Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Un minut passarà des de dos quarts de dotze del migdia.
Tornem a ser aquí els de la ràdio de les festes.
Esteu a la sintonia de Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Salutacions també a tots aquells que ens escolteu a través de tarragonaradio.cat
amb el vostre ordinador o el vostre dispositiu mòbil
o fins i tot també a aquells que ho feu a través de la TDT.
Nosaltres estem parlant de festa, estem repassant
i una mica, per què no dir-ho, buidant o destripant el programa de festes de Santa Tegla
i és que són molts els actes que tenim aquesta setmana
i molts els actes que ens agrada compartir i comentar amb els seus protagonistes.
Per exemple, el Teatre Metropol acull aquesta mateixa nit un concert de la CIRC
i demà, dijous, a dos quarts de deu, una proposta que fusiona cançó d'autor i poesia en estat pur.
Actuarà, d'una banda, Josep Romeu i també el Carles Rabassa.
De fet, el Carles Rabassa ja ens acompanya a la taula de la Ràdio de les Festes.
Carles, bon dia, benvingut.
Bon dia, gràcies.
Tot preparat per demà?
Sí, tot preparat.
Defineix-nos una mica qui és Carles Rabassa.
Bé, jo soc un...
Jo soc escriptor, aleshores, majoritàriament de poesia
i com que crec que la poesia és una eina de comunicació oral,
aleshores em dedico força a treballar en aquest aspecte,
tant en solitari com en músics,
com intentant trobar punts de contacte amb disciplines diferents,
com és, en aquest cas, una proposta de cançó d'autor d'en Josep Romeu,
a més a més, enfocada en un pla, en una banda,
que és, de fet, l'espectacle que oferirà demà vespre.
Llavors, en aquest cas, la teva parella de ball és el Josep Romeu, no?
Sí.
Amb qui oferiràs, doncs, aquest espectacle,
fusionant el que deies, la música, la cançó d'autor, amb la poesia.
Quina banda et toca a tu?
És a dir, quina és la teva tasca dins d'aquest espectacle?
La meva tasca és exactament la tasca d'en Josep,
perquè, de fet, la proposta d'aquest espectacle és un diàleg
entre, diguem, la seva manera de veure la cançó, la poesia,
des del punt de vista de la seva feina com a cantautor,
i la meva manera de veure la cançó i la poesia
des del meu punt de vista com a poet, en aquest cas.
Aleshores, l'espectacle és un diàleg entre poesia i cançó,
que al cap i a la fi no deixen de ser la mateixa cosa,
però enfocada de maneres diferents.
Se digui que s'interpretaran cançons,
hi haurà també poesies recitades,
anirà una mica en aquest sentit, en aquesta línia?
Sí, però no serà un recital,
en què tu cantes una cançó, jo faig un poema,
sinó que el que hem fet és cercar, doncs,
una línia conjunta, també,
amb un diàleg amb els músics de la banda,
de manera que presentarem una conversa fluïda
i que dona coses l'un de l'altre.
Aquesta conversa és pròpia,
és a dir, us fixareu, us basareu en paraules pròpies,
o hi haurà també algun tema d'algun altre cantautor,
algun altre poeta, com anirà això?
En Romeu farà, bàsicament, cançons seves
i després farà alguna versió d'alguna cançó
i jo faré també alguns poemes meus,
però després també he fet una petita selecció
de poetes del segle XX,
de tots els països catalans,
perquè he pensat que, d'una banda,
la tradició i, d'una altra banda,
l'actualitat que tenen aquests textos
i la manera com aquests textos podien conversar
amb les cançons d'en Josep,
crec que li dona una idea general més rica, més àmplia.
Un espectacle, un concert que, com deies,
unirà tradició i actualitat
i també una mica parlareu de temes
potser més profuns,
com són la sensibilitat, el compromís,
tot això anireu copsant al llarg de l'espectacle, també?
Home, sempre que hi ha una voluntat de fer art,
hi ha una sensibilitat que t'enfoca
davant de coses que trobes que són meravelloses
o de coses que trobes que són nefastes,
i aboques tota la teva capacitat de sensibilitat.
En aquest cas, això sempre apareix d'aquesta manera.
Quantes ens sereu dalt de l'escenari?
Perquè deies també que estareu el Josep Romeu,
estareu tu, estaràs tu,
i una banda que us acompanyarà, no?,
també per interpretar la part musical del Josep Romeu.
Sí, una banda que són bateria i percussió,
guitarra d'una altra banda, baix d'una altra,
i teclats d'una altra banda, i després en Josep i jo.
La gent que vagi, que anem a veure aquest espectacle,
què hem d'esperar? De què parlareu?
No sé, sobre quins temes reflexionarà la música,
la lletra, la poesia.
Jo crec que, tant en el cas de la poesia,
com en el cas de la música, i en aquest cas,
la música d'en Josep i la poesia meva,
que s'assemblen en una sèrie de coses,
i per això, de fet, ens hem ajuntat a fer això,
doncs hi ha un anhel de parlar de les coses amb esperança,
però també en sentit crític.
De fet, nosaltres hi hem posat com a títol
Infinits Universals.
Això era una manera d'unificar
la proposta d'en Josep i la meva.
El darrer disc d'en Josep es titula
La mirada infinita,
i el títol d'aquest Infinits Universals
és el títol d'un poema meu,
que és el darrer que sentirem al concert.
I vam pensar que això unia
i donava significat a l'espectacle,
perquè nosaltres, les nostres esperances,
els nostres somnis i les nostres visions
són infinits.
En aquest cas, arriba un moment
en què comences a veure coses,
comences a dir coses,
i veus que les coses que tens a dir
no s'acaben mai,
perquè sempre hi ha coses bones
i sempre hi ha coses dolentes,
i generalment sempre hi ha
més coses dolentes que atenten
contra les coses bones.
I en aquest cas, jo crec que
se sentirà una reflexió sobre el present,
sobre el passat, sobre el futur,
però sobretot un cant d'esperança
i un cant de lluita,
que crec que en aquests moments és el que...
Aquests dies fa falta, això.
Sí, i tant.
Òbviament, si mirem l'actualitat
i el context actual,
doncs realment fer una crida
a l'esperança és necessari
i vosaltres ho fareu amb aquest espectacle.
Sí, si mirant l'actualitat
des d'Europa, des de Rússia,
des dels Estats Units,
des de Catalunya, des de València,
des de les Illes Balears,
és absolutament necessari
posar esperança,
però també posar una fortalesa,
una lluita i una capacitat de resistència
davant tot el que està passant.
De fortalesa, de lluita i de resistència
ens hem parlat amb aquest espectacle,
on s'unifica,
on s'uneix la poesia,
la música.
Imagino també que,
amb certa emoció,
Carles,
per actuar al Teatre Metropol
i també dintre del marc del programa
de Festes de Santa Tecla.
Sí, de tant que sí.
A més, el Teatre Metropol
és un teatre
que té una màgia molt especial
i la veritat és que ens fa molta il·lusió
d'actuar-hi.
És un bon lloc per fer música,
per fer poesia al Teatre Metropol?
Sí, jo crec que sí.
De fet,
qualsevol lloc en què hi hagi
una congregació de gent
amb ganes de fer i de rebre
és un bon lloc.
És a dir, que a vegades...
Aquest teatre encara més
és un lloc millor
perquè a més a més
és un teatre magnífic.
És a dir, que a vegades
no es tracta tant de l'acústica
o de l'espai físic,
sinó de la gent que s'hi aglutina
i de com rep aquesta poesia
o aquesta música, no?
Exacte, perquè de fet
el diàleg es produirà
en primer terme
entre en Josep i jo
però finalment
el diàleg acaba sent
entre nosaltres
i tota la gent que és allà.
I també, doncs,
un diàleg pot ser més intern
també el que pugueu provocar
o una reflexió més interna
la que pugueu provocar
a l'espectador
que us vingui a veure, no?
I tant, i tant.
Doncs el Teatre Metropol
que acull demà dijous, no?
A partir de dos quarts de deu del vespre
aquesta proposta
amb el Josep Romeu
i amb el Carles Rabassa
en concert, com dèiem,
aquesta proposta
que unifica
on és la poesia
i la música d'autor.
L'accés al concert
és amb invitació,
és a dir, totalment gratuït.
Sí.
No? Encara, vull dir,
també un punt
més afegit, no?
Per venir-vos a veure.
Sí, sí,
poden passar per la taquilla,
poden agafar
fins a quatre invitacions
per persona
i bé.
molt bé.
El Carles Rabassa
abans d'aquesta actuació d'avui
tens més projectes al cap?
Tens més coses pendents?
Bé, jo estic treballant sempre,
sobretot escrivint
i pensant
històries per muntar.
El que ens interessa
ara mateix
és aquest recital de demà,
després mirar,
fer la reflexió
després del recital
i mirar
si poden
campar una mica
pel país.
Carles, si m'ho permets,
és una mica
atracament amarmada,
però algun
trosset de poesia
per acabar
o ens esperem a demà?
Sí, jo crec que
ens podem esperar
a demà.
Val, perfecte.
Doncs ens esperem a demà
a partir de dos quarts de deu
al Teatre Metropol.
Carles, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a l'estudi mòbil
de Tarragona Ràdio
a la Ràdio de les Festes
i, bueno,
a Santa Tecla.
Gràcies a vosaltres igualment.
Que vagi bé.
Salut.