Música
Doncs ens volem parlar de la presentació de l'antologia de relats negres a Espanya Criminal.
Es farà aquest proper dijous al Teatre del Magatzem i en volem parlar.
Tenim diferents convidats. És justament d'això que us parlem.
El dijous 14 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda al Teatre Magatzem
us convidem a la presentació de l'antologia de relats negres a Espanya Criminal.
Recorda, 14 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda al Teatre Magatzem,
Carrer Reding 14 de Tarragona, presentació del llibre de relats negres a Espanya Criminal.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona, tu recomana Tarragona Ràdio.
Ja en parlem d'una banda aquí als Estudis.
Tenim a Juan Sebastián Rodríguez de Moranta.
Què tal, Juan Sebastián? Bon dia, benvingut.
Tu ets... Bon dia. Tu ets... No t'has sentit, ara sí.
Bon dia.
Bon dia. Tu ets tarragoní, no?
Tu has sigut el responsable de disseny, fotografia, il·lustració d'aquesta antologia, no?
Que ara podrem presentar aquí a Tarragona, però que, en fi, que ha nascut ja fa algun temps, no?
Per diferents punts de la geografia, no? De l'estat.
Sí, aquest projecte va començar a Castelló, el 2008, amb Crims de Castelló.
Després es va fer més Crims de Castelló dos anys després.
Després va passar a l'iniciativa València, es va fer el llibre València Criminal.
I en aquesta ja la idea era abarcar tot l'estat espanyol, tenint en compte que aquesta iniciativa comença en casos de corrupció.
O sigui, és molt actual perquè això arrenca amb una mena d'estudi de casos que s'adonaven a la comunitat valenciana.
Llavors, això ha anat creixent i jo crec que és molt actual com a plantejament.
Tu has tingut cura, això, eh? Com dèiem, el disseny, no? La fotografia, il·lustració, que suposo que té un pes important, no?
També en la publicació, però la tinta, diguem-ne, no? L'escriptura.
I deixem saludar també l'altre convidat, és el Pablo Sebastià Tirado.
Tenim l'altre gustat del Fili Telefoni i també el saludarem perquè ja he tingut cura del lletre, diguem-ne, d'aquest llibre.
Pablo Sebastià, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com esteu?
Doncs bé, patint una miqueta de fred. Ara fa molt de fred, estos dies.
Perquè on estàs ubicat, on te situem?
Estic en Castelló, avui estic en Castelló.
En Castelló. Ara ens comentava, el Juan Sebastià, que tenim aquí als estudis, que tot arrenca aquí, no? A Castelló. Seria un punt de partida, no?
Sí, sí. Fa més o menys cinc anys que ens van juntar 12 periodistes, per això el col·lectiu es diu 12 Plumes Negres,
encara que ja ne som vora 40, 40 o 50 els escritors que han participat en les quatre antologies.
Però, clar, el que no anàvem a fer és anar canviant el nom cada vegada que fem un llibre.
Entonces, encara que ja ne som molts més, doncs continuem, diem-nos igual.
I, bueno, doncs cada un escriu un relat sobre el que vol.
Cada un dels escritors ha tingut completa llibertat per a fer el relat que hagi volgut.
igual que Juan, en el seu moment, quan em va preguntar, bueno, què fem en això?
Com il·lustrem estos 15 relats?
I li vaig dir, mira, Juan, total llibertat.
Fes el que creus que tens que fer per a que el llibre quede el millor possible.
I aquesta és l'essència d'aquests relats, la llibertat que té cada escritor
per a escriure el que vulgui, per a denunciar el que vulgui,
i que així en el llibre sigui golós, molt golós per al lector.
Juan, quan te diuen això, barra lliure, no?
Totalment cert.
O sigui, em van donar tota la llibertat, van haver molts poscanvis
i una gran acceptació del treball.
Ho van fer d'una manera diferent a la que normalment s'il·lustra la novel·la de gènere.
I, bueno, a part de les il·lustracions interiors,
era la portada i el plantejament de la tipografia.
I el Pablo sempre em va donar la màxima llibertat per fer el que vulgués.
I això va estar, clar, des del punt de vista creatiu...
O sigui, jo no m'hi dedico estrictament a això.
Jo diré que és una agència de publicitat, que té seu a Tarragona i Barcelona.
I això em semblava molt atractiu precisament per la llibertat.
Primer, per relacionar-me temporalment amb 15 escriptors.
Això m'atreia molt.
I després per la llibertat creativa, no?
I això té un valor important quan tu saps que en el treball professional
moltes vegades aquesta llibertat no és el més habitual, per desgràcia.
Juan, a part de Pablo, perdona,
parlons una mica dels grans temes que apareixen en aquesta Espanya criminal.
Perquè ens ho comentava el Juan, més o menys, el punt de partida és la corrupció, no?
Sí, n'hi ha de tot, n'hi ha de tot.
Per exemple, n'hi ha un relat que a mi m'ha agradat molt,
que l'ha escrit l'exministre Jordi Sevilla,
que és aquell polític que se va fer famós,
farà ja uns quants anys perquè va dir que ell a Zapatero
li ensenyava economia en dos vesprades.
I això va decidir a tots els millors de comunicació i tal.
Llavors, Jordi Sevilla podia haver escrit
sobre el que li donaria la gana i haguera passat desapercebida.
Podia haver escrit, per exemple, un assassinat o acabis o qualsevol cosa aixina.
Però no, el tio ha escrit un relat que se diu
de ministro a exministro con un tiro en la frente.
O sigui, ell, ahí, ficant el dit a la llaga,
i el relat va sobre corrupció política pura i dura
en un xicotet poble,
on l'alcalde no només és l'alcalde,
sinó que també és, en l'ombra,
l'amo del puticlub de tota la comarca
i està en els seus permets...
En fi, que ha escrit una cosa, diguem,
que està bollint d'actualitat avui per avui.
Pablo, puc llegir un fragment petit del llibre?
Sí, clar, clar, això sempre és molt bonico.
Mira,
Le llamaban el ministro,
dijo Collado al cabo de un rato,
según el cabo,
porque presumía a todas horas de su influencia
y de sus elevados contactos políticos
a los que invitaba con frecuencia
a fiestas salvajes en su chalet de lujo
de aquí al lado.
Ya sabes,
todas las combinaciones posibles de chicas,
chicos, drogas y rock and roll
durante toda la noche.
Imaginate el grau de implicació
de que es relar, ¿no?
Es lo que diu el Pablo.
Escrib per un exministre,
claro,
escrit per un exministre del Govern d'Espanya,
això li dona un morbo a l'antologia tremendo, ¿no?
N'hi ha més relats
en els que no són tan clarament de corrupció política,
n'hi ha de...
És una antologia de relats negres,
entonces n'hi ha tràfic de drogues,
tràfic de blanques,
assassinats,
per encàrrec,
crimes passionals...
Claro,
són 15 relats,
cada un escrit d'una manera,
perquè, claro,
cada escritor té el seu còdig narratiu
i la seva forma de contar les històries.
Doncs això fa que sigui un llibre molt heterogènio,
que a la gent,
doncs,
li agrae.
La veritat és que
el feedback que estem recebint del públic
és,
jo diria que fabulós.
Sense cap dubte,
de les quatre antologies criminals
publicades per a Editoria del Full,
esta és,
per el nivell dels escritors,
per la...
el que els professionals diuen
la caja,
la caja del llibre,
el treball que ha fet Juan,
que ha sigut excepcional,
claro,
no només és un plaer de lligir,
sinó també com a regal,
perquè és un llibre
d'estos,
que a Castelló diem,
lluïdors,
no?
Les Plumes Negres,
Pablo,
són tot...
si periodistes en actiu o no,
hi ha una mica de tot.
Ja et parlaves d'aquest cas,
de l'exministre,
però la resta són periodistes,
què hi ha?
Sí,
n'hi ha de tot.
Tenim,
per exemple,
un comunicador prou famós
al món de la ràdio,
que és
Ruiz Taboada.
Tenim també
un premiadíssim escritor
de novel·la negra,
que és Juan Bolea,
resident a Saragossa.
Tenim un cot,
també,
que escriu novel·la negra
des d'Alacant,
Claudio Cerdán,
i en altres edicions,
per exemple,
han passat
directors de diaris
del periòdico
del Mundo,
de La Razón,
del País,
de les edicions regionals.
I ara,
per exemple,
també tenim
Agustín Peri,
que és
el director
del Mundo de Baleares,
i, claro,
Baleares,
allò és
hui per hui,
les illes
són un territori
negre,
sensacional,
i tenim
a Agustín Peri,
director del Mundo,
i a Juan Carlos Enrique,
director de Gendacero.
Els dos
se ho han passat pipa,
escrivint
sobre
el món
del Lumpen
i
els barris
baixos
de Palma,
i ahí tenim
una anècdota curiosa,
perquè els dos
li van demanar
a l'alcalde
que mos presentés
el llibre,
i l'alcalde va dir
sí, sí,
jo us presentaré el llibre,
però antes
me passeu
els vostres relats
i me es lligiré,
bandidos,
que no me fie de vosotros
ni el canto del duro.
se'ls va lligir,
li van agradar
i va dir
vinga, va,
tirem cap avant,
i mos va presentar
el llibre
i la veritat
és que en Palma
vam fer una festa
molt bòsica.
Va ser,
s'adir,
va barreixar una mica
realitat i ficció,
no?
Tot barreixat, no?
Sí, sí,
tot barreixat.
A més,
a l'Agustín Peri
és molt cru
també en el relat
aquest que fa
de la societat
mallorquina,
és brutal.
O sigui,
l'alcalde
quan va fer
la presentació
del llibre
va dir
era necessari,
perquè l'alcalde
no sé si el maten
o està involucrada
en la corrupció.
Imagina't
l'alcalde de Palma
presentant
a un altre
alcalde de ficció
que és
un personatge
totalment
corrupte, no?
Quan vam presentar
Más Crímenes
de Castelló
li vam demanar
al comissari
de la ciutat
que mos presentar
el llibre
i hi havia un relat
en el que
el comissari
era
el comissari
de Castelló
i era un tipus
borratxo,
putero,
drogadict,
que corrupte un tipus
és absolutament
despreciable
i el comissari
mos va presentar
el llibre,
se va portar
de maravilla
però quan va baixar
de la tril
i tal
mos va ficar
a parir
mos va dir
no teniu vergonya
fer-me presentar
a mi un llibre
en el que n'hi ha
un relat com este
i està enfadat
de veritat
de veritat
Sí, perquè va dir
que tenia
aquest comissari
tenia com 4 o 5
defectes del caràcter
que ell deia
que no es podien
donar simultàniament
això va fer
molta gràcia
pot ser
envallós,
pot ser violent,
pot ser
però tota la vegada
no pot ser
no se pot ser tan roïn
en la vida
no se pot ser tan roïn
Escolteu-me,
i a Tarragona
qui us ha presentat el llibre
ja ho he pensat o no?
Sí, l'alcalde
l'alcalde Ballesteros
també el Pabllo
estarà, estarà el Joan Bolea
estarà el Joan Bolea
estarà l'Anna Rosa
Sanfeliu
Suso Postigo
i el cirurgià
i el cirurgià Jorge Molina
Un cirurgià
que pinta
amb la història
és un somni
el que conta Jorge
és un somni
tots esperàvem
perquè a més
ell és situat
ja bascular
ell toca més sang
que ningú
quan obri algú
i jo esperava
que fèria
alguna cosa més gore
però no
ha sigut un somni
un relat més
diguem que
és el més
de port
de tots els relats
i a la vegada
el menys sanguinari
Sí, el bo d'aquest llibre
és que l'apropament
al relat negre
és molt diferent
perquè els perfils
són molt diferents
no són perfils clàssics
de novel·la negra
sinó hi ha escriptors
com d'ofici
i també periodistes
molt involucrats
en trames
de corrupció reals
llavors l'apropament
dels periodistes
és com
del coneixement
del terreny
i de l'escriptor
és un altre tipus
d'apropament
però
quan acabes el llibre
tens com un ventall
molt ampli
de propostes
i de punts de vista
que jo crec que resulta
molt dinàmic
i molt interessant
Per la part que toca
Juan
una mica
la fotografia
el disseny
a la portada
veiem ja de fet
un vidre trencat
per l'impacte
del que semblen
trets
amb un personatge
darrere
difuminat
per l'interior
què veurem
quines imatges
has escollit
o quins llibres
has escollit
pel llibre
Bueno
hi havia moltes maneres
d'enfocar
aquestes il·lustracions
jo com
com ens dediquem
al branding
i a la publicitat
la nostra feina
és
moltes vegades
és construir marques
i tenim molt a prop
la cultura
dels logos
i de les marques
llavors
llavors vaig pensar
que una manera
interessant
d'apropar-me
aquest tema
d'una manera
diferent
era intentar
fer una mena
de signe
o de logo
inclús
de cada relat
llavors
vaig llegir
tot el relat
amb la idea
de trobar
una idea
que em donés
que em donés
pas
a un logotipus
de cada compte
o sigui
cada compte
té
una mena
de logo
o de signe
que tu
quan el veus
quan obres
el relat
no saps
ben bé
què vol dir
però a medida
que vas llegint
vas descifrant
aquesta mena
d'ingna
que et proposa
aquest signe
que et trobaràs
al començament
del relat
és un signe
mínim
en un
full negre
i jo crec
que és
és curiós
o sigui
jo crec que
l'apropament
que vaig poder fer
gràcies a aquesta llibatat
que em van donar
perquè
el típic
a vegades
de la novel·la negra
o la novel·la de gènere
és que et facin fer
dibuixos
molt realistes
per exemple
si hi ha un assassinat
doncs dibuixar
l'instant
de l'assassinat
això no té res a veure
és un plantejament
jo crec que
bastant sofisticat
i que bueno
jo espero
que agradi
o sigui
als escriptors
jo crec que
la resposta
va ser bastant bona
i la gent
de moment
jo crec que
el feedback
és bastant bo
ho veus així
parlo
s'ha de ser
sí sí
els escriptors
la veritat
és que
mos va agradar
molt
perquè
claro
ningú coneix
millor el teu relat
que tu
que l'has escrit
i quan veus
l'icona
dius
és que l'ha clavat
l'ha clavat
només en esta
en esta xicoteta
pincellà
acaba de descriure
tot un relat
i claro
la veritat
és que quan la gent
ho lleix
a mi el que m'han dit
és que al principi
òbviament el dibuix
no els transmetís res
perquè no coneixen el relat
i que quan acaba
molta gent
acaba de llegir-se el relat
que serà més curt o més llarg
i quan acaben
torni al principi
a veure el dibuix
i entonces
és com resumir
30 pàgines
de lletra
només en un dibuix
i això a la gent
li arriba
li arriba molt
i li agrae
és un
no sé com dir
és un fenomen
que mos hem trobat
en este llibre
i que
que s'ha fet
per primera volta
en el món literari
en Espanya
i que
la veritat és que
està funcionant fenomenal
i que la gent
li agrae molt
mira
ara quan m'està ensenyant
uns símbols
d'un d'aquests logotips
de fet uns quants
i és això
és un logotip molt minimalista
que en principi aparentment
és el que diu ell
no diu res
però que després
a mesura que vas avançant
al llibre
per exemple
aquí hi ha un vaixell
un baler
a mesura que vas avançant
amb el relat
et va suggerir
la imatge
aquesta vocadora
com de la lluna plena
per exemple
la que estem veient ara
és això
a mesura que avança
el relat
va fent cos
va parant protagonisme
de fet jo en la presentació
que estic preparant
per Tarragona
he preparat una
perquè es comprengui
la idea
una reflexió
sobre el món
de les marques
i el món
de les siluetes
llavors
a partir d'una sèrie
d'imatges
vull explicar
quin és
l'apropament
que hem fet
a aquest projecte
tan fantàstic
d'il·lustrar
una antologia
de relats negres
i
també crec
que és interessant
el tema
de
de la ruta
que estem fent
per tota Espanya
per presentar el llibre
Pablo crec que
porta més
però comença aquí la ruta
recordem-ho
comença a Tarragona
no
no
no la ruta
ja ha començat
ja ha començat
passarà per aquest 10 xous
per Tarragona
a quina hora
al Magatzem serà
la presentació
perquè ells que puguin anar-hi
al teatre al Magatzem
a les 7 i mitja
de la tarda
7 i mitja
recordeu
aquí té 10 xous
a 7 i mitja
al carrer Reding
al teatre
al Magatzem
allà veureu
que passaran
tots aquests escriptors
de la novel·la negra
com
Pablo
com anirà
aquesta gira
doncs la veritat
és que està anant bé
hem anat
a Barcelona
i a Madrid
primer
a les grans
capitals
en aquest tipus
de llibres
hem passat també
per Saragossa
hem passat per València
per Castelló
ara
on anem a Bilbao
on anem també
com hem dit
a Tarragona
Medici
alguna ciutat
a Palma
de Mallorca
en fi
estem
anant
per tota
la geografia
del país
n'hi ha que rodar
perquè
la veritat
és que el llibre
és un cromet
i
i a la gent
li agrae
que els autors
presenten
les seues obres
no n'hi ha millor
no n'hi ha millor
acció de publicitat
d'un llibre
que que el propi
escriptor
el tingués davant
i te conté
què és el que ha fet
per què
com i de quina manera
a quin públic diries
que va adreçat
aquest espanya criminal
Pablo
home
a la gent
que li agrae
la novel·la negra
a la gent
que li agrae
la novel·la de denúncia
la novel·la que està
comprometida
en el seu temps
a la gent
que li agrae
reflexionar
sobre el que ha llegit
quan acaba un relat
que digui
hòstia
aquest tio
que valent
com s'ha ficat
en això
com s'ha ficat
en allò
o aquesta història
que estan contant
què va passar
a no sé
a Zaragoza
resulta que jo
la conec
ben bé
i això va passar
a Tortosa
per dir-ho d'alguna manera
a la gent
que li agrae
que quan acaba
de llegir
un llibre
digui
ostres
a mi això
m'ha ensenyat coses
jo he deprès
jo m'he alçat
aquest matí
d'una manera
i m'he xifit
d'una altra
Espanya criminal
és un llibre
que t'ensenya
coses
diguem
que te destripa
la realitat
de com són
les coses
en este país
nostre
després també
és interessant
que la forma
de corrompre's
o d'assassinar
és molt diferent
segons el relat
hi ha relats
molt gore
molt de sang
molt de fetge
hi ha relats
on l'assassinat
pràcticament
és una trucada
de telèfon
hi ha una trucada
de telèfon
que derivarà
en el futur
en què una persona
desapareixerà
això no explico més
perquè seria explicat
una mica
la trama del llibre
o d'algun relat
però és
és interessant
que es poden matar
la gent
en moltes maneres
diferents
de fet hi ha un relat
en el que no és
ni una gota de sang
que acaba
un segon abans
de la mort del paio
i això és el relat
més suau de tots
però també és un dels
que t'he vist
a pitjor cos
perquè clar
saps que
el que ocorre
a continuació
és la mort
d'un tio
és inevitable
però tu ja no
la llitges
perquè el relat
acaba justet
un segon
un microsegon
abans
de que morgue
bueno
doncs
cada autor
com deia abans
té el seu codi narratiu
té la seva forma
de contar les coses
i això és el bonic
també d'un llibre
que té 15 escriptors
doncs que
quan acabes de llegir-lo
el sigui en compte
no té res que veure
és totalment diferent
també l'interès
d'aquesta llira
ha estat que
hi ha gent
que no es coneixia
o sigui
el Pablo
ha connectat
a gent
que estava repartida
per tota la geografia
i ha aconseguit
que gent
que mai s'hagués conegut
i escriptors
que tenen coses
que comptar
que sortissin de marxa
que fessin
àpats
sopars
i
hi ha una experiència vital
al voltant d'aquesta història
que realment
és molt interessant
jo recomano
a qui pugui
de juntar-se
amb
gent de tot arreu
i
molt millor
si són escriptors
perquè
són gent que no
té moltíssimes experiències vitals
que
el que senten
o el que pensen
el poden explicar
molta
amb precisió
i ja portem mesos
amb aquesta història
i bueno
cada ciutat
a més
és una petita aventura
perquè cada ciutat
és diferent
i n'hi ha que dir
que ens ho passem
molt bé també
el llibre
serà criminal
però quan ens juntem
tots
som una
colla de borratxos
que ens ho passem
molt bé
molt bé
per escollir
els autors
com tu has fet?
això ha sigut
un treball en red
jo per exemple
coneixia
Juan Bolea
perquè ell participa
en la setmana negra
de Castelló
i li vaig dir
Juan
vinga va
puja del carro
i recomanem
algun altre
de Saragossa
i el meu va dir
mira si hi ha un xicot
que se diu
Òscar Vibriant
que és policia
i escriu novel·les
de terror
jo crec que
a lo millor
mos podria fer
un relat
jo vaig convidar
a Juan Bolea
i quan va convidar
a Òscar
un altre dels escritors
que ha participat
en totes les edicions
anteriors
su supostivo
que és el cap
de premsa
de Port Castelló
coneixia
el xicot
d'Alacant
ell va
cuidar
a l'Alacant
i el d'Alacant
mos va
recomanar
també
a un altre
de Madrid
al final
quan se parla
que el futur
és el treball
en red
no és mentira
inclús
per fer un llibre
treballar en red
és al final
el millor
doncs el llibre
que veurem
aquest d'Ixous
com fa parada
aquí a Tarragona
aquest Espanya criminal
tenim
el Juan està buscant fragments
per aquí
va buscant fragments
del llibre
suposo que
veu voler acabar
també
he fet unes marques
abans d'entrar
doncs tens algun fragment
a punt?
sí
això és un fragment
de l'Agustí Perri
que és el director
del Mundo Balear
que també es va llegir
a la presentació
de Palma de Mallorca
però que es podia
trexar a moltes
ciutats espanyoles
en aquest moment
que cada dia
ens aixequem
amb una notícia
que cada vegada més
és el garrifós de corrupció
i és el que tros
de quatre línees
Ambos empresarios
sonrieron
se odiaban
como solo se odia
en Mallorca
compartiendo confidencias
despellejando
al tercero en discordia
coincidiendo en cenas
asistiendo
a los mismos
actos
y siempre saludándose
tan efusivamente
sí
aquest fragment
explica molt bé
una idiosincrasia
mallorquina
però que
es pot d'una
en moltes ciutats
petites
on tothom
es veu
per exemple
Tarragona
també és una comunitat
molt petita
on tothom
es coneix
i tothom
es saluda
i tothom
està de bon rotllo
això de
se odiaven
com solo se odia
en Mallorca
o en Castelló
o en Tarragona
o en Zaragoza
en les ciutats
petites
l'empresariat
i el món
polític
i el món
sindical
i el món
de la premsa
al final
són
si es juntes
a tots
que poden ser
120 persones
es coneixen tots
i a lo millor
són famílies
que es porten
coneixent
i odiant-se
i amant-se
durant anys
i a lo millor
tenen
relacions
parentals
i a lo millor
la dona d'un
ha estat
amb el marit
d'un altre
que
les comunitats
petites
jo crec que
són
molt
fèrtils
molt fèrtils
així
en Castelló
tenim un cas
molt curiós
suposo que
coneixereu
bueno sí
ho coneix tot
Espanya
el cas
de Carlos Fabra
que va ser
president
de la Diputació
i la periodista
que més lenya
li ha pegat
a Carlos Fabra
el diari
El País
ha sigut
Maria Fabra
que és una neboda
d'ell
pues
se coneixen
de tota la vida
des de que han nascut
i se odien
de tota la vida
des de que han nascut
Carai
això surt al llibre
també o no?
no, això és una neglota real
que il·lustra un poc
el
se odiaven
como solo
se odia en Mallorca
o en Castelló
o en Tarragona
i això l'alcalde de Mallorca
ho reconeixia
com totalment cert
o sigui
a més
en aquestes ciutats
ja a mi també
ens sorprèn
l'altíssim grau
d'honestitat
o sigui
que és gent
que té la pell dura
que porten
odiància
durant generacions
i això
fa que es puguin
saludar
que puguin estar
en les mateixes festes
i a la vegada
apunyalar-se
quan es giren
d'esquena
exacte
doncs ja ho sabeu
Espanya criminal
és un apunt
del que podreu viure
aquest dixous
aquí a Tarragona
al magatzem
Pablo Sebastià Tirado
gràcies per explicar-nos-ho
moltíssimes gràcies a vosaltres
no passi gaire fred
per aquí
bueno
ara estic telat
com un poll
perquè estic fora
del despatx
i
patiré fora cobertura
i m'he quedat
per l'alet
ens veiem dixous
una abraçada
vinga
un abraç
salutacions Pablo
Juan
sí
adeu Pablo
adeu adeu
ja no hi ha
Juan
Juan Sebastián Rodríguez de Moranta
també gràcies per acompanyar-nos
i en fi
molt d'èxit
perquè això sortirà de gira
com dèiem
a Tarragona passarà aquest dijous
però després tombareu
per molts punts de la geografia
es podrà comprar
les llibreries de Tarragona
no sé si
aviat
sí
molt aviat estarà les llibreries
i també hi ha un Facebook
que si fiqueu
12 plumes negres
al Facebook
trobareu un canal
que
que dóna puntual informació
de totes les presentacions
arreu d'Espanya
Juan Sebastián
gràcies també per acompanyar-nos
i molt d'èxit
moltes gràcies a vosaltres