes les persones
tenim aspectes
que podem nosaltres mateixos
fer o no fer
però d'altres
que pot ser una peça més
d'un engranatge
però al final
hi ha unes decisions
que estan molt per sobre
nostre
que són les que acaben
decidint
i que
doncs
és una mica frustrant
perquè
parlar de la 27
jo ja com deia abans
porto
6 anys
i ser president
de la Càmera de Comerç
de Tarragona
i continuar parlant
de la 27
em sembla una mica ridícul
perquè va ser
de les primeres coses
que vam
acabar en parlar, no?
Però
és així
i no hem de perdre
l'esperança
i continuar insistint
i apretant
perquè això realitzi.
Albert Tavalló
moltes gràcies
per acompanyar-nos
al Matí Tarragona Ràdio
que acabi d'aprovar aquest Tarragona
de Tapes
que era cap i la fila
el mòtic de l'entrevista d'avui
i escolti'm
ja anirem parlant
abans que deixi
la presidència
de la Càmera de Comerç
parlarem moltes vegades
anirem parlant
moltes gràcies
i fins a la propera
moltes gràcies
i