...
Avui seguim el cicle d'entrevistes
amb diferents sectors productius
d'aquí del territori, de casa nostra.
Podem comprovar com encara en aquest any 2013
que just que hem d'encetar, de fet fa 15 dies,
però vaja, podem dir que pràcticament
comença el nou curs en aquest 2013.
La setmana passada, recordaran,
parlàvem amb la Federació Empresarial del Transport
de Tarragona, amb la FEAT,
i avui se'n torna la patronal de les químiques a Tarragona
amb l'EQT.
Volem parlar i ens acompanya el president de l'EQT,
Joan Pedrerol. Senyor Pedrerol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Benvingut i bon any.
Bon any igualment a tothom.
Serà un bon any des del punt de vista del sector
que vostè representa, creu?
Això esperem.
Esperem que sigui un bon any en el sentit que
com a mínim resulti com l'any passat
des del punt de vista de manteniment de l'activitat
com l'estem tenint.
És a dir, no esperem que sigui un any que hi hagi creixements,
creixements d'inversions importants,
però sí que el que esperem és que sigui un any
en el que no hi hagi desinversions,
que seria el risc, i que tal com va ser el 2012.
Això depèn una mica del panorama internacional?
És a dir, com estigui a nivell econòmic?
Sí, sí. A veure, com hem dit moltes vegades,
vull dir, a final, el sector nostre és un sector
que es basa la seva competitivitat en l'exportació,
perquè el que no confiem és que hi hagi una reactivació
de l'economia aquí al país, aquí a Espanya.
Llavors, al no ser-hi aquesta reactivació,
la forma de mantenir l'activitat i la competitivitat
del sector és mantenint el nivell d'exportacions,
inclús incrementar-la si és factible.
Hi ha una manera de ser més competitiu, per exemple,
ara m'imagino que és estalviar,
no estalviar a nivell general,
però, per exemple, si parlem d'aigua,
vostès podríem dir que ja han començat amb bon peu l'any,
perquè ja estan utilitzant, des de, crec que a finals
de l'any passat, aigua reciclada,
amb els processos de refrigeració.
Com ha anat aquesta experiència i què en preveuen?
Com preveuen que pot anar?
L'experiència, efectivament, des de final de l'any passat,
des d'últim trimestre, en fase de proves,
estem consumint aigua reciclada
procedent de les depuradores de Tarragona i de Vilaseca.
És aquest projecte que es va fer a la Generalitat,
amb fons europeus,
i nosaltres vam acabar de fer unes inversions
per poder arribar a aquesta distribució
fins a les indústries nostres.
Llavors, aquest és un projecte que jo l'enfoco
des del punt de vista global de competitivitat,
que va més enllà inclús del sector,
sinó que és inclús des del punt de competitivitat
del que és el territori,
en el sentit que és una font adicional d'aigua
que disposem al territori.
És una font que, òbviament,
per les seves característiques,
és una font que ha d'anar dedicada al consum industrial
i hem començat a autoritzar-la
des d'octubre de l'any passat.
L'experiència és molt bona,
concretament estava veient les dades del mes de desembre
nostres a Repsol,
el consum que havíem tingut d'aquesta aigua,
i si és l'extrapolació anual,
equivaldria a un consum d'un 0,5 hectòmetres cúbics
en tot l'any.
Hem de pensar que aquesta planta
té una capacitat de 6,6 hectòmetres cúbics
en total anuals, actualment.
Doncs, bé, els consums nostres a Repsol
i ha sigut en fase de proves
han sigut equivalents a 0,5.
És modest, però ja és un número significatiu.
I l'experiència és bona,
vull dir, bons resultats
i sense cap més problema.
Això permet, diguem-ne,
d'un primer pas estalviar,
però s'anirà més, no?
Sí, a veure,
la previsió és anar més,
inclús anar a utilització d'aigua
més enllà del que és purament refrigeració.
Estem pensant en utilitzar-la com a aigua de procés.
Les seves característiques,
des del punt de vista d'utilització industrial,
les seves analítiques,
com s'està produint aquesta aigua,
és una aigua d'una molt bona qualitat,
per utilitzar-la,
donar-li un valor més enllà
que el que és pròpiament valor
purament d'aigua de refrigeració.
Hi ha donar-li un valor a l'aigua de procés
i aquí és on realment estaria
el benefici que podríem obtenir
des del sector químic d'aquesta aigua
enfront de l'utilització
d'una aigua bruta normal,
com la que prové del Consorci d'Aigües de Tarragona,
i fer-li tots els tractaments
que necessita fer
per arribar a la mateixa qualitat
d'aquesta aigua que estem obtenint
de la planta aquesta.
És una experiència pionera
a nivell del sector industrial a Catalunya?
Sí, jo crec que sí,
és una experiència totalment pionera
i que a més han estat ben orgullosos d'ella, no?
I a més pensar que és una inversió
que es va fer precisament en l'època
en què ja venia, com s'haia,
tota la part més dura de la crisi, no?
És a dir, 2009, 2010.
Llavors, doncs, el que s'hagi fet aquesta inversió
i que realment es comenci a utilitzar
i comencem a utilitzar aquesta aigua,
doncs, també és una molt bona notícia
en una situació, diguéssim,
de crisi o de reducció general de consums
a nivell global motivat precisament per la crisi.
És a dir, és una aigua que el que permetrà
és alliberar capdals d'aigua
procedents del Consorci d'Aigües de Tarragona
per altres usos, per usos de població
o per al tipus d'usos que puguin haver-hi.
No ha estat el cas d'aquest estiu,
però recordem que alguns anys hi ha hagut restriccions
i hi ha hagut sequera important
i, per tant, això, en la fi, és important, no?
Sí, sí.
D'aquest punt de vista, eh?
Des d'aquest punt de vista és important.
Vull dir, sempre tenir un recurs adicional.
Pensem que el total de consum d'aigua
aquí al Camp de Tarragona,
que prové del Consorci d'Aigües,
està entre els 70-72 hectòmetres cúbics anuals.
Aquesta planta són 6,6.
Al final vol dir com si incrementessis
la teva capacitat de disponibilitat d'aigua
aquí al Camp en torna un 2%.
I el que és un número 1 crec que és important.
Amb el consum energètic hi ha alguna acció important,
també, per tal d'estalviar?
Amb el consum energètic tots estem fent els deures
que hem de fer, totes les empreses.
Vull dir, aquesta és una part,
en el sentit del que comentaves al principi,
que una forma d'anar afrontant la situació econòmica
i anar mantenint la competitivitat
és, a part de les sectors externs,
els sectors exportadors,
i exportar com estem fent,
és també la reducció dels costos propis.
En aquest sentit,
hi ha una política molt ambiciosa
de reducció de costos.
Per exemple, aquest any 2013
està previst l'aturada aquesta que es fa
cada 5 anys de revisió
de totes les màquines i instal·lacions
de la planta d'Olafines,
o el que hi ha el cràquer de Repsol.
Si recordem, l'any passat,
el mes de maig, juny,
va estar aturat el cràquer de Dau
per les mateixes raons.
Ara toca, a final d'aquest any,
a partir del mes d'octubre,
l'aturada del cràquer de Repsol,
que serà de la mateixa ordre
que l'aturada del cràquer de Dau.
Aquesta aturada porta inclosa
unes inversions
en torno a uns 35 milions d'euros
amb canvi de màquines
i canvi d'equips
precisament per reduir
el consum energètic d'aquesta unitat.
Aquesta unitat, clar,
està funcionant des dels anys 75-76
amb les màquines que hi havia llavors,
que eren les més eficients.
Si avui dia construiguéssies
una unitat nova d'aquestes,
probablement posaries màquines
d'última generació.
És com acabar a comprar un cotxe.
Jo vaig comprar un cotxe
jo no compro un cotxe de fa 30 anys,
compro un cotxe d'avui en dia, no?
Doncs, clar, aquelles màquines
tenien un consum llavors
que era molt òptim en aquell moment.
Avui en dia els trobes ja
amb un consum inferior.
Doncs, hem decidit canviar-les
i és part del que es farem
durant aquesta aturada.
És canviar aquestes màquines
per poder rerencar el cràquer,
obtenir el mateix,
amb una reducció significativa
de consum d'energia.
I simplement per què?
Doncs per mantenir la nostra competitivitat
davant d'altres instal·lacions de cases
que hi ha en mateixa Europa, no?
Una parada sempre implica
doncs contractació
de personal extern.
Sí, sí, moltes.
Aquí preveiem que serà una aturada
que arribarà a prop dels dos mesos.
És una parada que s'ajunta
també amb una parada
d'una planta important
de la química derivada,
no només és el cràquer,
seran simultanis les parades aquestes.
i l'estimació és tenir
durant aquests dos mesos
un adicional incremental,
són les persones que ja treballem
a Repsol,
d'unes mil persones diàries
durant dos mesos,
emocionalment.
Això és l'estimació que tenim.
Déu-n'hi-do.
Això serà a partir de l'octubre.
La data concreta encara no hi és,
però serà la primera,
màxim la setmana d'octubre,
l'aturada,
de cara a que la primera setmana
de desembre ja estigui llest
i poder anar a passar els dals
tranquil·lament.
Ara que em parla de la companyia
que vostè naturalment també
és el màxim responsable aquí a Tarragona,
els nous pous ja estan en marxa,
no?
Globina i Montanazo?
Sí, ja estan en marxa
des de final de novembre l'any passat,
em sembla recordar,
estan en operació
i normal i en tota normalitat.
I pel que fa a aquest sistema pioner,
un sistema pioner per detectar vessaments
que van presentar no fa gaires dies,
de fet va ser,
crec que el mes de desembre
ha passat,
un sistema pioner que el món,
de fet,
que permetrà detectar vessaments
al mar de manera més immediata.
Què podem explicar
d'aquest sistema
totalment innovador?
Sí, bueno,
el tenim a fase de proves,
el tenim instal·lat
tant a la plataforma
Casa Blanca,
hi han instal·lats
dos equips d'aquests
de detecció,
com aquí al pantalà,
també en tenim dos instal·lats
i ara estem verificant
el funcionament
i que realment,
que sigui,
estem verificant
la seva fiabilitat.
Les proves estan sent
molt positives
i molt bones.
i estem verificant
la seva fiabilitat
de cara
a deixar-ho ja
en operació normal.
És un sistema
que combina
dues tecnologies,
una tecnologia d'infrarrojos
amb tecnologia de radar
i llavors,
això el que permet
és abastar
una superfície important
i poder detectar
una diferència
sobre el medi marí,
sobre el mar,
que respecte
a la pròpia aigua del mar,
amb condicions
tant si és de dia
com si és de nit,
com si plou,
etcètera, etcètera.
Al final,
l'objecte d'això
és detectar-ho
en qualsevol condició marítima,
i a l'independent
de si hi ha oleatge
o no hi ha oleatge,
etcètera.
Però això requereix
tot aquest tipus de proves
perquè només és mirar-ho
amb un dia de sol
i la mar ben plana,
vull dir que seria el fàcil,
s'ha de veure
en totes les condicions
i, òbviament,
incul·lent de nit,
ploent, etcètera, etcètera.
Sí que, per tant,
és un sistema
que hi veu molt més
que l'ullumà,
per entendre'ns.
Això és el que volem
i que, a més,
ha d'estar veient
no només més que l'ullumà,
sinó 24 hores al dia
tots els dies a l'any.
Li sembla que...
Parlem d'una altra qüestió
que també des d'aquest
passat mes de gener,
un nom propi,
el de Teresa Pallarès,
exultat de la vegada
del govern,
ella, de fet,
ja ha assumit
un càrrec de responsabilitat
a l'Ecoté,
un càrrec important
i és en el marc
de l'aplicació
del que seria
el pla estratègic
i la consolidació
precisament del clúster.
Què li encarreguen
a Teresa Pallarès
en aquest nou càrrec
de directora general
de l'Ecoté?
Sí, bueno,
Teresa Pallarès
ha assumit
el càrrec
des del primer de gener
d'aquest any.
Va estar dos mesos
treballant-hi amb nosaltres,
conjuntament amb en Ramon
Fumbuté,
a qui ja li he agraït
i, a més,
crec que ha fet
una feina excel·lent
durant tot el període,
els quatre anys
que ha estat al front
de la direcció general
de l'Ecoté.
Llavors, ara concretament
la feina
o l'encara principal
de Teresa Pallarès
que en aquest moment
estem fent
és, per una banda,
és una revisió
del pla estratègic
de l'Ecoté.
El pla estratègic
de l'Ecoté
es va fer
l'any 2008
en un període
des del 2008
i que acabava
precisament el 2012.
Es va fer per cinc anys,
2008, 9, 10,
11, 12, efectivament.
I, bueno,
doncs toca revisar-lo.
Quines coses
s'han aconseguit,
quines no
i quines noves coses surten.
I llavors,
amb aquesta tasca
estem ara treballant
amb la revisió
d'aquest pla estratègic
pels propers
quatre o cinc anys
de l'Ecoté.
Òbviament,
dins del que és
el pla estratègic,
un punt fonamental
és el que sortirà
és la consolidació
del clàster
químic
de Tarragona.
El pla estratègic
anterior,
el que venia
era la definició
i posar-la en servei
i que, bueno,
es pogués visualitzar
el que és el clàster
de Tarragona
i ara un cop fet això,
que és tota la tasca
que ha anat fent
i s'ha fet
per la Ramon Fomoté,
ara toca ja,
un cop ja definit
i arrencat
el que és el clàster,
doncs toca
el consolidar-lo
i llavors, bueno,
aquesta serà una de les
tasques principals
que hauran de venir
de reflexar
en cap estratègic.
Amb quina finalitat
ha de reforçar
aquest clàster?
Doncs amb la finalitat
que es vegi,
o sigui,
la finalitat sempre,
jo veig sempre
un parell
d'aspectes fonamentals.
Un,
i més
en una situació
de crisi
com la d'ara.
Jo sempre dic
que quan tens
una situació
de crisi econòmica
el que s'ha de fer
és aunar esforços.
Quan hi ha bonança
que has cop on
no poso a compte
i, bàsicament,
tothom anem bé, no?
Quan hi ha crisi
el que s'ha de fer
és aunar esforços,
és treballar en xarxa,
que és el que dic jo.
Per mi el que és
el concepte del clàster
és
més que un ent jurídic
o com ho deuen dir,
és un plantejament
de dir
escolta,
nosaltres
podrem fer coses
i podrem funcionar
sempre i quan
ens suportem
amb altres actors
i altres organismes
que hi ha aquí
al Camp de Tarragona.
I cada un d'aquests
organismes també
la seva raó de ser
és
si també treballen
junts amb els altres.
Llavors és una forma
d'establir
un treball en xarxa.
i quan parlem de classe
parlem
de l'EQT
parlem del port
parlem de la universitat
parlem de l'associació
empresarial
d'empreses
de serveis
que treballem per nosaltres
parlem dels sindicats
parlem de
en definitiva
de tot un
un ens
que està aquí
al Camp de Tarragona
que si ho tenim clar
en el sentit
que es necessitem
realment
al final
tots sortim beneficiats
i aquest és el concepte
del clúster
vull dir
el tenim més capacitat
per anar
sobrevivint
en aquests anys
que estem portant
que han sigut dolents
i crec que gràcies a això
ha sigut una de les claus
per les que permet
que
avui en dia
continuem parlant
i com que ho deia al principi
que el 2002
ha sigut un any
doncs
que no hi ha hagut
cap davallades
a punt de vista
de les empreses
del doctor químic
i és el que
ho esperem el 2013
i si a més a més
hi ha una certa reactivació
econòmica
a nivell europeu
a nivell d'aquí a Espanya
i tot això
doncs
aquest classe
el que ha de tenir
és la finalitat
inclús ja
d'atreure inversions noves
i per això
estem parlant
ja potser
un període
ja potser
mig plaç
però
ha d'estar preparat
per poder rebre inversions
i atreure inversions
noves
que poguessin venir
a instal·lar
a instal·lar noves plantes
de producció
aquí
ja tenen en ment
algun sector
en concret
que convingués
que s'incerés
aquí del territori?
no
en ment concretament
cap
el que sí
volem
és que es vegi
com un sector
que és atractiu
que és un sector
i un territori
en el que es pot treballar
en el que
hi ha precisament
tot aquest suport
vull dir que
si ve
per exemple
algú
diu
jo he d'anar a un lloc
doncs
necessito uns serveis
aquí són
i no uns serveis
únicament
del punt de vista
de l'aigua
com estàvem dient abans
d'aquesta instal·lació
sinó uns serveis
d'un punt de vista
per exemple
de personal
doncs aquí
tenim una universitat
que forma molt bé
les persones
i moltes estan treballant
a les empreses nostres
o centres de formació
professional
que pel que és
les feines
d'operadors
de plantes químiques
també estan treballant
molt bé
alguns menys
que tenim
amb l'Institut Comte de Rius
aquí a Tarragona
tot això ja està establert
està funcionant
és a dir
que si algú vingués
ja sàpiga
i és el que volem donar
a conèixer
que és un lloc
que moltes coses
de casa
ja les té disponibles
no s'ho hauria
de treballar
i sempre és una cosa
que ha d'anar a favor
que algú pugui decidir
un moment donat
on pot anar
a fer les inversions
en un lloc
o en un altre
això és el que tenim
diguem-ne
però del que faltaria
què posaríem a la llista
perquè podíem parlar
per exemple
del tercer fil
a més aquest llibre
també s'han de parlar
perquè ahir mateix
el sector del càmping
deia que
les vies creuen
els seus establiments
en fi
tant una mica
que això és nou
ja ho estaven
no és nou
però
el tercer fil
l'estació intermodal
hi ha novetats
al respecte
a aquests dos projectes?
a veure
jo respecte
perdó
el respecte
al tercer fil
les novetats
que conec
és el
que ara es licita
el que és
tota la
la infraestructura
d'instal·lació
del tercer fil
des de Castellbisbal
fins a
Quitarraona
i
i a mi
deia
que estigui
operatiu
crec que és
el 2005
màxim
2006
i això
és el que
a més ens ha dit
el director general
de Ferrocarrils
les últimes reunions
que hem tingut amb ell
i que
la inversió
es fa
des del punt de vista
d'utilitat
és òbvia
vull dir
al final
és el que estem
comentant
com a competitivitat
som un sector
que viu
ara fonamentalment
de l'exportació
i de fet
els sectors
que es mantenen
aquí a Espanya
són els que realment
tenen alguna cosa
que veure amb l'exportació
el sector de turisme
també té que veure
amb l'exportació
al final
és portar gent de fora
cap aquí
encara que vinguin aquí
però és treballar
amb l'exportació
en països de fora
és el mateix concepte
llavors
l'estar units a Europa
és fonamental
per un problema
de costos
ja en surten
de trens
trens que van cap a Europa
i passen per aquí
ja n'hi ha
l'únic que passa
és que quan arriben
les estacions d'allí
doncs
han de fer els canvis
intermodals
d'un tren cap a un altre
per poder continuar
amb el que
et porta un dia
o un dia i pico
a la frontera
sense
simplement fent el canvi
d'una via a l'altra
i això
és retard en temps
i
més costos
llavors
doncs
a l'Estat Units
amb el mateix tipus d'ample
de via europeu
el que fa
és que et facilita
aquesta logística
i et fa
en definitiva
doncs
anar amb la senda
que estem parlant
de més competitivitat
la inversió
de l'estació intermodal
justament
depenia d'això
d'aquest compromís
per part de l'Estat
tot i que no sé
en principi
nosaltres no coneixem
novetats
respecte a això
no tinc
no tinc notícies
respecte al tema
de l'estació intermodal
concretament
no puc dir res
però simplement
perquè en aquest moment
ho desconec
que és el que pot haver
si hi ha alguna novetat
respecte a això
seria important
però no pel territori
disposar-ne
d'aquesta estació
per tal de poder fer
sí
al final
és tot el que és
la distribució logística
del que és
tot el tema
tant del que és
viatge de tràfic
de passatgers
com tràfic de mercaderies
i respecte al tercer fill
també vull
esmentar un tema
simple
es parla
i nosaltres també volem
que aquesta solució
sigui provisional
el que està fent
és necessària
com una urgència
i des del punt de vista
de competitivitat
però
som els primers
que volem que sigui provisional
i que el que sigui
el tràfic de mercaderies
vagi
per una via interior
que serà
la rehabilitació
de la via rau-roda
que segurament
molts trams
ja no es pot rehabilitar
i s'ha de fer
uns trams nous
però
definitiva
que aquesta via d'ara
sigui la via
que ens doni una sortida
a curt plaç
perquè l'altra
sabem que serà
una sortida
no sé si seran
9, 10 anys
o 11 anys
el que pugui trigar
a fer-se
de fet a la reu-roda
hi ha alguns trams
que no hi ha ni via
ni catenària
no hi ha catenària
no hi ha via
hi ha trams
que la via de l'Ave
ha passat per sobre
els mateixos enllaços
del corredor mediterrani
que van
des de la situació intermodal
que van baixar
amb l'Ave
passen pràcticament
al mateix nivell
que la via aquesta
evidentment
hi ha trams
que no es poden utilitzar
i ara és
totalment inviable
i s'ha de refer
amb el que implica
uns plaços més llargs
per poder portar a terme
per cert
jo abans pensava
que l'Ecotec
no només són empreses químiques
majoritàriament sí
però també hi ha sectors serveis
que també està
en aquesta patronal
és a dir
en conjunt
a quanta gent
et donen feina
des de l'Ecotec
les empreses que estan representades
aproximadament?
en conjunt
aproximadament
directe
de forma directa
unes 10.000 persones
prop de 6.000
són personal propi
de les empreses
de l'Ecotec
i en torn a 4.000
són personal
de les empreses serveis
fonamentalment manteniment
o temes de seguretat patrimonial
etc.
vull dir
que és on estan
totes aquestes empreses
de manteniment
associades
amb aquesta solució
que comptava jo abans
que forma part del clúster
l'associació d'empreses serveis
de Tarragona
el que fa que sigui
molt més fàcil
treballar
amb ells
a nivell d'Ecotec
i no és cada empresa
de l'Ecotec
la que té
que treballar
amb cada una
de les empreses serveis
sinó que hi ha
uns records marcs
que fem amb ells
i sempre facilita
molt més
el que és
la tasca
després del dia a dia
cada empresa
en cada una
de les serveis
que treballen per a ells
i caldrà afegir
aquest miler
de treballadors diaris
insistim
que anem abans
d'aquest empat
nova parada
del cracker
exacte
llavors puntualment
vull dir
quan hi ha parades aquestes
doncs
aquests mil treballadors
seran adicionals
a tots aquests
però durant el període
aquest
que comentava
d'uns dos mesos
doncs ja en parlarem
quan arriba el moment
serà doncs
com dèiem
a l'octubre
aquesta nova
cap a l'octubre
en parlarem
en definitiva
aquest 2013
si per fer una mica
un resum una mica genèric
de tot el que han dit
perspectives per aquest any
que acabem d'encetar
són optimistes
creuen que
des del punt de vista
de
de
de seguir amb la senda
que estan portant
des del 2012
i que no hi hagi
problemes
de tipus econòmic
importants
i tot això
que ens poguessin afectar
nosaltres
volem ser optimistes
tot i que hi ha
dificultats
algunes s'estan resolvent
com és el cas
aquesta que anem
del tercer fil
d'altres
que hem de treballar
i que és el tema
del cos
de l'energia
vull dir que això
és un tema
que també
està ara
sobre la taula
i que ens preocupa
vull dir
totes les mesures
que estan a venir
des del punt de vista
d'incrementar
el cos
de l'energia
com es atreta
aquest mes de gener
però tot i així
confiem
en anar treballant
i que sigui
un any
que ens permeti
guanyar
competitivitat
ser
algú més
com diria jo
més atractius
des del punt de vista
d'inclus
de poder
amb mig pla
poder atreure
inversions noves
cap al territori
doncs ens quedem
amb aquest desitge
per cert
l'energia
s'encarit molt
aquest 2013
sí
si ens preocupa
naturalment
ho sé que sí
per supos que
deuen estar negociacions
per tal de mirar
de
sí
tot això
l'estem parlant
però
només
s'ha encarit
un mínim
un del per cent
és el que s'encarit
i tot això
és el que s'ha de parlar
perquè
al final
va directament
molt directament
als costos nostres
i a més
costos
amb els que estàs
competint
amb productors
d'altres països
que no tenen
aquest
aquest
aquest increment
Joan Pedrala
president de l'Ecotec
gràcies per acompanyar-nos
insistim
bon any
que es contagi
amb els augurs
els bons
i fins a la propera
quan vulgui
això és casa seva
gràcies
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
bon any